descripció

Baia Alta, la  Sector del rodal de les Baies  (Elx, Baix Vinalopó)

V

G

Baia Baixa, la  Sector del rodal de les Baies  (Elx, Baix Vinalopó)

V

G

Baiarri  Nom antic del terme dels Masos de Baiarri  (Claverol, Pallars Jussà)

C

H

Baiasca  Poble del mun. de Llavorsí (Pallars Sobirà). Té una església parroquial dedicada a Sant Sadurní. Es troba a la vall de Baiasca, d'origen glacial, encaixada i suspesa, coberta de bosc i drenada pel riu de Baiasca, afluent per la dreta de la Noguera Pallaresa. (GEC)

C

G

Baiau, coma de  Coma de la vall Ferrera, dins el mun. d'Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà), drenada pel riu de Baiau, capçalera de la Noguera de Vallferrera i emissari de l'estany de Baiau (2.500 m). Pastures d'estiu (gespa), especialment a la part baixa (pla de Baiau). Damunt la coma s'alça el pic de Baiau (2.879 m). (GEC)

C

G

Baies, les  Rodal del mun. d’Elx (Baix Vinalopó)

V

G

Baiges i Cristòfol, Agustí  ( ? , s. XIX – Barcelona, s. XX)  Pintor i dibuixant

C

B

Bailbé, Nöel  (Marquixanes, Conflent, 1924 - )  Metge i llicenciat en lletres

N

B

Baillat, Jordi  (Maurí, Fenolleda, 1896 - )  Metge

N

B

Baille, Gabriel  (Sant Pau de Fenollet, Fenolleda, 1832 – 1909)  Violinista i compositor

N

B

Bailo, Martí de  Forma castellanitzada en que fou conegut el canonge tarragoní Martí Batlle

C

B

Bailón, Pasqual  (Torrehermosa, Aragó, 1540 - Vila-real, Plana Baixa, 1592)  Religiós franciscà

V

B

Baïls, Benet  (Sant Adrià de Besós, Barcelonès, 1730 – Madrid, 1797)  Matemàtic i astrònom

C

B

Baió  ( ? , s. IX)  Prevere

C

B

Baió, vall de  Veure> Valldebaió  (Serinyà, Gironès)

C

G

Baiona, castell de  Antic castell del mun. de Sabadell (Vallès Occidental)

C

H

Baiona, sentència arbitral de  Resolució donada a Baiona (França) el 23/abr/1463 per Lluís XI de França, que actuava de jutge, amb la finalitat de posar fi a l'antagonisme existent entre Joan II de Catalunya-Aragó i Enric IV de Castella, el darrer dels quals la Generalitat de Catalunya, en rebel·lia contra el primer, havia proclamat sobirà de Catalunya. En virtut de la sentència, Enric IV havia de retornar a Joan II les places que li havia pres dins Navarra i es comprometia a deixar d'ajudar la Generalitat de Catalunya. Per la seva banda, Joan II havia de lliurar Estella i la seva merindad a Castella, havia de renunciar a les seves rendes castellanes i de comprometre's a concedir una amnistia general als catalans, i d'acceptar els privilegis del Principat, en el cas que Lluís XI aconseguís, en el termini de tres mesos, que la Generalitat cedís en la seva hostilitat a Joan II. La sentència que fou admesa a Castella (29 d'abril) i a Aragó (4 de maig), no aconseguí amb tot de posar fi a la guerra civil catalana, que era, en definitiva, la causa que l'havia feta necessària. (GEC)

U

H

Baiona, tractat de  Acord fet a Baiona (França) el 9/mai/1462 i signat per Joan II a Saragossa el 21/mai i per Lluís XI a Chinon el 15/jun, en plena guerra civil catalana. Complementava el de Salvatierra, signat el 3/mai pels mateixos reis. La clàusula de l'obligació general, segons la qual les rendes dels comtats de Rosselló i de Cerdanya restaven obligades al pagament de 200.000 escuts, era modificada per la cessió temporal al rei francès, fins a l'extinció del deute, dels drets sobirans, la jurisdicció i els emoluments sobre els mencionats comtats, així com dels castells de Perpinyà i de Cotlliure. (GEC)

U

H

Bairén  Antic castell del mun. de Gandia (Safor)

V

H

Bairén, la  Grafia antiga de Labairén  (Sagunt, Camp de Morvedre)

V

G

Baish Aran  Reserva natural parcial, als mun. d’es Bodes i Vilamòs (Vall d’Aran)

C

G

Baitolo  Nom d'una ciutat ibèrica, corresponent a l’actual Badalona (Barcelonès)

