descripció

Alsamora  Poble (851 m alt) del mun. de Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà). Situat al peu del vessant septentrional del Montsec d'Ares, a la conca de la Noguera Ribagorçana, a 4 km de l'entrada de l'estret de Mont-rebei. Hi passa el camí d'Àger al Pont de Muntanyana pel coll d'Ares. Conserva unes torres de defensa medievals. La senyoria pertanyia al baró d'Eroles. En crear-se, a la segona meitat del s. XIX, el terme municipal de Sant Esteve de la Sarga com a resultat de l'agrupació de diversos petits municipis, aquest prengué el nom d'Alsamora, però des d'abans del 1920 fou substituït per l'actual.

C

G

Alsamora, Esteve  (Catalunya, s. XV)  Pintor. És autor del retaule de Sant Martí de Viladrau, obra realitzada en 1482.

C

B

Alsamora, Joan  ( ? , s. XV - Barcelona ? , s. XV)  Pintor

C

B

Alsamora, Onofre  (Barcelona, 1825 – 1870)  Pintor

C

B

Alscaions  Un dels quatre districtes de l'illa de Menorca, corresponent a l’actual terme d’Alaior

B

H

Alsina, Alfons  (Celrà, Gironès, s. XIX – 1901)  Polític

C

B

Alsina, Ferran  (Barcelona, 1861 – 1907)  Fabricant i economista

C

B

Alsina, Joan  ( ? , s. XIX)  Dirigent obrer

C

B

Alsina, Pau  (Barcelona, 1830 – 1897)  Dirigent obrer i polític

C

B

Alsina, Pere  ( ? , s. XVI - Badalona ?, s. XVI)  Religiós

C

B

Alsina, Valentí  (Sant Martí de Llémena, Gironès, s. XVII - Catalunya, s. XVIII)  Capità de fusellers. Es distingí molt a la lluita contra els borbònics. Durant la guerra de Successió arribà a manar una companyia al regiment de fusellers de Sant Ramon de Penyafort, comandat pel coronel Ermengol Amill, del qual fou un important col·laborador al front del nord. En 1713, s'incorporà amb Amill a l'arriscada expedició del diputat militar Berenguer, que recorregué el país ocupat del 9 d'agost al 5 d'octubre. A la fi de l'expedició, aconseguí forçar el bloqueig de Barcelona amb els seus homes i introduir-se a la ciutat. Fou ferit el 23/12/1713, durant una missió de reconeixement fora de les muralles. Ja refet, prengué part amb Amill a la terrible campanya de l'exterior. Pel setembre de 1714, deposades les armes, aconseguí ocultar-se. Poc després es refugià a França. Al front de petites partides tornà encara a Catalunya per a combatre durant els rebrots guerrillers de 1719 i 1726.

C

B

Alsina i Amils, Antoni  (Tàrrega, Urgell, 1864 – Barcelona, 1948)  Pintor i escultor

C

B

Alsina i Amils, Ramon  (Tàrrega, Urgell, 1861 – Barcelona, 1948)  Pintor i escultor

C

B

Alsina i Arús, Joan  (Barcelona, s. XIX – 1911)  Arquitecte

C

B

Alsina i Bofill, Josep  (Palafrugell, Baix Empordà, 1904 - Calella de Palafrugell, Maresme, 1993)  Metge

C

B

Alsina i Calvet, Jaume  (Guissona, Segarra, 1934 - )  Veterinari

C

B

Alsina i Clos, Simó  (Barcelona, 1851 – 1920)  Escriptor

C

B

Alsina i Clota, Josep  (Ripoll, Ripollès, 1926 - )  Catedràtic de grec

C

B

Alsina i Gil, Joan  ( ? , s. XIX – Barcelona, 1893)  Industrial

C

B

Alsina i Hurtós, Joan  (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 1942 - Santiago de Xile, 1973)  Sacerdot

C

B

Alsina i Munné, Ermengol  (Barcelona, 1889 - )  Relligador

C

B

Alsina i Oliver, Joan  (Terrassa, Vallès Occidental 1912 - )  Pintor i escenògraf

