descripció

Ana Kadowa  (Catalunya, 1912)  Film realitzat per Fructuós Gelabert, en col·laboració amb Otto Mülhausen per a la productora Alhambra Films de Barcelona. Fulletó a la manera italiana de l'època, obtingué el favor popular i fou amplament exportat.

C

V

Anadon i Pinto, Ramon  (Lleida, 1915 - )  Veterinari

C

B

Anàfora de Barcelona  (Barcelona, s. IV)  Nom d'un text eucarístic grec

C

L

Anagni, pau d'  Tractat entre Bonifaci VIII, Jaume II signat a Anagni, Itàlia el 1295

U

H

C

N

Analecta Montserratensia  (Montserrat, Bages, 1917 - )  Publicació aperiòdica

C

R

Analecta Sacra Tarraconensia  (Barcelona, 1925 - )  Publicació eclesiàstica

C

R

Anales de Cataluña  (Barcelona, 1709)  Obra de Narcís Feliu de la Penya

C

L

Anales de la Corona de Aragón  (Aragó, s. XVI)  Història de Jerónima de Zurita

E

L

V

A

Anàs  Poble del mun. d'Estaon (Pallars Sobirà)

C

G

Anastasi, sant  (Lleida, s. III – Badalona, Barcelonès, 305)  Personatge cristià

C

B

C

N

Ancils  Poble (1.123 m alt) del mun. de Benasc (Alta Ribagorça)

F

G

Ancinyà  Municipi de la Fenolleda: 7,84 km2, 235 m alt, 198 hab (1999)

N

M

Anckerman i Riera, Ricard  (Palma de Mallorca, 1841 – 1907)  Pintor i escultor

B

B

Áncora, El  (Palma de Mallorca, 1880-1890 i 1896-1900)  Diari catòlic en castellà. Dirigit per Miquel Maura, sostingué polèmiques amb "La Autonomía" (1884) i, sobre la Institució Mallorquina d'Ensenyament, amb "El Isleño" i "El Palmesano" (1885). Des del 1887 en fou director Antoni M. Alcover i prengué un to integrista. A la segona època fou dirigit per Artur Sarmiento, Bartomeu Singala i Francesc Antich. Desaparegué davant l'oposició de la jerarquia eclesiàstica. Publicà un almanac i un suplement literari (1880-86).

B

R

Ancosa  Masia situada a la serra d'Ancosa, dins el mun. de la Llacuna (Anoia), Aquest lloc fou concedit, el 1153, pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, als monjos cistercencs de Santa Maria de Valldaura per tal com les condicions d'aquest monestir proper a Barcelona, no eren satisfactòries. La manca d'aigua féu que els monjos no s'hi traslladessin definitivament i que no abandonessin Valldaura fins a adquirir vora el Gaià el terreny on hagué de bastir-se el monestir de Santes Creus. Ancosa es mantingué fins al 1835 com a granja d'aquest monestir.

C

G

Ancosa, serra d'  Serra principal de les comarques de l’Alt Camp, l’Alt Penedès i l’Anoia

C

G

Ancs  Poble (1.454 m alt) del mun. de Gerri de la Sal (Pallars Sobirà)

C

G

AND  AUT sigla en la placa d'estat d’Andorra

A

V

Andanes, pla d'  Plana del mun. de Bétera (Camp de Túria)

V

G

Andaní  Poble del mun. d’Alfarràs (Segrià)

C

G

Andilla  Municipi dels Serrans: 142,8 km2, 894 m alt, 303 hab (1999)

V

M

Andilla, baronia d'  Jurisdicció senyorial del País Valencià, a Andilla (Serrans), creat el 1237

V

H

Andolfa  Antiga quadra de l'antic mun. de Pilzà (Benavarri, Ribagorça)

F

G

Andorra  Altre nom del barri de les Cases d'Amunt (Formiguera, Capcir).

