|
|
descripció
|
1 |
2 |
|
1
|
Barella
i Miró, Albert (Barcelona, 1918 - ) Enginyer
tèxtil
|
C
|
B |
|
2
|
Barenys
Depoblat del mun. de Vila-seca de Solcina (Tarragonès), situat a la costa, prop de
Salou. El terme fou donat a poblar per l'arquebisbe Bernat Tor el 1115; el 1550 l'església de Sant Bartomeu fou destruïda pels corsaris de Dragut. Unit a
Tarragona, el 1673 passà a dependre de Vila-seca.
(GEC) |
C |
G |
|
3
|
Bargalló
i Ardèvol, Modest (Sabadell, Vallès Occidental, 1894 – Mèxic, s. XX)
Pedagog i historiador |
C |
B |
|
4
|
Bargés
i Pombo, Enric (Barcelona, 1842 – Madrid, 1906)
Militar. Participà en les guerres d'Àfrica i en les carlines, el 1887 ascendí a tinent general. Fou capità general de Granada (1891) i de
Catalunya (1901-02), on repirimí la vaga general del febrer de 1902.
|
C |
B |
|
5
|
Bargués,
Arnau ( ? , s. XIV –
Barcelona, 1413) Mestre
d'obres i enginyer
|
C |
B |
|
6
|
Barguja
Llogaret del mun. de Toloriu (Alt Urgell) |
C |
G |
|
7
|
Baridà
Antic terme dels mun. de Cabó, Fígols d'Organyà i Noves de
Segre (Alt Urgell) |
C |
G |
|
8
|
Baridà,
el Petita regió a la
vall del Segre, entre la Batllia de Bellver
(Baixa Cerdanya) i l'Urgellet
(Alt Urgell), dominada al sud per la cinglera calcària del Cadí i al nord per les crestes que marquen la frontera
d'Andorra. El nom prové del de l'antic pagus de Baridà, i actualment comprèn els termes de
Montellà i Martinet, Lles,
el Pont de Bar i part del de Cava (Querforadat).
(EUC)
|
C |
G |
|
9
|
Baridà,
sots-vegueria de Antiga
demarcació administrativa de Catalunya (1225 – fi s. XIV) |
C |
H |
|
10
|
Baridana,
canal Canal del Cadí
(Cava, Alt Urgell) |
C |
G |
|
11
|
Bàrig
Grafia antiga de Barx (Safor) |
V |
G |
|
12
|
Bariols,
Hug de (Catalunya, s. XIII)
Religiós. Torres Amat li atribueix una versió catalana del
Salm LXX de la Bíblia. |
C |
B |
|
13
|
Barjau
i Pons, Francesc (Manresa,
Bages, 1852 – Barcelona, 1938) Hebraista |
C |
B |
|
14
|
Barjau
i Riu, Josep Maria (Barcelona,
1928 – 1960) Escriptor |
C |
B |
|
15
|
Barlès,
J. (Barcelona, 1865 –
1888) Pintor |
C |
B |
|
16
|
Barletta,
desafiament de (Barletta,
Pulla, Itàlia, 13-9-1503) Fet
d'armes |
U |
H |
|
17
|
Barnabeu,
Antoni (Alacant, 1769
– Sagunt, Camp de Morvedre, 1830)
Polític |
V |
B |
|
18
|
Barnadas,
Carme (Barcelona, 1905
- ) Pintora |
C |
B |
|
19
|
Barnadas
i Fàbrega, Ramon (Olot, Garrotxa, 1909 – Vic, Osona, 1981)
Pintor
|
C |
B |
|
20
|
Barnadas
i Mestres, Josep Maria (Barcelona, 1867 - Alella, Maresme, 1939)
Escultor
|
C |
B |
|
21
|
Barnades,
Miquel (Puigcerdà,
Baixa Cerdanya, s. XVIII – Madrid, 1771)
Metge |
C |
B |
|
22
|
Barnils
i Folguera, Ramon (Sabadell, Vallès
Occidental, 13/oct/1940
- Reus, Baix Camp, 14/mar/2001) Periodista.
