descripció

Alzamora, Emili  (Lleida, 1973 - )  Motociclista. S'inicià en el món de les carreres de motocicletes a 17 anys quan guanyà el Criterium Solo Moto. El 1991 fou campió d'Espanya i d'Europa de 125 cc. Debutà al Mundial el 1994. El 1995 guanyà el seu primer Gran Premi al circuit Óscar Gálvez de l'Argentina i quedà tercer al Mundial. La següent temporada aconseguí el quart lloc al Mundial de 125 cc. L'any 1998 participà en la cilindrada de 250 cc, però el 1999 tornà a la categoria del 125 cc, on es tornà a proclamar campió del món.

C

B

Alzamora i Abreu, Cristòfor  (Huelva, Andalusia, 1905 - )  Arquitecte. Titulat a Barcelona el 1930, formà part del grup inicial del GATCPAC, participà a la reunió d'aquest moviment a Saragossa el 26/oct/1930 i a l'exposició de projectes de les Galeries Dalmau el 1929. Visquè a Barcelona, on exercí la seva professió.

E

B

Alzamora i Gomà, Enric  (Palma de Mallorca, 1866 – 1914)  Economista i periodista. Amplià el comerç familiar d'importació i exportació de productes agraris, del qual creà oficines a Anglaterra i altres països, i afavorí l'exportació de l'ametlla mallorquina. L'any 1887 fundà el diari "La Almudaina" i s'encarregà de la seva secció literària. Del 1903 al 1907 fou president de la Cambra de Comerç i donà lloc a la creació del Foment de Turisme de Mallorca (1905); aconseguí la instal·lació del cable telegràfic Barcelona-Palma de Mallorca (1907) i impulsà la campanya per aconseguir de modificar la llei de comunicacions marítimes, que culminà més tard amb la implantació del correu diari amb Barcelona.

B

B

Alzina, Francesc Ignasi  (Gandia, Safor, 1610 – Manila, Filipines, 1674)  Missioner

V

B

Alzina, Joan  (Muro, Mallorca, 1588 - Campos, Mallorca, 1646)  Religiós franciscà

B

B

Alzina, Joan  (Perpinyà, 1768 - Vernet, Conflent, 1833)  Impressor i llibreter de Perpinyà, on exercí també el professorat. El 1793 inicià els seus treballs com a impressor. Fundà "Le Roussillonnais", petit almanac de gran difusió, continuà la col·lecció de l'Ordo diocesà, i el 1807 imprimí el Catechisme catalan. Vers 1811-12 s'establí a Barcelona formant part de la raó social J. Alzina i P. Barrera. A Perpinyà, encara, publicà les Poèsies de François Boher (1823) i imprimí la revista "Le Publicateur des Pyrénées- Orientales".

N

B

Alzina, Joan Baptista  (Perpinyà, 1803 – 1883)  Impressor

N

B

Alzina, l'  Despoblat del mun. de Tortosa (Baix Ebre)

C

H

Alzina, l'  Poble (958 m alt) i nucli més important del mun. de Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà)

C

G

Alzina, mas de l'  Masia i antic terme del mun. de Glorianes (Conflent), a la capçalera de la riera de les Croses, al límit amb el Rosselló. El s. XIV n'era senyor el prior de Marcèvol.

N

G

Alzina, tossa de l'  Muntanya (695 m alt) al mun. de Vandellòs (Baix Camp)

C

G

Alzina d'Alinyà, l'  Llogaret (1.365 m alt) del mun. de Fígols i Alinyà (Alt Urgell)

C

G

Alzina de Ribelles, l'  Poble (486 m alt) del mun. de Vilanova de l'Aguda (Noguera), a 2 km a l'esquerra del Llobregós. És situat dins el sector del terme municipal que constituïa l'antiga baronia, i després municipi, de Ribelles, poble de la parròquia del qual depèn.

C

G

Alzina Dolça, punta de s'  Cap de la costa meridional de Menorca, al mun. de Ciutadella

B

G

Alzina i Caules, Jaume  (Maó, Menorca, 1899 – Barcelona, 1981)  Economista i estadístic. Format a l'Escola d'Alts Estudis Mercantils de la Mancomunitat, estudià a la Universitat de Barcelona i fou cap del Servei d'Estudis Econòmics i del Servei Central d'Estadística de la Generalitat de Catalunya del 1933 al 1938. Del 1938 al 1942 residí a París, i en tornar a Barcelona ocupà càrrecs a diversos centres d'estudis econòmics. Va escriure, entre altres obres: L'economia de la Catalunya autònoma (1933), Els pressupostos de les corporacions públiques (1936), La població a Catalunya (1936), Els pressupostos municipals (1937) i Els moviments demogràfics i de població a Catalunya (1937).

