Ca - Cabo

BLOC DE DADES CAT

CONTACTE

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

INICI Efemèrides el Col·leccionista Enllaços Col·laboració Visites 2006 Visites 2007 Bibliografia

INICI Primària Següent

(1) SITUACIÓ: Andorra - Balears - Catalunya - Espanya - Franja de Ponent - L'Alguer - Món - Països Catalans o Corona catalano-aragonesa - EUropa - País Valencià

(2) TIPUS: Art - Biografia - Cultura i entitats - Esports - Geografia - Història - Literatura - Municipis - Negocis i empreses - COmarques - Política - Revistes i publicacions diverses - Varis

Aquesta pàgina:    Ca ]    [ Caban ]    [ Cabanes, a ]    [ Cabanye ]    [ Cabd ]    [ Cabo ]

Des de  Ca N'Aguilera  fins a  Cabot i Rovira, Joaquim

 

descripció

1

2

1

Ca N'Aguilera  Poble del mun. de Piera (Anoia)

C

G

2

Ca N'Anglada  Barri del mun. de Terrassa (Vallès Occidental)

C

G

3

Ca N'Oriac  Barri del mun. de Sabadell (Vallès Occidental)

C

G

4

Ca Nostra  (Inca, Mallorca, 1907 – 1929)  Setmanari

V

B

5

Ca Nostra  (Eivissa, Balears, 1918 – 1936)  Institució

V

B

6

Caba i Casamitjana, Antoni  (Barcelona, 1838 – 1907)  Pintor

B

C

7

Situació de la comarca del PrioratCabacés (o Cabassers) Municipi del Priorat: 357 m alt, 31,21 km2, 340 hab (1999). Situat al nord-oest de la comarca, a la vall del riu de Montsant. Gran part del terme, molt accidentat pels contraforts occidentals de la serra de Montsant, és coberta de pinedes i alzinars. Els recursos del municipi es basen en l'agricultura de secà, complementada pel regadiu, la ramaderia i l'avicultura. El poble, al peu de la serra, és d'origen islàmic; hi destaca l'església gòtico-renaixentista de la Nativitat. Dins el terme cal destacar també l'ermita de la Foia i el pont romà sobre el riu, dit el pont Vell.

C

M

8

Cabagès, Santa Margarida de  Veure> Santa Margarida de Cabagés (Vidrà, Ripollès)

C

G

9

Cabairú, pic de  Cim (2.725 m alt) d'Andorra

A

G

10

Caballé, Frederic  (Barcelona, 1893 – 1929)  Baríton

C

B

11

Caballé i Clos, Tomàs  (Barcelona, 1870 – 1961)  Escriptor i periodista

C

B

12

Caballé i Folc, Montserrat  (Barcelona, 1933 - )  Soprano

C

B

13

Caballero, Joaquim  (Tarragona, s. XIX – 1888)  Eclesiàstic

C

B

14

Caballero i d'Urbina, Ramon Deodat  (Palma de Mallorca, 1740 – Roma, Itàlia, 1829)  Polígraf

B

B

15

Caballero i López, Artur  (Barcelona, 1918 - )  Biòleg

C

B

16

Caballero i Muñoz, Francesc  (València, 1894 - )  Escriptor

V

B

17

Caballero y Llanes, Rodrigo  (Castella, s. XVII - ? , s. XVIII)  Militar i polític

E

B

18

Caballón, serra d'El  Alineació muntanyosa (827 m alt), al mun. de Dosaigües (Foia de Bunyol)

V

G

19

Cabana i Vancells, Francesc  (Barcelona, 1934 - )  Advocat i especialista en banca

C

B

20

Cabana Roja  Refugi i centre d'esquí, a la parròquia d'Encamp (Andorra), situat al Grau Roig, a la part baixa del cercle dels Pessons.

A

G

21

Cabana Sorda, estany de  Estany del mun. de Canillo (Andorra)

A

G

22

Cabanabona  Municipi de la Noguera: 421 m alt, 14,2 km2, 100 hab (1999)

C

M

23

Cabanac, estret de  Congost de l'Aglí a la comarca del Rosselló

N

G

24

Cabanac i Malart, Ponç  (Barcelona, s. XVIII)  Jurista i doctor en teologia

C

B

25

Cabanas, Ignasi  (Catalunya, s. XIX - Sóller, Mallorca, 1873)  Pedagog

C

B

26

Cabañas Guevara, Luis  Pseudònim emprat pels periodistes Màrius Aguilar i Diana i Rafael Moragas i Maseras per signar els llibres d'anècdotes Cuarenta años de Barcelona 1890-1930 (1944) i Biografía del Paralelo (1945).

