Bare - Barra

BLOC DE DADES CAT

CONTACTE

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

INICI Efemèrides el Col·leccionista Enllaços Col·laboració Visites 2006 Visites 2007 Bibliografia

Anterior INICI Primària Següent

(1) SITUACIÓ: Andorra - Balears - Catalunya - Espanya - Franja de Ponent - L'Alguer - Món - Països Catalans o Corona catalano-aragonesa - EUropa - País Valencià

(2) TIPUS: Art - Biografia - Cultura i entitats - Esports - Geografia - Història - Literatura - Municipis - Negocis i empreses - COmarques - Política - Revistes i publicacions diverses - Varis

Aquesta pàgina:   Bare ]    [ Barn ]    [ Baro ]    [ Baron ]    [ Barrad ]    [ Barraquer i C ]

Des de  Barella i Miró, Albert  fins a  Barravés, vall de

 

descripció

1

2

1

Barella i Miró, Albert  (Barcelona, 1918 - )  Enginyer tèxtil

C

B

2

Barenys  Depoblat del mun. de Vila-seca de Solcina (Tarragonès), situat a la costa, prop de Salou. El terme fou donat a poblar per l'arquebisbe Bernat Tor el 1115; el 1550 l'església de Sant Bartomeu fou destruïda pels corsaris de Dragut. Unit a Tarragona, el 1673 passà a dependre de Vila-seca. (GEC)

C

G

3

Bargalló i Ardèvol, Modest  (Sabadell, Vallès Occidental, 1894 – Mèxic, s. XX)  Pedagog i historiador

C

B

4

Bargés i Pombo, Enric  (Barcelona, 1842 – Madrid, 1906)  Militar. Participà en les guerres d'Àfrica i en les carlines, el 1887 ascendí a tinent general. Fou capità general de Granada (1891) i de Catalunya (1901-02), on repirimí la vaga general del febrer de 1902.

C

B

5

Bargués, Arnau  ( ? , s. XIV – Barcelona, 1413)  Mestre d'obres i enginyer

C

B

6

Barguja  Llogaret del mun. de Toloriu (Alt Urgell)

C

G

7

Baridà  Antic terme dels mun. de Cabó, Fígols d'Organyà i Noves de Segre (Alt Urgell)

C

G

8

Baridà, el  Petita regió a la vall del Segre, entre la Batllia de Bellver (Baixa Cerdanya) i l'Urgellet (Alt Urgell), dominada al sud per la cinglera calcària del Cadí i al nord per les crestes que marquen la frontera d'Andorra. El nom prové del de l'antic pagus de Baridà, i actualment comprèn els termes de Montellà i Martinet, Lles, el Pont de Bar i part del de Cava (Querforadat). (EUC)

C

G

9

Baridà, sots-vegueria de  Antiga demarcació administrativa de Catalunya (1225 – fi s. XIV)

C

H

10

Baridana, canal  Canal del Cadí (Cava, Alt Urgell)

C

G

11

Bàrig  Grafia antiga de Barx (Safor)

V

G

12

Bariols, Hug de  (Catalunya, s. XIII)  Religiós. Torres Amat li atribueix una versió catalana del Salm LXX de la Bíblia.

C

B

13

Barjau i Pons, Francesc  (Manresa, Bages, 1852 – Barcelona, 1938)  Hebraista

C

B

14

Barjau i Riu, Josep Maria  (Barcelona, 1928 – 1960)  Escriptor

C

B

15

Barlès, J.  (Barcelona, 1865 – 1888)  Pintor

C

B

16

Barletta, desafiament de  (Barletta, Pulla, Itàlia, 13-9-1503)  Fet d'armes

U

H

17

Barnabeu, Antoni  (Alacant, 1769 – Sagunt, Camp de Morvedre, 1830)  Polític

V

B

18

Barnadas, Carme  (Barcelona, 1905 - )  Pintora

C

B

19

Barnadas i Fàbrega, Ramon  (Olot, Garrotxa, 1909 – Vic, Osona, 1981)  Pintor

C

B

20

Barnadas i Mestres, Josep Maria  (Barcelona, 1867 - Alella, Maresme, 1939)  Escultor

