|
(1)
SITUACIÓ: Andorra - Balears - Catalunya - Espanya
- Franja de Ponent - L'Alguer - Món - Països
Catalans o Corona catalano-aragonesa - EUropa - País Valencià
(2)
TIPUS: Art - Biografia - Cultura
i entitats - Esports - Geografia - Història - Literatura
- Municipis - Negocis i empreses - COmarques - Política
- Revistes i publicacions diverses - Varis
Aquesta pàgina: [ Baia ] [
Baix ] [ Baixas ]
[ Balag ] [ Balaguer
i ]
[ Balang ]
Des de
Baia Alta, la
fins a Balbs,
Pere des
|
|
descripció
|
1 |
2 |
|
1
|
Baia Alta, la
Sector del rodal de les Baies
(Elx, Baix Vinalopó)
|
V
|
G
|
|
2
|
Baia Baixa, la
Sector del rodal de les Baies
(Elx, Baix Vinalopó)
|
V
|
G
|
|
3
|
Baiarri
Nom antic del terme dels Masos de
Baiarri (Claverol, Pallars Jussà)
|
C
|
H
|
|
4
|
Baiasca Poble del
mun. de Llavorsí (Pallars
Sobirà). Té una església parroquial dedicada a Sant Sadurní. Es troba a la
vall de Baiasca, d'origen glacial, encaixada i suspesa, coberta de
bosc i drenada pel riu de Baiasca, afluent per la dreta de la Noguera
Pallaresa. (GEC)
|
C
|
G
|
|
5
|
Baiau, coma de
Coma de la vall Ferrera, dins el
mun. d'Alins de Vallferrera, Pallars
Sobirà), drenada pel riu de Baiau, capçalera de la Noguera de Vallferrera i emissari de
l'estany de Baiau (2.500 m). Pastures d'estiu (gespa), especialment a la part baixa
(pla de Baiau). Damunt la coma s'alça el pic de Baiau (2.879 m).
(GEC)
|
C
|
G
|
|
6
|
Baies, les Rodal
del mun. d’Elx (Baix Vinalopó)
|
V
|
G
|
|
7
|
Baiges i Cristòfol, Agustí ( ? , s. XIX – Barcelona, s. XX)
Pintor i dibuixant
|
C
|
B
|
|
8
|
Bailbé, Nöel
(Marquixanes, Conflent, 1924 - ) Metge
i llicenciat en lletres
|
N
|
B
|
|
9
|
Baillat,
Jordi (Maurí,
Fenolleda, 1896 - ) Metge
|
N
|
B
|
|
10
|
Baille,
Gabriel (Sant Pau de
Fenollet, Fenolleda, 1832 – 1909) Violinista i compositor
|
N
|
B
|
|
11
|
Bailo,
Martí de Forma castellanitzada en que fou conegut el
canonge tarragoní Martí Batlle
|
C
|
B
|
|
12
|
Bailón,
Pasqual (Torrehermosa,
Aragó, 1540 - Vila-real, Plana Baixa, 1592)
Religiós franciscà
|
V
|
B
|
|
13
|
Baïls,
Benet (Sant Adrià de
Besós, Barcelonès, 1730 – Madrid, 1797) Matemàtic i astrònom
|
C
|
B
|
|
14
|
Baió
( ? , s. IX) Prevere
|
C
|
B
|
|
15
|
Baió,
vall de Veure>
Valldebaió
(Serinyà, Gironès)
|
C
|
G
|
|
16
|
Baiona,
castell de Antic
castell del mun. de Sabadell (Vallès Occidental)
|
C
|
H
|
|
17
|
Baiona,
sentència arbitral de Resolució
donada a Baiona (França) el 23/abr/1463 per Lluís XI de França, que actuava de jutge, amb la finalitat de posar fi a l'antagonisme existent entre
Joan II de Catalunya-Aragó i Enric IV de
Castella, el darrer dels quals la Generalitat de
Catalunya, en rebel·lia contra el primer, havia proclamat sobirà de
Catalunya. En virtut de la sentència, Enric IV havia de retornar a
Joan II les places que li havia pres dins Navarra i es comprometia a deixar d'ajudar la
Generalitat de Catalunya. Per la seva banda, Joan II havia de lliurar Estella i la seva
merindad a Castella, havia de renunciar a les seves rendes castellanes i de comprometre's a concedir una amnistia general als catalans, i d'acceptar els privilegis del
Principat, en el cas que Lluís XI aconseguís, en el termini de tres mesos, que la
Generalitat cedís en la seva hostilitat a Joan
II. La sentència que fou admesa a Castella (29 d'abril) i a Aragó (4 de maig), no aconseguí amb tot de posar fi a la
guerra civil catalana, que era, en definitiva, la causa que l'havia feta necessària.
