descripció

Atalis, platja d'  Platja de la costa de Migjorn, al mun. des Mercadal (Menorca)

B

G

Atanagild  ( ? , s. VIII – 779 ?)  Noble visigot

C

B

Atard i Llobell, Eduard  (València, 1828 – 1906)  Advocat i polític

V

B

Ataülf  (Roma ? , Itàlia, s. IV – Barcelona, 415)  Rei dels visigots. Cunyat i successor d'Alaric I, el 412 abandonà Roma i fundà un regne independent a la Gàl·lia, la capital del qual fou Burdeus. Es casà (414) amb Gal·la Placídia, germana de l'emperador Honori, sense l'aprovació d'aquest. Davant l'avanç de l'exèrcit romà travessà els Pirineus i establí la cort a Barcelona, on mori assassinat al cap de pocs mesos. (EUC)

C

B

Ataülf  ( ? , s. IX)  Bisbe de Barcelona (v856 - v860)

C

B

Atché i Farré, Rafael  (Barcelona, 1854 – 1923)  Escultor

C

B

Atcher, Joan Baptista  (Barcelona ?, s. XX)  Dibuixant humorístic i satíric

C

B

Atenes, ducat d'  Territori format per la Beòcia i l'Àtica, Grècia, creat el 1261

U

H

Ateneu Balear  (Palma de Mallorca, 1862 – 1873)  Associació

B

C

Ateneu Barcelonès  (Barcelona, 1872 - )  Associació

C

C

Ateneu Català  (Barcelona, 1860 – 1872)  Associació

C

C

Ateneu Català de la Classe Obrera  (Barcelona, 1861 – 1874)  Associació

C

C

Ateneu Científic, Artístic i Literari de València  (València, 1868 – 1920)  Associació estudiantil

V

C

Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó  (Maó, Menorca, 1905 - )  Associació

B

C

Ateneu Enciclopèdic Popular  (Barcelona, 1909–1934 i 1980 - )  Associació fundada per tal de promoure activitats a favor de la democratització de la cultura. En aquest sentit fou seu de moltes institucions i, alhora, tribuna lliure d'activitats favorables als drets humans i als interessos de la classe obrera. S'hi professaven cursos d'extensió universitària. (SC)

 Enllaç: www.ateneuenciclopedicpopular.org 

C

C

Ateneu Igualadí de la Classe Obrera  (Igualada, Anoia, 1863 – 1939)  Associació

C

C

Ateneu Mercantil de València  (València, 1876 - )  Associació

V

C

Ateneu Polytechnicum  (Barcelona, 1924 - )  Associació

C

C

Atlàntida, L'  Poema èpic de Jacint Verdaguer, escrit entre el 1865 i el 1876

C

L

Atlas català  Mapamundi del 1375, redactat en català

C

L

Atlas lingüístic d'Andorra (ALA)  (Andorra, 1957 – 1960)  Atlas

A

C

Atlas lingüístic de Catalunya (ALC)  (Catalunya, 1912 – 1964)  Atlas dels parlars catalans

C

C

Atlas lingüístic del domini català (ALDC)  (Catalunya, s. XX)  Atlas dirigit per Antoni M.Badia i Margarit

C

C

Atlas lingüístic dels Pirineus Orientals (ALPO)  (Catalunya Nord, 1943 – 1966)  Atlas lingüístic

N

C

Atlètic Balears  (Palma de Mallorca, 1950 - )  Club de futbol

B

E

Atlètic de Catalunya  (Barcelona, 1964 - )  Club de futbol. Fundat com a filial del Futbol Club Barcelona. Té el terreny de joc al camp de l'antic Club Esportiu Fabra i Coats, i compta amb uns 1.000 seguidors. Acostuma a jugar a la tercera divisió estatal. (GEC)

C

E

C

E

Ató  ( ? , s. X - v. 971)  Bisbe (v.957-v.971) i arquebisbe de Vic (971)

C

B

Attard i Alonso, Emilio  (València, 1915 - )  Advocat i polític

V

B

Atxon, l'  Despoblat del mun. de Fraga (Baix Cinca), situat a l'extrem occidental del terme, als vessants occidentals de la vall Qüerna. L'origen d'aquest caseriu fou el conreu de la barrella a les planes que envolten les basses de les Amargues i de la Plana, la qual era transportada per carretera fins als Arcs, vora l'Ebre, des d'on era embarcada. Des de la fi del s. XIX, amb la pèrdua de l'interès industrial de la barrella, s'inicià el despoblament. (GEC)

F

G

Atzaila  Despoblat del mun. de Pego (Marina Alta)

V

G

Atzavares, castell de les  Antic castell del mun. de la Vall de Laguar (Marina Alta)

V

H

Atzavares, les  Rodal: 1.158 h diss (1960) del mun. d'Elx (Baix Vinalopó)