Andorra  Estat d'Europa: 468 km2, 65.971 hab (1999), cap: Andorra la Vella. Situat als Pirineus

A

O

Andorra, solana d'  Territori de la parròquia de Canillo (Andorra), situat al vessant septentrional dels Pirineus. Comprèn un sector de l'alta vall de l'Arieja, a l'esquerra del riu, des del pic Negre d'Envalira fins a prop de la població occitana de l'Hospitalet. Vora el riu es troba el nou nucli de població fronterer i estació d'esports d'hivern del Pas de la Casa. Aquest territori, esdevingut andorrà per apropiació a causa de l'aprofitament continuat dels pasturatges, ha estat llargament disputat a Canillo per les poblacions occitanes de l'Hospitalet i de Merencs, però les diferències han estat sempre resoltes a favor dels andorrans (sentències del consell superior de Perpinyà del 1776, i del consell reial de Tolosa de Llenguadoc, del 1835).

A

G

Andorra la Vella  Parròquia i capital d’Andorra: 59,29 km2, 1.029 m alt, 21.189 hab (1999). Una de les set parròquies que formen el país. Situada al peu de la serra d'Enclar, en un replà rocós de la vora de la Gran Valira. Forma amb les Escaldes-Engordany una autèntica conurbació. Anomenada per primera vegada a l'acta de consagració de la catedral de la Seu d'Urgell (839), Andorra fou dita la Vella (o la vila) per diferenciar-la del nom de l'estat i remarcar la seva capitalitat. Poble típic de muntanya, va sofrir les vicisituds de la resta del país i l'any 1933, per uns incidents polítics, va entrar-hi una sola vegada la gendarmeria francesa. Després del 1943 s'inicià un procés de creixença de la població i de modernització urbanística en la direcció de la carretera Andorra la Vella-les Escaldes, fruit del turisme i el comerç. Pel juny de 1978, la parròquia fou dividida en dues: Andorra la Vella i les Escaldes-Engordany.

A

M

andosins  Individus d'un poble ibèric pirinenc preromà

C

H

Andratx  Municipi de la Mallorca Occidental: 81,55 km2, 100 m alt, 8.477 hab (1999)

B

M

Andratx, baronia d'  Baronia creada el 1232 fins al 1811 a Mallorca Occidental

B

H

Andratx, mola d'  Promontori del mun. d’Andratx (Mallorca Occidental)

B

G

André, Marius  (Provença, França, 1868 - 1927)  Escriptor i traductor

E

B

Andrés, Joan  (Xàtiva, Costera, s. XV)  Moro convers

V

B

Andrés i Andrés, Marcel·lí  (Vilafranca del Maestrat, Alt Maestrat, 1807 - Barcelona ?, 1852)  Metge i naturalista

C

B

Andrés i Estellés, Vicent  (Burjassot, Horta, 2/set/1924 - València, 1993)  Poeta i periodista. De família humil, féu diversos oficis fins que entrà, becat, a l'Escola Oficial de Periodisme. Redactor i posteriorment director del diari "Las Provincias". La seva poesia, intensa i potent, s'adscriu al realisme, en la línia de Ferrater i mostra influències d'Ausiàs March i Riba. Amb una força sorprenent, que el fa el màxim representant de la poesia valenciana d'ençà d'A. March, exalta el sexe i canta àcidament la mort, sense deixar de banda les misèries humanes i la realitat quotidiana. Va publicar molts llibres de poesia, així com els llibres de memòries Tractat de les maduixes (1985) i La parra boja (1988), la novel·la eròtica El coixinet (1988). La seva obra poètica Mural del País Valencià (publicat pòstumament el 1996) ha estat enregistrada en disc. Ha rebut els premis Diputació de València 1958, Ausiàs March 1966, la Lletra d'Or i Crítica Serra d'Or 1974, premi d'Honor de les Lletres Catalanes 1978, de la Comunitat Valenciana 1984 i el 1993 rebé, a títol pòstum, la medalla d'or de Belles Arts del ministeri de Cultura.