C

B

Alsina i Sevarroja, Martí  (Manresa, Bages, 1859 – Zafra, Extremadura, 1922)  Religiós claretià

C

B

Alsinells, Francesc  ( ? , s. XVII)  Escriptor i eclesiàstic

C

B

Alsinet, Josep  (Vilanova de Meià, Noguera, s. XVIII - ? , s. XVIII)  Metge

C

B

C

B

Alsius i Torrent, Pere  (Banyoles, Pla de l’Estany, 1839 – 1915)  Farmacèutic i arqueòleg

C

B

Alt Àneu  Municipi del Pallars Sobirà: 1.076 m alt, 193,79 km2, 399 hab (1999)

C

M

Alt Camp, l'  Comarca de Catalunya: 544,7 km2, 35.028 hab (1999), capital: Valls. 

C

O

Alt Empordà, l'  Comarca de Catalunya: 1.342,7 km2, 97.222 hab (1999), capital: Figueres

C

O

Alt Llobregat, aixecament de l'  Insurrecció armada anarquista de les comarques del Bages i del Berguedà (del gener al 24 set 1932). Promoguda per membres de la CNT i de la FAI, que culminà amb al proclamació els dies 20 i 21 de gener, del comunisme llibertari, amb ocupació dels ajuntaments i constitució de comitès revolucionaris. La revolta s'inicià en esdevenir general (18 i 19 de gener) la vaga iniciada pels sectors tèxtils i metal·lúrgics. L'exèrcit i la guàrdia civil restabliren la situació el dia 23. El govern desterrà a l'illa de Fernando Poo 108 anarquistes, entre ells Durruti i els germans Ascaso. D'altra banda, la FAI acusà els elements més sindicalistes de la CNT d'insolidaritat, la qual cosa provocà la dimissió d'Emili Mira i Àngel Pestaña, secretaris, respectivament, de la CNT a Catalunya i del comitè nacional.

C

H

Alt Maestrat, l'  Comarca del País Valencià: 662,9 km2, 8.308 hab (1999), capital: Albocàsser

V

O

Alt Millars, l'  Comarca del País Valencià: 667,4 km2, 4.198 hab (1999), capital: Cirat

V

O

Alt Palància, l'  Comarca del País Valencià: 964,9 km2, 24.350 hab (1999), capital: Sogorb

V

O

Alt Penedès, l'  Comarca de Catalunya: 592,6 km2, 76.018 hab (1999), capital: Vilafranca del Penedès

C

O

Alt Urgell, canal de l'  Veure> canal alt d'Urgell

C

G

Alt Urgell, l'  Comarca de Catalunya: 1.446,8 km2, 19.069 hab (1999), capital: la Seu d'Urgell

C

O

Alt Urgell, vescomtat de l'  Vescomtat de l'antic comtat d'Urgell (del s. XI al 1126)

C

H

Alt Vinalopó, l'  Comarca del País Valencià: 645,0 km2, 48.330 hab (1999), capital: Villena

V

O

Alta, coma  Coma de la vall de Boí, al mun. de Barruera (Alta Ribagorça)

F

G

Alta, pala  Pic (2.743 m alt) a la parròquia de Canillo (Andorra)

A

G

Alta, vall  Veure> la Vallalta  (Maresme)

C

G

Alta Cerdanya, l'  Comarca de la Catalunya Nord: 539,4 km2, 12.035 hab (1999), capital: Sallagosa

N

O

Alta Fulla  (Barcelona, 1978 - )  Editorial

C

N

Alta Ribagorça, l'  Comarca de Catalunya: 426,8 km2, 3.633 hab (1999), capital: el Pont de Suert

F

O

F

G

Altabix  Rodal del mun. d’Elx (Baix Vinalopó)

V

G

Altadill  Llogaret i antiga quadra del mun. de Freixenet de Segarra (Segarra)

C

G

Altadill i Teixidó, Antoni  (Tortosa, Baix Ebre, 1828 – Barcelona, 1880)  Novel·lista, dramaturg i periodista en castellà. Utilitzà el pseudònim Antonio de Padua. Estudis inacabats de dret. A Madrid fundà el periòdic democràtic "El Pueblo", i a Barcelona fou redactor de "La Discusión" i "El Estado Catalán". Amb la República fou governador civil de Guadalajara i de Múrcia. Escriví amb èxit novel·les socials i de costums, com Barcelona y sus misterios (1860), una sèrie comercial, tambè novel·lística, de temes bíblics, i alguns drames (Don Jaime el Conquistador, 1861?, etc) i textos polítics (La monarquía sin monarca, 1869, etc).