Ha exercit de professor a l'Escola de Periodisme de l'Església, a la Facultat de Ciències de la Informació de la
Universitat Autònoma de Barcelona, a l'Escola Eina de disseny, als Estudis de Formació Continuada de la
Universitat de Barcelona i a l'Aula de Lletres. En premsa, ha treballat per a diversos setmanaris, diaris i revistes, així com a les agències d'informació Europa Press i Efe. En ràdio, ha treballat a
Ràdio 4 i Catalunya Ràdio. Ha conreat la traducció i també ha col·laborat en els llibres
La torna de la torna, Salvador Puig Antich i el
MIL, Les entrevistes del lloro i Com guanyar
amics. (GEC) |
C |
B |
|
23
|
Barnils
i Giol, Pere (Centelles,
Osona, 1882 – Barcelona, 1933) Filòleg
i foneticista |
C |
B |
|
24
|
Barnola
i Escrivà de Romaní, Joaquim Maria de
(Barcelona, 1870 – 1925)
Botànic
|
C |
B |
|
25
|
Barnosell,
Felip Josep (Girona ?,
s. XVIII - ? , s. XVIII) Poeta |
C |
B |
|
26
|
Barnosell
i Saló, Pere (Peratallada, Baix Empordà, 1891 – Barcelona, 1949)
Instrumentista de tible |
C |
B |
|
27
|
Barnoya,
Antoni (Girona, s.
XVII) Fuster artístic |
C |
B |
|
28
|
Barnoya,
Francesc ( ? , s. XVII
– s. XVIII) Militar |
C |
B |
|
29
|
Barnoya,
Josep (Girona, s.
XVIII) Escultor i pintor |
C |
B |
|
30
|
Barnoya,
Josep (Girona, s. XVIII
– s. XIX) Escultor |
C |
B |
|
31
|
Baro
Llogaret de l'antic mun. d’Estac (Soriguera, Pallars Sobirà) |
C |
G |
|
32
|
Baró
(Perpinyà, s. XIV – s. XV)
Família d'artistes. Els més coneguts són Joan i Pere |
N |
B |
|
33
|
Baró,
Bartomeu ( ? , s. XV -
València ?, s. XV) Pintor
|
V |
B |
|
34
|
Baró,
Benet (Catalunya ?, s.
XVI – Tarragona, s. XVII) Escultor |
C |
B |
|
35
|
Baró,
Domènec (Dorres, Alta
Cerdanya, 1788 – 1865) Poeta,
prevere i professor
|
N |
B |
|
36
|
Baró,
Joan ( ? , s. XV)
Lul·lista
|
C |
B |
|
37
|
Baró,
Joan ( ? , ? )
Artista |
C |
B |
|
38
|
Baró,
Joan (Perpinyà, s. XV
– 1458) Artista
|
N |
B |
|
39
|
Baró,
mas del Altre nom
del mas d'en Conill (Bétera, Camp de
Túria) |
V |
G |
|
40
|
Baró,
Pere (Perpinyà, s. XIV
– 1400) Artista. Fill de Pere 'el
Vell'. Autor del retaule de Santa Maria
de la Mar. |
N |
B |
|
41
|
Baró,
Pere (dit "el Vell")
(Perpinyà, s. XIV – 1399)
Pintor i escultor
|
N |
B |
|
42
|
Baró,
Ramon (Lleida, s. XV
– 1464) Ciutadà |
C |
B |
|
43
|
Baró,
torre del Antiga casa
dels barons de Pinós, a Barcelona.
