1

2

1

Baseia  (o Basella) Llogaret del mun. de Siurana d'Empordà (Alt Empordà), a l'est del poble, vora el rec Madral.

C

G

2

Baseia, Joan  (Catalunya, s. XVII)  Compositor, mestre de capella i organista. De les seves composicions, es conserven, a la Biblioteca de Catalunya, una missa cantada a nou veus (tres cors) i instruments, una nadala cantada a quatre veus i dues peces per a orgue: un Tiento a dos triples Gaitilla i una Gaitilla para mano derecha. (SC)

C

B

3

Baselga  Despoblat del mun. d’Estivella (Camp de Morvedre)

V

H

4

Basella, Guillem de  (Catalunya ?, s. XII)  Cavaller

C

B

5

Basella, Riambau de  ( ? , s. XII - Catalunya ?, s. XII)  Magnat

C

B

6

Bases de Manresa  Document formulat i aprovat a Manresa (Bages), el 27/mar/1892, per la Unió Catalanista, d'acord amb una iniciativa d'Enric Prat de la Riba i Lluís Domènech i Montaner. De tendència moderada i tradicionalista i una aspiració de caràcter regional dins l'Espanya contemporània, les Bases de Manresa són el fruit madur de la tradició catalanista, guia ideològica del catalanisme conservador fins al primer Estatut d'Autonomia i, en gran mesura, foren una llavor de continuïtat en el corrent social catalanista. El 1992 s'en celebrà el centenari amb diversos actes i una gran exposició monogràfica. (EUC)

C

P

7

Baset, Pere  (Catalunya ?, s. XV)  Arquitecte

C

B

8

Baset i Baví, Josep  (Catalunya ?, s. XVIII – s. XIX)  Eclesiàstic

C

B

9

Basil  (Catalunya, s. XVII – XVIII)  Família de pintors i dauradors

C

B

10

Basil, Felip  ( ? , ? )  Pintor

C

B

11

Basil, Francesc  (Vic, Osona, s. XVII - ? , s. XVII)  Pintor

C

B

12

Basil i Burjó, Ramon  (Figueres, Alt Empordà, 1874 – 1938)  Compositor de sardanes

C

B

13

Basil i Oliveras, Francesc  (Figueres, Alt Empordà, 1905 – 1975)  Pianista, compositor de sardanes: Capvespre, Sant Pere de Roda, Roses, vila de sirenes, Homenatge a la Verge montserratina, música per a cobla La filadora i Nadala (glosses) i Miniatures i Impressions pirenenques (suites) i peces per a piano, obres líriques, etc. Fill de Ramon Basil i Burjó. (SC)

C

B

14

Basili de Rubí  (Rubí, Vallès Occidental, 1899 – Barcelona, 1986)  Escriptor

C

B

15

Basora, Estanislau  (Manresa, Bages, 1926 - )  Futbolista del F.C. Barcelona. Fou 22 vegades internacional

C

B

16

Bassa, Arnau  ( ? , s. XIV)  Pintor i miniaturista

C

B

17

Bassa, cala  Cala de la costa, al mun. de Sant Josep de sa Talaia (Eivissa)

B

G

18

Bassa, Ferrer  (Barcelona, s. XIV - Barcelona ?, s. XIV)  Pintor

C

B

19

Bassa, Guillem  (Illes Balears, s. XIII - Alaró, Mallorca, 1285)  Militar. Estigué al servei de Jaume II de Mallorca i, juntament amb Guillem Cabrit, es féu fort en el castell d'Alaró quan Alfons II conquerí l'illa. Executat després de la caiguda del castell, ha estat venerat a l'illa com a sant. (EUC)

B

B

20

Bassa, Maria Gràcia  (Llofriu, Baix Empordà, 1883 - Buenos Aires, Argentina, 1961)  Poetessa

C

B

21

Bassa, sa  Vénda del mun. de Sant Antoni de Portmany (Eivissa)

B

G

22

Bassa i Armengol, Manuel  (Barcelona, 1901 - 1977)  Heraldista i sigil·lògraf

C

B

23

Bassa i Girona, Pere Nolasc de  (el Milà, Alt Camp, s. XVIII – Barcelona, 6/ago/1835)  Militar. En esclatar la guerra contra Napoleó s'enrolà com a capità d'una companyia. Esdevingué tinent coronel, grau confirmat per Ferran VII, i el 1830 ascendí a brigadier i a mariscal de camp. El 1833 fou nomenat governador militar de Cadís, i el 1835, de Barcelona. Fou encarregat pel capità general Llauder de castigar els culpables de la crema de convents de Barcelona del 25-26 de juliol de 1835; però, en intentar de desarmar la milícia nacional, grups de revoltats assaltaren la seva residència, fou mort d'un tret i el seu cadàver arrossegat i cremat. (GEC)

