descripció

Ars  Antic municipi: 35,36 km2, 1.362 m alt, des del 1970 a les Valls de la Valira (Alt Urgell)

C

G

Ars magna  (Illes Balears, 1305 – 1308)  Obra de Ramon Llull  

B

L

Ars Musicae  (Barcelona, 1935 - )  Conjunt d'instrumentistes i cantants  

C

C

Ars Sacra  (Barcelona, 1939 - )  Institució  

C

C

Arsèguel  Municipi de l’Alt Urgell: 10,52 km2, 949 m alt, 109 hab (1999)

C

M

Arsenal, l'  (o illa d'en Pinto) Illa del port de Maó (Manorca), unida amb un pont amb el seu arsenal, situada a la riba septentrional, davant la ciutat de Maó. És una plana octagonal i envoltada per un moll, al centre de la qual es troben alguns magatzems per al servei de l'arsenal. (GEC)

B

G

Arsenda  (Catalunya, s. XI)  Dama  

C

B

Arsenda d'Àger  (Urgell, s. XI – s. XII)  Dama  

C

B

Arsinda  ( ? , s. XI)  Muller de Guillem de Mediona  

C

B

Art  (Barcelona, 1933 – 1936)  Publicació periòdica  

C

R

art català, L'  (Barcelona, 1955 – 1958)  Compendi de l'història de l'art del Principat  

C

L

Art Triangle Barcelona  (Barcelona, 1987 - )  Trobada internacional d'artistes  

C

C

C

A

Artà  Municipi de Mallorca Oriental: 139,8 km2, 130 m alt, 6.065 hab (1999)

B

M

Artà  Un dels 12 districtes en què era dividida l'illa de Mallorca, als mun. de Capdepera i Son Cervera

B

H

Artà, badia d'  Badia de la costa del mun. de Son Cervera (Mallorca Oriental)  

B

G

Artà, coves d'  Coves naturals del mun. de Capdepera (Mallorca Oriental)

B

G

Artà, Santa Maria d'  Altre nom de l'antic priorat premonstratès de Bellpuig  (Artà, Mallorca Oriental)

B

H

Artaix Llogaret: 26 h agl (1960) del mun. d’Andilla (Serrans)  

V

G

Artamont, refugi d'  Refugi de muntanya (1.340 m alt) del mun. de Lladorre (Pallars Sobirà)  

C

G

Artana  Municipi de la Plana Baixa: 36,29 km2, 261 m alt, 1.828 hab (1999)

V

M

Artana, vall d'  Vall de la serra d'Espadà de la Plana Baixa  

V

G

Artau ( ? , s. XII – Ripoll, 1376)  Bisbe d'Elna (1148-71)  

C

B

Artau, Francesc  ( ? , s. XIV - Girona ?, s. XV)  Orfebre

C

B

Artau, Joan  (Barcelona, s. XIX)  Comediògraf

C

B

Artau de Pallars  (Catalunya, s. XIV – Sardenya ?, Itàlia, s. XIV)  Noble. Era un dels fills d'Hug de Mataplana i de Sibil·la de Pallars. Germans seus foren Arnau Roger II i Ramon Roger II, successivament comtes de Pallars pel títol tramés per línia materna, i Pere Roger Bernat, que seria senyor de Mataplana. Arnau serví Jaume III de Mallorca, fins i tot quan aquest fou combatut i desposseït per Pere III el Cerimoniós. En 1344 acompanyà al Principat Jaume III, ja vençut. Encara fidel a aquell, l'ajudaria a l'intent de prendre Llívia. Deixà tanmateix de servir-lo per cooperar a la política de Pere III. En 1349 fou un dels nobles mobilitzats per l'infant Ramon Berenguer, oncle del monarca, per temor d'incursions des de Castella organitzades per l'exiliat infant Ferran, germanastre del rei. En 1353 anà a Sardenya amb l'expedició de Bernat de Cabrera. Participà a la batalla de Quart. Restà a l'illa. En 1355, amb Bernat de Cruïlles, dirigí una ofensiva contra els rebels manats pels Oria. (DBA)

C

B

Artau de Pallars  (Catalunya, s. XIV – s. XV)  Noble. Fill del comte Hug Roger II de Pallars, quan aquest era la designació per antonomàsia del territori del Pallars Sobirà, per haver ja acabat de molt temps la vida independent del Pallars Jussà. La seva mare era Blanca de Foix i de Castellbó. Artau era germà, per tant, del comte de Pallars Roger Bernat i també del patriarca Arnau Roger. Fou un ardit militar, que serví Alfons IV el Magnànim a les guerres de Nàpols, de Castella i de Navarra. En 1432 li fou atorgada pel monarca una pensió de 3.500 lliures, com a recompensa pels seus serveis. Ajudà el seu germà el comte a combatre Joan de Foix, en 1436. (DBA)

C

B

Artau I de Pallars Sobirà  (Pallars Sobirà, s. XI – 1081)  Comte de Pallars Sobirà  

