descripció

Anglo-Catalan Society  (Anglaterra, 1952 - )  Associació acadèmica

U

C

Anglora i Chaban, Eusebi  (Barcelona, 1832 – 1875)  Escriptor

C

B

Anglos, vall d'  Vall d'origen glacial al mun. de Montanui (Alta Ribagorça)

F

G

Angost, riu d'  Riu de l’Alta Cerdanya, afluent del Segre. Format aigua amunt de Vià per la unió dels rius d'Eina i de Bolquera; després de passar profundament enfonsat, apareix, aigua avall d'Estavar, per la dreta, al Segre.

N

G

Angostrina i Vilanova de les Escaldes  Municipi de l’Alta Cerdanya: 87,8 km2, 1.392 m alt, 549 hab (1999)

N

M

Anguera  Despoblat del mun. de Barberà de la Conca (Conca de Barberà). Situat a prop d'Ollers, vora el riu d'Anguera. Els comtes de Barcelona, Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II, el 1076 donaren a repoblar el lloc.

C

H

Anguera, Ramon  ( ? , ? )  Guerriller carlí

C

B

Anguera, riu d'  Curs d’aigua de la Conca de Barberà

C

G

Anguera de Sojo, Oriol  (Barcelona, 1879 – 1956)  Jurista i polític republicà

C

B

Anguera i Iglésies, Jordi  (Barcelona, 1924 – París, França, 1967)  Metge, biòleg i investigador

C

B

C

B

Anguila, cala  Cala de la costa, al mun. de  Manacor (Mallorca Oriental)

B

G

Anguilera, sèquia d'  Sèquia del mun. de Massalavés (Ribera Alta)

V

G

Angulo i d'Agustí, Isidor d'  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1812 - l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1854)  Economista agrari

C

B

C

N

Ànimes, les  Barri marítim de Sant Vicenç de Montalt (Maresme)

C

G

Ànimes, talaia de ses  Antiga torre de vigilància del mun. de Banyalbufar (Mallorca Occidental)

B

G

Anjou  (França, 1246 - ? )  Llinatge nobiliari

U

B

Anna  Municipi del Canal de Navarrès: 21,27 km2, 195 m alt, 2.553 hab (1999). A la zona de llengua castellana del País Valencià, sobre la mateixa frontera lingüística. Situat a l'oest de Xàtiva, al peu dels contraforts orientals de la mola de Caroig, i amb el terme drenat pel riu de Sallent. El regadiu (conreus de cereals, hortalisses, tomàquets i taronges), en expansió, el secà (vinyes, oliveres i garrofers) i la indústria, derivada principalment de l'agricultura, centren l'activitat econòmica del municipi. La vila és situada a l'esquerra del riu Sallent; a l'oest hi ha el barri de Las Eras. Dins el terme es troben el despoblat de Vilanova d'Anna i l'albufera d'Anna, on hi ha un important naixement d'aigua on es practica la pesca. Àrea comercial de Xàtiva.

V

M

Anna, comtat d'  Títol senyorial del País Valencià, creat el 1604

V

H

Anna I Stuart  (Londres, Anglaterra, 1665 – 1714)  Reina de la Gran Bretanya i d'Irlanda (1702-14)

U

B

Anna Maria del Santíssim Sagrament  (Valldemossa, Mallorca, 1649 - Palma de Mallorca, 1700)  Escriptora mística

B

B

Annauir  Poble del mun. de Xàtiva (Costera)

G

V

Anníbal  (Cartago, Àfrica, 247 aC – Bitínia, Àfrica ?, 183 aC)  Cap cartaginès

U

B

Anníbal, escala d'  Montanya del litoral nord de Catalunya a l'època romana

C

H

Anníbal, illa d'  Illot de la costa sud de Mallorca a l'època romana

B

H

Anoia  Comarca de Catalunya: 866,6 km2, 88.637 hab (1999), capital: Igualada

C

O

Anoia, Berenguer d'  (Inca, Mallorca, s. XIV - ? , s. XIV)  Trobador

B

B

Anoia, l'  Riu, afluent dretà del Llobregat

C

G

Anònim Enamorat de Ripoll  (Catalunya, s. XII)  Suposat autor/s de poemes amatoris

C

B

Anoves, les  Poble del mun. d’Oliana (Alt Urgell)

C

G

Ans  Caseriu del mun. de Sallagosa (Alta Cerdanya)  Caseriu

N

G

Ansalonga  Llogaret (1.331 m alt) de la parròquia d’Ordino (Andorra)