C

H

Baix, ribera de  Nom popular del delta de l'Ebre  (Baix Ebre / Montsià)

C

G

Baix Camp, el  Comarca de Catalunya: 695,3 km2, 141.564 hab (1999), cap: Reus

C

O

Baix Cinca, el  Comarca de la Franja de Ponent: 960,9 km2, 17.713 hab (1999), cap: Fraga

V

O

Baix des Cós, es  Barri del mun. de Manacor (Mallorca Oriental)

B

G

Baix Ebre, el  Comarca de Catalunya: 991,6 km2, 66.081 hab (1999), cap: Tortosa

C

O

Baix Empordà, el  Comarca de Catalunya: 700,7 km2, 100.776 hab (1999), cap: la Bisbal d'Empordà

C

O

Baix Guadalaviar  Departament amb capital a València, creat el 1810. Comprenia la part central del País Valencià, des del riu Segarra fins al Xúquer, inclosa la comarca castellana de Requena, segons la divisió administrativa d'Espanya projectada per Juan Antonio Llorente; en ésser acceptada aquesta divisió per Josep I el 1810, li fou canviat el nom pel de prefectura de València. (GEC)

V

H

Baix Llobregat, el  Comarca de Catalunya: 486,4 km2, 666.173 hab (1999), cap: Sant Feliu de Llobregat

C

O

Baix Maestrat, el  Comarca del País Valencià: 1.221,4 km2, 63.616 hab (1999), cap: Vinaròs

V

O

Baix Montseny  Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Celoni (Vallès Oriental)

C

G

Baix Palància, el  Nom amb el qual és també coneguda la comarca del Camp de Morvedre

V

G

Baix Pallars  Nom artificiós del municipi del Pallars Sobirà

C

Baix Penedès, el  Comarca de Catalunya: 295,6 km2, 53.436 hab (1999), cap: el Vendrell

C

O

Baix Segura, el  Comarca del País Valencià: 957,3 km2, 215.259 hab (1999), cap: Oriola

V

O

Baix Urgell, el  Nom amb el qual també és coneguda la comarca de l'Urgell

C

G

Baix Urgell, vescomtat del  Vescomtat de l'antic comtat d'Urgell (1094 – 1132)

C

H

Baix Vinalopó, el  Comarca del País Valencià: 489,2 km2, 235.835 hab (1999), cap: Elx

V

O

Baixa Cerdanya, la  Comarca de Catalunya: 546,3 km2, 13.582 hab (1999), cap: Puigcerdà

C

O

Baixa Ribagorça, la  Antiga comarca, actualment considerada una subcomarca de la Ribagorça

F

G

Baixàs  Municipi del Rosselló: 18,9 km2, 2.217 hab (1999)

N

M

Baixas, Climent  (Barcelona, 1854 - ? , s. XX)  Organista i compositor

C

B

Baixas i Àrias, Joan Francesc (Barcelona, 6/nov/1946 - )  Pintor i director teatral. L'any 1964 fundà la companyia El vaixell blanc. El 1967 se centrà en l'estudi de màscares, titelles i altres formes tradicionals del teatre de la imatge. Creà, el mateix any, el Teatre de la Claca on escriví, dirigí i interpretà quinze espectacles realitzats en col·laboració amb pintors. La companyia viatjà per tot el món fins que la clausurà l'any 1988 per dedicar-se a la seva obra personal d'investigació pictòrica i teatral. Ha col·laborat també en la direcció artística d'espectacles de diverses companyies. Des del 1989 fou professor de l'Institut del Teatre de Barcelona, director artístic del Festival Internacional de Titelles de Barcelona i membre del Centre Internationale de la Recherche des Arts de la Mariomnette. (GEC)

C

B

Baixas i Carreter, Joan  (Barcelona, 1863 – 1925)  Pintor i aquarel·lista

C

B

Baixas i Castellví, Ignasi  (Barcelona, 1904 - Santiago de Xile, Xile, 1956)  Pintor i aquarel·lista

C

B

Baixas i Castellví, Josep Maria  (Barcelona, 1902 - )  Dibuixant

C

B

Baixas i Castellví, Mercè  (Barcelona, 1900 - )  Pintora

C

B

Baixas i Castellví, Montserrat  (Barcelona, 1900 - )  Aquarel·lista

C

B

Baixas i Sigalès, Joan  (Sant Joan Despí, Baix Llobregat, 1911 - )  Pintor

C

B

Baixauli, Marià  (València, 1861 – 1923)  Organista i compositor

V

B

Baixeras, Àngel Josep  (Barcelona, 1834 – 1892)  Arquitecte i urbanista. Autor del pla de reforma interior de Barcelona, que havia de comportar l'expropiació de prop de 2.000 cases particulars i l'obertura de la Via Laietana, via articuladora enmig de la ciutat antiga. Si bé el seu pla fou aprovat el 1889, les obres no començaren fins al 1909. (EUC)