C

B

24

Bassa i Ribera, Jaume  (Sabadell, Vallès Occidental, 1900 - )  Pintor i escultor

C

B

25

Bassa i Virgili, Josep  (el Vendrell, Baix Penedès, 1754 - Santes Creus, Alt Camp, 1825)  Eclesiàstic i escriptor

C

B

26

Bassacs, els  Veïnat del mun. de Gironella (Berguedà)

C

G

27

Bassagaña i Bonhome, Pere  (Sant Pau de Segúries, Ripollès, 1815 – Barcelona, 1894)  Farmacèutic

C

B

28

Bassa Nova, la  Caseriu del mun. d’Almenar (Segrià)

C

G

29

Bassars, els  Rodal dels mun. d’Elx i Santa Pola (Baix Vinalopó)

V

G

30

Bassas i Carrera, Montserrat  (Barcelona, 1913 - )  Pintora

C

B

31

Bassas i Onieva, Antoni  (Barcelona, 1961 - )  Periodista i guionista de ràdio i televisió

C

B

32

Bassecourt i de Bryas, Joan Procopi de  (Barcelona, 1740 – 1820)  Noble

C

B

33

Bassecourt i de Bryas, Lluís-Alexandre Procopi de  (Barcelona, s. XVIII - s. XIX)  Noble. Germa de Joan Procopi. Exercí diversos càrrecs a Cuba i fou capità general de València (1810-11). Tinent general (1815), el 1824 fou corregidor i governador de Barcelona.

34

Bassecourt i de Thieulane, Procopi Francesc de  ( ? , 1698 – Lleida, 1765)  Noble

C

B

35

Bassecourt i du Pire, Lluís-Alexandre Procopi  ( ? , s. XVIII – s. XIX)  Militar

C

B

36

Bassede, Lluís  (Elna, Rosselló, 1914 - )  Escriptor i arqueòleg

N

B

37

Bassegoda  Antic municipi de la Garrotxa, incorporat el 1968 al d’Albanyà (Alt Empordà)

C

G

38

Bassegoda  (Bassegoda, Garrotxa, s. XIX)  Família d'arquitectes

C

B

39

Bassegoda, puig de  Cim (1.376 m alt), entre els mun. de Bassegoda i Oix (Garrotxa)

C

G

40

Bassegoda i Amigó, Bonaventura  (Barcelona, 1862 – 1940)  Escriptor i arquitecte

C

B

41

Bassegoda i Amigó, Joaquim  (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 1854 – Barcelona, 1938)  Arquitecte

C

B

42

Bassegoda i Amigó, Ramon Enric  (la Bisbal, Baix Empordà, 1856 – Barcelona, 1920)  Escriptor

C

B

43

Bassegoda i Mateu, Bonaventura  ( ? , ? )  Paleta

C

B

44

Bassegoda i Mateu, Josep  ( ? , ? )  Paleta

C

B

45

Bassegoda i Mateu, Pere  ( ? , 1817 – 1908)  Mestre d'obres i contractista

C

B

46

Bassegoda i Musté, Bonaventura  (Barcelona, 1896 – 1987)  Arquitecte. Fill de Bonaventura Bassegoda i Amigó. Llicenciat l'any 1924, dirigí l'edificació de l'Exposició Internacional de Barcelona (1928). Va ser secretari de l'Escola d'Arquitectes de Barcelona i membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Va escriure, entre d'altres, les monografies: Voltes primes de formigó armat (1936), La bóveda catalana (1947), Equivalencias catalanas en el léxico de la construcción (1966), Atlas de tècnica edificatoria (1985). Fundador de l'Institut Garcia Fossas d'Igualada. Fou el pare de Bonaventura i Joan Bassegoda i Nonell. (SC)

C

B

47

Bassegoda i Musté, Pere-Jordi  (Barcelona, 1892 – 1988)  Poeta i arquitecte

C

B

48

Bassegoda i Nonell, Bonaventura  (Barcelona, 1926 - )  Arquitecte i aparellador

C

B

49

Bassegoda i Nonell, Joan  (Barcelona, 1930 - )  Arquitecte

C

B

50

Bassella  Municipi de l’Alt Urgell: 425 m alt, 70,80 km2, 318 hab (1999)

