descripció

BOC  Sigla del moviment polític català Bloc Obrer i Camperol

C

P

Boc, pic del  Cim (2.773 m alt) entre les comarques de l'Alta Cerdanya i del Conflent

N

G

Bocabella i Verdaguer, Josep Maria  (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1815 – Barcelona, 1892)  Llibreter

C

B

Bocacerç, coll de  Depressió (2.281 m alt) entre les comarques del Conflent i del Vallespir

N

G

Bocairent  Municipi de la Vall d'Albaida: 680 m alt, 97 km2, 4.545 hab (1999). Situat a la confluència dels rius Vinalopó, d'Albaida i Xúquer. El terreny, molt muntanyós, accidentat pels contraforts de les serres d'Ontinyent i de Mariola, és poc conreat i en gran part cobert de pinedes, alzinars i pastures. La vida econòmica local es basa en la indústria, tradicional al municipi, sobretot el sector tèxtil, concentrat en petites fàbriques que ocupen bona part de la població activa. La vila, d'origen islàmic, s'enfila voltant un petit turó coronat per l'església parroquial de l'Assumpció, refeta al s. XVIII. Hi són tradicionals les festes de moros i cristians. Dins el terme, on han estat trobades restes ibèriques, hi ha el santuari del Sant Crist del Calvari i alguns caserius.

V

M

Bocairent, Lleó de  Escultura ibèrica trobada a Bocairent (Vall d'Albaida)

V

A

Boccanegra  (Gènova, Itàlia, s. XII – s. XV)  Família

U

B

Bocchorum  Ciutat antiga del nord de l'illa de Mallorca

B

H

Bocous, Josep  (Barcelona, 1772 – Florència, Itàlia, 1835)  Escriptor

C

B

Bocquet, Eduard  (Barcelona, 1907 - 1961)  Violinista

C

B

Bocquet i Bertran, Joan Pau  (Barcelona, 1894 - )  Dibuixant

C

B

Bodelquer, estret de  Congost del riu d'Oix (Garrotxa)

C

G

Bodí i Cangròs, Salvador  ( ? , s. XIX)  Frare dominicà

C

B

Bodí i Queralt, Miquel Joan  (Ontinyent, Vall d'Albaida, s. XVI - Villena, Alt Vinalopó, 1636)  Escriptor

V

B

Bòdria i Roig, Josep  (València, 1842 – Alcoi, Alcoià, 1912)  Escriptor i poeta

V

B

Boella, la  Masia i antic terme del mun. de Tarragona

C

G

Boera, canal de  Canal de regadiu, a la comarca del Conflent

N

G

Boera, Miquel de  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, s. XV – s. XVI)  Militar. Sota Ferran II el Catòlic serví a Itàlia, i posteriorment, sota les ordres de Ramon de Cardona, virrei de Nàpols, dirigí l'ofensiva contra el nord d'Àfrica. Sota Carles V fou general en cap de galeres. Més tard fou encarregat de la defensa de la frontera catalana amb França i tingué un paper important en la defensa del Rosselló contra la invasió francesa (1543).

C

B

Boet, pla de  Pla (1.880 m alt) de Catalunya

C

G

Bofarull  (Catalunya, s. XVIII – s. XX)  Família d'historiadors

C

B

Bofarull, Francesc  (Catalunya, s. XVII – Barcelona, 11/set/1714)  Militar. Féu la guerra de Successió contra els borbònics. Hi resultà ferit i fou declarat invàlid. Havia assolit el grau de tinent coronel. És trobava a Barcelona quan s'inicià el setge de la ciutat. Es presentà a un reconeixement i aconseguí de ser readmés al servei actiu. Des d'aleshores participà en la defensa. Morí en combat durant la gran batalla final.