C

B

21

Barnades, Miquel  (Puigcerdà, Baixa Cerdanya, s. XVIII – Madrid, 1771)  Metge

C

B

22

Barnils i Folguera, Ramon (Sabadell, Vallès Occidental, 13/oct/1940 - Reus, Baix Camp, 14/mar/2001)  Periodista. Ha exercit de professor a l'Escola de Periodisme de l'Església, a la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona, a l'Escola Eina de disseny, als Estudis de Formació Continuada de la Universitat de Barcelona i a l'Aula de Lletres. En premsa, ha treballat per a diversos setmanaris, diaris i revistes, així com a les agències d'informació Europa Press i Efe. En ràdio, ha treballat a Ràdio 4 i Catalunya Ràdio. Ha conreat la traducció i també ha col·laborat en els llibres La torna de la torna, Salvador Puig Antich i el MIL, Les entrevistes del lloro i Com guanyar amics. (GEC)

C

B

23

Barnils i Giol, Pere  (Centelles, Osona, 1882 – Barcelona, 1933)  Filòleg i foneticista

C

B

24

Barnola i Escrivà de Romaní, Joaquim Maria de  (Barcelona, 1870 – 1925)  Botànic

C

B

25

Barnosell, Felip Josep  (Girona ?, s. XVIII - ? , s. XVIII)  Poeta

C

B

26

Barnosell i Saló, Pere  (Peratallada, Baix Empordà, 1891 – Barcelona, 1949)  Instrumentista de tible

C

B

27

Barnoya, Antoni  (Girona, s. XVII)  Fuster artístic

C

B

28

Barnoya, Francesc  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Militar

C

B

29

Barnoya, Josep  (Girona, s. XVIII)  Escultor i pintor

C

B

30

Barnoya, Josep  (Girona, s. XVIII – s. XIX)  Escultor

C

B

31

Baro  Llogaret de l'antic mun. d’Estac (Soriguera, Pallars Sobirà)

C

G

32

Baró  (Perpinyà, s. XIV – s. XV)  Família d'artistes. Els més coneguts són Joan i Pere

N

B

33

Baró, Bartomeu  ( ? , s. XV - València ?, s. XV)  Pintor

V

B

34

Baró, Benet  (Catalunya ?, s. XVI – Tarragona, s. XVII)  Escultor

C

B

35

Baró, Domènec  (Dorres, Alta Cerdanya, 1788 – 1865)  Poeta, prevere i professor

N

B

36

Baró, Joan  ( ? , s. XV)  Lul·lista

C

B

37

Baró, Joan  ( ? , ? )  Artista

C

B

38

Baró, Joan  (Perpinyà, s. XV – 1458)  Artista

N

B

39

Baró, mas del  Altre nom del mas d'en Conill  (Bétera, Camp de Túria)

V

G

40

Baró, Pere  (Perpinyà, s. XIV – 1400)  Artista. Fill de Pere 'el Vell'. Autor del retaule de Santa Maria de la Mar.

N

B

41

Baró, Pere (dit "el Vell")  (Perpinyà, s. XIV – 1399)  Pintor i escultor

N

B

42

Baró, Ramon  (Lleida, s. XV – 1464)  Ciutadà

C

B

43

Baró, torre del  Antiga casa dels barons de Pinós, a Barcelona. Situada a la quadra de Vallbona, dins el terme de Sant Andreu de Palomar. Construïda el s. XVI, fou destruïda durant el setge de Barcelona del 1714 i modificada el 1797. Ha donat nom a un barri de Barcelona (la Torre del Baró). (GEC)

C

G

44

Baró i Blanxart, Josep  (Canet de Mar, Maresme, 1798 - l'Havana, Cuba, 1878)  Navilier, industrial i propietari. Establí la primera línia regular de vaixells entre Cuba i la península i fou propietari de diversos ingenios sucrers. Construí a Canet de Mar l'ermita de la Misericòrdia. Fou regidor de Matanzas (1845) i comanador de l'orde de Carles III (1861). El 1875 li foren concedits els títols de marquès de Santa Rita i de vescomte de Canet de Mar. (GEC)

C

B

45

Baró i Escalante, Carles Maria  (Barcelona, 1894 - Catalunya, s. XX)  Pintor. Ha destacat com a escenògraf i aquarel·lista. Ha obtingut diversos premis de mèrit.