A

G

Anserall   Municipi de l'Alt Urgell: 170,93 km2, 740 m alt, 751 hab (1999)

C

Ansesa i Gironella, Enric  (Girona, 1945 - )  Pintor

C

B

Ansies  Grafia tradicional d'Encies  (Odèn, Solsonès)

C

G

Ansies, les  Grafia tradicional de les Encies  (les Planes d'Hostoles, Garrotxa)

C

G

Ansis, Pasqual  (València, 1896 - Benimaclet, Horta, 1948)  Mestre i poeta

V

B

Ansovell  Poble del mun. de Cava (Urgell)

C

G

Ansúrez, Maria  (Castella, s. XI - ? , s. XII)  Muller d'Ermengol V d'Urgell

C

B

Ansúrez, Pedro  (Castella, s. XI – 1118)  Noble

E

B

Antella  Municipi de la Ribera Alta: 17,39 km2, 47 m alt, 1.508 hab (1999). Situat a l'esquerra del Xúquer, a l'extrem de les darreres elevacions de la serra d'Alèdua. A la zona muntanyosa del terme hi ha algunes pinedes i pasturatges. La base de l'economia local és l'agricultura de regadiu, bàsicament tarongers, que s'alimenta d'aigua de la sèquia reial del Xúquer i domina sobre el secà. Tanmateix la població ha experimentat darrerament una important devallada. El poble, que conserva restes del palau senyorial, va nèixer per l'agrupament dels habitants de la Xarquia, avui un despoblat, preocupats per les constants inundacions del Xúquer. L'església parroquial, de començaments del s. XVIII, és d'estil barroc xorigueresc.

V

M

Antella, baronia d'  Títol senyorial del País Valencià, concedit el 1568 al cavaller Miquel de Salvador

V

H

Antena, cala  Cala de la costa de Mallorca, al mun. de Manacor

B

G

Antenes, cap d'Es  Cim (1.832 m alt) del mun. de Bossost (Vall d'Aran)

C

G

Antequera, Ferran d'  Veure> Ferran I de Catalunya-Aragó

C

B

Antic, l'  Despoblat del mun. de Tortosa (Baix Ebre)

C

H

Antic, Pere  (Palma de Mallorca, s. XVI)  Poeta i notari

B

B

Antic de Llorac, Agustí  (Palma de Mallorca, 1698 – 1752)  Canonge i rector

B

B

Antic de Llorac, Joan Miquel  ( ? , s. XVIII - Palma de Mallorca, 1771)  Regidor perpetu de Palma

B

B

Antich, Jeroni  (Palma de Mallorca, s. XVI – 1583)  Religiós mercenari

B

B

C

B

Antich, Rafael  (Catalunya, s. XVII - ? , s. XVII)  Cavaller

C

B

C

B

Antich i Saladrich, Josep  (Tortosa, Baix Ebre, s. XVII – Barcelona, 11/set/1714)  Prohom. Prengué les armes contra els borbònics a la guerra de Successió. Durant la defensa de Barcelona en 1713-14 fou capità del regiment regular d'infanteria de la Concepció, a les ordres directes de Villarroel. Morí per la part del baluard de Sant Pere, a la fase final de la terrible i decisiva batalla d'aquella jornada.

C

B

Antich i Saladrich, Tomàs  (Tortosa, s. XVII - ? , s. XVII)  Prohom

C

B

Antiga, l'  Santuari del mun. de Blanes (Selva)

C

G

Antiga i Lluís, Candi  ( ? , s. XIX – Barcelona 1878)  Pedagog

C

B

Antiga i Moner, Agustí  (Barcelona, 1874 – 1942)  Pintor

C

B

Antigó, Anna Maria  (Perpinyà, 1602 – 1676)  Religiosa clarissa

N

B

Antigó, Joan  (Girona, s. XV)  Pintor

C

B

Antigoni, Antoni  (Catalunya, s. XIV – s. XV)  Arquitecte

C

B

Antigues  Antic terme del mun. de Navès (Solsonès)

C

G

Antiguitat, Santa Maria de l'  Veure> Santa Maria de l'Antiguitat  (Casserres de Berguedà, Berguedà)

C

G

Antillón, baronia d'  Feu d’Aragó. El s. XIII pertanyia a Vallès de Bergua, el qual adoptà el cognom d'Antillón. Una néta seva, Blanca de Antillón fou amistançada de Jaume I de Catalunya-Aragó. L'hereva de la baronia, Constança de Antillón, hereva també del comte d'Urgell, es casà amb Gombau d'Entença, i llur filla Teresa aportà aquests feus al seu marit, l'infant Alfons, futur rei de Catalunya-Aragó. En ésser confiscats tots els béns del darrer comte d'Urgell per Ferran I, aquest monarca concedí la baronia d'Antillón a Berenguer de Bardaixí i López de Sesé, baró de La Almolda, justícia d'Aragó i un dels compromissaris de Casp. Passà als Ximènez d'Urrea, als Abarca de Bolea i als Prat.