C

B

Baixeras i Sastre, Josep Antoni  (Tarragona, 20/abr/1927 - )  Novel·lista i narrador. Com a contista, dins un estil personal i treballat, ha publicat Perquè sí (1957), Calipso (1960) i Perquè no (1960, premi Víctor Català 1959). La seva novel·la L'anell al dit (1964) s'inscriu dins la línia psicològica. El 1977 fou elegit senador independent per l'Entesa dels Catalans. (SC)

C

B

Baixeras i Verdaguer, Dionís  (Barcelona, 1862 – 1943)  Pintor

C

B

Baixeres, Francesc  (Catalunya, s. XVIII)  Militar. Lluità contra les forces borbòniques durant la guerra de Successió i participà en l'expedició de Berenguer per terres del Principat (1713) i en el setge de Barcelona (1714).

C

B

Baixeres, Magí  ( ? , s. XVII – Barcelona, 1714)  Militar

C

B

Bajalou, hostal de  Antic hostal del mun. d’Orís (Osona)

C

G

Bajande  Poble del mun. d’Estavar (Alta Cerdanya)

N

G

Bajoles  Antiga comanda hospitalera, a Perpinyà (Rosselló)

N

H

Bajolí, cap de  Altre nom del cap de Menorca (Ciutadella, Menorca)

B

G

Balaciart i Albiol, Joan  (Barcelona, 1896 - s. XX)  Forjador. Treballà en les serralleries dels edificis de la Caixa de Pensions i delegació d'Hisenda a la Via Laietana i realitzà les portes de ferro de l'estació de França a Barcelona, els canelobres de la Santa Cova de Montserrat, els lampadaris de la capella del Sant Crist de Lepant de la catedral de Barcelona i el vergat del Museu de la Muntanyeta a Dénia. (GEC)

C

B

Balada  Llogaret del delta de l'Ebre, als mun. d’Amposta (Montsià) i Tortosa (Baix Ebre)

C

G

Balada i Ibáñez, Lleonard  (Barcelona, 1933 - )  Compositor

C

B

Balader, Joaquim  (València, 1828 – 1893)  Autor dramàtic

V

B

Baladre  Poble del mun. de Sagunt (Camp de Morvedre). Funció residencial

V

G

Balàfia  Partida de l’horta de Lleida (Segrià)

C

G

Balàfia  Vénda del mun. de Sant Joan de Labritja (Eivissa)

B

G

Balagué i Mazón, Carles  (Barcelona, 1949 - )  Director de cinema

C

B

Balaguer  Municipi i capital de la Noguera: 233 m alt, 57,40 km2, 13.172 hab (1999)

C

M

Balaguer, Antoni  (Algaida, Mallorca, 1723 ? - Palma de Mallorca, 1783)  Franciscà observant

B

B

Balaguer, batalla de  Acció militar de la guerra civil, ocorreguda a Balaguer (Noguera) entre el 22 i el 28/mai/1938, de contraatac de les forces republicanes (integrades en part per elements de la lleva del 1941, de 17 anys) per tal de reduir el cap de pont establert a la riba esquerra del Segre per les forces franquistes, que havien ocupat Balaguer el 8 de maig, i situat el front a la línia del Segre, sense, però, aconseguir-ho. El 9 i 11 d'agost següent les forces republicanes repetiren l'intent, en connexió amb la batalla de l'Ebre, travessaren el riu i les forces de Franco, per tal de no restar encerclades, es replegaren a la riba dreta del Segre. (GEC)

C

H

Balaguer, castell de  Antic castell del mun. de Fontpedrosa (Conflent)

N

H

Balaguer, coll de  Pas de la carretera entre el Perelló (Baix Ebre) i Vandellós (Baix Camp)