V

G

Atzenet  Despoblat del mun. d'Oriola (Baix Segura)

V

H

Atzeneta  Llogaret del mun. de Benifato (Marina Baixa)

V

G

Atzeneta, baronia d'  Jurisdicció feudal del terme d’Atzeneta d'Albaida (Vall d'Albaida)

V

H

Atzeneta d'Albaida  Municipi de la Vall d'Albaida: 6,04 km2, 399 m alt, 1.230 hab (1999)

V

M

Atzeneta del Maestrat  Municipi de l'Alcalatén: 38,8 km2, 400 m alt, 1.465 hab (1999)

V

M

Atzeneta de Pego  Despoblat del mun. de Pego (Marina Alta)

V

H

Atzuara, Domènec  (País Valencià, s. XIV – s. XV)  Miniaturista

V

B

Atzúvia, l'  Municipi de la Marina Alta: 14,74 km2, 102 m alt, 558 hab (1999)

V

M

Atzúvia, l'  Despoblat del mun. d'Alcalà de la Jovada (Marina Alta)

V

H

Atzúvia, l'  Caseriu del mun. de Xàbia (Marina Alta), situat a uns 4 km de la vila.

V

G

Atzúvia de Francesc Miró, l'  Despoblat del mun. de Pego (Marina Alta)

V

H

Atzúvia dels Castellons, l'  Altre nom del lloc del Castelló  (Pego, Marina Alta)

V

H

Atzuvieta, l'  Altre nom del lloc l'Atzúvia (Marina Alta)

V

H

Aubarca, Sant Mateu d'  Veure> Sant Mateu d'Aubarca  (Sant Antoni de Portmany, Eivissa)

B

G

Aubàs  Caseriu del mun. del Coll de Nargó (Alt Urgell)

C

G

Aubell, pic  Cim (540 m alt) dels mun. de Bellestar de la Frontera i Cassanyes (Rosselló)

N

G

Aubenç  Masia (1.460 m alt) del mun. de Peramola (Alt Urgell), situada prop dels antics termes de Montanissell i Gavarra, al vessant septentrional de la serra d'Aubenç, prop del seu cim, al Coscollet (1.610 m alt); els contraforts d'aquesta serra formen, juntament amb els de la serra de Turp, a l'esquerra del Segre, l'estret d'Aubenç, actualment cobert pel pantà d'Oliana. Aquesta zona és, en part, coberta de bosc (selva d'Aubenç) i, en part, de pasturatges aprofitats pel bestiar transhumant. (GEC)

C

G

Aubert  Poble (912 m alt) del mun. de Betlan (Vall d'Aran)

C

G

Aubes, tuc d'  Cim (2.071 m alt) del mun. de Bossost (Vall d'Aran)

C

G

C

B

Aubeyzan i Llopis, Joan  (Barcelona, 1890 – 1940)  Publicista                                       

C

B

Aubí, riera d'  Curs d'aigua intermitent del Baix Empordà

C

G

Aubinyà  Llogaret (1.176 m alt) de la parròquia de Sant Julià de Lòria (Andorra)

A

G

Aubreda  Forma antiga del nom de l'Albereda  (Sant Martí de Tous, Anoia)

C

G

auca del senyor Esteve, L'  Novel·la de Santiago Rusiñol, publicada el 1907

C

L

Audí, illa d'  Illa de l'Ebre, al mun. de Tortosa (Baix Ebre)

C

G

Audiència, Reial  (Catalunya, 1716 – 1833)  Institució superior de govern i justícia

C

H

C

C

Audivert, Pompeu  (l'Estartit, Baix Empordà, 1900 - Buenos Aires, Argentina, 1977)  Gravador

C

B

Audouard, Pau  ( ? , s. XIX – Barcelona, 1920)  Fotògraf

C

B

Auedau, bosc d'  Bosc del mun. d’Arres (Vall d'Aran)

C

G

Auet, bosc d'Er  Bosc dels mun. d’Arres, Bossost, i Vilamòs (Vall d'Aran)

C

G

Aufinac, l'  Vall dels mun. de Colldejou i Pratdip (Baix Camp)

C

G

Augé i Farreras, Joan  (Barcelona, 1919 - 1993)  Matemàtic

C

B

Augé i Montanyà, Ramir  (Organyà, Alt Urgell, 1898 – Montserrat, Bages, 1979)  Escripturista. Monjo de Montserrat, on ensenyà teologia i fou bibliotecari. Es formà a l'École Biblique de Jerusalem (1930-48) sota el guiatge de M-Joseph Lagrange, L-Hugues Vincent, Paul Dhorme i F.M. Abel. Ha traduït i comentat els profetes i alguns dels llibres sapiencials de la Bíblia de Montserrat (1935-66), així com l'edició manual de la mateixa Bíblia (1966-67). Ha preparat l'edició del Llibre de Job (1968). Ha publicat algunes monografies històriques i exagètiques. (GEC)