C

B

27

Cabanas i Brunés, Estanislau  (Manresa, Bages, 1825 – Terrassa, Vallès Occidental, 1873)  Pintor

C

B

28

Situació de la comarca de l'Alta CerdanyaCabanassa, la  Municipi de l'Alta Cerdanya: 1.520 m alt, 3,26 km2, 622 hab (1999). Estès pel pla de la Perxa, a la riba dreta de la Tet. El terme és muntanyós i ha basat tradicionalment la seva economia en l'explotació forestal, l'agricultura i la ramaderia, complementades darrerament per la indústria làctia, la qual ha donat un nou impuls a la població. El poble, dit antigament Vilar de Caselles, va esdevenir un centre d'estiueig a partir de mitjan s. XIX. El terme comprén el llogaret de la Perxa (antic priorat benedictí i hospital) i el veïnat de els Molins.

N

M

29

Cabanassa, la  Veïnat del mun. de Reiners (Vallespir), a la dreta del Tec i al límit amb el terme de Ceret.

N

G

30

Cabanasses, les  Antic hostal del mun. de Barruera (Alta Ribagorça)

F

G

31

Cabané i Felisart, Joan  (Sabadell, Vallès Occ., 1903 – Saragossa, Aragó, 1970)  Gastrònom i publicista

C

B

32

Cabané i Manauta, Joaquim  (Barcelona, 1922 - )  Pintor

C

B

33

Cabané i Pibernat, Adolf  (Sabadell, Vallès Occidental, 1911 - )  Músic, compositor i director

C

B

34

Cabanellas, Jaume  (Palma de Mallorca, s. XIX)  Escriptor i periodista

B

B

35

Cabanelles  Municipi de l'Alt Empordà: 194 m alt, 44,93 km2, 230 hab (1999)

C

M

36

Cabanelles, Guillem de  ( ? , s. XII – s. XIII)  Bisbe de Girona (1227-45)

C

B

37

Cabanelles i Cladera, Miquel  (sa Pobla, Mallorca, 1760 – Madrid, 1830)  Metge. Fou inspector general d'epidèmies a València i a Múrcia, i, posteriorment, sotsinspector de medicina i cirurgia a Madrid. L'any 1800 experimentà els efectes dels gasos acidominerals contra la febre groga. Escriví alguns treballs sobre la terapèutica d'aquesta epidèmia.

B

B

38

Cabanes  Poble del mun. de Sant Genís de Fontanes (Vallespir)

N

G

39

Cabanes  Despoblat del mun. d'Alzira (Ribera Alta)

V

G

40

Cabanes, arc de  Monument romà del mun. de Cabanes de l'Arc (Plana Alta)

V

G

41

Cabanes, coma de  Alta vall del mun. de Son (Pallars Sobirà)

C

G

42

Cabanes, Jaume  ( ? , s. XVII)  Frare dominicà

C

B

43

Cabanes, les  Caseriu del mun. de Fossà (Fenolleda)

N

G

44

Cabanes, marquesat de  Títol concedit el 1921 al banquer Josep Garriga-Nogués i Roig

C

H

45

Cabanes, Pere  (País Valencià, s. XV – València, s. XVI)  Pintor

V

B

46

Cabanes, Philippe de  (França, s. XVIII - ? , s. XVIII)  Militar

U

B

47

Cabanes de l'Arc  Municipi de la Plana Alta: 290 m alt, 131,60 km2, 2.390 hab (1999)

V

M

48

Cabanes d'Empordà  Municipi de l'Alt Empordà: 26 m alt, 15,01 km2, 777 hab (1999)

C

M

49

Cabanes i Alibau, Francesc  (Barcelona, 1910 - )  Pintor i escriptor

C

B

50

Cabanes i Badosa, Cèsar  (Arenys de Mar, Maresme, 1887 – Terrassa, Vallès Occidental, 1975)  Escultor

C

B

51

Cabanes i Coma, Marià  (Solsona, Solsonès, s. XVIII)  Advocat i agrònom

C

B

52

Cabanes i d'Escofet, Francesc Xavier de  (Solsona, Solsonès, 1781 – Madrid, 1834) 

C

B

53

Cabanes i d'Escofet, Josep Marià de  (Solsona, Solsonès, 1775 – Barcelona, 1842) 

C

B

54

Cabanes i Pastor, Francesc "el Genovès"  ( ? , Costera, 1954 - )  Pelotari

V

B

55

Cabaneta, pic de la  Cim (2.841 m alt) d'Andorra

A

G

56

Cabaneta, sa  Poble del mun. de Marratxí (Mallorca Occidental)

B

G

57

Cabanilles, Joan Baptista  (Algemesí, Ribera Alta, 1644 – València, 1712)  Compositor

V

B

58

Cabanilles, Lluís de  ( ? , s. XV)  Cavaller

V

B

59

Cabanilles i Palop, Antoni Josep  (València, 1745 – Madrid, 1804)  Botànic

V

B

60

Cabanotes, estret de les  Congost del Segre, als mun. de Cerc i d'Estamariu (Alt Urgell)