(GEC)
|
U
|
H
|
|
18
|
Baiona,
tractat de Acord
fet a Baiona (França) el 9/mai/1462 i signat per Joan II a Saragossa el 21/mai i per Lluís XI a Chinon el 15/jun, en plena
guerra civil catalana. Complementava el de Salvatierra, signat el 3/mai
pels mateixos reis. La clàusula de l'obligació general, segons la qual les rendes dels comtats de
Rosselló i de Cerdanya restaven obligades al pagament de 200.000 escuts, era modificada per la cessió temporal al rei francès, fins a l'extinció del deute, dels drets sobirans, la jurisdicció i els emoluments sobre els
mencionats comtats, així com dels castells de Perpinyà i de
Cotlliure. (GEC)
|
U
|
H
|
|
19
|
Bairén
Antic castell del mun. de Gandia (Safor)
|
V
|
H
|
|
20
|
Bairén,
la Grafia antiga
de Labairén
(Sagunt, Camp de Morvedre)
|
V
|
G
|
|
21
|
Baish
Aran Reserva natural
parcial, als mun. d’es Bodes i Vilamòs (Vall d’Aran)
|
C
|
G
|
|
22
|
Baitolo
Nom d'una ciutat ibèrica, corresponent a l’actual Badalona
(Barcelonès)
|
C
|
H
|
|
23
|
Baix,
ribera de Nom popular del delta de
l'Ebre (Baix Ebre / Montsià)
|
C
|
G
|
|
24
|
Baix
Camp, el Comarca de
Catalunya: 695,3
km2, 141.564 hab (1999), cap: Reus
|
C
|
O
|
|
25
|
Baix
Cinca, el Comarca de la
Franja de Ponent: 960,9
km2, 17.713 hab (1999), cap: Fraga
|
V
|
O
|
|
26
|
Baix
des Cós, es Barri del
mun. de Manacor (Mallorca Oriental)
|
B
|
G
|
|
27
|
Baix
Ebre, el Comarca de
Catalunya: 991,6 km2, 66.081 hab (1999), cap: Tortosa
|
C
|
O
|
|
28
|
Baix
Empordà, el Comarca de
Catalunya: 700,7 km2, 100.776 hab (1999), cap: la Bisbal d'Empordà
|
C
|
O
|
|
29
|
Baix
Guadalaviar Departament
amb capital a València, creat el 1810. Comprenia la part central del
País Valencià, des del riu
Segarra fins al Xúquer, inclosa la comarca castellana de
Requena, segons la divisió administrativa d'Espanya projectada per Juan Antonio Llorente; en ésser acceptada aquesta divisió per Josep I el 1810, li fou canviat el nom pel de prefectura de
València. (GEC)
|
V
|
H
|
|
30
|
Baix
Llobregat, el Comarca
de Catalunya: 486,4 km2, 666.173 hab (1999), cap: Sant Feliu de
Llobregat
|
C
|
O
|
|
31
|
Baix
Maestrat, el Comarca
del País Valencià: 1.221,4 km2, 63.616 hab (1999), cap: Vinaròs
|
V
|
O
|
|
32
|
Baix
Montseny Nom adoptat el 1937 per al municipi
de Sant
Celoni (Vallès
Oriental)
|
C
|
G
|
|
33
|
Baix
Palància, el Nom amb el qual és també coneguda la
comarca del Camp
de Morvedre
|
V
|
G
|
|
34
|
Baix
Pallars Nom artificiós
del municipi del
Pallars Sobirà
|
C
|
G |
|
35
|
Baix
Penedès, el Comarca de
Catalunya: 295,6 km2, 53.436 hab (1999), cap: el Vendrell
|
C
