1

2

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

C

B

23

Bell-lloc, mosaic de  Gran mosaic del mun. de Girona (Gironès)  

C

A

24

Bell-lloc, Pere de  ( ? , s. XIII)  Noble  

C

B

25

Bell-lloc, Pere de  (Catalunya, v. 1415 - ? , v. 1483)  Militar i senyor de Bell-lloc. Governador de Menorca (1450) Fou un dels membres elegits pel Consell del Principat per resoldre les disputes entre Carles de Viana i Joan II (1461). Durant la guerra civil catalana lluità contra Joan II com a lloctinent de l'avantguarda catalana (1462) i participà en el setge de Girona, on fou fet presoner (1462). Alliberat, fou diputat militar (1463) i comandant suprem de l'Empordà (1464) i de Tortosa (1464-65). (SC) (EUC)

C

B

26

Bell-lloc, Pere Bertran de  ( ? , s. XII)  Magnat

C

B

27

Bell-lloc, Ramon de  ( ? , s. XIII)  Noble

C

B

28

Bell-lloc, Santa Maria de  Veure> Santa Maria de Bell-lloc  (Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà)

C

G

29

Bell-lloc, Santa Maria de  Veure> Santa Maria de Bell-lloc  (Besalú, Garrotxa)  

C

G

30

Bell-lloc, Simó de  ( ? , s. XIII)  Noble  

C

B

31

Bell-lloc, Simó de  ( ? , s. XIII – s. XIV)  Noble

C

B

32

Bell-lloc, son  Possessió del mun. de Ferreries (Menorca)

B

G

33

Bell-lloc, torre de  Antiga torre de defensa, al mun. de Sant Llorenç de la Salanca (Rosselló)

N

G

34

Bell-lloc d'Aro  Poble del mun. de Santa Cristina d'Aro (Baix Empordà)  

C

G

35

Bell-lloc del Pla  Municipi de la Plana Alta: 325 m alt, 43,60 km2, 833 hab (1999)

V

M

36

Bell-lloc d'Urgell  Municipi del Pla d'Urgell: 196 m alt, 35,12 km2, 2.113 hab (1999)

C

M

37

Bellmaig, turó de  Cim de la serra de Montner (1.279 m alt), entre els mun. d'Arles i els Banys d'Arles (Vallespir), a l'oest de Montalbà de l'Església.

N

G

38

Bellmont, Vicent  (València, s. XVII – 1721)  Predicador

V

B

39

Bellmunt  Vénda del mun. de Sant Joan de Labritja (Eivissa)  

B

G

40

Bellmunt  Despoblat del mun. de Viacamp (Baixa Ribagorça)

F

G

41

Bellmunt, Domènec de (Domènec Pallerola i Munné)  (Bellmunt d'Urgell, Noguera, 1903 - 1993)  Assagista i narrador

C

B

42

Bellmunt, Francesc  (Sabadell, Vallès Occidental, 1947 - )  Realitzador cinematogràfic

C

B

43

Bellmunt, santuari de  (o de les Alades) Santuari de la Mare de Déu de Bellmunt, al mun. de Sant Pere de Torelló (Osona), situat al cim de la serra del mateix nom (1.246 m alt). L'església, d'origen romànic, i l'hostatgeria formen un sol edifici de notables proporcions i d'aspecte de fortalesa. El santuari té el seu origen en el castell de Sarreganyada, esmentat ja el 1020. L'ermita de Bellmunt és documentada des del s. XIII. El 1587 fou iniciada la construcció d'un nou edifici, que sofrí destruccions el 1822, el 1835 i el 1936. Al cim veí de serra Grenyada s'aixeca el pedró de la Mare de Déu de les Alades (nom amb el qual també és coneguda la imatge de Bellmunt, per tal com en aquest indret van a morir cada any eixams de formigues alades), on, segons la tradició, fou descoberta la imatge d'alabastre, del començament del s. XIV. (GEC)

C

G

44

Bellmunt, serra de  Serra de les comarques d'Osona i del Ripollès

C

G

45

Bellmunt del Priorat  Municipi del Priorat: 261 m alt, 8,92 km2, 314 hab (1999)

C

M

46

Bellmunt de Mesquí  Municipi de la Matarranya: 661 m alt, 34 km2, 149 hab (1999)

