descripció

Bro, Gabriel  (Girona, s. XVIII)  Gravador, impressor i llibreter

C

B

Broate, coma de  Coma de la vall de Cardós, al mun. de Lladorre (Pallars Sobirà)

C

G

Broc, Josep  (Catalunya, s. XVIII - ? , s. XVIII)  Gramàtic

C

B

Brocà  Poble del mun. de Guardiola de Berguedà (Berguedà)

C

G

Brocà i Codina, Josep  (Reus, Baix Ebre, 1805 – Barcelona, 1882)  Guitarrista i compositor

C

B

Brocà i de Bofarull, Salvador Maria de  (Reus, Baix Ebre, 1805 – 1882)  Advocat i polític progressista

C

B

Brocà i de Montagut, Guillem Maria de  (Reus, Baix Ebre, 1850 – Riudecanyes, Baix Camp, 1918)  Jurista

C

B

Brocar, Arnau Guillén de  (Navarra, s. XV - ? , 1524)  Impressor

E

B

Broch i Huesa, Àlex  (Barcelona, 19/des/1947 - )  Crític literari. Llicenciat en filologia romànica, s'ha especialitzat en la crítica literària dels autors del segle XX. Ha escrit en diversos diaris i revistes i ha publicat Literatura catalana dels setanta (1980), Poesia Catalana. Antologia 1936-1968 (1985), Forma i idea en la literatura contemporània (1993).

C

B

Broggi i Vallès, Moisès  (Barcelona, mai/1908 - )  Metge. Es llicencià a Barcelona el 1931 i s'especialitzà en cirurgia. Durant la guerra civil fou metge de les Brigades Internacionals. Membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona, en fou elegit president el 1980. En el camp professional ha reeixit com a cirurgià i pels seus treballs d'anatomia quirúrgica. El 1981 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

C

B

Brogit, cala  Cala de la costa, al mun. de Calvià (Mallorca Occidental)

B

G

Brolls, es  Vénda de l'illa del mun. de Formentera (Eivissa)

B

G

Bromera, Editorial  (Alzira, Ribera Alta, 1986 - )  Editorial

V

N

Brondo, Domènec  (Palma de Mallorca, s. XVI – 1652)  Dominicà

B

B

Brondo, Elionor  (Illes Balears, s. XVIII – 1819)  Religiosa

B

B

Brondo i Montserrat, Manuel  (Palma de Mallorca, s. XIX)  Militar i escriptor

B

B

Broquetes, Francesc  ( ? , s. XVI – s. XVII)  Teòleg i escriptor

C

B

Bros, Josep  (Barcelona, 1966 - )  Tenor

C

B

Bros i Bartomeu, Joan  (Tortosa, Baix Ebre, 1776 – Oviedo, Astúries, 1852)  Compositor i organista

C

B

Brosa i Arnó, Marià  (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1831 – Barcelona, 1881)  Pedagog i periodista

C

B

Brosa i Vives, Antoni  (la Canonja, Tarragonès, 1896 – Barcelona, 1979)  Violinista. Fou pensionat a Brusel·les. S'establí a Londres en 1914. Hi adquirí aviat un gran prestigi. S'ha especialitzat en la interpretació d'autors moderns. El 1926 fundà a Londres el quartet que duu el seu nom. Ha tingut grans èxits com a solista a moltes sales d'Europa i d'Amèrica.