C

B

Altadill i Teixidó, Carles  (Tortosa, s. XIX – Barcelona, 1879)  Comediògraf i poeta

C

B

Altafulla  Municipi del Tarragonès: 6,93 km2, 52 m alt, 3.828 hab (2004). Situat a la zona costanera. Cap a l'interior el relleu és abrupte i accidentat, i hi abunden les garrigues i roquerars. L'agricultura de secà i de regadiu i la indústria química fan de complement al turisme, la més important font de riquesa del municipi, molt concentrada en la zona litoral. fins al promontori dels Munts. Els càmpings, les urbanitzacions de xalets i els edificis d'apartaments se succeeixen a la vora del mar. Hi són d'interès les restes d'una vil·la romana a la zona dels Munts, el castell d'Altafulla, al mig del nucli emmurallat, amb torres i merlets, l'església neoclàssica de Sant Martí, bastida segons sembla sobre les restes d'un temple medieval, i l'antic barri marítim de les Botigues de Mar, amb la Casa de l'Arc.

C

M

Altafulla, batalla d'  Acció bèl·lica en la guerra del Francès (24/gen/1812), que tingué lloc a Altafulla (Tarragonès). El primer exèrcit, que operava al Principat sota el comandament del baró d'Eroles, fou completament derrotat pels francesos, a les ordres dels generals Maurice-Mathieu i Lamarque. La principal conseqüència d'aquesta desfeta fou el canvi del curs de la guerra al Principat, ja que des d'aleshores el primer exèrcit defugí les grans accions en camp obert, i fins a començament del 1813 les operacions militars tingueren un caire gairebé exclussivament guerriller.

C

H

Altaió i Morral, Vicenç  (Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental, 14/jul/1954 - )  Escriptor i editor. Després dels seus primers versos a la revista literària "Tarotdequinze" (1972-75), ha publicat Sempre som afany (1979), Correspondències com conspiracions (1980), Blasanathos o l'Elogi del suicidi (1982), La dona és Mallarmé (1982), Groc, el ventriloç o la indigestió de la veu (1985). Preocupat per les tendències més avantguardistes, és autor dels assaigs Tràfic d'idees (1985) i La desconeguda (1997) i, juntament amb Jaume Creus, de La poesia, és a dir la follia (1975) i, amb J.M. Sala-Valldaura, de Les darreres tendències de la poesia catalana: 1968-78 (1980). També ha publicat l'obra teatral Senyor Picasso, carrer Montcada, Barcelona (1982) i una guia de pintura: R. D. Adela (1997). El 1978 inicià l'edició d'"Eczema" publicació objectual i multidisciplinària, la qual ha merescut el Premi Sebastià Gasch 1982. Ha dirigit la publicació "Artics" (1985-90). Ha estat comissari d'exposicions, assessor cultural i ha dirigit diverses exposicions.

C

B

Altamira  Grup de cases del mun. d’Ademús (Racó)

V

G

Altamira, Joan  (Barcelona, 1894 - )  Violinista

C

B

Altamira, palau d'  Castell del mun. d’Elx (Baix Vinalopó)

V

G

Altamira i Crevea, Rafael  (Alacant, 1866 – Mèxic, 1951)  Jurista, historiador i pedagog

V

B

Altar, gruta de l'  Cova natural, al port del Comte (l'Alguer, Sardenya)

L

G

Alta-riba  Poble (664 m alt) del mun. d’Estaràs (Segarra)

C

G

Alta-riba  Gran casal emmurallat del mun. de Calldetenes (Osona)

