descripció

Arn, Sant Miquel de l'  Veure> Sant Miquel de l'Arn  (Caldes de Montbui, Vallès Occidental)

C

G

Arnal, mas d'  Masia i caseriu: 67 h (1960) del mun. de Beterà (Camp de Túria)

V

G

Arnal i Orozco, Miquel  (Barcelona, 1960 - )  Fotògraf. A setze anys començà essent tècnic de laboratori i després assistent de fotògraf i realització, i el 1981 s'establí com a independent. Ha treballat en les millors agències de publicitat espanyoles i per a diverses empreses de la indústria tèxtil catalana. Les seves fotografies es publiquen regularment en importants revistes internacionals. Des del 1979 ha realitzat diverses exposicions individuals i ha participat també en mostres col·lectives. (GEC)

C

B

Arnalda de Caboet  ( ? , s. XII - 1202/03)  Senyora de les valls de Caboet, d'Andorra

A

B

Arnalot, Manuel J.  (Barcelona, 1927 - )  Dibuixant

C

B

Arnalt, Albert  (Palma de Mallorca, 1480 – 1545)  Prelat

B

B

Arnat, coll d'  Veure> Colldarnat  (la Vansa, Alt Urgell)

C

G

Arnau  ( ? , s. X – s. XI)  Monjo del monestir de Ripoll

C

B

Arnau  ( ? , s. XI - Sant Miquel de Cuixà, Baix Empordà, s. XI)  Monjo

C

B

Arnau  (Catalunya, s. XI – a 1050)  Noble. Fill segon del primer matrimoni del comte Ramon Berenguer I de Barcelona amb Elisabet. Morí de poca edat, abans del traspàs de la seva mare, esdevingut en 1050.

C

B

Arnau  ( ? , s. XIII)  Joglar

C

B

Arnau  (Perpinyà, s. XIII - Sant Joan de les Abadesses ?, Ripollès, s. XIV)  Pintor

N

B

Arnau  (Perpinyà, s. XIV)  Pintor

N

B

Arnau, Berenguer  (Catalunya, s. XIII - ? , s. XIII)  Cavaller

C

B

Arnau, Berenguer  (Catalunya, s. XIV - Barcelona ?, s. XIV)  Il·luminador de llibres

C

B

Arnau, Berenguer  (Catalunya, s. XIV - ? , s. XV)  Militar

C

B

Arnau, comte  Veure> Comte Arnau, el

C

L

Arnau, Jaume  (Illes Balears, s. XV – s. XVI)  Mestre de gramàtica

B

B

Arnau, Joan  (Barcelona, 1595? – 1693)  Pintor

C

B

Arnau, Josep  (València, s. XVII – s. XVIII)  Metge

V

B

Arnau, Josep  (Xàtiva, Costera, 1771 - País Valencià, s. XIX) Predicador. Religiós franciscà descalç. Estudià literatura, filosofia i teologia. El 1817 fou predicador del rei Ferran VII. Va escriure algunes poesies dedicades a la llibertat del rei.

V

B

Arnau, Manuel  ( ? , s. XVII – 1706)  Pintor

C

B

Arnau, tuca d'  Pic (2.942 m alt) dels mun. de Benasc i Bono (Alta Ribagorça)

C

G

Arnau Amalric  (Catalunya, v. 1160 - 1225) 

C

B

Arnau de Ripoll  (Catalunya, s. XI) Monjo

C

B

Arnau de Vilanova  Veure> Vilanova, Arnau de 

C

B

Arnau el Català  (Catalunya, s. XII - ? , s. XIII)  Trobador

C

B

Arnau Ermengol  (Catalunya, s. XII – Barcelona, 1142)  Prelat

C

B

Arnau I de Castellbò  ( ? , s. XII – 1226)  Vescomte de Castellbò (1185-1226)

C

B

Arnau I de Comenges  ( ? , s. X - ~957)  Comte de Comenges (942-957)

C

B

Arnau I de Ribagorça  ( ? , s. X - ~990)  Comte de Ribagorça (~979-~990)

C

B

Arnau i Díaz, Francesc  (Barcelona, 1810 – 1863)  Pintor

C

B

Arnau i Faidella, Carme  (Barcelona, 16/jul/1944 - )  Historiadora de la literatura. Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i, com a filòloga, es doctorà amb una tesi sobre l'obra de Mercè Rodoreda. Ha treballat en el camp de l'ensenyament i ha conreat, sobretot, la crítica i la investigació literària. És autora de diversos estudis sobre l'obra de Mercè Rodoreda. Ha publicat també Marginats i integrats a la novel·la catalana (1987), premi Crítica Serra d'Or 1988, i ha col·laborat en la Història de la Literatura Catalana. En castellà, ha escrit El mundo místico de Gabriel García Márquez (1982). Col·labora habitualment en diversos mitjans de comunicació. (GEC)