V

B

Andres i Llobet, Vicenç  (Barcelona, 1870 - ? , s. XX)  Comediògraf, poeta i periodista humorístic

C

B

Andrés i Morell, Carles  (Planes de la Baronia, Comtat, 1753 – 1820)  Jurista

V

B

Andrés i Morell, Joan  (Planes de la Baronia, Comtat, 1740 – Roma, Itàlia, 17/gen/1817)  Eclesiàstic i erudit

V

B

Andreu, Bernardí  (Illes Balears, s. XVII)  Militar

B

B

Andreu, Clara  (Palma de Mallorca, 1596 - Inca, Mallorca, 1628)  Religiosa. Residià al monestir de les Jerònimes d'Inca. Es féu famosa a l'illa per les penitències a què se sotmetia. Fou obert un informe sobre aquesta qüestió un any abans de la seva mort.

B

B

Andreu, Felip  (València, 1757 - ? , 1830)  Escultor

V

B

Andreu, Fèlix  (Barcelona, s. XVIII - ? , s. XVIII)  Frare franciscà

C

B

Andreu, Francesc  (València, s. XVII - ? , s. XVII)  Religiós mercenari

V

B

Andreu, Jacint  (Barcelona, s. XVII)  Impressor

C

B

Andreu, Jacint  (Hostalric, Selva, v. 1630 - ? , d. 1678)  Metge

C

B

Andreu, Jaume  (Vic, Osona, 1853 - Santa María de Nieva, Castella, 1938)  Dominicà

C

B

Andreu, Joan  Forma impròpia del nom del convers xativí Joan Andreu

C

B

Andreu, Josep  (Illes Balears ?, s. XVI – s. XVII)  Monjo cartoixà

B

B

Andreu, Josep Pere  (Ascó, Ribera d'Ebre, 1681 – Xina, 1747)  Frare dominicà. Fou nomenat bisbe i destinat a les missions de la Xina, on morí màrtir. L'any 1888 fou canonitzat pel papa Lleó XIII amb el nom de Pere Màrtir Sans.

C

B

Andreu, Pere  (Illes Balears, s. XVII, Nàpols, Itàlia, s. XVIII)  Militar

B

B

Andreu, Pere  (Palma de Mallorca, 1802 - Inca, Mallorca, 1844)  Advocat i pedagog

B

B

Andreu, Pere Joan  (València, s. XVI – s. XVII)  Doctor en teologia i dret

V

B

Andreu, Rafael  (Catalunya, s. XVIII – Valladolid, Castella, 1819)  Eclesiàstic

C

B

Andreu, Ramon  ( ? , s. XIV - Girona ?, s. XIV)  Orfebre

C

B

Andreu i Abelló, Josep  (Montblanc, Conca de Barberà, 1906 - Madrid, 1993)  Advocat i polític

C

B

C

B

Andreu i Estrany, Marià  (Mataró, Maresme, 1888 - Biarritz, Lapurdi, Euscadi, 1976)  Artista. Començà com a pintor de cavaller i dibuixant. L'any 1911 exhibí, junt amb altres artistes, al Faianç Català, dibuixos, pintures i esmalts, entre aquests el relleu amb tres figures de grans dimensions anomenat L'orb. A més a exposat a "Les Arts i els Artistes" (1916), i a la Sala Parés (1934). Escenògraf de prestigi, treballà per a diversos teatres d'Anglaterra i França (ballets de Montecarlo, festivals de Strafford-on-Avon, etc). Residí gairebé sempre a París. Va conrear també el dibuix i l'escultura. Té obres als museus d'Art Modern de Barcelona i de Madrid.