B

B

Alzinar, l'  Veïnat del mun. de Font-rubí (Alt Penedès)

C

G

Alzines, coll de les  Pas de la carretera de Vinçà a Sornià, entre el Conflent i el Rosselló

N

G

Alzira  Municipi i capital de la Ribera Alta: 110,46 km2, 20 m alt, 40.441 hab (1999)

V

M

Alzira, governació d'  Antiga demarcació administrativa del País Valencià (1707-1833)

V

H

Alzira, mestre d'  (País Valencià, s. XVI)  Pintor anònim de l'escola de València

V

B

Alzira, sèquia reial d'  Nom antic de la sèquia reial del Xúquer  (Ribera Alta)

V

G

Alzira, vescomtat d'  Títol senyorial del País Valencià, atorgat el 1865 a Clementina de Roncali y Díaz de Reguero

V

H

Alzueta i Montalà, Miquel  (Barcelona, 23/set/1956 - )  Poeta, periodista i editor. Ha publicat els llibres de poemes Amb un paper i un llapis (1979), Fulls i hores (1981), Quinze poemes d'abril (1982), Absència (1982) i L'eterna conversa (1983). Ha col·laborat a diversos mitjans de comunicació com a especialista en temes culturals. Com a editor de l'Editorial Columna ha introduït en català autors forans contemporanis. Ha estat també director literari del Cercle de Lectors.

C

B

Amada i Torregrossa, Josep Fèlix d'  (Sort, Pallars Sobirà, 1625 – Saragossa, 1706)  Eclesiàstic

C

B

Amade, Joan  (Ceret, Vallespir, 1878 – 1949)  Erudit, poeta i narrador

N

B

Amades i Gelat, Joan  (Barcelona, 1890 – 1959)  Folklorista

C

B

Amadeu I d'Espanya  (Torí, Itàlia, 1845 – 1890)  Rei d'Espanya (1871-73)

E

B

Amadeu i Grau, Ramon  (Barcelona, 1745 – 1821)  Escultor. Artísticament representa el trànsit entre el darrer barroc i el rococó, encara que les seves primeres imatges deixaven sentir la influència del neoclàssic (estàtues d'apostols conservades a Montserrat). El seu primer mestre fou l'arquitecte i escultor Pere Costa; després passà, l'any 1761, a Valls, al taller de Lluís Bonifàs, on cultivà el sentit artesà de l'escultura. L'any 1770 ingressà al col·legi d'arquitectes, escultors i tallistes, i el 1778 presentà un baix relleu a l'Acadèmia de San Fernando que li valgué el nomenament d'acadèmic numerari. Des del punt de vista estilístic, la seva obra acusa tres estils: barroc (Sant Joaquim i Santa Anna de l'església de la Mercè, Sant Bru de l'església de Sant Jaume, Sant Agustí i Santa Eulàlia de l'església de Santa Anna, totes a Barcelona); francament acadèmic (sèrie de Sant Josep Oriol, La Verge dels Desamparats de l'església del Pi), i el d'una obra més original i realista, representada per les figures de pessebre i la sèrie de Santa Anna i la Verge.

C

B

Amado i Bernadet, Ramon  (Barcelona, 1844 – 1888)  Pintor

C

B

Amador, Baltasar  (Fraga, Baix Cinca, 1570 - ? , d 1621)  Jurista

F

B

Amador i Asín, Josep  (Alacant, 1881 – s. XX)  Escriptor

V

B

Amadòrio, l'  Altre nom del riu de Sella (Marina Baixa)

V

G

Amalaric  ( ? , 502 – Barcelona, 531)  Rei visigot (526-531)

C

B

Amalaric, Arnau  ( ? , s. XII - Fontfreda, Llenguadoc, 1225)  Abat de Poblet (1196-98)

C

B

Amalric, Martirià  (Olot, Garrotxa, s. XV - ? , s. XV)  Notari

C

B

Amanieu de Sescars  (Catalunya ?, s. XIII)  Trobador

C

B

Amarell, Miquel  (Rosselló, s. XIV)  Prohom

N

B

Amarga, font  Veure> la Font Amarga (Xàtiva, Costera).