C

G

Balaguer, Gaspar  ( ? , s. XVIII)  Metge

C

B

Balaguer, Joan  (Catalunya, s. XV – Barcelona, s. XVI)  Orfebre

C

B

Balaguer, Joan  (Barcelona, 1827 - ? , s. XIX)  Compositor i fagotista

C

B

Balaguer, Joan  (Illes Balears, 1859 – 1915)  Actor

B

B

Balaguer, Joan Baltasar  (València, s. XV – s. XVI)  Poeta i eclesiàstic

V

B

Balaguer, Lluís Maria  (Barcelona, s. XVIII – 1843)  Geòleg

C

B

Balaguer, marca de  Nom del sector meridional del comtat d'Urgell

C

H

Balaguer, Marià  (Catalunya, s. XIX – Cuba, s. XIX)  Independentista cubà

C

B

Balaguer, marquès de  Veure> Castells i Rossell, Joan

C

B

Balaguer, marquesat de  títol senyorial de Catalunya, del s. XIX

C

H

Balaguer, Pere  (Barcelona, s. XIV - València, s. XV)  Arquitecte. Treballà a València: a la Porta dels Serrans (1393-98), inspirada en la gran porta reial del monestir de Poblet, a l'església de Santa Caterina (1406-11) i en les obres de la catedral (1410-24), on participà, d'ençà del 1414, en la construcció del Miquelet. (SC)

C

B

Balaguer, Ponç de  (Catalunya, s. XVI - l'Alguer, s. XVI)  Cavaller

C

B

Balaguer, Ramon  (Catalunya, s. XV - ? , s. XV)  Marí

C

B

Balaguer, Ramon  (Barcelona, s. XVII – Valls, Alt Camp, s. XVIII)  Daurador

C

B

Balaguer, ribera de  Riu del Conflent, neix al vessant septentrional del pic d'Eina

N

G

Balaguer, Sant Martí de  Veure> Sant Martí de Balaguer (Viver i Serrateix, Berguedà)

C

G

Balaguer, vegueria de  antiga demarcació administrativa de la Noguera (1716 – 1833)

C

H

Balaguer de Camarasa, Miquel Joan  (Camarasa, Noguera, s. XVII – Malta, 1663)  Religiós

C

B

Balaguer i Bosch, Jaume  (Illes Balears, s. XIX)  Pedagog

B

B

Balaguer i Capella, Pau  (Barcelona, 1821 – 1856)  Metge

C

B

Balaguer i Cirera, Víctor  (Barcelona, 1824 – Madrid, 1901)  Polític, historiador, poeta i dramaturg

C

B

Balaguer i Espar, Ramon  (Valls, Alt Camp, s. XVII – s. XVIII)  Daurador

C

B

Balaguer i Julià, Marta  (Barcelona, 1953 - )  Il·lustradora

C

B

Balaguer i Merino, Andreu  (Barcelona, 1848 – 1883)  Erudit i publicista

C

B

Balaguer i Oliver, Josep Joan Antoni  Altre nom del metge valencià Josep Joan Antoni Baguer i Oliver

V

B

Balaguer i Perelló, Jacint  (Illes Balears, s. XVIII)  Militar i escriptor. Fou sargent del regiment d'Àfrica, escriví algun poema i el drama castellà Andrómeda y Perseo (1741).

B

B

Balaguer i Perigüell, Emili  (Xàtiva, Costera, 1942 - )  Metge

V

B

Balaguer i Primo, Francesc  (Carlet, Ribera Alta, s. XIX – Madrid, 1880)  Enginyer agrònom

V

B

Balaguer i Prunés, Anna Maria  (Manresa, Bages, 1950 - )  Historiadora i numismàtica

C

B

Balaguer i Salvador, Andreu  (la Jana, Baix Maestrat, 1551 – Oriola, Baix Segura, 1626)  Bisbe d'Oriola

V

B

Balaguer i Salvador, Damià  (La Jana, Baix Maestrat, s. XVI – Pata, Filipines, 1602)  Missioner dominicà

V

B

Balaguera, la  Serra de la Plana Alta, termenal dels mun. de la Pobla Tornesa i Vilafamés. En el límit meridional del pla de l'Arc.

V

G

Balaig, vall de  Capçalera de la ribera de Taurinyà (Conflent)

N

G

Balañà i Bonvehí, Pere  (Barcelona, 1925 - 1995)  Realitzador de cinema

C

B

Balañà i Espinós, Pere  (Sants, Barcelona, 1883 – Barcelona, 1965)  Empresari de cinema. Fou promotor de les principals places de toros del Principat i Mallorca i creà una xarxa de sales de cinema d'estrena a Barcelona. Fou repetidament regidor de l'ajuntament de Barcelona entre 1915 i 1963. (EUC)

C

B

Balanda i Sicart, Josep  (Perpinyà, 1721 – 1787)  Jurisconsult, professor i literat

N

B

Balandrau, puig de  Cim (2.579 m alt) dels mun. de Queralbs i Vilallonga de Ter (Ripollès)

