descripció

Ametlera, l'  Indret del mun. de Tortosa (Baix Ebre), a la vora dreta de l'Ebre, on s'aturaven les embarcacions que feien el servei dels pobles del Delta, per a deixar els passatgers de l'Enveja.

C

G

Ametlerar, s'  Possessió del mun. d'Artà (Mallorca Oriental)

B

G

Ametles, platja d'  Platja del mun. de la Vila Joiosa (Marina Baixa)

V

G

Ametlla, mas de l'  Veure> el Mas de l'Ametlla (Calaceit, Matarranya)

F

G

Ametlla de Casserres, l'  Fàbrica tèxtil i colònia del mun. de Casserres de Berguedà (Berguedà)

C

G

Ametlla de Mar, l'  Municipi del Baix Ebre: 66,91 km2, 19 m alt, 6.032 hab (2004). (ant: les Cases de l'Ametlla) Situat al litoral, al nord-est de l'antic terme general de Tortosa i al límit amb el Baix Camp i la Ribera d'Ebre. L'activitat econòmica tradicional del municipi és la pesca, especialment de peix blau. Tanmateix, en els darrers anys ha crescut l'interès turístic de la zona marítima, on s'han aixecat càmpings i hotels, alhora que, al costat dels vaixells de pesca, apareixien les embarcacions esportives. El principal atractiu de la població marinera, que manté un tipisme característic, és la bellesa de les seves cases, com les de Forn i de Sant Roc, i les seves platges d'arenes grosses. Dins el terme es troben la masia de Ponç, el petit port i cases de l'Estany, el castell de Sant Jordi d'Alfama i la torre de l'Àliga.

C

M

Ametlla de Merola, l'  Colònia industrial del mun. de Puig-reig (Berguedà)

C

G

Ametlla de Montsec, l'  Poble del mun. de Fontllonga (Noguera)

C

G

Ametlla de Segarra, l'  (ant: l'Ametlla de Tàrrega o l'Ametlla Lada) Poble (704 m alt) del mun. de Montoliu de Segarra (Segarra), aturonat a les línies que separa les conques del riu Corb i del Cercavins, a 1,5 km de Vallfogona de Riucorb. El s. XI, en la campanya per a la reconquesta i repoblament de la Catalunya Nova, el comte Ramon Berenguer I de Barcelona donà a Acard Miró, senyor de Tarroja, probablement del llinatge vescomtal de Cardona, el castell de l'Ametlla, situat aleshores a l'extrem occidental del comtat d'Osona, a la frontera amb el territori islàmic. El 1077 els comtes Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II confirmaren la donació amb l'obligació d'acabar la construcció del castell, aleshores a mig fer i del qual es conserva, malmesa, una torre cilíndrica. La senyoria de l'Ametlla passà el 1239 dels Tarroja a la comanda de Cervera, de l'orde de Sant Joan de Jerusalem.

C

G

Ametlla del Vallès, l'  Municipi del Vallès Oriental: 14,12 km2, 321 m alt, 5.294 hab (1999)

C

M

Ametlla i Coll, Claudi  (Sarral, Conca de Barberà, 1883 – Barcelona, 1968)  Periodista i polític

C

B

Ametller, Joan Baptista  (Banyoles, Pla de l’Estany, 1784 - ? , 1851)  Militar

C

B

Ametller, Josep  ( ? , s. XVIII)  Compositor i eclesiàstic

C

B

Ametller, Maur  (Palafrugell, Baix Empordà, 1749 - Sant Benet de Bages, Bages, 1833)  Compositor

C

B

Ametller i Cabrera, Narcís d'  (Banyoles, Pla de l’Estany, 1810 – 1877)  Militar i escriptor

C

B

Ametller i Clot, Carles Francesc  (Barcelona, 1753 – 1835)  Metge

C

B

Ametller i Isern, Josep Toribi d'  (Banyoles, Pla de l’Estany, 1842 – 1873)  Polític i escriptor