C

B

46

Baró i Güell, Josep  (Cervià de Ter, Gironès, 1891 – Girona, 1980)  Músic

C

B

47

Baró i Sanz, Emília  (Barcelona, 1882 – 1964)  Actriu

C

B

48

Baró i Sureda, Teodor  (Figueres, Alt Empordà, 1842 - Malgrat, Maresme, 1916)  Periodista

C

B

49

Barona, la  Llogaret del mun. de la Vall d'Alba (Plana Alta)

V

G

50

Baronia, la  Raval de Puigcerdà (Baixa Cerdanya), situat al sud-oest de la vila. Havia pertangut al monestir de Cuixà.

C

G

51

Baronia, la  Altre nom de la vall de Planes de la Baronia (Comtat)

V

G

52

Baronia, la  Petita zona del Conflent

N

G

53

Baronia de la Vansa, la  Antic terme municipal (Vilanova de Meià, Noguera)

C

H

54

Baronia de Montbui, la  Antic municipi del Vallès Oriental, dissolt el 1846

C

G

55

Baronia de Montmagastre, la  Altre nom de l'antic municipi d'Anya  (Artesa de Segre, Noguera)

C

H

56

Baronia de Rialb, la  Municipi de la Noguera: 473 m alt, 142,68 km2, 253 hab (1999)

C

M

57

Baronies, les  Altre nom de la baronia d'Alberic  (Ribera Alta)

V

H

58

Barqueres, les  Veïnat del mun. de Santa Maria de Palautordera (Vallès Oriental)

C

G

59

Barqueres, ses  Caseriu del mun. de Sant Lluís (Menorca)

B

G

60

Barquet i Olivella, Nicolau  (les Cabanyes, Alt Penedès, s. XIX - )  Escriptor

C

B

61

Barra, Francesc  (Barcelona, s. XVII)  Artiller. Mestre de l'escola militar establerta llavors a Barcelona. Escriví una obra de balística titulada Breu tractat d'artilleria, impressa a Barcelona pel Consell de Cent el 1643, durant la Guerra dels Segadors.

C

B

62

Barra, punta de la  Cap de la costa, al mun. de Torroella de Montgrí (Baix Empordà)

C

G

63

Barra de Ferro, la  Engorjat de la riera de les Gorgues (l'Esquirol, Osona)

C

G

64

Barra i Ramoneda, Aureli  (Barcelona, 1899 – 1920)  Pintor

C

B

65

Barraca, coll de la  Veure> el Coll de la Barraca  (Font-rubí, Alt Penedès)

C

G

66

Barraca d'Aigüesvives, la  Llogaret dels mun. d’Alzira i Carcaixent (Ribera Alta)

V

G

67

Barracar, es  Barri de Manacor (Mallorca Oriental)

B

G

68

Barraceta, els  (Catalunya, 1920 ? – 1940)  Atracció de circ

C

V

69

Barrachina i Sabater, Pere  (Cinctorres, Ports, s. XVIII - ? , s. XVIII)  Metge

V

B

70

Barradas, Rafael  (Montevideo, Uruguai, 1890 – 1919)  Pintor. Residí a Barcelona, on creà el moviment que anomenà vibracionisme sota la influència del cubisme i el futurisme. Amic de Torres García, col·laborà en revistes catalanes com "Un enemic del poble".