C

B

Arnau i Mascort, Eusebi  (Barcelona, 1864 – 1934)  Escultor i medallista

C

B

Arnau i Palomar, Lluís  (Barcelona, 1871 – 1899)  Compositor i pianista

C

B

Arnau i Pascual, Josep Maria  (Arenys de Mar, Maresme, 1832 – 1913)  Comediògraf

C

B

Arnau Isarn  (Conflent, s. XI)  Vescomte de Conflent

N

B

Arnau Jofre  (Rosselló, s. XI – s. XII)  Noble

N

B

Arnau Mir de Pallars Jussà  (Catalunya, s. XII)  Comte de Pallars Jussà (1124-74)

C

B

Arnau Mir de Sant Martí  (Catalunya, s. XI)  Noble

C

B

Arnau Mir de Tost  (Catalunya, s. XI - ~1071)  Noble

C

B

Arnau Ramon I de Pallars Jussà  (Catalunya, s. XI – a 1112)  Comte de Pallars Jussà (1098)

C

B

Arnau Roger de Pallars  (Catalunya, s. XIII)  Noble

C

B

Arnau Roger de Pallars  (Catalunya, s. XIV - ? , 1462)  Prelat

C

B

Arnau Roger I de Pallars  (Catalunya, 1236 – 1288)  Comte de Pallars (1267-88). Fill i successor de Roger de Comenges i de Sibil·la de Saga. Participà activament en les revoltes nobiliàries (1275 i 1280) del seu temps i fou tutor d'Ermengol i Àlvar d'Urgell. Lluità al costat de Pere II el Gran a Tunis, Sicília i contra la invasió francesa del Principat (1285). Fou un dels quaranta prohoms que feren fiança pel rei amb motiu del desafiament de Bordeus i, més tard, a Peralada salvà l'infant Alfons, que serví també fidelment arribat a rei (Alfons II), fent-li d'intermediari amb els nobles aragonesos de la Unió. Fou un dels tres ostatges oferts per l'alliberament del príncep de Salern. De la seva muller Làscaris, princesa grega, tingué tres filles, la més gran de les quals, Sibil·la, el succeí. (GEC)

C

B

Arnau Roger II de Pallars  (Catalunya, s. XIII – 1343)  Comte de Pallars (1328-43)

C

B

Arnau Roger III de Pallars  (Catalunya, v 1351 – 1369)  Comte de Pallars (1366-69)

C

B

Arnau Roger IV de Pallars  (Catalunya, 1401 – 1451)  Comte de Pallars (1427-51)

C

B

Arnaudies, Jaume  (Barcelona, 1609? – 1702)  Mestre d'obres

C

B

Arnautó, Josep Antoni  (Cistella, Alt Empordà, v. 1765 – Girona, 1847)  Escriptor

C

B

Arnavat i Vilaró, Josep Maria  (Reus, Baix Camp, 1917 - 1977)  Poeta

C

B

C

B

Arnella, puntac de s'  Cap de la costa del mun. del Port de la Selva (Alt Empordà)

C

G

Arnera  Veïnat: 62 h diss (1960) i antic terme del mun. de Darnius (Alt Empordà)

C

G

Arnes  Municipi de la Terra Alta: 42,53 km2, 508 m alt, 511 hab (2004). Situat al sud-est de la comarca, al límit amb l'Aragó i a la dreta del riu d'Algars. Al sud del terme, accidentat pel massís muntanyós dels ports de Beseit, hi abunden els boscos de pi roig. La vida econòmica del municipi es basa en l'agricultura de secà i de regadiu, la ramaderia, l'explotació forestal i el sector de serveis. La indústria es limita a la derivada de les activitats agropecuàries. A la vila, que conserva restes de l'antic castell, hi destaquen la Casa de la Vila, renaixentista, l'església parroquial de Santa Magdalena, del s. XVII, i algunes cases antigues amb portals adovellats. Àrea comercial de Tortosa. (EUC)

C

M

Arneva  Poble: 1.107 h agl i 304 diss (1960) del mun. d’Oriola (Baix Segura)

V

G

Arniches i Barrera, Carles  (Alacant, 1866 – Madrid, 1943)  Comediògraf

V

B

Arnosi, Francesc Joan  (València, 1890 - )  Excèntric

V

B

Arnu, Pere Nicolau  (Mérancourt, Lorena, França, 1629 – Pàdua, Itàlia, 1692)  Dominicà i escriptor

U

B

Arnulf  ( ? , s. X - ? , 970)  Abat de Ripoll (938-970) i bisbe de Girona (954-970)