C

B

Bofarull, Salvador  (Reus, Baix Camp, 1856 - ? , s. XIX)  Compositor

C

B

Bofarull i Cendra, Jaume  (Valls, Alt Camp, 1870 – Tarragona, 1936)  Sacerdot i historiador

C

B

Bofarull i de Brocà, Andreu de  (Reus, Baix Camp, 1811 – 1882)  Historiador

C

B

Bofarull i de Brocà, Antoni  (Reus, Baix Camp, 1821 – Barcelona, 1892)  Historiador i escriptor

C

B

Bofarull i de Palau, Manuel  (Mataró, Maresme, 1851 – 1929)  Polític i jurisconsult. Membre del partit tradicionalista, fou senador el 1907 i diputat des del 1910. Notari a Madrid (1885), hi fundà el Centre Català l'any 1890. Obres principals: Tratado completo de derecho romano (1878) i La codificación civil en España (1888).

C

B

Bofarull i de Rosselló, Tomàs  (Valls, Alt Camp, 1604 – 1675)  Frare dominicà

C

B

Bofarull i de Sartorio, Manuel de  (Barcelona, 1816 – 1892)  Arxiver i historiador

C

B

Bofarull i Foraster, Jacint  (Barcelona, 1903 - )  Dibuixant i decorador

C

B

Bofarull i Mascaró, Pròsper de  (Reus, Baix Camp, 1777 – Barcelona, 1859)  Arxiver i historiador

C

B

Bofarull i Miquel, Casimir de  (Reus, Baix Camp, 1749 – Maó, Menorca, 1804)  Militar. Serví a Amèrica i participà a la guerra contra França. Arribà a general. Fou home lliurat a afeccions literàries i culturals. Fundà algunes escoles.

C

B

Bofarull i Sans, Carles de  (Barcelona, 1852 – 1927)  Arqueòleg

C

B

Bofarull i Sans, Francesc de  (Barcelona, 1843 – 1938)  Arxiver

C

B

Bòfia, la  Pou de glaç natural (- 31 m), antigament explotat, dins el mun. de la Coma i la Pedra (Solsonès), situat al nord del portell de l'Ós, a la serra de Port de Comte, en una zona de pendents suaus (plans de la Bòfia) que ha estat aprofitada per a l'esquí; hom hi construí el refugi de la Bòfia (prats de Bacies).

C

G

Bofill, Guillem  ( ? , s. XIV - Girona ?, 1427 ?)  Arquitecte

C

B

Bofill i Bofill, Jaume  (Barcelona, 1910 – 1965)  Filòsof

C

B

Bofill i Bosch, Fidel  (Vic, Osona, 1934 - )  Pintor

C

B

Bofill i Ferro, Jaume  (Barcelona, 1893 – 1968)  Crític literari i traductor

C

B

Bofill i Fransí, Maria  (Barcelona, 1937 - )  Ceramista. Després d'estudiar a l'escola Massana, es traslladà a Anglaterra i al Japó. Professora a l'Escola Massana, ha ensenyat a Mèxic (1976-77), a Nova York (1979) i a Bohèmia (1980). Col·laborà amb Jordi Aguadé i féu la primera exposició el 1968.

C

B

Bofill i Leví, Anna  (Barcelona, 1944 - )  Arquitectessa i compositora

C

B

Bofill i Leví, Ricard  (Barcelona, 1939 - )  Investigador en arquitectura i en disseny de ciutats

C

B

Bofill i Mascaró, Pere Nolasc  ( ? , 1814 – Barcelona, 1847)  Escriptor

C

B

Bofill i Mates, Jaume "Guerau de Liost"  (Olot, Garrotxa, 30/ago/1878 – Barcelona, 3/abr/1933)  Poeta, polític i periodista. Va participar activament en la vida pública catalana com a destacat representant del moviment noucentista. Adscrit de bon començament a la Lliga Regionalista, va ser regidor per Barcelona i diputat de la Mancomunitat. Després va participar en la fundació d'Acció Catalana, amb la qual va ser diputat a les corts espanyoles de la República. Com a complement de la seva activitat política, va treballar a les redaccions de "La Veu de Catalunya" i de "La Publicitat". Com a poeta va utilitzar el pseudònim de "Guerau de Liost" i va publicar, entre altres llibres, La muntanya d'ametistes (1908), apareguda amb un pròleg d'Eugeni d'Ors, considerat com un manifest de l'ideari noucentista, i Sàtires (1929), il·lustrada per Xavier Nogués.