V

G

Amargós, torre d'  Antiga torre del mun. de Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà)

C

G

Amariedo, pic d'  Pic (1.793 m alt) de la serra del Cis (Areny de Noguera, Alta Ribagorça), a la capçalera de la Valira de Cornudella. És el cim més alt de la serralada que separa les conques de la Noguera Ribagorçana i de l'Isàvena, al sud de la muntanyeta de Denui.

C

G

Amat  (Tarragona, s. VII – Sens, França, 690)  Sant i bisbe de Sens

C

B

Amat  ( ? , s. X - v 1035)  Vescomte de Girona (v1019-v1035)

C

B

Amat, Andreu  ( ? , s. XIX)  Sainetista

C

B

Amat, Antoni  ( ? , s. XV)  Jurista

C

B

Amat, Bartomeu  (Barcelona, s. XVIII – Madrid, 1850)  Militar i escriptor

C

B

Amat, Elderic  (Orís, Osona, s. XI - ? , 1058)  Primer senescal dels comtes de Barcelona

C

B

Amat, Joan  (Barcelona ?, s. XVIII – s. XIX)  Director de la Seca de Barcelona

C

B

Amat, Joan Carles  (Monistrol de Montserrat, Bages, 1572 – 1640)  Escriptor i metge

C

B

Amat, Josep  (Sabadell, s. XVII – Catalunya, 1755)  Frare carmelità

C

B

Amat, Josep  (Barcelona, 1843 – 1911)  Pintor

C

B

Amat, Josep d'  (Barcelona, s. XVII - Perpinyà ?, s. XVII)  Noble

C

B

Amat, Susina  (Barcelona, 1912 – 1983)  Pintora i pedagoga

C

B

Amat, Victorià  (Barcelona, s. XIX)  Eclesiàstic

C

B

Amat de Palou i Pont, Fèlix  (Sabadell, Vallès Occ., 1750 – Barcelona, 1824)  Prelat

C

B

Amat de Palou i Pont, Jaume  (Sabadell, Vallès Occ., 1753 – Sevilla, Andalusia, 1819)  Economista

C

B

Amat de Planella i Despalau, Francesc  (Catalunya, s. XVII – s. XVIII)  Noble. Fou capità de la Coronela de Barcelona en 1697, durant el setge de les forces franceses del mariscal Vendôme. En 1704 conspirà ja a favor de la vinguda de Carles d'Àustria. Es passà aleshores als aliats que intentaren retre Barcelona, i anà a servir el rei Carles. Aquest li donà el càrrec de Correu Major del Principat. A les Corts de 1705-06 fou nomenat comte de Castellar. En 1712 assessorà i acompanyà el comte d'Assumar per a l'evacuació de les tropes portugueses que es trobaven al país. Restà a Barcelona durant el setge de 1713-14. Els borbons li confiscaren els béns i cremaren el seu títol nobiliari.

C

B

Amat de Planella i Despalau, Josep d'  (Barcelona, 1670 – 1715)  Primer marquès de Castellbell. Participà en la defensa de Barcelona com a capità de la coronela el 1697, fet que, ensems amb la seva adhesió a Felip V, li valgué la concessió del títol de marquès. Fou un dels fundadors de l'Acadèmia dels Desconfiats (1700), i com a secretari d'aquesta corporació, s'encarregà de l'edició de Nenias reales y lágrimas obsequiosas a la memoria del gran Carlos II (1701), col·lecció poètica a la qual aportà també la seva col·laboració, en català i castellà. Fou el pare de Manuel d'Amat i de Junyent i l'avi de Rafael d'Amat i de Cortada.

C

B

Amat Eneas  ( ? , s. XI)  Magnat

C

B

Amat i Cansino, Santiago  (Barcelona, 1887 – 1982)  Patró d'embarcacions de vela

C

B

Amat i de Bosch, Gispert d'  (Catalunya, s. XVII - Barcelona ?, 1646)  Frare benedictí. En 1644 era abat del monestir de Sant Pere de Galligants. Havent estat elegit Diputat Eclesiàstic el 22/jul/1644, fou, com a tal, president de la Generalitat, en moments ben difícils de la guerra de Separació. Irritat contra les arbitrarietats dels aliats francesos, protestà repetidament. Acusat de prendre part en una conspiració, fou empresonat, amb gran escàndol, el 18/mar/1646, per ordre del virrei francès.

