descripció

Alí-Abenreverter  (Catalunya, s. XII – Gumart, Marroc, 1186)  Fill del vescomte Reverter de Barcelona, amb el qual guerrejà al Marroc, ajudant el soldà contra els almohades. Mort Reverter en combat (1142), el germà gran anà a Catalunya, mentre ell restava al Marroc, sempre combatent. En 1146, el nou soldà Abdelmumen prohibí l'estada de cristians als seus dominis. El jove guerrer català abraçà aleshores la fe musulmana i adoptà el nom d'Abulhassan Alí-Abenreverter. Fou un fidel servidor del soldà i reeixí a incorporar a la seva autoritat l'illa de Mallorca. Morí a la batalla de Gumart.

C

B

Alí Bei  Nom pel qual és conegut el viatger Domènec Badia i Leblic

C

B

Alï ibn Ishäq ibn Gäniya  (Illes Balears, s. XII)  Fill del valí almoràvit Ishäq ibn Gäniya. Decidit enemic dels almohades, deposà el seu germà Muhammad quan aquest s'inclinava a acceptar la proposta de vassallatge enviada pel soldà almohade Abü Ya'qüb al-Mansür. Amb l'esquadra capturada a Ibn Ruburtayr, substituïda la seva tripulació per mallorquins addictes a la seva causa, es dirigí a Ifrïqiyya i entrà a Bugia (1184), després de nomenar regent de les illes el seu germà Talha. Mentrestant, Ibn Ruburtayr es revoltà i, amb la seva ajuda, Muhammad recuperà el govern i reconegué l'almohade al-Mansür.

B

B

Alï ibn Maymün  (Illes Balears, s. XII)  Almirall almoràvit al servei dels Banü. Capturà l'estol almohade que a les ordres del mercenari català Ibn Ruburtayr, que ell empresonà, s'havia desplaçat a Mallorca per tal d'aconseguir el vassallatge dels successors d'Ishäq ibn Gäniya.

B

B

Alï ibn Mugahid  (País Valencià ? , s. XI)  Rei de Dénia (1044-76). Fou tolerant amb els súbdits cristians i mantingué bones relacions amb el comtat de Barcelona. Fou derrotat pel rei Ammad I al-Muqtadir de Saragossa, que s'annexionà el regne.

V

B

Aliaga, Manuel  (Xerta, Baix Ebre, s. XVIII – Reus, Baix Camp, s. XVIII)  Teòric musical. Era advocat. Residí a Reus. Hi publicà, en 1792, un tractat de cant.

C

B

Aliaga i Romagosa, Joaquim  (Castelló de la Plana, Plana Alta, s. XIX – s. XX)  Escriptor i pintor. Col·labora al diari "Las Provincias" de València. És autor del llibre de contes Mis ocios, reeditat en 1914 amb el nou títol de Doloras en prosa.

V

B

Aliança del Poble Nou, Casino de l'  (Barcelona, 1870 - )  Centre cultural. A final dels anys seixanta adquirí un fort impuls amb la participació de grups de teatre independent o cooperatives.

C

C

Aliança d'Intel·lectuals per a la Defensa de la Cultura  (València, 1934 - )  Associació que nasqué com a filial de l'AEAR (Association d'Écrivains et Artistes Révolutionnaires). Primerament rebé el nom de Unión de Escritores y Artistas Proletarios (UEAP). Integrada per escriptors i artistes com Josep Renau, Pla i Beltran i Max Aub, entre d'altres, publicà la revista "Nueva Cultura" i, posteriorment, els "Caudernos de Nueva Cultura". La UEAP es convertí definitivament en l'Aliança, i aglutinà un nombrós nucli d'escriptors i artistes. Ja en plena guerra civil de 1936-39, accentuà les seves tendències d'afavorir el desenvolupament de la cultura catalana al País Valencià.