C

B

Ametller i Marill, Miquel  (Cervià de Ter, Gironès, 1801 – Girona, 1867)  Metge i escriptor

C

B

Ametller i Mestres, Joan  (Barcelona, 1743 – 1824)  Farmacèutic

C

B

Ametller i Montaner, Antoni  (Catalunya, s. XIX)  Escriptor

C

B

Ametller i Perer, Francesc d'  (Barcelona, 1653 – Madrid, 1726)  Jurista i polític filipista. Va ésser fiscal a l'Audiència de Catalunya el 1701 i després magistrat del criminal des del 1702 fins al 1705. Quan les tropes de l'arxiduc entraren a Barcelona marxà a Castella, on Felip V el féu ministre del Consejo de Castilla. Tornà a Catalunya amb l'exèrcit borbònic, com a assessor civil del duc de Pópuli i després del duc de Berwick. Destituí l'abat de Montserrat i l'empresonà, i desterrà el de Santes Creus el 1713. Formà part de la "Junta de Justicia y Gobierno" del Principat i féu, com també Patiño, un informe sobre les característiques de Catalunya per tal d'adaptar-hi el règim de monarquia absoluta. El seu fou la base del Decret de Nova Planta, si bé era contrari al trasllat de la Universitat de Barcelona a Cervera. Ametller tornà després a Madrid, on continuà essent membre del Consejo de Castilla, fins a la seva mort.

C

B

Ametller i Pescio, Oleguer d'  (Barcelona, s. XVII – s. XVIII)  Advocat. Fill de Francesc d'Ametller i Perer. Exercí diversos càrrecs durant els primers anys de l'administració borbònica a Catalunya. El mariscal duc de Berwick, i el capità general de Catalunya, príncep Pio, l'elegiren com a assessor del tribunal de la vegueria del darrer veguer de Barcelona Josep Viladomar (27/gen/1716). Abans de l'establiment del règim corregimental a Catalunya sol·licitava la tinència de corregidor de Barcelona, i poc temps després (1718) li era atorgada una regidoria del primer ajuntament de Barcelona. El 26/set/1718 el primer corregidor, José Carrillo de Albornoz, el nomenava alcalde major de la jurisdicció criminal de Barcelona, i quatre anys després Ametller presentava la dimissió del seu càrrec de regidor.

C

B

Ametller i Ros, Ignasi d'  (Barcelona, 1769 – 1843)  Metge i cirurgià

C

B

Ametller i Rotllan, Blai  (Barcelona, 1768 – Madrid, 1841)  Gravador

C

B

Ametller i Vilademunt, Victorià  (Banyoles, Pla de l’Estany, 1818 - Alcalá de Henares, Madrid, 1884)  Militar i escriptor

C

B

Ametller i Vinyes, Josep  (Girona, 1832 – 1901)  Metge

C

B

Ametllera, l'  Antiga quadra del mun. de Lasquarri (Ribagorça), situada a la serra de l'Ametllera (1.115 m alt), sector oriental de la serra del castell de Llaguarres. Agregat el s. XIX a l'antic terme de les Segarres Altes.

F

G

Ametllers, els  Vil·la romana del mun. de Tossa de Mar (Selva)

C

H

Ametralladora Carlista, L'  (València, 1871 – s. XIX)  Setmanari satíric

V

C

Amic, Antoni  (Tortosa, s. XV – s. XVI)  Jurista i doctor en ambdós drets

C

B

Amic de les Arts, L'  (Sitges, Garraf, 1926 – 1929)  Revista mensual il·lustrada

C

C

Amic e Melis  Narració moralitzant sobre l'amistat, en català, del s. XV

C

B

Amich i Aranda, Josep  (Barcelona, 1711 – Lima, Perú, 1783)  Franciscà, cartògraf i explorador