C

B

Amat i de Cortada, Feliu d'  (Barcelona, 1754 – 1834)  Científic

C

B

Amat i de Cortada, Rafael d' "el Baró de Maldà"  (Barcelona, 1746 – 1818)  Escriptor

C

B

Amat i de Junyent, Manuel d'  (Vacarisses, Vallès Occidental, v. 1700 – Barcelona, 1782)  Militar i administrador. Membre de l'orde de Sant Joan de Jerusalem (1721), visqué a Malta (1721-28) i a Madrid i a participà a les campanyes d'Àfrica i d'Itàlia. Visqué també uns anys a Mallorca. Exercí, durant sis anys, la Capitania General de Xile (1755-61). El 1761 fou nomenat virrei del Perú, càrrec que exercí fins al 1776. S'esforçà a restablir l'autoritat en el virregnat i reprimí diversos sollevaments. Davant el perill d'una guerra amb Anglaterra, bastí notables fortificacions, creà un cos de milícies cíviques i reorganitzà l'exèrcit. També finançà expedicions a Tahití i a l'illa de Pasqua. Fou representant del despotisme il·lustrat i es preocupà de fomentar la cultura i de fer progressar l'economia. El 1767 expulsà els jesuïtes del virregnat. Els seus amors amb l'actriu peruana anomenada La Perricholi, de qui tingué un fill, Manuel d'Amat i Villega, que juntament amb San Martín firmà l'acta d'emancipació d'Espanya, inspiraren una narració de Merimée i una opereta d'Offenbach. De tornada a Barcelona es casà amb Maria Francesca de Fivaller, coneguda popularment per la Virreina. Entre 1773 i 1776 construí el palau de la Virreina, a la Rambla de Barcelona. (SC) (EUC)

C

B

Amat i de Lentisclar, Feliu d'  ( ? , s. XVII – Barcelona, 1749)  Historiador

C

B

Amat i Espasa, Frederic  (Barcelona, 1952 - )  Artista

C

B

Amat i Maestre, Miquel  (València, 1837 – Alacant, 1896)  Escriptor

V

B

Amat i Noguera, Frederic  (Catalunya, 1952 - )  Artista

C

B

Amat i Pagès, Gabriel  (Barcelona, 1899 – 1984)  Aquarel·lista i arquitecte

C

B

Amat i Pagès, Josep  (Barcelona, 1901 - 1991)  Pintor i dibuixant

C

B

Amat i Roses, Manuel  (Vilanova i la Geltrú, Garraf 1909 - )  Pintor

C

B

Amat i Tarré, Jaume  (l'Alguer, Sardenya, s. XV – 1524)  Lloctinent general interí de Sardenya

L

B

Amat-Piniella, Joaquim  (Manresa, Bages, 1913 – Barcelona, 1974)  Novel·lista

C

B

Amaya, Carme  (Barcelona, 1913 - Begur, Baix Empordà, 1963)  Bailaora. De família gitana, ha estat una de les personalitats més acusades del ball flamenc, des de l'any 1929, en que actuà a París. Recorregué el món amb diversos espectacles de dansa espanyola i intervingué en algunes pel·lícules, la darrera, Los tarantos (1962), de F. Rovira-Beleta.

C

B

Ambigans  Antic priorat de Montserrat, al mun. de Senan (Conca de Barberà), prop del poble

C

H

Ambra  Despoblat i antic castell del mun. de Pego (Marina Alta)

V

H

Ambrós  (Olot, Garrotxa, s. XVII – Catalunya, s. XVIII)  Militar

C

B

Ambròs i Fabregat, Pere  (Reus, Baix Camp, 1855 – 1929)  Obrer boter

C

B

Amélie-les-Bains  Nom donat al municipi dels Banys d'Arles (Vallespir) per l'administració francesa, en honor a la reina Maria Amàlia de Borbó, muller del rei de França Lluís Felip.

N

G

Amell, Antoni  (Barcelona, s. XV – s. XVI)  Pintor

C

B

Amell, Bernat  ( ? , s. XII – s. XIII)  Magnat

C

B

Amell, Bernat  (Barcelona, s. XV – s. XVI)  Pintor

C

B

Amell, l'  Masia i veïnat del mun. de Sitges (Garraf)

C

G