|
O
|
|
36
|
Baix
Segura, el Comarca del
País Valencià: 957,3 km2, 215.259 hab (1999), cap: Oriola
|
V
|
O
|
|
37
|
Baix
Urgell, el
Nom amb el qual també és coneguda la comarca de l'Urgell
|
C
|
G
|
|
38
|
Baix
Urgell, vescomtat del Vescomtat de l'antic comtat d'Urgell (1094 – 1132)
|
C
|
H
|
|
39
|
Baix
Vinalopó, el
Comarca del País Valencià: 489,2 km2, 235.835 hab (1999), cap: Elx
|
V
|
O
|
|
40
|
Baixa
Cerdanya, la Comarca de
Catalunya: 546,3 km2, 13.582 hab (1999), cap: Puigcerdà
|
C
|
O
|
|
41
|
Baixa
Ribagorça, la Antiga
comarca, actualment considerada una subcomarca de la Ribagorça
|
F
|
G
|
|
42
|
Baixàs
Municipi del Rosselló: 18,9 km2, 2.217 hab (1999)
|
N
|
M
|
|
43
|
Baixas,
Climent (Barcelona,
1854 - ? , s. XX) Organista
i compositor
|
C
|
B
|
|
44
|
Baixas
i Àrias, Joan Francesc (Barcelona, 6/nov/1946 - )
Pintor i director teatral. L'any 1964 fundà la companyia El vaixell blanc. El 1967 se centrà en l'estudi de màscares, titelles i altres formes tradicionals del teatre de la imatge. Creà, el mateix any, el
Teatre de la Claca on escriví, dirigí i interpretà quinze espectacles realitzats en col·laboració amb
pintors. La companyia viatjà per tot el món fins que la clausurà l'any 1988 per dedicar-se a la seva obra personal d'investigació pictòrica i teatral. Ha col·laborat també en la direcció artística d'espectacles de diverses companyies. Des del 1989 fou professor de
l'Institut del Teatre de Barcelona, director artístic del
Festival Internacional de Titelles de Barcelona i membre del Centre Internationale de la Recherche des Arts de la Mariomnette.
(GEC)
|
C
|
B
|
|
45
|
Baixas
i Carreter, Joan (Barcelona,
1863 – 1925) Pintor i
aquarel·lista
|
C
|
B
|
|
46
|
Baixas
i Castellví, Ignasi (Barcelona, 1904 - Santiago de Xile, Xile, 1956)
Pintor i aquarel·lista
|
C
|
B
|
|
47
|
Baixas
i Castellví, Josep Maria (Barcelona, 1902 - ) Dibuixant
|
C
|
B
|
|
48
|
Baixas
i Castellví, Mercè (Barcelona,
1900 - ) Pintora
|
C
|
B
|
|
49
|
Baixas
i Castellví, Montserrat (Barcelona, 1900 - ) Aquarel·lista
|
C
|
B
|
|
50
|
Baixas
i Sigalès, Joan (Sant
Joan Despí, Baix Llobregat, 1911 - ) Pintor
|
C
|
B
|
|
51
|
Baixauli,
Marià (València, 1861
– 1923) Organista i
compositor
|
V
|
B
|
|
52
|
Baixeras,
Àngel Josep (Barcelona, 1834 – 1892)
Arquitecte i urbanista. Autor del pla de reforma interior de Barcelona, que havia de comportar l'expropiació de prop de 2.000 cases particulars i l'obertura de la Via Laietana, via articuladora enmig de la ciutat antiga. Si bé el seu pla fou aprovat el 1889, les obres no començaren fins al 1909.