C

B

Broseta i Pont, Manuel  (Banyeres de Mariola, Alcoià, 1932 – València, 1992)  Jurista i polític

V

B

Brosquil, el  Llogaret del mun. de Cullera (Ribera Baixa)

V

G

Brossa, Francesc  (Barcelona, s. XIX)  Moblista

C

B

Brossa i Cuervo, Joan  (Barcelona, 19/gen/1919 - 30/des/1998)  Poeta i dramaturg. Al final de la dècada dels quaranta va participar en la fundació del grup avantguardista Dau al Set i va publicar els primers llibres de poemes, al mateix temps que, influït per J.V. Foix i Joan Miró, treballava intensament en els anomenats poemes visuals i escrivia peces teatrals, dites poemes escènics. La importància de la seva poesia, entre el classicisme i la més agosarada experimentació, es va posar de manifest amb la publicació el 1970 de Poesia Rasa, 1943-1959 i el 1977 de Poemes de seny i cabell. A partir del 1973 va iniciar la publicació de la seva abundant poesia escènica, representada sempre amb gran irregularitat. Ha publicat llibres en col·laboració amb Joan Miró i Antoni Tàpies, i també ha col·laborat amb músics com Mestres Quadreny o Carles Santos i cineastes com Pere Portabella. A finals del s. XX va multiplicat, a diferents llocs de la península i d'Europa, exposicions de poemes visuals i poemes objecte, mentre no parava de publicar. Ha rebut nombrosos premis, com la Lletra d'Or el 1981 i el Ciutat de Barcelona el 1988.

C

B

Brossa i Roger, Jaume  (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1875 – Barcelona, 1919)  Escriptor

C

B

Brossa i Sangerman, Víctor  (Barcelona, s. XIX – s. XX)  Escriptor i pintor

C

B

Brossa i Trullàs, Eduard  (Sabadell, Vallès Occidental, 1848 – 1924)  Cartògraf

C

B

Brost, Josep Maria  (Mataró, Maresme, 1786 – Múrcia, 1844)  Matemàtic

C

B

Brotad, Jaume  (Illes Balears, 1700 – 1769)  Farmacèutic i naturalista

B

B

Brotad, Joan Antoni  (Illes Balears, s. XIX – 1877)  Farmacèutic

B

B

Brotat, Joan  (Barcelona, 1920 - )  Pintor

C

B

Brotons, Esteve  (Puigcerdà, Baixa Cerdanya, s. XVI - ? , s. XVI)  Pintor

C

B

Brotons, Jeroni  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Notari

C

B

Brotons i Soler, Salvador  (Barcelona, 1959 - )  Flautista i compositor

C

B

Brou de Pella, Nicolau  (Illes Balears, s. XIV - Palma de Mallorca, 1391)  Cap forà

B

B

Brousse, Emili  (Perpinyà, 1851 - Grenoble, Delfinat, França, 1914)  Escriptor i polític

N

B

Brousse, Emmanuel  (Perpinyà, s. XIX – 1929)  Periodista

N

B

Brousse, Francesc  (Perpinyà, 1913 - )  Professor de filosofia i escriptor

N

B

Brousse, Manuel  (Perpinyà, 1866 – París, França, 1926)  Historiador, periodista i polític

N

B

Brown, William Thomas  ( ? , s. XIX - Barcelona ?, s. XIX)  Missioner metodista

C

B

Bru  ( ? , s. XIII)  Cirurgià

C

B

Bru, Aine  (Alemanya ?, s. XV - ? , s. XVI)  Pintor

U

B

Bru, Francesc  (València, 1733 – 1803)  Escultor

V

B

Bru, Manuel  (València, 1802 – s. XIX)  Gravador

V

B

Bru, Jaume de  (Barcelona, s. XVII)  Ciutadà honrat i ambaixador

C

B

Bru, Roser  (Barcelona, 1923 - )  Artista gravadora

C

B

Bru, Salvador  (València, 1933 - )  Pintor i gravador

V

B

Bru, Vicent  (Benigànim, Vall d'Albaida, 1682 – 1705)  Pintor i eclesiàstic

V

B

Bru de Sala i Castells, Xavier de  (Barcelona, 24/set/1952 - )  Poeta i dramaturg. El 1972 obtingué el premi Carles Riba amb l'obra La fi del fil (1973), a la qual seguí Les elegies del marrec (1973). El 1974 rebé l'Englantina d'Or als Jocs Florals de Mèxic i el premi Ciutat de Barcelona; el 1980, el premi de Teatre Ciutat de Granollers amb Els intrusos (1981), i el 1981, l'Englantina d'Or als Jocs Florals de Barcelona. Com a assagista a destacat amb Barcelona, proposta cultural (1987) i Catalunya, Espanya, Europa (1991). Ha traduït obres teatrals de Moliére, Rostand, etc. Col·laborador de diverses publicacions, ha treballat també a la ràdio i la televisió i ha ocupat diversos càrrecs públics.