C

B

Auger Amalric  ( ? , s. XIV - Roma ?, Itàlia, s. XIV)  Religiós

C

B

Augereau, Pierre-François-Charles, duc de Castiglione  (París, 1757 - La Houssaye, França, 1816)  Militar

U

B

Auguer  Barri pescados del mun. de Blanes (Selva)

C

G

Auguri  ( ? , s. III – Tarragona, 259)  Diaca de Tarragona

C

B

August, Gai Juli Octavi  (Roma, Itàlia, 63 aC – Nola, Itàlia, 14 dC)  Primer emperador romà

U

B

Augusta, via  Antiga ruta romana que travessa els Països Catalans. Unia Hispània, a través del Pertús, amb les Gàl·lies i Itàlia. Seguia en part una vella ruta que travessa Catalunya vorejant la costa mediterrània fins al sud de l'actual País Valencià, des d'on es dirigia cap a l'interior i arribava a Andalusia. (SC)

P

H

Auina, riu d'  Curs d’aigua de la parròquia de Canillo (Andorra)

A

G

Auir, sèquia d'  Sèquia de l'horta, al mun. de Gandia (Safor)

V

G

Auira, Sant Pere d'  Veure> Sant Pere d'Auira  (Campdevànol, Ripollès)

C

G

Aulà, port d'  Depressió (2.260 m alt) del mun. de Gil (Pallars Sobirà)

C

G

Aulàs  Llogaret: 32 h (1960), 916 m alt, al mun. d’Espluga de Serra (Alta Ribagorça)

C

G

Aulerit, pantà d'  Pantà del mun. d’Alcalà de Xivert (Baix Maestrat)

V

G

Aulés i Garriga, Eduard  (Barcelona, 1839 – 1913)  Comediògraf

C

B

Aulèstia i Pijoan, Antoni  (Reus, Baix Camp, 1849 – Barcelona, 1908)  Escriptor i historiador

C

B

Aulèstia i Vázquez, Salvador  (Barcelona, 1919 - Venècia, Itàlia, 1994)  Escultor i pintor

C

B

Aulet  Poble: 79 h agl (1960), 840 m alt, de l'antic mun. de Sant Orenç (Sopeira, Ribagorça)

C

G

Aulet, Salvador  (Barcelona, s. XVIII – 1809)  Corredor de canvis

C

B

F

G

Aulí i Caldentey, Joan  (Felanitx, Mallorca, 1796 – 1869)  Organista i compositor. Escriví música d'església (Te Deum, tres misses) i dues petites òperes.

B

B

Aulina, Sant Ponç d'  Veure> Sant Ponç d'Aulina (Sant Salvador de Bianya, Garrotxa)

C

G

Aulina de Mata i de Pinós, Ramon  (Barcelona, 1904 - )  Pintor i orfebre

C

B

Aulina i Saurina, Magdalena  (Banyoles, Pla de l’Estany, 1897 – Barcelona, 1956)  Religiosa

C

B

Aulinencs, coll d'  Coll de la serra de les Cambres, entre el Ripollès i la Garrotxa

C

G

Aulus, port d'  Depressió (2.330 m alt) del Pallars Sobirà

C

G

Aumatell, Francesc  (Barcelona, 1806 – 1862)  Pintor

C

B

Aunés, Ferran d'  ( ? , s. XIII – Constantinoble, Turquía, 1305)  Dirigent dels almogàvers

M

B

Aunós i Pérez, Eduard  (Lleida, 1894 – Lausana, Suïssa, 1967)  Polític i escriptor

C

B

Auran, coma d'  Coma de la capçalera del riu de Bords, a l'antic mun. de Betlan (Viella, Vall d'Aran), limitada al nord pel pic de coma d'Auran (2.427 m alt) i a l'est pel tuc de Samont, separat de l'anterior pel coll de Mont.

C

G

Aurariola  Nom romà d'Oriola  (Baix Segura)

V

H

Aurati, serra d'  Serra (2.021 m alt) del Pallars Sobirà

C

G

Aurel, Marc  (Alemanya, s. XVI - València ?, s. XVI)  Matemàtic

V

B

Aurembiaix d'Urgell  (Catalunya, 1200 – 1231)  Darrera comtessa d'Urgell (1209-31)

C

B

Aureneta, L'  (Buenos Aires, Argentina, 1876 – 1890)  Setmanari en català

M

R

Auressi, vall d'  Petita vall del mun. de Llavorsí (Pallars Sobirà)

C

G

Auriac, Ramon Bernat d'  (Castelló de Farfanya, Noguera, s. XIV - ? , s. XV)  Cavaller

C

B

Auró, l'  Masia (1.020 m alt) de l'antic mun. de Viladonja (Ripollès) que es troba al pla de l'Auró, que separa la vall d'Estiula de la vall de Carnalets.