F

M

47

Bellmunt de Segarra  Poble del mun. de Talavera (Segarra)

C

G

48

Bellmunt d'Urgell  Municipi de la Noguera: 379 m alt, 5 km2, 230 hab (1999)

C

M

49

Bello, Francesc  (Tortosa, Baix Ebre, s. XIX – 1901)  Eclesiàstic i teòleg

C

B

50

Bel·ló I de Carcassona  ( ? , s. IX)  Comte de Carcassona

C

B

51

Belloc, Pere de  ( ? , s. XV)  Cavaller i militar

C

B

52

Belloch, Amador  (Barcelona, s. XV)  Argenter

C

B

53

Belloch, Antoni  (Catalunya, s. XIX)  Metge

C

B

54

Belloch i Montesinos, Vicent  (València, 1896 – 1971)  Metge i químic

V

B

55

Bellot, Pere  (Oriola, Baix Segura, s. XVI – Catral, Baix Segura, s. XVII)  Historiador  

V

B

56

Bellprat  Municipi de l'Anoia: 653 m alt, 31 km2, 87 hab (1999)

C

M

57

Bellpui  Llogaret del mun. de Noves de Segre (Alt Urgell)

C

G

58

Bellpuig  Priorat premostratenc (Santa Maria de Bellpuig o Santa Maria d'Artà) del mun. d'Artà (Mallorca Oriental), prop de la vila. Filial de Bellpuig de les Avellanes. El s. XIII i el començament del XIV conegué una gran esplendor. El 1424, l'abat de Bellpuig l'extingí i féu retornar els canonges a l'abadia-mare. El priorat fou permutat per la vila d'Os de Balaguer. L'església, del s. XIII, es conserva convertida en casa de camp. (GEC)

B

H

59

Bellpuig  Antic casal fortificat del mun. de Sant Julià de Vilatorta (Osona)

C

H

60

Bellpuig  Poble del mun. de Prunet i Bellpuig (Rosselló)

N

G

61

Bellpuig, baronia de  Jurisdicció feudal creada el 1139 i centrada a Bellpuig d'Urgell (Urgell). Concedida pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona a Berenguer-Arnau d'Anglesola, senyor de Verdú. El 1386, en morir el darrer baró de Bellpuig, de la família Anglesola, la baronia passà a la seva germana Beatriu, muller del vescomte Hug Folc de Cardona. El 1400, Hug de Cardona Anglesola, segon fill del primer comte de Cardona, heretà la baronia. El seu nét, Ramon de Cardona i de Requesens, que fou virrei de Nàpols, esdevingué duc de Somma; els seus successors esdevingueren també, per enllaç matrimonial, comtes de Palamós i ducs de Sessa, amb el cognom Fernández de Córdoba-Cardona Anglesola. El 1768 passà als Osorio de Moscoso, comtes d'Altamira; més tard, als Ruiz de Arana, i el 1917, als Bustos. (GEC)

C

H

62

Bellpuig, Bertran de  ( ? , s. XIII)  Cavaller  

C

B

63

Bellpuig, força de  Antic castell del mun. de Tortellà (Garrotxa)

C

H

64

Bellpuig, Galceran de  ( ? , s. XIV – Saragossa, Aragó, 1352)  Cavaller

C

B

65

Bellpuig, Jaume Alemany de  ( ? , s. XIV – s. XV)  Cavaller

C

B

66

Bellpuig, marquesat de  Títol català, atorgat el 1637 a Albert Dameto i Quint

C

H

67

Bellpuig, Timbor de  (País Valencià, s. XIV)  Dama

V

B

68

Bellpuig, Tomàs  (Barcelona, 1879 - 1936 ?)  Escriptor

C

B

69

Bellpuig de les Avellanes  Antiga abadia premostratenca, a Os de Balaguer (Noguera)

C

H

70

Bellpuig de Noves  Antic nom de Bellpui  (Noves de Segre, Alt Urgell)