C

B

Amich i Bert, Josep  (Lleida, 1888 – 1965)  Comediògraf, cineasta i periodista

C

B

Amich i Bert, Julià  (Tarragona, 1895 – Barcelona, 1968)  Periodista, escriptor i oficial de marina

C

B

Amich i Galí, Joan  (Girona, 1925 - )  Veterinari, enginyer i economista

C

B

Amics de la Ciutat  (Barcelona, 1935 - )  Associació municipal

C

C

Amics de la Poesia  (Barcelona, 29/feb/1921 – s. XX)  Societat literària. Format, als seus origens, amb la finalitat d'acostar els intel·lectuals a l'alta burgesia. Feren sessions entre els anys 1921 i 1936 i publicaren opuscles i algun llibre. L'any 1942, gràcies sobretot a Josep Palau i Fabre i Ramon Aramon, es reorganitzà el grup i celebrà sessions a la rebotiga de l'orfebre Ramon Sunyer.

C

C

Amics de l'Alguer  (Barcelona, 1980 - )  Entitat cultural

C

C

Amics de l'Art Nou (ADLAN)  (Barcelona, 1932 – s. XX)  Agrupació artística

C

C

Amics de l'Art Romànic  (Catalunya, 1977 - )  Societat filial de l'Institut d'Estudis Catalans

C

C

Amics de l'Art Vell  (Barcelona, 1929 – Catalunya, 1935)  Associació

C

C

C

C

C

C

Amigant i Carreres, Josep d'  (Catalunya, s. XVI – Barcelona, 1645)  Diputat i assessor militar

C

B

Amigant i de Ferrer, Pere d'  (Manresa, Bages, 1645 – Pamplona, Navarra, 1707)  Jurista i noble

C

B

Amigó, Eduard  (Barcelona, 1833 - Buenos Aires, Argentina, 1902)  Compositor

C

B

Amigó, Eudald Ramon  (Barcelona, s. XIX – 1885)  Artista decorador de vidres

C

B

Amigó, Jaume  (Ulldemolins, Priorat, s. XVI - ? , v. 1586)  Eclesiàstic i arquitecte

C

B

Amigó, Pere d'  (Catalunya, s. XIV)  Cavaller

C

B

Amigó i Anglès, Ramon  (Reus, Baix Camp, 1925 - )  Escriptor

C

B

Amigó i Batllori, Leandre  (Molins de Rei, Baix Llobregat, 12/des/1906 - )  Crític literari, narrador i periodista. Ha publicat el recull de contes Enlluernament (1948) i els estudis o evocacions personals Joaquim Ruyra (1950), Joan Oller i Rabassa, novel·lista (1953), Llibre de la vellesa (1954), Presències i evocacions (1969), La frontera de l'oblit (1981) i Semblances, Testimoni d'una cultura (1990). Col·laborà, entre d'altres periòdics, a "El Matí" i a "La Revista". Als Jocs Florals del 1934 obtingué el premi Narcís Oller de narració, però no fou fins al 1948 que publicà el seu primer llibre.

C

B

Amigó i Castelltort, Emili  (Barcelona, 1870 – 1934)  Pintor

C

B

Amigó i Ferrer, Lluís d'  (Massamagrell, Horta, 1854 - Godella, Horta, 1934)  Eclesiàstic

V

B

Amigó i Monturiol, Josep  ( ? , s. XIX – Barcelona, 1893)  Pintor

C

B

Amigues, Juli  (Perpinyà, 1829 – París, França, 1883)  Polític, periodista i literat

N

B

Amiguet, Antoni  (Tortosa, Baix Ebre, s. XV – Barcelona, v. 1520)  Metge

C

B

Amiguet, Jeroni  (Tortosa, Baix Ebre, s. XVI - Catalunya, s. XVI)  Metge i llatinista. Catedràtic de gramàtica a València. El 1502 publicà Sinonima variationum sententiarum, repertori de frases catalano-llatines. Contrari en un principi als mètodes d'ensenyament de Nebrija -aconsellà en aquest sentit el seu deixeble Joan Lluís Vives-, evolucionà fins a publicar a Barcelona una Introductio ad artem grammaticam (1514), breu gramàtica catalano-llatina per a facilitar la comprensió de la gramàtica d'aquell autor castellà.