C

M

51

Bassera, pic de la  Altre nom del pic dels Llacs  (Alt Urgell, Andorra i Pallars Sobirà)

C

G

52

Basses, coll de  Coll de la serra de Montnegre (467 m alt), a Sant Celoni (Vallès Oriental)

C

G

53

Basses, Josep  ( ? , s. XVIII - Santes Creus ?, Alt Camp, 1804 ?)  Abat de Santes Creus

C

B

54

Basset, cala en  Cala de la costa, al mun. d’Andratx (Mallorca Occidental)

B

G

55

Basset, Francesc  (Barcelona, s. XIV – s. XV)  Jurista. Amb Narcís de Sant Dionís revisà la redacció definitiva dels Usatges, feta per Callís i Bonanat de Pere. Fou conseller de Ferran I amb un altre Basset, Pere.

C

B

56

Basset, Joan  ( ? , s. XIV – s. XV)  Poeta

C

B

57

Basset, Pere  (Barcelona, s. XIV – Tortosa, Baix Ebre, 1430)  Jurista

C

B

58

Basset i Ramos, Joan Baptista  (València, s. XVII - Viena ?, Àustria, s. XVIII)  Militar

V

B

59

Basseta, la  Caseriu del mun. de Vilafamés (Plana Alta)

V

G

60

Bassetes, les  Grup de petits estanys (2.244 m alt), al terme de Formiguera (Alta Cerdanya)

N

G

61

Bassi  Antiga ciutat de la Tarraconense, citada per Ptolemeu i localitzada a la Garrotxa.

C

H

62

Bassiero, pics de  Massís muntanyós on s'hi troba un dels pics més alts de Catalunya (2.902 m). Situat a la partió de les valls d'Espot i d'Àneu, al sector sud-oriental de la Vall d'Aran, entre aquesta i el Pallars Sobirà, forma part del Pirineu Central, on es troben els estanys de Bassiero. (SC)

C

G

63

Bassó, Jaume  Veure> Baçó, Jaume

C

B

64

Bassó, Josep  ( ? , s. XVII - Montserrat ?, Bages, s. XVII)  Compositor benedictí

C

B

65

Bassó i Birulés, Francesc  (Girona, 1921 - )  Arquitecte

C

B

66

Bassó i Ubach, Frederic  (Barcelona, 1930 - )  Sacerdot i catequista

C

B

67

Bassols, Bonaventura  (Figueres, Alt Empordà, s. XIX - Tortosa ?, Baix Ebre, s. XIX)  Compositor

C

B

68

Bassols, Joan  (Garrotxa, v. 1280 – Worcester, Anglaterra, 1333 ?)  Teòleg i filòsof

C

B

69

Bassols, Lluís  Nom del religiós caputxí i gramàtic Lluís d'Olot

C

B

70

Bassols, Narcís  (Figueres, Alt Empordà, s. XIX - Tortosa ?. Baix Ebre, s. XIX)  Guitarrista i escriptor

C

B

71

Bassols de Climent, Marià  (Figueres, Alt Empordà, 1903 – Barcelona, 1973)  Llatinista

C

B

72

Bassols i de Maranyosa, Joaquim de  (Barcelona, 1797 – 1877)  Militar liberal

C

B

73

Bassols i Parés, Agustí M.  (Barcelona, 1924 - )  Advocat i polític

C

B

74

Bassols i Prim, Agustí  (Olot, Garrotxa, 1853 – Barcelona, 1919)  Metge

C

B

75

Bassols i Rafart, Francesc de  (Catalunya ?, s. XVII – Barcelona, 11/set/1714)  Cavaller. Assistí a la Junta de Braços de Barcelona on es decidí la resistència contra Felip V. Durant el setge de 1713-14 fou capità de la Coronela i defensà heroicament el baluard del Portal Nou contra gran quantitat d'assaltants, a l'assat definitiu del 11/set. Després d'una hora i mitja de resistència, hagué de cedir la posició per trobar-se ja encerclat per les tropes enemigues. S'obrí pas a la baioneta i pogué tornar a contactar amb la resta dels defensors de la plaça. Més tard, passà al sector central, engruixint els efectius amb què el coronel Thoar contraatacà molt durament pel convent de Sant Agustí, i en la qual Bassols morí. Després de la capitulació els seus béns foren confiscats. (DBA)