C

B

Andreu i Faiges, Josep  (Tarragona, 1940 - )  Modista

C

B

Andreu i Ferrer, Francesc  ( ? , s. XVIII - Barcelona ?, s. XVIII)  Eclesiàstic

C

B

Andreu i Figuerola, Josep  (Tarragona, 1872 - )  Compositor i organista

C

B

Andreu i Forns, Josep Maria  (Barcelona, 27/nov/1920 - )  Poeta i autor de lletres de cançons. Ha publicat els reculls poètics Per entrar en el regne (1957) i Intento el poema (1960), amb el qual aconseguí el premi Carles Riba 1959. A més d'adaptar lletres estrangeres, n'ha escrites d'originals, les quals, musicades per Lleó Borrell, han estat premiades i han obtingut molta acceptació (Se'n va anar, etc).

C

B

Andreu i Fresquet, Jordi  (Badalona, Barcelonès, 1940 - )  Pintor. Estudià a Barcelona, a Llotja (1955-62) i al Conservatori de les Arts del Llibre. Ha mantingut una constant preocupació per les arts gràfiques. Com a pintor conrea un realisme crític en què apareixen figures difoses, generalment sobre tons foscs.

C

B

Andreu i Grau, Salvador  (Barcelona, 1841 – 1928)  Doctor en farmàcia

C

B

Andreu i Igual, Manuel  ( ? , s. XVIII – s. XIX)  Autor teatral

C

B

Andreu i Laserre, Josep "Charlie Rivel"  (Cubelles, Garraf, 1896 - Sant Pere de Ribes, Garraf, 1983)  Pallasso

C

B

Andreu i Moragas, Joan  (València, s. XIX – 1965)  Cineasta

V

B

Andreu i Orlandis, Pere Joan  (Palma de Mallorca, 1697 – Ravenna, Itàlia, 1777)  Missioner jesuïta

B

B

Andreu i Pausas, Pere  (Barcelona, 1874 – 1958)  Artista de circ

C

B

Andreu i Pons, Benet  (Maó, Menorca, 1803 – 1881)  Compositor, mestre de capella i organista

B

B

Andreu i Sentamants, Teodor  (Alzira, Ribera Alta, 1870 – 1934)  Pintor. Deixeble de Joaquim Sorolla (1889) i de l'Academia de San Fernando a Madrid. Fou professor a diferents escoles d'arts i oficis i l'any 1920 passà a la de València. Es distingí en la pintura d'escenes típiques, especialment del País Valencià i de Galícia, amb les quals participà en diverses exposicions entre 1890 i 1904. Té obres al Museu de Belles Arts de València (retrat d'Antoni Martorell).

V

B

Andreu-Rivels  (Barcelona, 1920 - )  Atracció de circ

C

V

Andreví, Francesc  (Sanaüja, Segarra, 1786 – Barcelona, 1853)  Compositor

C

B

Andrià, Guerau d'  ( ? , s. XIII – Lleida, ~ 1298)  Prelat

C

B

Andriani, Lluís Maria  (Barcelona, 1773 - ? , 1856)  Militar

C

B

Andriani, Sever Lleonard  (Barcelona, 1774 – 1881)  Prelat

C

B

Andritxol, cap  Cap de la costa entres els mun. d’Andratx i Calvià (Mallorca Occidental)

B

G

Androna, l'  Placer o baix de pedra del mun. de Dénia (Marina Alta)

V

G

Andrònic II Paleòleg  (Nicea, Grècia, 1258 – Constantinoble, Túrquia, 1322)  Emperador de Bizanci

U

B

Andust  Caseriu del mun. de Tivenys (Baix Ebre). Format per un grup de masos situats a l'esquerra de l'Ebre, a l'horta d'Andust.

C

G

Ànecs, albufera dels  Maresme del mun. de Cabanes de l'Arc (Plana Alta)

V

G

Anell Olímpic de Montjuïc  (Barcelona, oct/1985 – 1992)  Complex d'instal·lacions esportives, situat a la part alta de la muntanya de Montjuïc, construït amb vista als Jocs Olímpics de Barcelona. És format per l'estadi olímpic, el palau Sant Jordi, les piscines Bernat Picornell i el pavelló de l'INEFC.

C

E