C

B

Artau II de Pallars Sobirà  (Catalunya, s. XI - ~1124)  Comte de Pallars Sobirà (1081-~1124)  

C

B

Artau III de Pallars Sobirà  (Catalunya, s. XII - ~1167)  Comte de Pallars Sobirà (~1124-~1167)  

C

B

Artau IV de Pallars Sobirà (Catalunya, s. XII - ~1182)  Comte de Pallars Sobirà (~1167-~1182)  

C

B

Artau Miró de Pallars Sobirà  (Catalunya, s. XI – 1081)  Tercer comte de Pallars Sobirà (1049-81)  

C

B

Arteaga, Maria de la Mercè  (Barcelona, s. XIX)  Poetessa  

C

B

Arteaga i Pereira, Ferran  (Barcelona, s. XIX)  Escriptor  

C

B

Arteaga i Pereira, Josep Maria d'  (Barcelona, 1846 – 1913)  Pianista i compositor  

C

B

Arteas, Las  Llogaret del mun. de Begís (Alt Palància)  

V

G

Artedó Poble: 87 h agl (1960), 1.166 m alt, del mun. d'Alàs i Cerc (Alt Urgell)  

C

G

Artejuela, La Llogaret: 42 h agl (1960), del mun. d’Aranyuel (Alt Millars)  

V

G

Artells i Bover, Eduard (Barcelona, 1903 – 1971)  Gramàtic

C

B

Artemi  (Catalunya, VI)  Bisbe de Tarragona (v.589-v.599)  

C

B

Artés  Municipi del Bages: 17,92 km2, 333 m alt, 4.293 hab (1999)

C

M

Artés, Jeroni d'  (País Valencià, s. XV – XVI)  Escriptor  

V

B

Artés, mestre (País Valencià, s. XV – XVI)  Pintor  

V

B

Artés, Pere d' (Catalunya, s. XIII – Sardenya, Itàlia, s. XIV)  XV Abat de Santes Creus. Fou elegit en 1303. Durant el seu breu abadiat fou acabada una part del claustre nou del seu monestir. En 1309 passà a ser bisbe de Santa Justa (Sardenya). (DBA)

C

B

Artés, Pere d' ( ? , s. XIV – XV)  Mecenes de les lletres i cortesà  

C

B

Artesa de Lleida Municipi del Segrià: 24,06 km2, 202 m alt, 1.297 hab (1999)

C

M

Artesa de Segre  Municipi de la Noguera: 176,3 km2, 318 m alt, 3.171 hab (1999)

C

M

Artesa d'Onda  Poble: 382 h agl i 11 diss (1960), del mun. d’Onda (Plana Baixa)

V

G

Artestudi Edicions (Barcelona, 1974 - )  Editorial  

C

N

Art-evolució  (Catalunya, nov/1917)  Manifest artístic de Joaquim Torres i Garcia, publicat a "Un Enemic del Poble", de Salvat-Papasseit, que propugnava, per obra de la concordança entre l'art i la vida, la diversitat de l'expressió plàstica segons el moment. "És necessari que ignorem el que farem demà". Hom no ha de pertànyer a cap escola, anar contra totes i "ser quelcom en el temps". La divisa del manifest és: "individualisme, presentisme i internacionalisme". (GEC)

C

L

Arties  Antic municipi: 78,56 km2, 1.144 m alt, incorporat el 1968 al de Salardú (Vall d'Aran)

C

G

Arties Terçó (o sesterçó) del mun. d’Arties (Vall d'Aran)  

C

H

Arties, banys d'  Establiment d'aigües termals (1.140 m alt), del mun. d’Arties (Vall d'Aran)  

C

G

Artiga, l' Llogaret del mun. de Vilaller (Alta Ribagorça)  

C

G

Artiga, serra de l'  Serra al massís del Montseny, als mun. d’Er i de Vallsabollera (Alta Cerdanya)  

C

G

Artiga de Lin, l'  Antic llogaret despoblat del mun. de les Bordes (Vall d'Aran)  

C

G

Artiga de Lin, vall de l'  Vall del sector NO de la Vall d'Aran

C

G

Artiga del Rei, puig de l'  Pic (1.637 m alt) dels mun. de Molló (Ripollès) i Prats de Molló (Vallespir)  

C

G

Artiga de Valarties, bordes d'Era  Grup de bordes del mun. d’Arties (Vall d'Aran)  

C

G

Artiga de Varradòs, Era  Pla (1.400 m alt) del mun. d’Arròs i Vila (Vall d'Aran)  

C

G

Artigas, Francesc (Ponts, Noguera, s. XVIII – Catalunya, s. XIX)  Patriota  

C

B

Artigas, Ricard (Barcelona, 1890 - )  Professor de música  

C

B

Artigas i Basté, Josep  (Barcelona, 1909 - )  Orfebre i pintor. Ha efectuat la decoració de gran nombre d'esglésies i capelles. Ha realitzat també moltes obres d'orfebreria -calzes, custòdies, reliquiaris-, entre les quals figuren peces destinades als papes Pius XI i Pius XII. (DBA)