(EUC)
|
C
|
B
|
|
53
|
Baixeras
i Sastre,
Josep Antoni (Tarragona, 20/abr/1927 - ) Novel·lista
i narrador. Com a contista, dins un estil personal i treballat, ha publicat
Perquè sí (1957), Calipso (1960) i Perquè no (1960, premi Víctor Català 1959). La seva novel·la
L'anell al dit (1964) s'inscriu dins la línia psicològica. El 1977 fou elegit senador independent per
l'Entesa dels Catalans.
(SC)
|
C
|
B
|
|
54
|
Baixeras
i Verdaguer, Dionís (Barcelona,
1862 – 1943) Pintor
|
C
|
B
|
|
55
|
Baixeres,
Francesc (Catalunya, s.
XVIII) Militar. Lluità contra les forces borbòniques durant la
guerra de Successió i participà en l'expedició de
Berenguer per terres del Principat (1713) i en el
setge de Barcelona (1714).
|
C
|
B
|
|
56
|
Baixeres,
Magí
( ? , s. XVII –
Barcelona, 1714) Militar
|
C
|
B
|
|
57
|
Bajalou,
hostal de Antic hostal
del mun. d’Orís (Osona)
|
C
|
G
|
|
58
|
Bajande
Poble del mun. d’Estavar (Alta Cerdanya)
|
N
|
G
|
|
59
|
Bajoles
Antiga comanda hospitalera, a Perpinyà (Rosselló)
|
N
|
H
|
|
60
|
Bajolí,
cap de Altre nom
del cap de Menorca (Ciutadella, Menorca)
|
B
|
G
|
|
61
|
Balaciart
i Albiol, Joan (Barcelona, 1896 - s. XX) Forjador.
Treballà en les serralleries dels edificis de la Caixa de Pensions i delegació d'Hisenda a la Via Laietana i realitzà les portes de ferro de l'estació de França a
Barcelona, els canelobres de la Santa Cova de
Montserrat, els lampadaris de la capella del Sant Crist de Lepant de la
catedral de Barcelona i el vergat del Museu de la Muntanyeta a
Dénia. (GEC)
|
C
|
B
|
|
62
|
Balada
Llogaret del delta de l'Ebre, als mun. d’Amposta (Montsià) i
Tortosa (Baix Ebre)
|
C
|
G
|
|
63
|
Balada
i Ibáñez, Lleonard (Barcelona,
1933 - ) Compositor
|
C
|
B
|
|
64
|
Balader,
Joaquim (València,
1828 – 1893) Autor dramàtic
|
V
|
B
|
|
65
|
Baladre
Poble
del mun. de Sagunt (Camp de Morvedre). Funció residencial
|
V
|
G
|
|
66
|
Balàfia
Partida de l’horta de Lleida (Segrià)
|
C
|
G
|
|
67
|
Balàfia
Vénda del mun. de Sant Joan de Labritja (Eivissa)
|
B
|
G
|
|
68
|
Balagué
i Mazón, Carles (Barcelona, 1949 - ) Director
de cinema
|
C
|
B
|
|
69
|
Balaguer
Municipi i capital de la Noguera: 233 m alt, 57,40 km2, 13.172 hab (1999)
|
C
|
M
|
|
70
|
Balaguer,
Antoni (Algaida,
Mallorca, 1723 ? - Palma de Mallorca, 1783)
Franciscà observant
|
B
|
B
|
|
71
|
Balaguer,
batalla de Acció
militar de la guerra civil, ocorreguda a Balaguer (Noguera)
entre el 22 i el 28/mai/1938, de contraatac de les forces republicanes (integrades en part per elements de la lleva del 1941, de 17 anys) per tal de reduir el cap de pont establert a la riba esquerra del
Segre per les forces franquistes, que havien ocupat
Balaguer el 8 de maig, i situat el front a la línia del
Segre, sense, però, aconseguir-ho. El 9 i 11 d'agost següent les forces republicanes repetiren l'intent, en connexió amb la