V

C

Aliança Obrera  (Catalunya, 1933 – 1936)  Pacte d'acció revolucionària establert com a rèplica del triomf electoral de les dretes en les eleccions de nov/1933. Inspirat pel Bloc Obrer i Camperol, agrupà les federacions catalanes del PSOE i de la UGT, la Unió Socialista de Catalunya, la Unió de Rabassaires i l'Esquerra Comunista. El moviment aliancista s'estengué per tot Espanya i, particularment, a Astúries, on la participació de la CNT i del PCE el reforçaren considerablement.

C

P

Alianza Editorial  (Madrid, 1965 – 1989)  Editorial. El 1985 arribà a un acord amb Enciclopèdia Catalana amb vista a coeditar la col·lecció "Biblioteca de Cultura Catalana", de traducció d'obres catalanes al castellà.

E

N

Al-Iasaa al-Gafiquí  (València, s. XII - 1179)  Historiador àrab.

V

B

Aliberch, Joan Baptista  (Santa Eulàlia de Riuprimer, Osona, 1874 - Catalunya, s. XX)  Poeta. Féu estudis eclesiàstics a Vic i es doctorà en teologia a Tarragona. Alternà el seu ministeri amb col·laboracions poètiques i periodístiques a "La Renaixensa", "La Veu de Montserrat", etc. Hom aplegà les seves Poesies, de tema religiós, en un quadern de "La Lectura Popular".

C

B

Alier, Guillem d'  (Catalunya, s. XIII)  Escriptor. Autor d'un Art de trobar. El seu manuscrit pertanyia a la biblioteca del rei Martí I l'Humà. Es conservava encara, en 1835, al convent de la Mercè de Barcelona.

C

B

Alier i Aixalà, Roger  (Los Teques, Veneçuela, 1941 - )  Musicòleg i historiador. Professor d'Història de la Música a la Universitat de Barcelona, s'hi doctorà (1979) amb la tesi L'òpera a Barcelona en el segle XVIII. Ha publicat, entre d'altres, Bibliografia crítica de la "festa" o "Misteri d'Elig" (1975), en col·laboració amb Montserrat Albert, L'òpera a Catalunya (1979) i Historia artística del Gran Teatro del Liceo (1991), juntament amb Francesc X. Mata.

C

B

Alier i Gómez, Joaquim  (Barcelona, 1907 – Reus, Baix Camp, 1968)  Metge psiquiatre. Llicenciat a Barcelona (1931). Fou deixeble d'Emili Mira. Exercí a Barcelona, Veneçuela, Nova Guinea, Indonèsia, Austràlia (Brisbane) i els EUA (Nova York), on va ser professor de la New School for Social Research (1952-54). De retorn a Catalunya, d'on s'havia exiliat el 1939, fou nomenat cap del Laboratori Psicotècnic de Barcelona i director de l'Institut Pere Mata de Reus. Investigà les lesions orgàniques en les esquizofrènies. Publicà treballs sobre medicina i psiquiatria tropicals i deixà inèdites unes memòries.

C

B

Àliga, cala de l'  Cala de la costa, entre els mun. de l'Ametlla de Mar i el Perelló (Baix Ebre), al sud de la punta de l'Àliga, on es troba l'antiga torre de l'Àliga.

C

G

Àligues, puig de les  Un dels cims (1.341 m alt) de la part més elevada de la serra de Curull, al mun. de Sant Pere de Torelló (Osona), al límit amb el Ripollès.

C

G

Alimbroot, Jordi  (València ? , s. XV)  Pintor. Documentat des del 1463 fins al 1474. Fill de Lodewijk Alimbroot. No en resta cap obra d'atribució segura.

V

B

Alimbroot, Lodewijk  (Bruges, Bèlgica, s. XV - València ? , 1460)  Pintor. Documentat a València des del 1439, on fou l'introductor de l'estil flamenc juntament amb Lluís Dalmau. Les obres que li són atribuïdes amb més seguretat -el tríptic de l'Encarnació (Museu del Prado, Madrid) i el Calvari de l'antiga col·lecció Bauzá (Madrid)- es caracteritzen per la verticalitat de la construcció i una tècnica minuciosa. Fou pare de Jordi.