C

B

Arnulf  ( ? , s. X – s. XI)  Bisbe de Vic (933-1010)

C

B

Arnús i de Ferrer, Evarist  (Barcelona, 1820 – 1890)  Financer i banquer

C

B

Arnús i de Ferrer, Manuel  (Tremp, Pallars Jussà, 1813 – Madrid, 1879)  Metge

C

B

Aro, vall d'  Fossa tectònica, entre els mun. de Castell-Platja d'Aro i Santa Cristina d'Aro (Baix Empordà). Limitada al sud pel massís de les Gavarres, i que talla obliquament d'est a oest la serralada costanera catalana. Molt estreta i intensament conreada, és limitada per petites falles on es troben fonts d'aigua carbònica i petits afloraments volcànics. És una via de penetració del litoral cap a la depressió pre-litoral de la Selva i del Gironès, i facilita especialment les comunicacions entre Girona i Sant Feliu de Guíxols. Aquesta vall és drenada pel riu d'Aro (o Ridaura). La seva façana marítima és la llarga platja d'Aro (o de la vall d'Aro), a l'extrem septentrional de la qual ha sorgit, gràcies al turisme, la nova població de Platja d'Aro. (GEC)

C

G

Arola i Domènech, Francesc d'Assís  (Manresa, Bages, 1842 – 1901)   Doctor en farmàcia

C

B

Arolas, Emili  ( ? , 1841 – Mataró, Maresme, 1910 - )  Actor

C

B

Arolas, Joan  (Barcelona, s. XVIII - Barcelona ?, s. XVIII)  Pintor

C

B

Arolas i Arís, Joan (Barcelona, 1805 – València, 1849)  Poeta romàntic  

C

B

Arolas i Esplugas, Joan  (València, 1840 – 1899)  Militar  

V

B

Arolas i Ferrer, Martí ( ? , s. XIX – Barcelona, 1894)  Industrial  

C

B

Aros i Arís, Francesc de Paula  (València, 1818 – 1850)  Escriptor i advocat  

V

B

Arpí, Pau (Catalunya, s. XIX - Lloret de Mar, Selva, s. XIX)  Terrissaire i tallista  

C

B

Arquela Llogaret del mun. d’Alpont (Serrans)  

V

G

Arquells, Sant Pere dels  Veure> Sant Pere dels Arquells (Segarra).

C

G

Arquer i Rovira, Pere  (Mataró, Maresme, 1819 – 1884)  Eclesiàstic. Fou catedràtic del seminari de Barcelona. Excel·lí com a orador, teòleg i llatinista.

C

B

Arquer i Saltor, Jordi  (Bellcaire d'Urgell, Noguera, 1906 – Perpinyà, 1981)  Polític i escriptor  

C

B

Arquers i Jover, Agustí d'  (Cocentaina, Comtat, 1734 – València, 1808)  Mercenari  

V

B

Arques, coll d' Depressió (1.250 m alt) del mun. de Navès (Solsonès)  

C

G

Arques, coll de les  Depressió als mun. de Bula d'Amunt (Rosselló) i Glorianes (Conflent)  

N

G

Arques, puig d' Cim (531 m alt) del mun. de Cruïlles (Baix Empordà)  

C

G

Arques, vall d'  Veure> Valldarques  (Montanisell, Alt Urgell)  

C

G

Arqués i Arrufat, Ramon (Juneda, Garrigues, 1874 - les Borges Blanques, Garrigues, 1956)  Crític i historiador

C

B

Arquets, els  Santuari del mun. de Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès)  

C

G

Arquieres, serra d' Serra (1.038 m alt) dels mun. de Cauders de Fenollet i Fenollet (Fenolleda)  

N

G

Arquimbau, Domènec (Catalunya, s. XVIII – Sevilla, Andalusia, 1829)  Compositor  

C

B

C

B

Arrabassada, l'  Veïnat: 873 h (1960) del mun. de Tarragona  

C

G

Arrabassada, l'  Veïnat del mun. de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental)  

C

G

Arrabassada, torre de l'  Talaia del mun. Andratx (Mallorca Occidental), construida el 1583  

B

G

Arracó, s' Poble: 525 h agl i 3 diss (1960) del mun. d’Andratx (Mallorca Occidental)  

B

G

Arrancapins  Raval i partida del mun. de València  

V

G

Arrando i Ballester, Josep  (Onda, Plana Baixa, 1815 – Madrid, 1893)  Militar i polític liberal  

V

B

Arranz i Bravo, Eduard  (Barcelona, 1941 - )  Pintor

C

B

Arranz Casaus, Fernando  (Saragossa, 1895 – Barcelona, 1972)  Capità de la marina mercant (1926)  

C

B

Arraona Antic priorat del mun. de Sabadell (Vallès Occidental)  