C

B

Bru i Bistuer, Eduard  (Barcelona, 1950 - )  Arquitecte

C

B

Bru i Descatllar, Melcior de  ( ? , s. XVIII - Sant Miquel de Cuixà ?, Conflent, 1759)  Dramaturg

C

B

Bru i Salelles, Lluís  (Ondara, Marina Alta, 1868 – Barcelona, 1952)  Mosaïcista i decorador

V

B

Bru i Vidal, Jaume  (Sagunt, Camp de Morvedre, 21/jul/1921 - )  Historiador i poeta. Llicenciat en filosofia i lletres, professor a l'Institut Valencià de Sordmuts. Ha publicat treballs d'arqueologia i reculls de poemes (Ala encesa, 1950; Retrobament, 1961) i l'assaig Les terres valencianes durant l'època romana (1963).

V

B

Bruc, coll del  Depressió (627 m alt) dels mun. del Bruc i Castellolí (Anoia)

C

G

Bruc, el  Despoblat del Pallars Sobirà

C

G

Bruc, el  Municipi de l’Anoia: 489 m alt, 46,8 km2, 977 hab (1999)

C

M

Bruc, primer combat del  (el Bruc, Anoia, 6/jun/1808)  Fet d'armes de la guerra del Francès. El general Schwartz es dirigia a Manresa, en missió de càstig, per imposar una contribució de guerra, i topà amb els sometents d'aquesta ciutat i d'Igualada a la collada del Bruc. L'atac agafà Schwartz desprevingut i el féu retirar-se per por d'una emboscada. Al cop de pocs dies tingué lloc el segon combat del Bruc.

C

H

Bruc, segon combat del  (el Bruc, Anoia, 14/jun/1808)  Combat de la guerra del Francès. Després del primer combat del Bruc, el general Chabran hi acudi amb reforços des de Tarragona, i unides amb les forces del general Schwartz, toparen novament amb els sometents de Manresa i Igualada, reforçats per voluntaris de Lleida i per un regiment de voluntaris suïssos, els quals els foragitaren amb foc d'artilleria i els provocaren nombroses baixes. Ambdós combats donaren lloc a una llegenda en què les forces franceses eren vençudes per un exèrcit exclusivament popular, amb l'ajut del repic de timbal d'un vailet.

C

H

Bruc, vescomtat del  Títol concedit a Catalunya l'any 1850 al general Joan Prim i Prats

C

H

Bruc de Baix, el  Barri del Bruc (Anoia)

C

G

Bruc de Dalt, el  Barri del Bruc (Anoia)

C

G

Bruc de la Parròquia, el  Barri del Bruc (Anoia)

C

G

Bruc del Mig, el  Barri i centre del mun. del Bruc (Anoia)

C

G

Brucs, els  Nom popular del municipi del Bruc (Anoia)

C

G

Brudieu, Joan  (diòcesi de Llemotges, França, 1520 - la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1591)  Compositor

C

B

Brufaganya, serra de  Massís muntanyós, al mun. de Pontils (Conca de Barberà)

C

G

Brufal i Julià, Elisa  (Elx, Baix Vinalopó, 1919 - )  Escriptora

V

B

Brufau, Enric  (Agramunt, Urgell, 1900 - Canet de Rosselló, Rosselló, 1966)  Polític