Situada a la quadra de Vallbona, dins el terme de
Sant Andreu de Palomar. Construïda el s. XVI, fou destruïda durant el setge de
Barcelona del 1714 i modificada el 1797. Ha donat nom a un barri de
Barcelona (la
Torre del Baró). (GEC) |
C |
G |
|
44
|
Baró
i Blanxart, Josep (Canet
de Mar, Maresme, 1798 - l'Havana, Cuba, 1878) Navilier, industrial
i propietari. Establí la primera línia regular de vaixells entre Cuba i la península i fou propietari de diversos
ingenios sucrers. Construí a Canet de Mar l'ermita de la Misericòrdia. Fou regidor de Matanzas (1845) i comanador de l'orde de Carles III (1861). El 1875 li foren concedits els títols de
marquès de Santa Rita i de vescomte de Canet de
Mar. (GEC)
|
C |
B |
|
45
|
Baró
i Escalante, Carles Maria (Barcelona, 1894 - Catalunya,
s. XX) Pintor. Ha destacat com a escenògraf i aquarel·lista. Ha obtingut diversos premis de mèrit. |
C |
B |
|
46
|
Baró
i Güell, Josep (Cervià
de Ter, Gironès, 1891 – Girona, 1980)
Músic
|
C |
B |
|
47
|
Baró
i Sanz, Emília (Barcelona,
1882 – 1964) Actriu |
C |
B |
|
48
|
Baró
i Sureda, Teodor (Figueres,
Alt Empordà, 1842 - Malgrat, Maresme, 1916)
Periodista |
C |
B |
|
49
|
Barona,
la Llogaret del mun. de
la Vall d'Alba (Plana Alta) |
V |
G |
|
50
|
Baronia,
la Raval de Puigcerdà
(Baixa Cerdanya), situat al sud-oest de la vila. Havia pertangut al
monestir de Cuixà. |
C |
G |
|
51
|
Baronia,
la Altre nom de la vall de
Planes
de la Baronia (Comtat) |
V |
G |
|
52
|
Baronia,
la Petita zona del
Conflent |
N |
G |
|
53
|
Baronia
de la Vansa, la Antic
terme municipal (Vilanova de Meià, Noguera) |
C |
H |
|
54
|
Baronia
de Montbui, la Antic
municipi del Vallès Oriental, dissolt el 1846
|
C |
G |
|
55
|
Baronia
de Montmagastre, la Altre nom de l'antic municipi d'Anya (Artesa de Segre,
Noguera) |
C |
H |
|
56
|
Baronia
de Rialb, la Municipi
de la Noguera: 473 m alt, 142,68 km2, 253 hab (1999)
|
C |
M |
|
57
|
Baronies,
les Altre nom de
la baronia d'Alberic (Ribera Alta) |
V |
H |
|
58
|
Barqueres,
les Veïnat del mun. de
Santa Maria de Palautordera (Vallès Oriental) |
C |
G |
|
59
|
Barqueres,
ses Caseriu del mun. de
Sant Lluís (Menorca) |
B |
G |
|
60
|
Barquet
i Olivella, Nicolau (les Cabanyes, Alt Penedès, s. XIX - ) Escriptor |
C |
B |
|
61
|
Barra,
Francesc (Barcelona, s.
XVII) Artiller. Mestre de l'escola militar establerta llavors a
Barcelona. Escriví una obra de balística titulada
Breu tractat d'artilleria, impressa a Barcelona pel
Consell de Cent el 1643, durant la Guerra dels
Segadors. |
C |
B |
|
62
|
Barra,
punta de la Cap de la
costa, al mun. de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) |
C |
G |
|
63
|
Barra
de Ferro, la Engorjat
de la riera de les Gorgues (l'Esquirol, Osona) |
C |
G |
|
64
|
Barra
i Ramoneda, Aureli (Barcelona,
1899 – 1920) Pintor |
C |
B |
|
65
|
Barraca,
coll de la Veure>
el Coll
de la Barraca (Font-rubí, Alt Penedès) |
C |
G |
|
66
|
Barraca
d'Aigüesvives, la Llogaret dels mun. d’Alzira i Carcaixent (Ribera Alta) |
V |
G |
|
67
|
Barracar,
es Barri de Manacor
(Mallorca Oriental) |
B |
G |
|
68
|
Barraceta,
els (Catalunya, 1920 ?
– 1940) Atracció de circ |
C |
V |
|
69
|
Barrachina
i Sabater, Pere (Cinctorres, Ports, s. XVIII - ? , s. XVIII)
Metge |
V |
B |
|
70
|
Barradas,
Rafael (Montevideo,
Uruguai, 1890 – 1919) Pintor.
Residí a Barcelona, on creà el moviment que anomenà
vibracionisme sota la influència del cubisme i el futurisme. Amic de
Torres García, col·laborà en revistes catalanes com
"Un enemic del poble".
|
U |
B |
|
71
|
Barraix
Centre turístic del mun. d’Estivella (Camp de Morvedre) |
V |
G |
|
72
|
Barral,
Sunifred (Catalunya ?,
s. X – s. XI) Noble |
C |
B |
|
73
|
Barral
i Agesta, Carles (Barcelona,
1928 – 1989) Poeta i
editor |
C |
B |
|
74
|
Barral
i Altet, Xavier (Barcelona,
1947 - ) Historiador de
l'art
|
C |
B |
|
75
|
Barral
i Pastor, Joan (Pego,
Marina Alta, 1871 – València, 1954)
Advocat i polític |
V |
B |
|
76
|
Barranc,
el Districte rural del
mun. de Xixona (Alacantí) |
V |
G |
|
77
|
Barranc
Blanc, cova del Cova
amb jaciments prehistòrics, al mun. de Ròtova (Safor) |
V |
G |
|
78
|
Barrancs,
vall de Vall del mun.