batalla de l'Ebre, travessaren el riu i les forces de Franco, per tal de no restar encerclades, es replegaren a la riba dreta del
Segre. (GEC)
|
C
|
H
|
|
72
|
Balaguer,
castell de Antic
castell del mun. de Fontpedrosa (Conflent)
|
N
|
H
|
|
73
|
Balaguer,
coll de Pas de la
carretera entre el Perelló (Baix Ebre) i Vandellós (Baix Camp)
|
C
|
G
|
|
74
|
Balaguer,
Gaspar ( ? , s. XVIII)
Metge
|
C
|
B
|
|
75
|
Balaguer,
Joan (Catalunya, s. XV
– Barcelona, s. XVI) Orfebre
|
C
|
B
|
|
76
|
Balaguer,
Joan (Barcelona, 1827 -
? , s. XIX) Compositor i
fagotista
|
C
|
B
|
|
77
|
Balaguer,
Joan (Illes Balears,
1859 – 1915) Actor
|
B
|
B
|
|
78
|
Balaguer,
Joan Baltasar (València, s. XV – s. XVI)
Poeta i eclesiàstic
|
V
|
B
|
|
79
|
Balaguer,
Lluís Maria (Barcelona, s. XVIII – 1843)
Geòleg
|
C
|
B
|
|
80
|
Balaguer,
marca de Nom del sector
meridional del comtat d'Urgell
|
C
|
H
|
|
81
|
Balaguer,
Marià (Catalunya, s.
XIX – Cuba, s. XIX) Independentista
cubà
|
C
|
B
|
|
82
|
Balaguer,
marquès de Veure>
Castells
i Rossell, Joan
|
C
|
B
|
|
83
|
Balaguer,
marquesat de títol senyorial de Catalunya, del s. XIX
|
C
|
H
|
|
84
|
Balaguer,
Pere (Barcelona, s. XIV
- València, s. XV) Arquitecte. Treballà a
València: a la Porta dels Serrans (1393-98), inspirada en la gran porta reial del
monestir de Poblet, a l'església de Santa Caterina (1406-11) i en les obres de la
catedral (1410-24), on participà, d'ençà del 1414, en la construcció del
Miquelet. (SC)
|
C
|
B
|
|
85
|
Balaguer,
Ponç de (Catalunya, s.
XVI - l'Alguer, s. XVI) Cavaller
|
C
|
B
|
|
86
|
Balaguer,
Ramon (Catalunya, s. XV
- ? , s. XV) Marí
|
C
|
B
|
|
87
|
Balaguer,
Ramon (Barcelona, s.
XVII – Valls, Alt Camp, s. XVIII)
Daurador
|
C
|
B
|
|
88
|
Balaguer,
ribera de Riu del
Conflent, neix al vessant septentrional del pic d'Eina
|
N
|
G
|
|
89
|
Balaguer,
Sant Martí de Veure> Sant Martí de Balaguer
(Viver
i Serrateix, Berguedà)
|
C
|
G
|
|
90
|
Balaguer,
vegueria de antiga demarcació administrativa de la Noguera (1716 –
1833)
|
C
|
H
|
|
105
|
Balaguer
de Camarasa, Miquel Joan (Camarasa,
Noguera, s. XVII – Malta, 1663) Religiós
|
C
|
B
|
|
91
|
Balaguer
i Bosch, Jaume (Illes Balears, s. XIX)
Pedagog
|
B
|
B
|
|
92
|
Balaguer
i Capella, Pau (Barcelona, 1821 – 1856)
Metge
|
C
|
B
|
|
93
|
Balaguer
i Cirera, Víctor (Barcelona, 1824 – Madrid, 1901)
Polític, historiador, poeta i dramaturg
|
C
|
B
|
|
94
|
Balaguer
i Espar, Ramon (Valls, Alt Camp, s. XVII – s. XVIII) Daurador
|
C
|
B
|
|
95
|
Balaguer
i Julià, Marta (Barcelona, 1953 - ) Il·lustradora
|
C
|
B
|
|
96
|
Balaguer
i Merino, Andreu (Barcelona, 1848 – 1883)
Erudit i publicista
|
C
|
B
|
|
97
|
Balaguer
i Oliver, Josep Joan Antoni
Altre nom del metge valencià Josep Joan
Antoni Baguer
i Oliver
|
V
|
B
|
|
98
|
Balaguer
i Perelló, Jacint (Illes Balears, s. XVIII)
Militar i escriptor. Fou sargent del regiment d'Àfrica, escriví algun poema i el drama castellà
Andrómeda y Perseo (1741).