C

H

Arraona Antic terme del mun. de Sabadell (Vallès Occidental)

C

H

Arrau i Barba, Josep  (Barcelona, 1802 – 1872)  Pintor

C

B

Arrau i Estrada, Josep  (Barcelona, 1774 – 1818)  Poeta i dramaturg  

C

B

Arraut, Pere Màrtir  (Puigcerdà, Baixa Cerdanya, s. XIX - ? , s. XIX)  Pintor  

C

B

Arraval de Sant Felip, s'  Grafia tradicional de sa Raval de Sant Felip  (Maó, Menorca)

B

G

Arraval Nova, s'  Grafia tradicional des Castell  (Menorca)

B

G

Arraval Vella, s'  Grafia tradicional de sa Raval de Sant Felip  (Maó, Menorca)

B

G

Arrels  (Perpinyà, 1981 - )  Associació cultural. Creada per a la difusió de la cultura i la llengua catalanes. Sorgida arran d'una divisó de la Bressola, pretén la superació d'aquesta fent accions més àmplies. En aquest sentit ha creat una escola en llengua catalana i Ràdio Arrels, que emet diàriament en català. (SC)

N

C

Arres  Municipi de la Vall d'Aran: 11,53 km2, 975 m alt, 66 hab (1999)

C

M

Arres de Jos  Barri del mun. d’Arres (Vall d'Aran)  

C

G

Arres de Sus  Barri del mun. d’Arres (Vall d'Aran)  

C

G

Àrreu  Poble (1.250 m alt), del mun. de Gil (Pallars Sobirà)  

C

G

Arrià  Antiga forma del nom de Rià  (Conflent)

N

H

Arribas i Cabrejas, Alfred  (Barcelona, 1954 - )  Arquitecte  

C

B

Arribas i Palau, Antoni  (Barcelona, 1926 - )  Arqueòleg  

C

B

Arrif, l'  Partida del mun. de Sagunt (Camp de Morvedre)  

V

G

Arro  Antiga quadra del mun. de Montanui (Alta Ribagorça)  

C

G

Arró  Poble: 108 h agl (1960), 930 m alt, del mun. de les Bordes (Vall d'Aran)  

C

G

Arró i Triay, Francesc  (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1819 – Barcelona, 1906)  Metge

C

B

Arrom, s'  Possessió del mun. de Bunyola (Mallorca Occidental). Al sector del terme situat al vessant septentrional de la serra d'Alfàbia, sobre mateix de la ciutat de Sóller.

B

G

Arrós  Poble: 38 h agl i 5 diss (1960), 1.031 m alt, del mun. d'Esterri de Cardós (Pallars Sobirà)  

C

G

Arrós  Poble: 177 h agl (1960), 956 m alt, del mun. d’Arrós i Vila (Vall d'Aran)  

C

G

119

Arròs i Vila  Antic municipi: 28'41 km2, el 1970 formà el de Viella i Mig Aran (Vall d'Aran)

C

G

118

Arrose  Antic terme del mun. d’Esterri d'Àneu (Pallars Sobirà)  

C

G

120

Arroyal, Lleó d'  (Gandia, Safor, 1755 - ? , s. XIX)  Escriptor  

V

B

121

Arroyo i Almela, Josep  (València, 1839 – 1910)  Escriptor i eclesiàstic  

V

B

122

Arrú  Forma catalanitzada del nom del poble d'Arró  (les Bordes, Vall d'Aran)

C

G

123

Arrué, Leandre (Catalunya, s. XIX – Filipines, s. XIX)  Prelat

C

B

124

Arrufat  Quadra del mun. de Bellvís (Noguera)  

C

G

125

Arrufat, Josep  (Cuba, 1843 – Barcelona, 1883)  Pintor i poeta  

C

B

126

Arrufat i Arrufat, Ramon  (les Borges Blanques, Garrigues, 1898 - Barcelona, s. XX)  Escriptor i activista polític. Afiliat a Estat Català. De família camperola, es traslladà a Barcelona el 1925. Escriví a "Estat Català" i a "La Nació Catalana". Ha publicat Catalunya poble dissortat (1933), en col·laboració amb J. Casals i Freixes, Catalunya, Pi i Margall i el catalanisme (1934) i, amb el pseudònim de Ramon de les Borges Blanques, La solució Cambó (1946). (GEC)

C

B

127

Arrufó, Eloi  (Catalunya, s. XVIII - Barcelona ?, s. XVIII)  Vidrier  

C

B

128

Arruga i Liró, Hermenegild  (Barcelona, 1886 – 1972)  Metge oftalmòleg  

C

B

129

Ar-Rusafí  (València, s. XII - ? , s. XII)  Poeta àrab  

V

B