C

B

Brufau i Estrada, Magí  (Reus, Baix Camp, 1921 - 28/oct/2006)  Veterinari. Pioner d'avicultura científica a l'estat espanyol. Es llicencià el 1947 i treballà a la Cooperativa Comarcal de Reus (1948-75), a la qual donà un gran impuls. Becat pel govern nord-americà estudià a les universitats de Cornell i de Texas les malalties infeccioses de les aus. D'ençà de la seva fundació (1962), fou vice-president de la branca espanyola de la World's Poultry Science Association i membre del Consell de l'Associació Mundial de la Ciència Avícola. Fou cap de la secció de Sanitat i Producció d'Animals, de Tarragona (1980), president de la Federació de Col·legis de Veterinaris de Catalunya (1981) i, d'ençà del 1982, cap de servei del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de Tarragona.

C

B

Brugada i Panizo, Ricard  (Barcelona, 1867 – 1919)  Pintor

C

B

Brugalla i Aurignac, Santiago  (Barcelona, 1929 - )  Relligador

C

B

Brugalla i Turmo, Emili  (Barcelona, 1901 – 1987)  Relligador

C

B

Brugaroles i Sivilla, Jaume  ( ? , s. XIX – s. XX)  Dibuixant de brodats

C

B

Brugent, Joan  (Castellterçol, Vallès Oriental, s. XVIII - ? , s. XVIII)  Paraire

C

B

Brugent, riu  Riu de la Serralada Transversal, a Catalunya

C

G

Brugent, riu  Curs d'aigua de les muntanyes de Prades. Neix sota Capafonts (Baix Camp) per la unió de diversos torrents que devallen de la serra de Prades (torrent de l'Abellera) i de la serra de la Mussara. Després de passar prop de Farena, forma el límit entre els municipis de Montblanc i de Vilaverd (Conca de Barberà), al nord, i de Mont-ral i de la Riba (Alt Camp), on desemboca el seu col·lector, al sud. És de règim torrencial.

C

G

Brugosa, riera  Curs d'aigua de la Depressió Central Catalana

C

G

Bruguera  Poble del mun. de Ribes de Freser (Ripollès)

C

G

Bruguera  Veïnat del mun. de Llagostera (Gironès)

C

G

Bruguera, Editorial  (Barcelona, 1954 – 1986)  Editorial

C

N

Bruguera, Joan  (Girona, s. XV)  Metge

C

B

Bruguera, la  Antic lloc del mun. de Peratallada (Baix Empordà)

C

G

Bruguera, la  Caseriu del mun. de Castellar del Vallès (Vallès Occidental), a 4 km. del poble

C

G

Bruguera, Mateu  (Mataró, Maresme, 1820 – Barcelona, 1882)  Historiador i eclesiàstic

C

B

Bruguera, Onofre  (Barcelona, s. XVI)  Metge

C

B

Bruguera, Romeu  (Catalunya o Balears, v. 1261 – Barcelona, 1313)  Teòleg dominicà

C

B

Bruguera i Codina, Bonaventura  (Canet de Mar, Maresme, 1795 – Tarragona, 1876)  Compositor

C

B

Bruguera i Moreras, Joan Baptista  ( ? , s. XVIII)  Compositor i teòric musical

C

B

Bruguera i Moreras, Pere  ( ? , s. XVIII)  Arpista i teòric musical

C

B

Bruguera i Talleda, Jordi  (Barcelona, 1926 - )  Lingüista

C

B

Bruguera i Torner, Sergi  (Barcelona, 1971 - )  Tennista

C

B

Brugueres  Veïnat del mun. de Sant Martí Sarroca (Alt Penedès)

C

G

Brugueres  Antic llogaret del mun. de Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental)

C

G

Bruguerol, el  Veïnat del mun. de Palafrugell (Baix Empordà)

C

G

Bruguers  Caseriu del mun. de Maià de Montcal (Garrotxa)

C

G

Bruguers  Llogaret i santuari del mun. de Gavà (Baix Llobregat)

C

G

98</