V

B

Alins, mas d'  Masia i església de la parròquia de Sant Julià de Lòria (Andorra). Antic llogaret amb el nom d'Alins. Es troba a l'extrem sud-occidental d'Andorra, sobre el límit amb l'Alt Urgell, a molt poca distància del poble d'Argolell. (GEC)

A

G

Alins de Llitera  Poble (664 m alt) i antic municipi (14,41 km2). Des del 1969 del de Sanui i Alins (Llitera). El poble és situat al coster d'un turó, coronat per les restes d'una antiga fortificació. Una carretera l'uneix amb Sanui. Situat al límit lingüístic amb el castellà, els seus habitants parlen un català de transició, similar al de Sanui i al de Calassanç, anomenat ribagorçà a la comarca. (GEC)

F

G

Alins de Vallferrera  Municipi del Pallars Sobirà: 183,84 km2, 1.048 m alt, 256 hab (2004). Comprèn la totalitat de la vall Ferrera i la vall de Tor, drenades pel Noguera de Vallferrera i el riu de Tor. Hi abunden els boscos d'avets, pins negres i bedolls, i també grans prats naturals que fan que la ramaderia tinguí una gran importància econòmica. El turisme és l'altra gran font d'ingressos del municipi. La proximitat de la Pica d'Estats i altres cims pirinencs, de gran tradició excursionista, hi han fet sorgir un gran nombre de fondes i càmpings. L'església parroquial de Sant Vicenç, ja esmentada el 1839, és romànica, com totes les que abunden a la vall. El 1927 es van agregar al municipi els de Tor, Noris, Àreu, Ainet de Besan i Araós. (EUC)

C

M

Alins d'Isàvena  Llogaret (1.380 m alt) del mun. de les Paüls (Alta Ribagorça), situat a la dreta de l'Isàvena, a la part interior de la gran corva descrita pel riu abans de penetrar dins el congost d'Ovarra. L'església és anexa de la de les Paüls.

F

G

Alinyà  Poble (958 m alt) i antic municipi (62,49 km2) de l'Alt Urgell. Des del 1972 formà el de Fígols i Alinyà. El poble és emplaçat a la dreta del riu de Perles, prop de la seva formació per la confluència dels torrents de Vall-llonga i de l'Alzina. L'església parroquial de Sant Esteve, esmentada ja a l'acte de consagració de la catedral d'Urgell, el 839, és romànica, del s. XII, però ha estat molt reformada. Formava part del ducat de Cardona, dins la batllia de Solsona. Per la festa major, el 10 d'agost, hi era ballat, per parelles, el ball pla d'Alinyà. La melodia, composta de dues parts semblants, però a compàs de 3/4 i 6/8 respectivament, és estimable i de caient noble. Hom conserva referències de la coreografia. (GEC)

C

G

Alió  Municipi de l’Alt Camp: 7,37 km2, 266 m alt, 391 hab (2004). Situat al centre de la comarca, al pla de Valls. El terreny, molt pla i aixut, només conté herbassars i un parell de bosquets de pins. La manca d'aigua fa que la principal font de riquesa sigui l'agricultura de secà, dedicada principalment a la vinya, el blat i els ametllers. L'avicultura n'és el complement. Ja a partir de finals del s XIX, la població del municipi no ha deixat de minvar, encara que últimament està estancada, amb una lleugera recuperació. Àrea comercial de Valls. (EUC) (SC)

 Enllaços: ALT CAMP INFO - AJUNTAMENT D'ALIÓ - Dades de MUNICAT - Dades d'IDESCAT 

C

M

Alió, Bernat d'  (Catalunya Nord, s. XIII – Perpinyà, 1258)  Senyor feudal del Donesà i del Capcir

N

B

Alió, Josep Ignasi  (Catalunya, s. XIX)  Metge

C

B

Alió i Brea, Francesc  (Barcelona, 1862 – 1908)  Compositor

C

B

Aliorna, Editorial  (Barcelona, 1986 – 1989)  Editorial

C

N

Alís i Flores, Romà  (Palma de Mallorca, 1931 - )  Compositor

B

B

Alisa  (Xipre, s. XIV)  Única filla de Ferran de Mallorca

B

B

Aljandar  Possessió del mun. de Maó (Menorca)

B

G

Aljandar  Possessió del mun. de Ferreries (Menorca)

B

G

Aljorf  Poble del mun. d’Albaida (Vall d'Albaida)

V

G

Aljub, cap de l'  Nom antic del cap de Santa Pola (Baix Vinalopó).