de Benasc (Alta Ribagorça) |
F |
G |
|
79
|
Barranquet,
el Caseriu del mun. de
Carcaixent (Ribera Alta) |
V |
G |
|
80
|
Barraquer
(Barcelona, s. XIX - ) Família
de metges, iniciada per Josep Antoni >Barraquer |
C |
B |
|
81
|
Barraquer,
Carles (Girona, 1833
– Madrid, 1902) General
d'enginyers |
C |
B |
|
82
|
Barraquer,
Joaquim (Sant Feliu de
Guíxols, Baix Emporda, 1835 – 1906)
Militar i geodesista |
C |
B |
|
83
|
Barraquer
i Barraquer, Ignasi (Barcelona,
1884 – 1965) Oftalmòleg
|
C |
B |
|
84
|
Barraquer
i Bordas, Lluís (Barcelona, 1923 - ) Metge
|
C |
B |
|
85
|
Barraquer
i Cerezo, Tomàs (Catalunya, s. XIX – s. XX)
Metge especialitzat en oftalmologia. Són notables els seus treballs demostrant la naturalesa física i no química de la visió, i els experiments per trametre la imatge de la retina al cervell mitjançant un corrent elèctric, com a substitució de les funcions del nervi òptic.
(DBA) |
C |
B |
|
86
|
Barraquer
i de Llauder, Joaquim (Sant
Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1795 – Barcelona, 1870)
Enginyer militar |
C |
B |
|
87
|
Barraquer
i de Puig, Joaquim (Girona,
1845 - ? , 1909) Enginyer
militar |
C |
B |
|
88
|
Barraquer
i Ferré, Lluís (Barcelona, 1887 – 1959)
Neuròleg
|
C |
B |
|
89
|
Barraquer
i Moner, Joaquim (Barcelona, 1927 - ) Oftalmòleg
|
C |
B |
|
90
|
Barraquer
i Moner, Josep-Ignasi (Barcelona,
1916 - 1998) Oftalmòleg
|
C |
B |
|
91
|
Barraquer
i Roviralta, Gaietà (Barcelona,
1839 – 1922) Eclesiàstic
i historiador
|
C |
B |
|
92
|
Barraquer
i Roviralta, Josep Antoni (Barcelona,
1852 – 1924) Metge
|
C |
B |
|
93
|
Barraquer
i Roviralta, Josep Oriol (Barcelona, 1848 – 1924)
Militar |
C |
B |
|
94
|
Barraquer
i Roviralta, Lluís (Barcelona,
1855 - Sant Climent de Llobregat, Baix Llobregat, 1928) Metge |
C |
B |
|
95
|
Barraques
Municipi de l’Alt Palància: 981 m alt, 42,1 km2, 160 hab
(1999). (cast: Barracas) Situat a l'extrem occidental de la comarca, a la zona de parla castellana del
País Valencià, al nord-oest de Sogorb,
i separat de la vall del Palància pels altiplans més meridionals de
l'Alt Millars. La base de l'economia local és la
ramaderia (ovina), complementada per l'agricultura de secà
(principalment blat). Les terres no conreades són ocupades per boscos d'alzines i pasturatges d'estiu. La població, sobretot a partir del 1950, ha minvat notablement. Dins el terme municipal es troba el santuari de la
Vallada. Àrea comercial de Sogorb.
(EUC) (SC)
|
V |
M |
|
96
|
Barraques
de la Gola, les Llogaret del mun. de Tortosa (Baix Ebre) |
C |
G |
|
97
|
Barraquet,
el Veure>
el Barranquet (Carcaixent, Ribera Alta) |
V |
G |
|
98
|
Barraqueta,
la Enclavament del mun.
de Perafort (Tarragonès) |
C |
G |
|
99
|
Barrat,
mall Cim (2.979 m alt)
del mun. de Benasc (Ribagorça) |
F |
G |
|
100
|
Barrau
i Buñol, Laureà (Barcelona,
1864 - Santa Eulàlia del Riu, Eivissa, 1957)
Pintor
|
C |
B |
|
101
|
|