descripció

Brun, Josep  (Barcelona, s. XIX)  Metge

C

B

Brun, Pere  (Ginebra, Suïssa, s. XV - ? , s. XVI)  Impressor

U

B

Bruna, Pau  ( ? , s. XVII)  Organista i compositor

C

B

Brune, Pierre  (Epinay-sur-Seine, Illa de França, 1887 - Ceret, Vallespir, 1956)  Pintor

U

B

Brunells, Joan  (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, s. XIX – 1854)  Compositor. Fou mestre de capella del monestir de Sant Joan de les Abadesses.

C

B

Brunesilda  (Aragó, s. XII - ? , s. XII)  Dama

E

B

Brunet, Gabriel  (Barcelona, s. XV)  Brodador que destacà a mitjan s. XV.

C

B

Brunet, Miquel  (Illes Balears, s. XX)  Pintor

B

B

Brunet i Bellet, Josep  (Barcelona, s. XIX – 1905)  Escriptor i bibliòfil

C

B

Brunet i Fita, Frederic  (Barcelona, 1873 – 1929)  Pintor i escenògraf

C

B

Brunet i Sola, Manuel  (Vic, Osona, 1889 – Figueres, Alt Empordà, 1956)  Periodista

C

B

Brunet i Torroll, Llorenç  (Badalona, Barcelonès, 1873 – Barcelona, 1939)  Dibuixant i aquarel·lista

C

B

Brunet i Vancells, Eudald  (Vic, Osona, 1854 – 1928)  Escultor

C

B

Bruniquer, Esteve Gilabert  (Granollers, Vallès Oriental, 1561 – Barcelona, 1641)  Notari públic

C

B

Brunyola  Municipi de la Selva: 247 m alt, 36,61 km2, 395 hab (1999)

C

M

Bruquetas i Lloveras, Mercè  (Sant Genís de Vilassar, Maresme, 1925 - )  Actriu

C

B

Brusa, batalló de la  (Barcelona, 1835 – mai 1837)  Batalló de la milícia urbana

C

H

Brusi  (Catalunya, s. XIX – s. XX)  Família d'impressors i llibreters

C

B

Brusi, Aleix  (Catalunya, s. XVII – Barcelona, 11/set/1714)  Militar. Lluità contra els borbònics durant el setge de Barcelona (1713-14). Es destacà especialment al contraatac final que desallotjà l'enemic del baluard de Santa Clara (14/ago/1714). A l'atac final del 11 de setembre fou destacat pel general Bellver amb la columna que havia de fortificar-se al convent de Sant Pere. Cobert aquest objectiu, Brusi tornà enrera amb una petita secció per contenir l'enemic al carrer del Rec Comtal, on resultà mort.

C

B

Brusi, el  Nom popular del Diario de Barcelona, originari de la família propietària

C

R

Brusi i Ferrer, Antoni  (Barcelona, 1815 – 1878)  Propietari i director del "Diario de Barcelona"

C

B

Brusi i Mataró, Antoni Maria  (Barcelona, 1846 - 1887)  Editor i propietari del "Diario de Barcelona"

C

B

Brusi i Mirabent, Antoni  (Barcelona, 1782 – 1821)  Impressor i llibreter

C

B

Brut, cala en  Cala de la costa, al mun. de Ciutadella (Menorca)

B

G

Brutails, Jean Auguste  (Viviers, Llenguadoc, França, 1859 – Bordeus, França, 1926)  Arqueòleg

U

B

Brutus, Gilbert  (Portvendres, Vallespir, 1887 – Perpinyà, 1944)  Esportista

N

B

Buades i Frau, Agustí  (Palma de Mallorca, 1804 – 1871)  Pintor i dibuixant

B

B

Buart, Vicenç  (Rosselló, s. XVIII)  Escriptor

N

B

Bubot, es  (o es Bubots) Altre nom amb que també és conegut el poble de s'Horta (Felanitx, Mallorca Oriental).

B

G

Búbulus, Companyia de Dansa (Barcelona, 1991 - )  Companyia fundada pels ballarins i coreògrafs Carles Salas i Rosa Muñoz. A partir del 1992 n'assumí la direcció Carles Sales. Han realitzat diversos espectacles.

C

C

Buch, Antoni  (País Valencià, s. XVIII – s. XIX)  Polític liberal

V

B

Bucheli i Sabater, Carles  (Carlston, Suïssa, 1903 – Barcelona, 1981)  Il·lusionista

C

B

Buçot, Bernat  ( ? , s. XIV – s. XV)  Cavaller i militar

C

B

Buda, illa de  Illa al·luvial del mun. de Tortosa (Baix Ebre), al delta de l'Ebre, limitada per les goles de Llevant i de Migjorn, de forma triangular. A l'interior hi ha les llacunes de Calaix Gran, Calaix de la Mar i la bassa de Pradot. Conreus d'arròs i zona de pas d'ocells migradors. També s'hi troba una casa i una església. Reserva integral dins del parc natural del delta de l'Ebre.