C

H

71

Bellpuig d'Urgell  Municipi de l’Urgell: 308 m alt, 35,04 km2, 4.243 hab (2004). Situat a l'oest de la comarca, al límit amb la del Pla d'Urgell. Els principals recursos econòmics del municipi són l'agricultura, l'avicultura i la indústria, aquesta derivada principalment de les activitats agropecuàries. La població es manté equilibrada entre l'emigració a Barcelona i la immigració del sud de la Península. La vila conserva restes de l'antic castell i de la muralla, hi ha també alguns carrers porticats i, als afores, el convent franciscà de Sant Bartomeu, d'estil gòtic tardà, fundat per Ramon Folc de Cardona, virrei de Nàpols. El sepulcre d'aquest, una de les millors mostres escultòriques renaixentistes dels Països Catalans, va ser traslladat el 1842 a l'església parroquial de Sant Nicolau, del s. XVI. El municipi comprèn també l'antic terme de Seana. (EUC)

C

M

72

Bellreguard  Municipi de la Safor: 15 m alt, 2,91 km2, 3.754 hab (1999)

V

M

73

Bells, Pau  (Barcelona, s. XVI - ? , s. XVI)  Framenor

C

B

74

Bellserrat  Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Pere de Torelló  (Osona)

C

G

75

Bellsolà  Antic nom del raval de la Baronia  (Puigcerdà, Baixa Cerdanya)

C

H

76

Belltall  Poble del mun. de Passanant (Conca de Barberà), a 772 m alt

C

G

77

Belluga, la  Masia del mun. d’Ares del Maestrat (Alt Maestrat)  

V

G

78

Belluga, Pere  (País Valencià, s. XIV – s. XV)  Escriptor

V

B

79

Belluga i de Montcada, Lluís  (Motril ?, Andalusia, 1662 – Roma, Itàlia, 1743)  Cardenal

E

B

80

Belluga i Tous, Pere  (València, s. XV – 1468)  Jurista

V

B

81

Bellulla  Veïnat i santuari del mun. de Canovelles (Vallès Oriental)

C

G

82

Bellús  Caseriu del mun. d'Avià (Berguedà)

C

G

83

Bellús  Municipi de la Vall d'Albaida: 180 m alt, 9,5 km2, 395 hab (1999)

V

M

84

Bellús, balneari de  Balneari del mun. de Bellús (Vall d'Albaida)

V

G

85

Bellveí  Poble del mun. de Torrefeta (Segarra)

C

G

86

Bellveí  Colònia industrial del mun. de Calders (Bagés)

C

G

87

Bellveí  Antic lloc de l'antic mun. de la Pobleta de Bellveí (Pallars Jussà), a la vall Fosca. Fou substituït abans del s. XIV per l'actual poble de la Pobleta de Bellveí.

C

H

88

Bellveí, Eimeric de  ( ? , s. XIII – s. XIV)  Vicealmirall

C

B

89

Bellvei del Penedès  Municipi del Baix Penedès: 108 m alt, 8,5 km2, 1.293 hab (1999)

C

M

90

Bellver  Antiga canonja augustiniana del mun. d'Orís (Osona)

C

G

91

Bellver  Antiga capella del mun. de Santa Coloma de Farners (Selva)

C

H

92

Bellver  Antic nom de Sant Llorenç des Cardassar  (Mallorca Oriental)

B

H

93

Bellver  Família d'escultors valencians

V

B

94

Bellver, Àngel  (Barcelona, s. XVII – 1698)  Teòleg i frare caputxí

C

B

95

Bellver, Antoni  (Palma de Mallorca, s. XVI – 1585)  Lul·lista

B

B

96

Bellver, castell de  Castell de Palma de Mallorca (Mallorca Occidental)

B

G

97

Bellver, el Puig de  Veure> Puig de Bellver, el  (Sant Celoni, Vallès Oriental)

C

G

98

Bellver, Feliu  ( ? , s. XVII - Gènova ?, Itàlia, s. XVIII)  Militar

C

B

99

Bellver, Francesc  (Reus, Baix Camp, s. XVII - ? , s. XVIII)  Escultor

C

B

100

Bellver, Francesc  (València, 1812 – Madrid, 1890)  Escultor. Fill de Francesc

V

B

101

Bellver, Guillem de  (Catalunya, s. XIII – Bulgària, jun/1306)  Almogàver. Serví a la Companyia catalana a Orient. Morí en la gran batalla contra els alans. Un dels millors cavallers d'aquests li tallà d'un cop d'espasa el braç esquerra. Dos dels seus companys, l'adalid Arnau Miró i el mariner Bernat de Ventallola, el venjaren. (DBA)