C

G

61

Cabanyal, el  Barri marítim de la ciutat de València (Horta)

V

G

62

Cabanyelles i de Vila-rasa, Lluís de  ( ? , s. XV - País Valencià, s. XV)  Governador de València

V

B

63

Cabanyelles i Gallac, Jeroni de  ( ? , s. XV – 1550)  Governador general de València i ambaixador

V

B

64

Cabanyelles i Gallac, Lluís de  ( ? , s. XV – 1523)  Governador general de València (1503-22)

V

B

65

Cabanyeres, Josep Antoni  (Barcelona, s. XIX)  Brodador

C

B

66

Cabanyes  Despoblat de la comarca del Gironès

C

G

67

Cabanyes  Veïnat del mun. de Calonge de les Gavarres (Baix Empordà)

C

G

68

Cabanyes  Antiga parròquia i castell del mun. de Sant Fost de Campsentelles (Vallès Oriental)

C

G

69

Cabanyes, Antoni de  (País Valencià, s. XV – s. XVI)  Pintor

V

B

70

Cabanyes, Francesc  (Barcelona, s. XVII – Catalunya, s. XVII)  Patriota i militar

C

B

71

Cabanyes, les  Municipi de l'Alt Penedès: 252 m alt, 1,79 km2, 516 hab (1999)

C

M

72

Cabanyes, Miquel  ( ? , 1783 – 1840)  Pintor

C

B

73

Cabanyes, riera de  Afluent esquerrà de la riera de Sils, a la comarca de la Selva

C

G

74

Cabanyes, Sant Bartomeu de  Veure> Sant Bartomeu de Cabanyes (Òrrius, Maresme)

C

G

75

Cabanyes i Ballester, Joaquim de  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1799 – Barcelona, 1876)  Pintor

C

B

76

Cabanyes i Ballester, Josep Antoni de  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1797 – 1852)  Comerciant

C

B

77

Cabanyes i Ballester, Manuel de  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1808 – 1833)  Poeta en castellà

C

B

78

Cabanyes i d'Olzinelles, Llorenç de  (Barcelona, 1837 – 1877)  Poeta i literat

C

B

79

Cabanyes i Fuster, Llorenç de  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1756 – 1814)  Comerciant

C

B

80

Cabanyes i Marquès, Alexandre de  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1877 – 1972)  Pintor

C

B

81

Cabanyes i Rabassa, Emili  (Mataró, Maresme, 1850 – 1917)  Arquitecte

C

B

82

Cabaspre i Santjoan, Joan  (Palma de Mallorca, v. 1455 – 1529)  Jurista i comentarista lul·lià

B

B

83

Cabassers  Veure> Cabacés  (Priorat)

C

G

84

Cabdella  Poble del mun. de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà)

C

G

85

Cabdells, puig dels  Cim (819 m alt) entre les comarques de l'Alt Camp i de la Conca de Barberà

C

G

86

Cabeçagut  Veure> Agut, cabeç (les Alcubles i Altura, Alt Palància)

V

G

87

Cabeçó, el  Serra de les comarques d'Alacantí i de la Marina Baixa

V

G

88

Cabello i Ibáñez, Lluís  (Barcelona, s. XIX)  Llicenciat en ciències naturals

C

B

89

Cabero i Vernedas, Manuel  (Barcelona, 1926 - )  Director coral

C

B

90

Cabestany  Llogaret del mun. de Gerri de la Sal (Pallars Sobirà)

C

G

91

Cabestany  Antiga quadra del mun. de Tàrrega (Urgell). Formà part, el s. XIX, del municipi de Riudovelles.

C

G

92

Cabestany  Poble del mun. de Montoliu de Segarra (Segarra)

C

G

93

Situació de la comarca del RossellóCabestany  Municipi del Rosselló: 30 m alt, 10,42 km2, 8.259 hab (1999). Situat entre els rius de la Tet i del Rard. La vida econòmica local es basa en el conreu de la vinya i l'elaboració de vi de qualitat, activitats que han donat lloc a la creació d'una cooperativa vinícola. La població del municipi, molt pròxim a la ciutat de Perpinyà, ha crescut espectacularment durant l'últim terç del s. XX. Al poble destaca l'església parroquial, d'origen romànic, per bé que molt reformada posteriorment. S'hi conserva un important relleu escultòric de marbre del s. XII, d'autor desconegut, anomenat precisament per aquesta obra el Mestre de Cabestany.

N

M

94

Cabestany  Despoblat de l'antic mun. de Pilzà (Benavarri, Ribagorça)

F

G

95

Cabestany, Guillem de  (Rosselló, 1162 ? - 1212 ?)  Trobador en llengua provençal

N

B

96

Cabestany, Mestre de  ( ? , s. XII)  Escultor anònim

N

B

97

Cabestany i Fort, Joan  (Barcelona, 1930 - )  Historiador

C

B