C

G

Budellera, la  Partida del mun. de Tarragona (Tarragonès)

C

G

Budó, Joan  (Barcelona, 1822 – s. XIX)  Músic i gravador

C

B

Buen y del Cos, Odón de  (Zuera, Saragossa, Aragó, 1863 – Mèxic, 1945)  Naturalista

E

B

Buenafuente i Moreno, Andreu  (Reus, Baix Camp, 1965 - )  Periodista i humorista

C

B

Buenaventura i Ricart, Francesc  (Barcelona, 1894 - ? )  Escriptor

C

B

Bueno i Ferrer, Pasqual  (Barcelona, 1930 - )  Pintor

C

B

Bueno y Bengoechea, Manuel  (Pau, Bearn, França, 1874 – Barcelona, 1936)  Escriptor i periodista

C

B

Bueso i Garcia, Adolf  (Valladolid, Castella, 1889 – Barcelona, 1979)  Dirigent obrer. Residí a Barcelona, on fou membre fundador de la CNT i col·laborador a "Solidaridad Obrera", amb el pseudònim d'Ángel Rojo. El 1925 substituí Maurín en la direcció de "La Batalla", però fou empresonat poc temps després. Alliberat el 1928, formà part del grup dels trentistes. S'exilià a França en acabar la guerra civil. Retornà a Barcelona, on morí després de veure publicats els seus Recuerdos de un cenetista (1976-78).

C

B

Bufaganyes  Veïnat del mun. de Santa Cristina d'Aro (Baix Empordà)

C

G

Bufalà  Barri de la ciutat de Badalona (Barcelonès)

C

G

Bufali  Municipi de la Vall d'Albaida: 239 m alt, 3,26 km2, 214 hab (1999)

V

M

Bufera, la  Estany del delta del Llobregat, al mun. del Prat de Llobregat (Baix Llobregat)

C

G

Bufilla  Despoblat del mun. de Bétera (Camp de Túria)

V

G

Bugaia  Vall del mun. de Xixona (Alacantí)

V

G

Bugantó, riera de  Curs d'aigua de la comarca del Gironès

C

G

Bugarra  Municipi dels Serrans: 165 m alt, 40,3 km2, 837 hab (1999)

V

M

Búger  Municipi de Mallorca Septentrional: 128 m alt, 8,3 km2, 938 hab (1999). Situat a la plana anomenada es Pla, al nord-est de Palma de Mallorca. El terme és drenat pel torrent de Búger. Hi ha algunes hectàrees de boscos de pins i d'alzines. La vida econòmica local es basa en l'agricultura de secà (principalment cereals i ametllers) i de regadiu, la ramaderia porcina i algunes activitats industrials tradicionals. La població, amb lleugeres oscil·lacions durant les últimes dècades, tendeix a disminuir. El poble, que havia estat una alqueria islàmica, es troba en un turó, al voltant de l'església parroquial de Sant Pere, del s. XVII. Àrea comercial d'Inca.

B

M

Buida-sacs  Antiga quadra del mun. de Clariana de Cardener (Solsonès)

C

G

Buielgues  Poble del mun. de Bissaürri (Alta Ribagorça)

F

G

Buïgas i Garriga, Joaquim  (Barcelona, 1886 – 1963)  Escriptor i editor

C

B

Buïgas i Monravà, Gaietà  (Barcelona, 1851 – 1919)  Arquitecte

C

B

Buïgas i Sans, Carles  (Barcelona, 1898 – 1979)  Enginyer luminotècnic

C

B

Buira  Llogaret del mun. de Benés  (Alta Ribagorça)

F

G

Buira  Poble del mun. de Bonansa (Alta Ribagorça)

F

G

Buixalleu de la Selva  Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Feliu de Buixalleu (Selva)

C

G

Buixareu, Josep  ( ? , s. XIX - Barcelona ?, s. XIX)  Arquitecte neoclàssic

C

B

Buixasse, estany de  Estany de la capçalera de la vall d'Unarre (Pallars Sobirà)

C

G

Buixcarró, serra de  Serra (621 m alt), al mun. de Quatretonda (Vall d'Albaida)

V

G

Buixerques  Barri del mun. de Vilallonga de la Safor (Safor)

V

G

Bula, torrent de la  Curs d'aigua de la comarca del Rosselló

N

G

Bula d'Amunt  Municipi del Rosselló: 400 m alt, 23,22 km2, 73 hab (1999). Situat al sud-oest de la comarca, a la zona muntanyosa dels Aspres. Els recursos econòmics del municipi són pobres a causa de les condicions del territori, sec a més d'accidentat, que no han permés el desenvolupament de l'agricultura ni de la ramaderia. La població, en conseqüència, ha minvat notablement a partir de mitjan s. XIX. El poble es va formar al voltant de l'església parroquial de Sant Sadurní, romànica dels s. XI-XII. Dins el terme es troben l'antic poble i monestir de Serrabona i el llogaret de Sant Joan d'Arsós.