V

G

All  Poble (1.091 m alt) del mun. d’Isòvol (Baixa Cerdanya)

C

G

All, mestre d'  ( ? , s. XV)  Pintor anònim

C

B

Allau, l'  Masia del mun. del Tec (Vallespir)

N

G

Almacelles  Municipi del Segrià: 48,91 km2, 246 m alt, 5.515 hab (1999)

C

M

Almacelles, clamor d'  Curs d’aigua entre els mun. d’Albelda (Llitera) i Fraga (Baix Cinca)

F

G

Almacelletes  Llogaret del mun. d’Almacelles (Segrià)

C

G

Almacén de Frutos Literarios  (Palma de Mallorca, 16/mai/1841 - 17/jun/1848)  Setmanari romàntic. Dirigit per Joan Guasp i Pujol. Publicà textos de creació i tingué seccions de crítica literària i dramàtica, de notícies biogràfiques, etc.

B

R

Almadrà  Grup de possessions i antic llogaret del mun. d’Alaró (Mallorca Septentrional), situat al clot d'Almadrà, vall situada al sud del puig d'es Tossals Verds i drenada pel torrent d'Almadrà (curs d'aigua que neix a la serra de Tramuntana, sota el puig Major i aflueix al torrent de Muro), el qual s'escola entre els puigs de s'Alcadena i de sa Creu.

B

G

Almadrava, l'  Caseriu del mun. de Vandellòs (Baix Camp)

C

G

Almadrava, l'  Antiga alqueria i sector de l'horta del mun. de Pollença (Mallorca Septentrional)

B

G

Almadun, torre d'  Antiga torre de defensa del mun. de Peníscola (Baix Maestrat)

V

G

Almafà  Antic nom de Sant Climent de Llobregat  (Baix Llobregat).

C

G

Almafrà  Veïnat del mun. de Benidorm (Marina Baixa)

V

G

Almafrà, l'  Caseriu dels mun. d’Elda i Petrer (Vinalopó Mitjà), a la zona de contacte entre el català i el castellà.

V

G

Almagro, Martín  (Tramacastilla, Terol, Aragó, 1911 – Madrid, 1984)  Arqueòleg

E

B

Almagro Gorbea, Martín  (Barcelona, 1946 - )  Arqueòleg

C

B

Almalafa  Partida del mun. de Castelló de la Plana (Plana Alta)

V

G

Almallutx  Possessió i antiga població del mun. d’Escorça (Mallorca Septentrional)

B

G

Almanac de les Lletres  (Palma de Mallorca, 1921 – 1936)  Anuari en català

B

R

Almanac dels Noucentistes  (Barcelona, 1911)  Obra publicada per Joaquim Horta i Boadella

C

L

Almanaquer, l'  Veïnat del mun. de Benimantell (Marina Baixa)

V

G

Almansa, batalla d'  Acció de la Guerra de Successió que tingué lloc al port d'Almansa (entre la Manxa i el País Valencià) el 25/abr/1707. Entre les tropes de Felip V de Castella, comandades per duc de Berwick, i les aliades del rei-arxiduc Carles III. La victòria dels felipistes decidí la sort del País Valencià (València es rendí el 8 de maig), que veié com s'abolien les seves constitucions i s'hi implantava el decret de Nova Planta (1707), i de retop tingué conseqüències funestes per a tots els Països Catalans, que set anys després serien sotmesos.