E

H

Antillón, Blanca de  (Aragó, s. XIII)  Filla de Sancho de Antillón. Néta de Vallés de Bergua, amant de Jaume I de Catalunya-Aragó. L'any 1241 cedí al rei els seus drets sobre el castell de Castre (Ribagorça), que passà a llur fill, ja nascut en aquella data, Ferran Sanxis de Castre.

E

B

Antillón, Isidoro de  (Santa Eulália del Campo, Terol, Aragó, 1778 - Palma de Mallorca ?, 1814)  Geògraf i polític

E

B

Antist  Poble (1.231 m alt) del mun. de Pobleta de Bellveí (Pallars Jussà)

C

G

Antist, Bartomeu  (València, s. XVI)  Matemàtic i astrònom

V

B

Antist, Pere d'  ( ? , s. XIII – d 1356)  Mestre d'esgrima reial

C

B

Antist, Vicent Justinià  (València, 1544 – 1599)  Teòleg i hagiògraf

V

B

Antius  Veïnat i colònia industrial del mun. de Callús (Bages)

C

G

Antolí, Josep  ( ? , s. XVII – Benifassà, d 1680)  Abat de Benifassà

V

B

Antologia Catalana  (Barcelona, feb/1965 - )  Col·lecció d'Edicions 62. Dirigida per Joaquim Molas. Es proposà d'oferir texts manejables amb vista a formar una antologia de la cultura catalana de totes les èpoques i de tot el domini lingüístic. Publicà predominantment texts literaris, que van de Ramon Llull fins al nostres dies, però també hi són inclosos texts d'historiadors, economistes, pensadors i polítics, tant si escrivien en català com en altres idiomes (i en aquest cas són traduïts), acompanyats d'un pròleg i d'unes taules. Ha ofert obres inèdites, com Lo desengany, de Francesc Fontanella, i Lucrècia, de Joan Ramis, i antologies temàtiques o cronològiques, de poesia, prosa o teatre.

C

L

Antologia dels Fets, les Idees i els Homes d'Occident  (Barcelona, mai/1947 – mai/1948)  Revista mensual privada. Tenia un tiratge de 1.000 exemplars. Dirigida per Antoni Ribera, recollia articles sobre política, literatura, art, ciències i curiositats de la premsa estrangera. El seu to divulgador feia de rèplica i complement a la revista "Ariel". No reflectia ni defensava una estètica o política determinades, llevat d'afirmar la catalanitat. Tingué molts col·laboradors. Suspesa governativament, ressuscità en els sis números apareguts (1949-50) d'"Occident", d'una orientació similar.

C

R

Antologia Històrica de la Música Catalana  (Barcelona, 1966 - )  Col·lecció discogràfica d'Edigsa

C

C

Anton, Jaume  (Mataró, Maresme, v 1570 – Perpinyà, 1639)  Religiós agustí

C

B

Anton i Alted, Francesc  (Novelda, Valls del Vinalopó, 1916 - )  Escriptor

V

B

Anton i Ferràndiz, Manuel  (Mutxamel, Alacantí, 1849 – Madrid, 1929)  Antropòleg

V

B

Anton i Puig, Vicent  (Beniarjó, Safor, 1896 - )  Escultor

V

B

Anton lo Blat  Pseudònim usat pel gramàtic Josep Pau Ballot i Torres

C

B

Antonès i Figuerola, Josep  (Catalunya, 2na. meitat del s. XIX)  Escultor. S'especialitzà i excel·lí en gerreria, amb un taller de gran producció, adscrit a les velles fòrmules estètiques neoclàssiques. Exportava a Amèrica moltes de les seves obres, sobretot per a la decoració de jardins. (DBA)

C

B

Antoneta, platja d'  Platja del mun. de la Vila Joiosa (Marina Baixa), a la dreta de la desembocadura del riu de Sella.

V

G

Antoni, riu d'  Riu del mun. de Lés (Vall d'Aran)

C

G

Antoni de Sant Jeroni  (Vic, Osona, 1730? – Barcelona, 1802)  Trinitari descalç

C

B

Antoni Maria Claret i Clarà  Veure> Claret i Clarà, Antoni Maria.

C

B