C

B

102

Bellver, Josep  (Àvila, Castella, 1824 – 1869)  Escultor. Fill de Francesc

E

B

103

Bellver, Marià  (Madrid, 1817 – 1876)  Fill de Francesc

E

B

104

Bellver, Ricard  (Madrid, 1845 - 1924)  Fill de Francesc

E

B

105

Bellver, torre de  Antiga torre de defensa, al mun. d'Orpesa (Plana Alta)

V

G

106

Bellver, vescomtat de  Títol senyorial atorgat el 1746 a Josep Francesc d'Alós i de Rius

C

H

107

Bellver de Cerdanya  Municipi de la Baixa Cerdanya: 1.061 m alt, 109 km2, 1.548 hab (1999)

C

M

108

Bellver del Penedès  Poble del mun. de Vilobí del Penedès (Alt Penedès)

C

G

109

Bellver d'Ossó  Poble del mun. d'Ossó de Sió (Urgell)

C

G

110

Bellver i Balaguer, Josep  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Militar

C

B

111

Bellver i Llop, Francesc  (València, ? - ? )  Obscur imatginaire

V

B

112

Bellver i Llop, Pere  (Vila-real, Plana Baixa, 1768 – València, 1826)  Escultor. Deixeble de l'Acadèmia de Sant Carles, rebé alguns premis i, en fer-se frare (1810), deixà l'art. Germà de Francesc.

V

B

113

Bellver i Ramon, Ricard  (Madrid, 1845 – 1924)  Fill de Francesc

E

B

114

Bellver i Sanz, Lluís  (Castelló de la Plana, 1825 – s. XIX)  Advocat i polític

V

B

115

Bellver i Tomàs, Blai  (Xàtiva, Costera, 1818 - ? , s. XIX)  Tipògraf i escriptor satíric

V

B

116

Bellvís  Municipi del Pla d'Urgell: 207 m alt, 46,20 km2, 2.165 hab (1999)

C

M

117

Bellvís, Arnau  (Catalunya, s. XVI)  Frare dominicà. Es doctorà a la universitat de París. Escriví obres teològiques i relatives a les Sagrades Escriptures.

C

B

Bellvís, Bartomeu de  ( ? , s. XIII – s. XIV)  Cavaller templer

C

B

Bellvís, Berenguer de  ( ? , s. XIII – Vic, Osona, 1301)  Bisbe de Vic (1298-1301)

C

B

Bellvís, Bernat de  ( ? , s. XIII)  Cavaller

C

B

Bellvís, Francesc de  (València, s. XV - ? , s. XV)  Cavaller

V

B

Bellvís, Guillem  (València, 1571 - ? , s. XVII)  Poeta

V

B

Bellvís, Guillem de  ( ? , s. XIV – Xàtiva, Costera, 1347)  Cavaller

V

B

Bellvís, Jaume de  ( ? , s. XIII)  Jurista

C

B

Bellvís, Pere de  (Urgell, s. XII - ? , s. XII)  Cavaller

C

B

Bellvís de Montcada i Escrivà de Romaní, Jeroni  (Bèlgida, Vall d'Albaida, s. XVII – València, 1735)  Predicador

V

B

Bellvitge  Barri i antic santuari del mun. de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès). Separat de la Zona Franca de Barcelona per l'autovia de Barcelona a Castelldefels. Sorgit a l'entorn de l'ermita de Bellvitge com a barri de residència obrera massiva. Residència sanitària. Estacions de ferrocarril i de metro. (SC)

C

G

Bellvitges, Josep  (Catalunya, s. XVIII – s. XIX)  Gramàtic i eclesiàstic

C

B

Bellviure, Pau de  (Catalunya ?, s. XIV – s. XV)  Poeta. Gaudí de bon prestigi, com ho demostren els esments elogiosos que en fan el marquès de Santillana i Ausiàs Marc. El darrer diu que Bellviure enfollí i morí d'amor. Se'n conserva només una poesia amorosa sencera, que és un maldir inclós al Cançoner de París i al número 10 de la Biblioteca de Catalunya. També n'ha restat una estrofa solta, pertanyent a una altra composició, reproduïda per Francesc Ferrer al seu Conhort. (DBA)

C

B