C

G

Balanguera, la  (Illes Balears)  Personatge popular femení

B

C

Balanguera, la  Himne oficial de les Illes Balears

B

P

Balansat  Antic quartó dels mun. de Sant Antoni de Portmany i Sant Joan de Labritja (Eivissa)

B

H

Balansat, cap de  Nom amb la qual també és coneguda la punta de sa Creu (Sant Joan de Labritja, Eivissa)

B

G

Balanyà i Moix, Ismael  (Montblanc, Conca de Barberà, 1921 - 2000)  Pintor i gravador

C

B

Balanzà i Navarro, Rafael  (València, 1880 - ? , s. XX)  Prelat

V

B

Balanzat d'Orvay i Briones, Ignasi  (Eivissa, 1773 – Madrid, 1837)  Militar

B

B

118

Balanzat d'Orvay i Briones, Lluís  (Eivissa, 1775 – Madrid, 1843)  Militar i polític

B

B

119

Balanzó i Pons, Llorenç  (Barcelona, 1860 – 1927)  Escriptor

C

B

120

Balari i Jovany, Josep  (Barcelona, 1844 – 1904)  Filòleg, historiador i taquígraf. Llicenciat en dret i en filosofia i lletres, exercí d'advocat. Deixeble de Milà i Fontanals i Bergnes de les Cases. Catedràtic de grec a la Universitat de Barcelona (1881-1901), estudià taquigrafia amb Garriga, el sistema del qual es dedicà a propagar. La seva obra més important és Orígenes históricos de Cataluña (1897), guanyadora del premi Martorell i que dóna un gran pas en els estudis d'onomàstica. Altres treballs són Crítica de la estenografía española (1877), Etimologies catalanes (1885), Influencia de la civilización romana en Cataluña, comprobada por la orografía (1888) i Historia de la Real Academia de Ciencias y Artes (1895). Deixà material per a la publicació d'un diccionari català. Presidí l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1893-1901). (SC) (EUC)

C

B

121

Balart, Francesc  (Reus, Baix Camp, v.1714 - ? , s. XVIII)  Poeta

C

B

122

Balart i Crehuet, Gabriel  (Barcelona, 1824 – 1893)  Compositor i director d'orquestra

C

B

123

Balart i Figuerola, Francesc  (Reus, Baix Camp, 1900 - )  Pintor

C

B

124

Balart i Granada, Ramon  (Reus, Baix Camp, 1794 – Barcelona, 1876)  Professor de llatí

C

B

125

Balasc  Veïnat del mun. de Benavent de la Conca (Pallars Jussà)

C

G

126

Balasch i Recort, Manuel  (Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 13/mar/1928 - )  Hel·lenista i eclesiàstic. Doctor en filosofia i lletres i llicenciat en teologia, es va especialitzar en l'estudi dels clàssics grecs. Catedràtic de grec, ha col·laborat en les traduccions de la Fundació Bernat Metge i ha publicat, entre altres obres, Contribución al estudio de la lengua de Juvenal (1958), Lírica grega arcaica (1963), Carles Riba, poeta i humanista cristià (1991) i algunes gramàtiques de grec i de llatí. (SC)

C

B

127

Balasch i Mateu, Mateu  (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1872 – Barcelona, 1936)  Pintor

C

B

128

Balbas, Joan Antoni  (Alacant, 1843 - Castelló de la Plana, 1903)  Erudit

V

B

129

Balbs  Masia del mun. de la Parròquia de Ripoll (Ripollès)

C

G

130

Balbs, Bernat des  (Santa Coloma de Farners, s. XV - ? , s. XV)  Cavaller

C

B

131

Balbs, els  Nom amb el qual també és conegut Sant Joan dels Balbs (la Pinya, la Vall d'En Bas, Garrotxa).

C

G

132

Balbs, Pere des  (Santa Coloma de Farners, Selva, s. XV – Catalunya, s. XV)  Cavaller. Fill de Bernat, al qual acompanyà al setge de la Força de Girona, durant el qual, fou un dels cavallers que, amb Pere de Belloc, s'introduïren a l'església de Sant Feliu amb el propòsit de forçar una entrada al recinte enemic. En aquest intent caigué presoner. En virtut d'un acord entre defensors i atacants, els darrers passaren cada dia l'aliment dels captius. Alçat el setge, recuperà la llibertat en un bescanvi de presoners. En 1463, amb el pla de repartiment de guarnicions per cobrir el front del nord, fou nomenat cap de les forces del castell de Blanes. (DBA)

C

B