|
B
|
B
|
|
99
|
Balaguer
i Perigüell, Emili (Xàtiva, Costera, 1942 - )
Metge
|
V
|
B
|
|
100
|
Balaguer
i Primo, Francesc (Carlet, Ribera Alta, s. XIX – Madrid, 1880)
Enginyer agrònom
|
V
|
B
|
|
101
|
Balaguer
i Prunés, Anna Maria (Manresa,
Bages, 1950 - ) Historiadora
i numismàtica
|
C
|
B
|
|
102
|
Balaguer
i Salvador, Andreu (la Jana, Baix Maestrat, 1551 – Oriola, Baix Segura, 1626)
Bisbe d'Oriola
|
V
|
B
|
|
103
|
Balaguer
i Salvador, Damià (La Jana, Baix Maestrat, s. XVI – Pata, Filipines, 1602)
Missioner dominicà
|
V
|
B
|
|
104
|
Balaguera,
la Serra de la Plana
Alta, termenal dels mun. de la
Pobla Tornesa i Vilafamés. En el límit meridional del
pla de l'Arc.
|
V
|
G
|
|
106
|
Balaig,
vall de Capçalera de
la ribera de Taurinyà (Conflent)
|
N
|
G
|
|
107
|
Balañà
i Bonvehí, Pere (Barcelona,
1925 - 1995) Realitzador de
cinema
|
C
|
B
|
|
108
|
Balañà
i Espinós, Pere (Sants,
Barcelona, 1883 – Barcelona, 1965) Empresari de cinema. Fou promotor de les principals places de toros del
Principat i Mallorca i creà una xarxa de sales de cinema d'estrena a
Barcelona. Fou repetidament regidor de l'ajuntament de
Barcelona entre 1915 i 1963. (EUC)
|
C
|
B
|
|
109
|
Balanda
i Sicart, Josep (Perpinyà, 1721 – 1787)
Jurisconsult, professor i literat
|
N
|
B
|
|
110
|
Balandrau,
puig de Cim (2.579 m
alt) dels mun. de Queralbs i Vilallonga de Ter (Ripollès)
|
C
|
G
|
|
111 |
Balanguera,
la (Illes Balears)
Personatge popular femení
|
B
|
C
|
|
112
|
Balanguera,
la Himne oficial de les
Illes Balears
|
B
|
P
|
|
113
|
Balansat
Antic quartó dels mun. de Sant Antoni de Portmany i Sant Joan de
Labritja (Eivissa)
|
B
|
H
|
|
114
|
Balansat,
cap de Nom amb la qual també és coneguda
la punta de sa Creu (Sant Joan de Labritja,
Eivissa)
|
B
|
G
|
|
115
|
Balanyà
i Moix, Ismael (Montblanc, Conca de Barberà, 1921 - 2000)
Pintor i gravador
|
C
|
B
|
|
116
|
Balanzà
i Navarro, Rafael (València, 1880 - ? , s. XX) Prelat
|
V
|
B
|
|
117
|
Balanzat
d'Orvay i Briones, Ignasi (Eivissa,
1773 – Madrid, 1837) Militar
|
B
|
B
|
|
118
|
Balanzat
d'Orvay i Briones, Lluís (Eivissa,
1775 – Madrid, 1843) Militar
i polític
|
B
|
B
|
|
119
|
Balanzó
i Pons, Llorenç (Barcelona, 1860 – 1927)
Escriptor
|
C
|
B
|
|
120
|
Balari
i Jovany, Josep (Barcelona,
1844 – 1904) Filòleg,
historiador i taquígraf. Llicenciat en dret i en filosofia i lletres, exercí d'advocat.