C

B

Bofill i Pichot, Josep Maria  (Barcelona, 1860 - Sant Julià de Vilatorta, Osona, 1938)  Metge

C

B

Bofill i Poch, Artur  (Barcelona, 1844 – 1929)  Naturalista i geòleg

C

B

Bofill i Roig, Joan Maria  (Figueres, Alt Empordà, 1845 – 1914)  Polític

C

B

Bogart i de Gomera, Pere Joan  (València, s. XVII – Xàtiva, Costera, 1707)  Poeta  

V

B

Bogatell, el  Desembocadura del rec Comtal a Barcelona  

C

G

Boher, Francesc  (Vilafranca de Conflent, Conflent, 1781 – Perpinyà, 1825)  Escultor i pintor  

N

B

Boher, Jaume  (Prats de Molló, Vallespir, 1820 – Perpinyà, 1908)  Poeta i eclesiàstic  

N

B

Boher, Pere  (Rosselló, s. XIV)  Escultor  

N

B

Bohigas i Balaguer, Pere  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 20/feb/1901 - Barcelona, 27/feb/2003)  Erudit. Professor de paleografia de la Universitat de Barcelona i del Cos d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs, ha estat conservador de la secció de manuscrits i reserva de la Biblioteca de Catalunya. Membre de l'Acadèmia de Bones Lletres i president de la Secció Filològica de l'IEC. Ha publicat nombrosos estudis i textos sobre literatura catalana medieval i també castellana i també un repertori: Sobre manuscrits i biblioteques conservats als Països Catalans i a l'estranger.

C

B

Bohigas i Guardiola, Oriol  (Barcelona, 20/des/1925 - )  Arquitecte i urbanista. Cofundador del Grup R (1953-61) i, juntament amb J.M. Martorell i D. Mackay, de l'estudi MBM. De les seves obres cal esmentar l'edifici de la Mútua Metal·lúrgica, el de l'editorial Destino, tallers de "La Vanguardia", escola Thau, remodelatge del teatre Poliorama, parc de la Creueta del Coll, fàbrica Piher, avantprojecte de la Vila Olímpica, etc. Ha estat professor i director (1977-90) de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, delegat de l'Àrea d'Urbanisme (1980-84), càrrec des d'on planejà les línies mestres de la futura Barcelona i començà les grans intervencions urbanes que culminaren en la remodelació de la ciutat per als Jocs Olímpics de 1992, i regidor de Cultura (1991-94). Investigador i crític de l'arquitectura, ha publicat entre d'altres obres Barcelona entre el Pla Cerdà i el barraquisme (1963), Arquitectura modernista (1968), Proceso y erótica del diseño, etc.

C

B

Bohigas i Martorell, Nil  (Barcelona, 1958 - )  Alpinista

C

B

Bohigas i Masoliver, Josep Maria  (Banyoles, Pla de l’Estany, 1906 - )  Escultor  

C

B

Bohigas i Tarragó, Pere  (Barcelona, 1886 – 1948)  Periodista  

C

B

Bohigues, Miquel  ( ? , s. XVI)  Argenter  

C

B

Boí  Poble del mun. de Barruera (Alta Ribagorça)

F

G

Boi, el  Despoblat i antic terme del mun. de Vistabella del Maestrat (Alcalatén), situat a la dreta del riu de Montlleó. En resta l'església de Sant Bartomeu del Boi i les restes del castell del Boi, que pertangué a l'orde de Montesa.