C

G

Altarriba, Bernat Guillem  ( ? , 1426 – Berga, Berguedà, 1464)  Polític

C

B

Altarriba, Llorenç  ( ? , s. XV)  Militar

C

B

Altarriba, Ponç d'  ( ? , s. XIV)  Marí

C

B

Altarriba, Salvador  (Catalunya, s. XV)  Militar

C

B

Altars, serra d'  Massís muntanyós entre el Pallars Sobirà i el Pallars Jussà

C

G

Altars de Prades, els  Nom popular dels cingles (la Mussara, Baix Camp)

C

G

Altea  Municipi de la Marina Baixa: 34,4 km2, 68 m alt, 14.711 hab (1999). Situat en una estreta plana litoral i tancat, al nord, per la serra de Bèrnia. El relleu és accidentat, fins i tot la part baixa, on hi ha nombrosos turons; al litoral, al cap Negret, hi ha un aflorament volcànic. La població del municipi, estancada durant molts anys, ha experimentat un fort creixement a partir del 1960 a causa del turisme. Les principals activitats econòmiques, a part dels sectors de serveis i de la construcció, són la pesca, l'agricultura i la indústria conservera. La vila, a partir del s. XVIII en què va desbordar les muralles, però sobretot durant el s. XX, s'ha estès vora la mar (Altea Baixa), on s'hi va construir el port entre el 1933 i el 1956. Al nucli urbà, s'hi troba l'antic convent franciscà de Sant Pere, fundat el 1600. El terme comprèn el llogaret d'Altea la Vella, amb una població disseminada en caserius i masies, i l'antic castell de Bèrnia.

V

M

Altea, comtat d'  Títol senyorial del País Valencià, atorgat el 1920

V

H

Altea la Vella  (o el Poblet de les Cases) Llogaret del mun. d'Altea (Marina Baixa), Situat al sector septentrional del terme, a 2,5 km de la costa i al peu de la serra de Bèrnia. Hi passa la carretera de l'Olla a Callosa d'En Sarrià. L'existència d'una font d'aigua minero-medicinal de propietats diurètiques fou el motiu d'un projecte de construcció d'un balneari. La seva església de Santa Anna, abans dependent de la parròquia d'Altea, ha estat erigida en parròquia.

V

G

Altejó  Despoblat del mun. de Ger (Baixa Cerdanya)

C

H

Alter, l'  Enclavat del mun. de la Granja de la Costera (Costera)

V

G

Altés  Poble (491 m alt) del mun. de Bassella (Alt Urgell), situat a l'esquerra de la ribera Salada (que a l'edat mitjana era anomenada el riu d'Altés). La seva església parroquial de Sant Pere era l'església de l'antic castell d'Altés i és esmentada ja a l'acta de consagració de la catedral d'Urgell, l'any 839.

C

G

Altés, Ramon  (Tarragona, 1810 - ? , 1864)  Metge

C

B

Altés i Alabart, Joan Baptista  (Batea, Terra Alta, 1845 - ? , s. XIX)  Eclesiàstic

C

B

Altés i Casals, Francesc  (Catalunya, s. XVIII – Marsella, França, 1838)  Dramaturg, poeta i periodista

C

B

Altet  Poble (356 m alt) del mun. de la Figuerosa (Urgell). Situat al pla de Tàrrega, vora la carretera d'aquesta ciutat a Ponts. La seva església parroquial (Sant Pere) és esmentada ja el 1099 a l'acta de consagració de l'església de Guissona. La senyoria pertanyia el s. XVII als Erill, barons de l'Albí i de Cervià.

C

G

Altet, baronia d'  Títol senyorial de Catalunya, aorgat el s. XIX

C

H

Altet, l'  Poble i rodal del mun. d’Elx (Baix Vinalopó): 2.998 hab

V

G

Altet i Ruate, Benet  (València, 1827 – 1893)  Poeta

V

B

Altiplà Central Català  Nom donat per alguns geògrafs a l'altiplà del interior de Catalunya

C

G

Altisent, Antoni  ( ? , s. XX)  Compositor

C

B

Altisent, Gaspar  (Barcelona, s. XVI – s. XVII)  Pintor

C

B

Altisent i Altisent, Agustí (Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà, 1923 - )  Historiador

C

B