E

H

Almansa, port d'  Pas de la carretera de València a Albacete del mun. de la Font de la Figuera (Costera)

V

G

Almansor  (Torrox, Andalusia, 940 - Medinaceli, Sòria, Castella, 1002)  Cabdill musulmà

E

B

Almansor, Selim  (Algar, Camp de Morvedre, s. XV - ? , s. XVI)  Morisc

V

B

Almarche i Vázquez, Francesc  (València, 1875 – 1927)  Historiador i arqueòleg

V

B

Almarra  Veïnat del mun. de Castalla (Alcoià)

V

G

Almarx  Districte rural del mun. de Xixona (Alacantí)

V

G

Almàssera  Despoblat del mun. d’Eslida (Plana Baixa)

V

H

Almàssera  Veïnat del mun. de Polop (Marina Baixa)

V

G

Almàssera  Municipi de l’Horta del Nord: 2,85 km2, 10 m alt, 5.644 hab (1999)

V

M

Almassereta, l'  Llogaret del mun. de l'Eliana (Camp de Túria)

V

G

Almasseta  Despoblat del mun. de Vilallonga de la Safor (Safor)

V

H

Almassí  Antic terme rural del mun. d’Os de Balaguer (Noguera)

C

G

Almassor  Llogaret i antic terme rural del mun. de Penelles (Noguera)

C

G

Almassora  Municipi de la Plana Alta: 32,99 km2, 31 m alt, 16.609 hab (1999)

V

M

Almatà  Nucli més antic de la ciutat de Balaguer (Noguera)

C

H

C

H

Almató, Pere  (Sant Feliu Sasserra, Bages, 1830 - Haidu'o'ng, Tonkin, Xina, 1861)  Missioner

C

B

Almató i Rivera, Salví  (Olesa de Montserrat, Bages, 1827 – Barcelona, 1889)  Metge

C

B

Almatret  Municipi del Segrià: 56,21 km2, 462 m alt, 488 hab (1999)

C

M

Almazán, pau d'  Pau entre Pere III de Catalunya-Aragó i Enric II de Castella, signat a Almazán (Sòria), el 12/abr/1375 i a Lleida el 10/mai/1375. Posà terme a la discòrdia entre els dos monarques, sorgida arran de l'accès del segon al tron. Restà concertat el matrimoni de la infanta Elionor, filla de Pere III, amb l'hereu de Castella, Joan. El rei català retornà Molina, que li havia estat lliurada en ésser donada per Enric II a Bertrand du Guesclin (1369).

C

H

Almeda i Can Mercader  Barri industrial de Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat), vora el riu

C

G

Almeda i Roig, Joaquim  (la Selva de Mar, Alt Empordà, 1844 – Barcelona, 1915)  Jurista

C

B

Almèdia, serra d'  Muntanya del mun. de Callosa d'En Sarrià (Marina Baixa)

V

G

Almedíxer  Caseriu del mun. d’Alcalà de Xivert (Baix Maestrat)

V

G

Almedíxer  Municipi de l’Alt Palància: 20,87 km2, 411 m alt, 274 hab (1999)

V

M

Almedíxer, batalla d'  Enfrontament que tingué lloc a Almedíxer (Alt Palància), a la fi del set/1526, entre les tropes del duc de Sogorb, Alfons d'Aragó, i els moriscs revoltats de la serra d'Espadà, comandats per Selim Almansor. L'acció acabà definitivament amb la revolta morisca.

V

H

Almela, Joan Antoni  (València, 1819 – 1898)  Escriptor romàntic

V

B

Almela, Just  (Pego, Marina Alta, 1879 – 1957)  Pintor

V

B

Almela i Vives, Francesc  (Vinaròs, Baix Maestrat, 1903 – València, 1967)  Poeta, erudit i periodista

V

B

Almenar  Municipi del Segrià: 66,37 km2, 329 m alt, 3.457 hab (1999)

C

M

Almenar, batalla d'  Victòria austriacista que tingué lloc a Almenar (Segrià) el 27/jul/1710, durant la guerra de Successió. Les tropes de l'arxiduc Carles, dirigides per Starhemberg i Stanhope, derrotaren les de Felip V, dirigides per aquest i pel marquès de Villadarias. Fou l'inici de la darrera reacció dels partidaris de l'arxiduc, que ocuparen Saragossa (20 agost) i Madrid (28 setembre).

C

H