C

B

76

Bassons, Marí  (Barcelona, s. XVII - 12/ago/1714)  Advocat. Fou catedràtic de la facultat de dret de la universitat de Barcelona. En 1713-14 fou capità de la Coronela, Tingué una excel·lent actuació militar. Amb els seus homes participà al gran atac a la guàrdia de cavalleria del Llobregat, el 9/jun/1714. El 16 del mateix mes, durant un bescanvi de presoners, s'entrevistà amb l'almirall francès Ducasse. El 12 d'agost següent prengué part a l'heroica defensa del baluard de Santa Clara, on la seva companyia es cobrí de glòria en un terrible combat a l'arma blanca. Bassons hi morí. (DBA)

C

B

77

Bastanist  Santuari romànic de l'antic mun. de Víllec i Estana (Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya)

C

G

78

Bastard, pic del  Cim (2.095 m alt), entre les comarques de l’Alta Cerdanya  i Conflent

C

G

79

Bastardas i Parera, Albert  (Barcelona, 1908 – 1982)  Fotògraf i escriptor. Fill d'Albert Bastardas i Sampere. Col·laborador gràfic de la Gran Enciclopèdia Catalana. És autor de les fotografies sobre llibres d'art, de diversos articles en revistes i dels llibres El Berguedà (1978, en col·laboració amb Jordi Vigué) i Les creus al vent (1983). És important el seu arxiu fotogràfic, incrmentat l'any 1977 amb el fons de l'arxiu de Gabriel Roig. (GEC)

C

B

80

Bastardas i Parera, Joan  (Barcelona, 1919 - )  Llatinista i romanista

C

B

81

Bastardas i Parera, Rafael  (Barcelona, 1912 - )  Pintor

C

B

82

Bastardas i Sampere, Albert  (Barcelona, 1871 – 1944)  Advocat i polític

C

B

83

Bastareny, el  Riu de la comarca del Berguedà

C

G

84

Bastarra, collet de  Coll de les comarques de la Garrotxa i del Gironès

C

G

85

Bastero i Lledó, Antoni de  (Barcelona, v. 1675 – Girona, 1737)  Filòleg i eclesiàstic

C

B

86

Bastero i Lledó, Baltasar de  (Barcelona, 1687 – Reus, Baix Camp, d 1750)  Eclesiàstic

C

B

87

Bastero i Lledó, Francesc de  (Barcelona, s. XVII - ? , d 1752)  Militar

C

B

88

Basterot, Cavaller de  Nom amb que també era conegut l'arquitecte Prosper de La Barrière

U

B

89

Bastets, serra dels  Massís muntanyós del mun. de Navès (Solsonès)

C

G

90

Bastida, Arnau  ( ? , s. XIII – s. XIV)  Diplomàtic

C

B

91

Bastida, Francesc  ( ? , s. XIV)  Marí

C

B

92

Bastida, Jordi de la  (Catalunya, s. XVII – Barcelona, 17/ago/1714)  Militar. Combaté contra els borbònics a la guerra de Successió. El 1709, amb el grau de capità, es trobà assetjat durant un mes al castell de Benasc. Tot i la superioritat dels atacants, organitzà sortides que els feren molt de mal, abans que els filipistes es retiressin definitivament. Formant al regiment de la Ciutat de Barcelona, assolí el grau de tinent coronel. El 25/jul/1713, durant el setge de Barcelona, lluità durament entorn de la plaça i al sector de Montjuïc. El 10/ago/1713, seguint ordres, aconseguí evacuar amb pèrdues mínimes i evitant l'encerclament, la posició avançada de Santa Madrona. Durant la darrera fase del setge, Villarroel el nomenà comandant fix del baluard de Santa Clara, el 27/jun/1714. Els borbònics llançaren el primer assalt a Barcelona, el 12/ago pels baluards del Portal Nou i de Santa Clara, en aquest segon l'enemic fou rebutjat heroicament, després d'haver arribat a ocupar-lo parcialment. En aquella lluita resultà malferit i morí uns dies després. (DBA)

C

B

93

Bastida, la  Municipi del Rosselló: 15,62 km2, 61 hab (1999)

N

M

94

Bastida, la  Llogaret del mun. del Pla de Sant Tirs (Alt Urgell)

C

G

95

Bastida de Bellera, la  Poble del mun. de Sarroca de Bellera (Pallars Jussà)

C

G

96

Bastida de les Alcusses, la  Poblat ibèric, al mun. de Moixent (Costera)

V

H

97

Bastida de Sort, la  Poble del mun. de Sort (Pallars Sobirà), situat a la riba dreta de la Noguera Pallaresa, entre Sort i Rialb de Noguera. L'església parroquial és dedicada a sant Martí.

C

G