U

B

71

Barraix  Centre turístic del mun. d’Estivella (Camp de Morvedre)

V

G

72

Barral, Sunifred  (Catalunya ?, s. X – s. XI)  Noble

C

B

73

Barral i Agesta, Carles  (Barcelona, 1928 – 1989)  Poeta i editor

C

B

74

Barral i Altet, Xavier  (Barcelona, 1947 - )  Historiador de l'art

C

B

75

Barral i Pastor, Joan  (Pego, Marina Alta, 1871 – València, 1954)  Advocat i polític

V

B

76

Barranc, el  Districte rural del mun. de Xixona (Alacantí)

V

G

77

Barranc Blanc, cova del  Cova amb jaciments prehistòrics, al mun. de Ròtova (Safor)

V

G

78

Barrancs, vall de  Vall del mun. de Benasc (Alta Ribagorça)

F

G

79

Barranquet, el  Caseriu del mun. de Carcaixent (Ribera Alta)

V

G

80

Barraquer  (Barcelona, s. XIX - )  Família de metges, iniciada per Josep Antoni >Barraquer

C

B

81

Barraquer, Carles  (Girona, 1833 – Madrid, 1902)  General d'enginyers

C

B

82

Barraquer, Joaquim  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Emporda, 1835 – 1906)  Militar i geodesista

C

B

83

Barraquer i Barraquer, Ignasi  (Barcelona, 1884 – 1965)  Oftalmòleg

C

B

84

Barraquer i Bordas, Lluís  (Barcelona, 1923 - )  Metge

C

B

85

Barraquer i Cerezo, Tomàs  (Catalunya, s. XIX – s. XX)  Metge especialitzat en oftalmologia. Són notables els seus treballs demostrant la naturalesa física i no química de la visió, i els experiments per trametre la imatge de la retina al cervell mitjançant un corrent elèctric, com a substitució de les funcions del nervi òptic. (DBA)

C

B

86

Barraquer i de Llauder, Joaquim  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1795 – Barcelona, 1870)  Enginyer militar

C

B

87

Barraquer i de Puig, Joaquim  (Girona, 1845 - ? , 1909)  Enginyer militar

C

B

88

Barraquer i Ferré, Lluís  (Barcelona, 1887 – 1959)  Neuròleg

C

B

89

Barraquer i Moner, Joaquim  (Barcelona, 1927 - )  Oftalmòleg

C

B

90

Barraquer i Moner, Josep-Ignasi  (Barcelona, 1916 - 1998)  Oftalmòleg

C

B

91

Barraquer i Roviralta, Gaietà  (Barcelona, 1839 – 1922)  Eclesiàstic i historiador

C

B

92

Barraquer i Roviralta, Josep Antoni  (Barcelona, 1852 – 1924)  Metge

C

B

93

Barraquer i Roviralta, Josep Oriol  (Barcelona, 1848 – 1924)  Militar

C

B

94

Barraquer i Roviralta, Lluís  (Barcelona, 1855 - Sant Climent de Llobregat, Baix Llobregat, 1928)  Metge

C

B

95

Situació de la comarca de l'Alt PalànciaBarraques  Municipi de l’Alt Palància: 981 m alt, 42,1 km2, 160 hab (1999). (cast: Barracas) Situat a l'extrem occidental de la comarca, a la zona de parla castellana del País Valencià, al nord-oest de Sogorb, i separat de la vall del Palància pels altiplans més meridionals de l'Alt Millars. La base de l'economia local és la ramaderia (ovina), complementada per l'agricultura de secà (principalment blat). Les terres no conreades són ocupades per boscos d'alzines i pasturatges d'estiu. La població, sobretot a partir del 1950, ha minvat notablement. Dins el terme municipal es troba el santuari de la Vallada. Àrea comercial de Sogorb. (EUC) (SC)

V

M

96

Barraques de la Gola, les  Llogaret del mun. de Tortosa (Baix Ebre)

C

G

97

Barraquet, el  Veure> el Barranquet  (Carcaixent, Ribera Alta)

V

G

98

Barraqueta, la  Enclavament del mun. de Perafort (Tarragonès)

C

G

99

Barrat, mall  Cim (2.979 m alt) del mun. de Benasc (Ribagorça)

F

G

100

Barrau i Buñol, Laureà  (Barcelona, 1864 - Santa Eulàlia del Riu, Eivissa, 1957)  Pintor

C

B

101