N

M

Bulard, mall de  Altre nom del tuc de Pietà (Bagergue, Vall d'Aran)

C

G

Bulart i Rialp, Alexandre  (Barcelona, 1889 – 1949)  Advocat i escriptor

C

B

Bulaternera  Municipi del Rosselló: 200 m alt, 10,63 km2, 643 hab (1999)

N

M

Bulbena i Estrany, Eveli  (Barcelona, 1888 – 1960)  Escriptor i dibuixant

C

B

Bulbena i Masferrer, Antoni  (Barcelona, 1901 – Madrid, 1922)  Pintor i dibuixant

C

B

Bulbena i Masferrer, Cèsar A.  (Barcelona, 1888 - ? )  Pintor

C

B

Bulbena i Masferrer, Romà  (Barcelona. 1894 - ? )  Pintor

C

B

Bulbena i Tusell, Antoni  (Barcelona, 1854 - la Garriga, Vallès Oriental, 1946)  Escriptor

C

B

Bulbena i Tusell, Artur  (Barcelona, 1858 – Algeciras, Andalucia, 1938)  Pintor

C

B

Buldú i Nogués, Ramon  (Cervera, Segarra, 1815 – Barcelona, 1889)  Eclesiàstic i escriptor

C

B

Bullangues, les  Conjunt de tumults que tingueren lloc a Barcelona del 1836 al 1843

C

H

Bullent, riu  Curs d’aigua, entre els mun. d'Oliva (Safor) i Pego (Marina Alta)

V

G

Bulletín de la Société Agricole, Scientifique et Litteraire du Roussillon  (Perpinyà, 1835 - )  Publicació

N

R

Bullidor, el  Poble del mun. de Barbens (Urgell)

C

G

Bulló i Roca, Joan  (Sanaüja, Segarra, 1540 – Barcelona, 1614)  Carmelità descalç

C

B

Bullosa, la  Antic aiguamoll dels mun. dels Angles i Angostrina (Alta Cerdanya)

N

G

Bulons, Joan  (Barcelona, s. XV)  Lul·lista

C

B

Bultaco  (Sant Adrià de Besòs, Barcelonès, 1959 - )  Metocicleta esportiva

C

N

Bunyegas, Pau  Pseudònim de Conrad Roure i Bofill

C

B

Bunyol  Municipi de la Foia de Bunyol: 441 m alt, 112,4 km2, 9.358 hab (1999)

V

M

Bunyol  Despoblat del mun. de Ginebrosa (Matarranya)

F

G

Bunyol, comtat de  Títol valencià, concedit el 1604 a Gaspar Mercader i Carròs

V

H

Bunyola  Municipi de Mallorca Occidental: 233 m alt, 84,7 km2, 4.530 hab (1999)

B

M

Bunyola, vescomtat de  Títol de les Illes Balears, concedit el 1349 a Aitó de Grimaldi

B

H

Bunyolí  Possessió de Palma de Mallorca (Mallorca Occidental)

B

G

Buràs  Santuari del mun. de Montanui (Alta Ribagorça)

F

G

Burbe, comes de  Lloc de pasturatges del mun. d'Ars (Alt Urgell)

C

G

Burbe, portilló de  Nom amb què també es conegut el port d'Et Portillon (Vall d'Aran)

C

G

Burés, colònia  Colònia industrial del mun. de Castellbell i el Vilar (Bages)

C

G

Bureta, comtessa de  Veure> Azlor i de Villavicencio, Maria de la Consolació d'

C

B

Burg  Poble del mun. de Farrera (Pallars Sobirà), situat al centre de la coma de Burg, a la dreta del barranc de Burg. En direcció al coll de Màniga, a 1.550 m alt, hi ha les bordes de Burg.

C

G

Burg, coma de  Vall del mun. de Farrera de Pallars (Pallars Sobirà)

C

G

Burgada, Antoni  ( ? , s. XVII – Barcelona, s. XVII)  Fabricant i tècnic industrial

C

B

Burgada i Julià, Joan  (Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 1870 – Barcelona, 1946)  Periodista

C

B

Burgal, el