C

G

Auró, roca d'  Cim (1.989 m alt) dels rasos de Peguera, al mun. de Castellar del Riu (Berguedà), situat al sud del massís, damunt el coll de la creu de Campllong.

C

G

Aurora de Lluçanès  Nom adoptat l'any 1937 per al municipi de Sant Boi de Lluçanès (Osona)

C

G

Aurora Patriótica Mallorquina  (Palma de Mallorca, 15/jun/1812 - 19/des/1813)  Diari liberal en castellà. Defensava la Constitució de Cadis. Deixà de sortir del 29/abr al 19/mai/1813; després reaparegué. Malgrat la seva moderació, va ésser fortament combatut pel clergat i altres elements absolutistes, que perseguiren els redactors i fins i tot els subscriptors; els exemplars foren cremats, i la lectura prohibida sota pena d'excomunió major. (GEC)

B

R

Aurós  Antic llogaret de la vall d'Àneu, al mun. d'Unarre (Pallars Sobirà)

C

G

Ausa  (Vic, Osona, 1952 - )  Publicació semestral del Patronat d'Estudis Osonencs. Publicà els treballs en bilingüe fins a finals de la dècada del 1960, i a partir de llavors totalment en català, sobre temes d'investigació comarcal i general. Hi han col·laborat, entre d'altres, Ramon d'Abadal i de Vinyals i Eduard Junyent. (GEC)

C

R

Ausa  Nom d'una ciutat indígena pre-romana, corresponent a l'actual Vic (Osona)

C

H

Ausa, Editorial  (Sabadell, 1983 - )  Editorial fundada per Albert Estrada i Vilarrasa

C

N

Ausensi, Manuel  (Barcelona, 1919 - )  Baríton. Estudià al Conservatori de Barcelona amb Concepció Callao. Tenia una veu de gran amplitud de registres. Ha actuat moltes temporades al Gran Teatre del Liceu de Barcelona (a on va debutar el 1947), i a molts teatres d'òpera estrangers. Ha enregistrat diversos discs (molts de sarsueles). Ha destacat com a intèrpret de Verdi però també cultivà la música del s. XVIII i l'òpera francesa romàntica. Es retirà l'any 1973. (SC) (EUC)

C

B

Auses  Llogaret del mun. de la Guàrdia d'Ares (Alt Urgell)

C

G

Ausetània  Regió ocupada pels ausetans, a la comarca d'Osona

C

H

ausetans  Poble preromà, ibèric que tenia el centre en l'actual comarca d’Osona

C

H

Ausias March  Veure> Marc, Àusias

B

B

Ausinsi, roc d'  Cim (2.553 m alt) dels mun. d’Alins de Vallferrera i Lladorre (Pallars Sobirà)

C

G

118

ausoceretes o ausoceretans  Poble pre-romà, ibèric de la comarca de la Garrotxa

C

H

119

Ausona  Nom llatí d'Osona

C

H

120

Ausona, comtat d'  Antic comtat de la Marca Hispànica a Catalunya entre els s. VIII i IX

C

H

121

Àustria, Jordi d'  (Gant, Bèlgica, s. XV – Lieja, Bèlgica, 1557)  Arquebisbe de València (1538-44)

U

B

122

Auter, Sever Tomàs  (Puigcerdà, Baixa Cerdanya, s. XVII – Tortosa, Baix Ebre, 1700)  Bisbe de Girona (1679-85) i de Tortosa (1685-1700). Dominicà. Entrà al noviciat de València el 1656, després d'haver estudiat a Salamanca. Fou catedràtic de teologia a la universitat de València, i el 1676 fou nomenat provincial de l'orde. A Tortosa celebrà dos sínodes. Té inèdit un Tractatus de Praedestinations. (GEC)

C

B

123

Automòbil Club de Catalunya  (Barcelona, 1906 - )  Entitat esportiva

C

E

124

Automòbil Club de València  (València, 1912 - )  Entitat esportiva

V

E

125

Autona, Nicolau d'  (Autun, Borgonya ?, França, s. XIII - València ?, s. XIV)  Arquitecte i escultor

V

B

126

Autonomía, La  (Palma de Mallorca, 1883 – 1884)  Diari en castellà

B

R

127

Autopistes Concessionària Espanyola SA  (Barcelona, 1967 - )  Societat

C

N

128

Aux, Manuel d'  (Perpinyà, s. XVII - Nils, Rosselló, 1665)  Militar

N

B

129

Auxiliar de la Construcció SA, L'  (Barcelona, 1917 - )  Empresa

C

N