C

B

Artigas i Dernis, Francesc  (Barcelona, 1887 – 1925)  Pintor i escultor  

C

B

Artigas i Dernis, Josep  (Barcelona, 1873 - )  Decorador  

C

B

Artigas i Farreras, Francesc  (Barcelona, 1901 - )  Editor  

C

B

Artigas i Teixidor, Primitiu  (Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 1846 – Madrid, 1910)  Enginyer

C

B

Artigau, Francesc  (Barcelona, 1940 - )  Pintor i gravador

C

B

Artigues Veïnat del mun. de Ridaura (Garrotxa)  

C

G

Artigues Barri de la ciutat de Badalona (Barcelonès)  

C

G

Artigues, Josep  (Mur, Pallars Jussà, 1640 - ? , 1733)  Escultor i tallista  

C

B

C

B

Artigues i Ferragut, Joan  (Sineu, Mallorca, 1803 – Madrid, 1834)  Arabista i jesuïta (1817)  

B

B

Artigues i Suau, Joan Antoni  (Palma de Mallorca, 1697 – 1768)  Doctor en lleis  

B

B

Artigues i Suau, Pere Antoni  (Palma de Mallorca, 1712 - ? , 1758)  Missioner jesuïta  

B

B

Artimbau, Tomàs  ( ? , s. XVIII – Vic, Osona, s. XVIII)  Escriptor  

C

B

B

C

Artís, Josep  (Vilafranca del Penedès, 1875 – Barcelona, 1956)  Historiador del teatre i periodista  

C

B

Artís i Balaguer, Avel·lí  (Vilafranca del Penedès, 1881 – Mèxic, 1954)  Escriptor i editor  

C

B

Artís i Benach, Pere  (Llorenç del Penedès, Baix Penedès, 1940 - )  Historiador  

C

B

Artís i Gener, Avel·lí "Tisner"  (Barcelona, 28/mai/1912 - 2000)  Escriptor, pintor i dibuixant. Fill d'Avel·lí Artís i Balaguer. Durant la República col·laborà amb dibuixos i caricatures a diversos diaris i popularitzà el pseudònim de Tisner. Amb el seu amic i després cunyat Pere Calders va dirigir la darrera època de "L'Esquella de la Torratxa". El 1939 s'exilià a Mèxic, on va tenir una destacada actuació en els cercles culturals de l'exili català, i el 1965 va tornar a Catalunya. De les seves moltes novel·les algunes obtingueren importants premis. Ha publicat les seves memòries en quatre volums, amb el títol de Viure i veure (1989-91). També ha participat activament en el ressorgiment del Centre Català del Pen Club i en la formació de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, d'on el 1991 fou elegit president. Ha fet nombroses traduccions al català. El 1982 fou candidat a senador per Nacionalistes d'Esquerra. El 1992 hom publicà el primer volum de la seva obra completa. L'any 1997 fou guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. (EUC) (GEC)

C

B

Artís i Tomàs, Andreu Avel·lí "Sempronio"  (Barcelona, 12/jun/1908 - Sitges, Garraf, 2/jul/2006)  Periodista i comediògraf. Col·laborà a la "Revista de Catalunya" i, després del 1939, al "Diario de Barcelona" i "Destino". Fou el primer director del diari "Tele/eXprés" (1964) i el setmanari en català "Tele-estel" (1966). Ha escrit també teatre: Els fugitius de la plaça Reial (1964, comèdia), novel·la i alguns llibres com Retrat de Ramon Casas (1970), L'art de viure al dia (1970), Clar i Català (1972) i Aquella entremaliada Barcelona era una festa (1978). El 1972 l'Ajuntament de Barcelona el va nomenar Cronista Oficial de la ciutat. A partir de la seva inauguració l'any 1976, col·laborà a Ràdio 4. (EUC) (GEC)

C

B

Artola i Tomàs, Bernat  (Castelló de la Plana, 1904 – Madrid, 1958)  Poeta  

V

B

Artrutx, cap d'   Extrem occidental del mun. de Ciutadella (Menorca)

B

G

Arts i els Artistes, Les  (Barcelona, 1910 – 1936)  Associació d'artistes noucentistes

C

C

Artual  (Barcelona, 1986 - 1997)  Galeria d'art creada per un grup d'artistes joves davant la dificultat de poder mostrar la seva pròpia obra. Situada els primers anys al carrer de la Fussina, l'any 1989 es traslladà al carrer del Comerç. Mantingué una línia dedicada a l'art contemporani, especialment al dels artistes més joves, i organitzà també activitats interdisciplinàries, intercanvis amb galeries estrangeres i edità la revista "Artual". (GEC)

C

A

Artús, Josep  (València, 1618 - ? , s. XVII)  Bandoler  

V

B

Arús  (Barcelona, s. X)  Jurista  

C

B

Arús, Jaume  (Catalunya, s. XIX - Vilassar de Mar, Maresme, 1899)  Notari i publicista  

C

B