C

B

Amilcar Barca  (Cartago, Tunisia, s. II - Elx ?, Baix Vinalopó, 228)  General cartaginès

U

B

Amill, Ermengol  (Esterri d'Àneu, Pallars Sobirà, s. XVII – Nàpols, Itàlia, v. 1718)  Militar

C

B

Amills, Joan  (Ripoll, s. XIX - ? , 1854)  Gravador

C

B

Amitger, ca s'  Possessió del mun. d’Escorca (Mallorca Septentrional)

B

G

Amitges, coma d'  Coma de la vall d'Espot (Pallars Sobirà)

C

G

Amor que mata  (Catalunya, 1911)  Film de Josep M.Codina i Fructuós Gelabert i produït per Films Barcelona. Especialment notable per la bellesa fotogràfica, l'escenificació i l'ús dramàtic de la profunditat de camp. És una de les millors peces barcelonines del període.

C

V

Amorós  Llogaret del mun. de Freixenet de Segarra (Segarra)

C

G

Amorós, Amanci  (Agullent, Vall d'Albaida, 1854 - Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1925)  Músic

V

B

Amorós, Bernat  (Catalunya, s. XVII)  Pintor

C

B

Amorós, Carles  (Tarascó, Provença, França, s. XV – Provença, França, 1549)  Impressor

U

B

Amorós, Francesc  (Barcelona, s. XIX)  Ebenista

C

B

Amorós, Joan "Janet de Pira"  (Pira, Conca de Barberà, s. XVIII - ? , s. XVIII)  Guerriller. Prengué les armes durant la guerra franco-espanyola de 1718-20, lluitant contra Felip V, atret per la promesa francesa de restituir al Principat les llibertats derogades poc abans. Tingué una actuació molt coratjosa. Arribà a entrar a Montblanc amb la seva partida i hi cremà els arxius on constaven les dades comprometedores dels desafectes al règim. Finida la guerra i proscrit per les autoritats, es refugià a França. En tornà, encara, amb les armes a la mà, com a lloctinent del vallenc Ramon Guardiola, amb el qual féu una nova campanya. A la fi hagué d'acollir-se a una amnistia, sobre la base de ser perdonat després de cinc anys de proscripció de Catalunya.

C

B

Amorós, Joan Baptista  (Barcelona, s. XIX - Getafe, Madrid, 1912)  Escriptor i periodista

C

B

Amorós, Joan Carles  (Barcelona, s. XVI)  Impressor

C

B

Amorós, Josep  ( ? , 1887 - )  Crític i assagista d'art

C

B

Amorós i Amorós, Lluís  (Artà, Mallorca, 1905 - Catalunya, 1972)  Advocat i arqueòleg

B

B

Amorós i Andreu, Joan  (Barcelona, 1936 - )  Operador cinematogràfic

C

B

Amorós i Barra, Josep Vicenç  (València, 1887 – Barcelona, 1970)  Catedràtic de numismàtica

V

B

Amorós i Bernardo, Rosa  (Barcelona, 1945 - )  Ceramista

C

B

Amorós i Cerdà, Tomàs  (Palma de Mallorca, s. XVIII – 1810)  Impressor

B

B

Amorós i Guardiola, Andreu  (València, 1941 - )  Crític literari

V

B

Amorós i Massanet, Antoni  (Vila-sacra, Alt Empordà, 1909 - 1999)  Enginyer industrial

C

B

Amorós i Ondeano, Francesc  (València, 1770 – París, França, 1848)  Polític i educador

V

B

Amorós i Pastor, Ciril  (Russafa, València, 1830 – València, 1888)  Advocat i polític

V

B