V

G

Boi, el  Grafia antiga d'Alboi (el Genovés, Costera)

V

G

Boí, vall de  Vall de l’Alta Ribagorça

F

G

Boiader, Àngel  (Vic, Osona, 1889 - ? , 1935) 

C

B

Boïl  (País Valencià, s. XII - )  Família de militars

V

B

Boïl, Benet  ( ? , ? )  Fill de Garcia

V

B

Boïl, Bernat  (Tarragona, s. XIV – Montserrat, Bages, 1520)  Frare benedictí  

C

B

Boïl, Bernat de  (Tarassona, Aragó, v. 1445 - Cuixà, Conflent, 1505/07)  Diplomàtic i eclesiàstic

N

B

Boïl, Carles  (València, 1577 – 1617)  Poeta i comediògraf  

V

B

Boïl, Felip  ( ? , ? )  Fill de Garcia Asnares

V

B

Boïl, Felip de  (País Valencià, s. XIV – s. XV)  Noble

V

B

Boïl, Felip de  (País Valencià, s. XV)  Cavaller

V

B

Boïl, Francesc  (l'Alguer, 1595 - Càller, Sardenya, Itàlia, 1673)  Bisbe de l'Alguer (1653-55)

B

Boïl, Francesca de  (País Valencià, s. XIV)  Muller de Berenguer de Vilaragut

V

B

Boïl, Garcia  ( ? , ? )  Fill de Felip

V

B

Boïl, Garcia Asnares de  ( ? , ? )  Senyor de les valls de Gallani

V

B

Boïl, Guillem Ramon  (València, s. XV – Girona, 1532)  Religiós jerònim

V

B

Boïl, Joan  ( ? , s. XIV - Atenes ?, Grècia, 1400)  Bisbe de Mègara, Àtica

V

B

Boïl, Joan  ( ? , s. XIV - ? , d 1361)  Fill de Berenguer  

V

B

Boïl, Joan de  ( ? , s. XIV)  Cavaller

V

B

Boïl, Joan Tomàs  (València, s. XVIII – 1807)  Eclesiàstic

V

B

Boïl, Pere  ( ? , ? )  Fill de Garcia

V

B

Boïl, Pere  ( ? , s. XIV – 1361)  Fill de Joan

V

B

Boïl, Pere de  (País Valencià, s. XV – Burgos, Castella, 1475)  Cavaller. Serví l'infant Ferran, el futur rei Catòlic, a la campanya empresa a Castella per reduir aquest reialme a l'obediència d'Isabel, muller de Ferran. Morí al setge de Burgos.

V

B

Boïl d'Arenos i Martí, Joan  ( ? , s. XVI – 1609)  Nét de Joan Àngel

V

B

Boïl d'Arenós i Mercader, Pere  ( ? , ? )  Nét de Joan

V

B

Boïl de La Scala, Joan  (País Valencià, s. XIV)  Iniciador de la línia de Mislata

V

B

Boïl de La Scala, Vicenç  (País Valencià, s. XVII – 1671)  Darrer baró de la línia de Manises. Fou creat marquès de La Scala.

V

B

Boïl i Castellar, Pere  (País Valencià, v. 1315 - ? , v. 1391)  Cavaller

V

B

Boïl i Codinats, Felip  ( ? , ? )  Fill de Pere

V

B

Boïl i Codinats, Jofré  (València, s. XIV - Avinyó, Provença, França, 1400)  Prelat

V

B

Boïl i Colom, Pere  ( ? , ? )  Fill de Felip

V

B

Boïl i d'Aragó, Pere  ( ? , s. XIII – Sardenya, Itàlia, 1323)  Cavaller

V

B

Boïl i de Bellvís, Felip  ( ? , s. XIV – 1375)  Fill de Felip

V

B

Boïl i de Bellvís, Pere  ( ? , ? ) Fill de Felip

V

B

Boïl i de Boixadors, Berenguer  ( ? , s. XIV - a 1368)  Fill de Joan

V

B

Boïl i de Castellar, Pere  ( ? , ? )  Senyor del castell de Borriol  

V

B

Boïl i de La Scala, Berenguer  (  ? , ? )  Noble

V

B