Deixeble de Milà i Fontanals i Bergnes de les
Cases. Catedràtic de grec a la Universitat de Barcelona (1881-1901), estudià taquigrafia amb
Garriga, el sistema del qual es dedicà a propagar. La seva obra més important és
Orígenes históricos de Cataluña (1897), guanyadora del premi Martorell i que dóna un gran pas en els estudis d'onomàstica. Altres treballs són
Crítica de la estenografía española (1877), Etimologies
catalanes (1885), Influencia de la civilización romana en Cataluña, comprobada por la orografía (1888) i
Historia de la Real Academia de Ciencias y Artes (1895). Deixà material per a la publicació d'un diccionari català. Presidí
l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1893-1901).
(SC) (EUC)
|
C
|
B
|
|
121
|
Balart,
Francesc (Reus, Baix
Camp, v.1714 - ? , s. XVIII) Poeta
|
C
|
B
|
|
122
|
Balart
i Crehuet, Gabriel (Barcelona,
1824 – 1893) Compositor i
director d'orquestra
|
C
|
B
|
|
123
|
Balart
i Figuerola, Francesc (Reus, Baix Camp, 1900 - )
Pintor
|
C
|
B
|
|
124
|
Balart
i Granada, Ramon (Reus,
Baix Camp, 1794 – Barcelona, 1876) Professor de llatí
|
C
|
B
|
|
125
|
Balasc
Veïnat del mun. de Benavent de la Conca (Pallars Jussà)
|
C
|
G
|
|
126
|
Balasch
i Recort, Manuel (Cornellà de Llobregat, Baix
Llobregat, 13/mar/1928 - )
Hel·lenista i eclesiàstic. Doctor en filosofia i lletres i llicenciat en teologia, es va especialitzar en l'estudi dels clàssics grecs. Catedràtic de grec, ha col·laborat en les traduccions de la
Fundació Bernat Metge i ha publicat, entre altres obres,
Contribución al estudio de la lengua de Juvenal (1958), Lírica grega
arcaica (1963), Carles Riba, poeta i humanista cristià (1991) i algunes gramàtiques de grec i de llatí.
(SC)
|
C
|
B
|
|
127
|
Balasch
i Mateu, Mateu (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1872 – Barcelona, 1936)
Pintor
|
C
|
B
|
|
128
|
Balbas,
Joan Antoni (Alacant,
1843 - Castelló de la Plana, 1903) Erudit
|
V
|
B
|
|
129
|
Balbs
Masia del mun. de la Parròquia de Ripoll (Ripollès)
|
C
|
G
|
|
130
|
Balbs,
Bernat des (Santa
Coloma de Farners, s. XV - ? , s. XV) Cavaller
|
C
|
B
|
|
131
|
Balbs,
els Nom amb el qual també és conegut
Sant
Joan dels Balbs (la
Pinya, la Vall d'En Bas, Garrotxa).
|
C
|
G
|
|
132
|
Balbs,
Pere des (Santa Coloma
de Farners, Selva, s. XV – Catalunya, s. XV)
Cavaller. Fill de Bernat, al qual acompanyà al setge de la
Força de Girona, durant el qual, fou un dels cavallers que, amb
Pere de Belloc, s'introduïren a l'església de Sant Feliu amb el propòsit de forçar una entrada al recinte enemic. En aquest intent caigué
presoner. En virtut d'un acord entre defensors i atacants, els darrers passaren cada dia l'aliment dels captius. Alçat el setge, recuperà la llibertat en un bescanvi de presoners. En 1463, amb el pla de repartiment de guarnicions per cobrir el front del nord, fou nomenat cap de les forces del castell de
Blanes. (DBA)
|
C
|
B
|
Aquesta pàgina: [ Baia ] [
Baix ] [ Baixas ]
[ Balag ] [ Balaguer
i ]
[ Balang ]

|