1

2

1

Caldes, Bernat de  ( ? , s. XII – 1190)  Escrivà

C

B

2

Caldes, collet de  Pas de la parròquia d'Andorra la Vella (Andorra). A la vall de la Valira d'Encamp, 1 km a l'est de les Escaldes.

A

G

3

Caldes, Dolça de  ( ? , s. XIII)  Amistançada d'Alfons II

C

B

4

Caldes, Guillem Peris de  ( ? , s. XIII – s. XIV)  Cavaller

C

B

5

Caldes, Pere  (Catalunya, s. XIII)  Religiós mercenari. Fou teòleg de fama i autor de diversos escrits.

C

B

6

Caldes, Pere de  ( ? , s. XIII - Perpinyà ?, s. XIII)  Escrivà

N

B

7

Caldes, Ramon de  (Catalunya, s. XII – 1199)  Jurista

C

B

8

Caldes, Ramon de  ( ? , s. XVI)  Marí  

C

B

9

Caldes, riera de  Curs d'aigua del Vallès

C

G

10

Caldes de Boí  Balneari del mun. de la Vall de Boí (Alta Ribagorça)

F

G

11

Caldes de Malavella  Municipi de la Selva: 84 m alt, 57,19 km2, 3.867 hab (1999)

C

M

12

Caldes de Montbui  Municipi del Vallès Occidental: 203 m alt, 37,92 km2, 12.445 hab (1999)

C

M

13

Caldes de Montbui, marquesat de  Títol de Catalunya, concedit el 1917 a Anna Girona i Vidal

C

H

14

Caldes de Músser  Antic balneari del mun. de Lles (Baixa Cerdanya)

C

G

15

Caldes d'Estrac  Nom oficial i menys conegut del municipi de Caldetes (Maresme)

C

G

16

Caldés i Arús, Vicenç  (Sant Cugat del Vallès, Vallès Oriental, 1886 – Barcelona, 1969)  Escriptor i grafista

C

B

17

Caldesa  Personatge femení

C

V

18

Caldetes  (o Caldes d'Estrac) Municipi del Maresme: 33 m alt, 0,74 km2, 1.937 hab (1999)

C

M

19

Caldoliver, Jaume  (Barcelona, s. XVI)  Escultor

C

B

20

Caldora, Antonio  (Nàpols, Itàlia, s. XIV - ? , s. XV)  Militar

U

B

21

Caldora, Giacomo  (Nàpols, Itàlia, v. 1370 - Circello, Campània, Itàlia, 1439)  Militar

U

B

22

Calduch i Almela, Manuel  (Vila-real, Plana Baixa, 1901 - Castelló de la Plana, 1981)  Farmacèutic

V

B

23

Calella  Municipi del Maresme: 5 m alt, 7,90 km2, 12.503 hab (1999)

C

M

24

Calella de Palafrugell  Poble del mun. de Palafrugell (Baix Empordà)

C

G

25

Calendari Català  (Catalunya, 1865 – 1882)  Publicació anual

C

R

26

Calendari del Pagès  (Catalunya, 1856 - )  Publicació anual

C

R

27

Calendura  Figura construïda el 1573 que toca les hores en el rellotge de la Torre del Consell d'Elx (Baix Vinalopó).

V

A

28

Calendureta  Figura construïda el 1573 que toca els quarts en el rellotge de la Torre del Consell d’Elx (Baix Vinalopó)

V

A

29

Cales Coves  Cala de la costa, al mun. d'Alaior (Menorca)

B

G

30

Caleta, sa  Assentament fenici arcaic del mun. de Sant Josep de sa Talaia (Eivissa)

B

H

31

Caletes, port de ses  Cala de la costa, al mun. de Sant Joan de Labritja (Eivissa)

B

G

32

Caletrus  Sobrenom del guerriller carlí Miquel Vila

C

B

33

Caliban  Pseudònim de l'escriptor Josep Carner i Puig-Oriol

C

B

34

Calicant  Possessió del mun. de Sant Llorenç des Cardassar (Mallorca Oriental)

B

G

35

Calicó i Rebull, Francesc Xavier  (Barcelona, 1907 – 1983)  Numismàtic

C

B

36

Càlig  Municipi del Baix Maestrat: 122 m alt, 27,45 km2, 1.742 hab (1999)

V

M

37

Calixt III “Alfons de Borja”  (la Torre de Canals, Costera, 1378 – Roma, Itàlia, 1458)  Papa

V

B

38

Call, avalot del  Revolta popular que tingué lloc a diverses ciutats dels Països Catalans entre el 9/jul i el 17/ago/1391. Promoguda per uns predicadors castellans que, procedents de Sevilla, exhortaven el poble a envair els calls, saquejar les cases del jueus i assassinar-los. Els avalots, iniciats a València, s'extengueren als d'altres ciutats. El més important fou el de Barcelona (5 d'agost), on el call fou pràcticament destruït; més de mil jueus foren assassinats, i els altres, forçats a la conversió per salvar la vida, malgrat la intervenció de la milícia ciutadana, que hagué de protegir les cases d'alguns burgesos davant l'extensió del tumult popular. Joan I de Catalunya-Aragó ordenà l'execució d'una vintena de responsables, però els calls dels Països Catalans no es referen de llur destrucció.

C

H

39

Call i Franquesa, Domènec  (Barcelona, 1834 – 1894)  Advocat i polític

C

B

40

Call i Morros, Domènec  (Barcelona, 1862 - ? , s. XIX)  Enginyer agrònom

C

B

41

Calladrons  Poble (625 m alt) i antic municipi, agregat al de Benavarri (Ribagorça). Està situat en un tossal a l'esquerra del riu Guart. L'antic terme comprenia també els pobles de Siscar i d'Entença.

F

G

42

Callao, Concepció  (Barcelona, 1895 – 1959)  Contralt

C

B

43

Callao i Oliva, Francesca  (Esparreguera, Baix Llobregat, 1934 – Barcelona, 1981)  Soprano

C

B

44

Callastre  Caseriu del mun. d'Estavar (Alta Cerdanya)

N

G

45

Callau, riera de  Afluent esquerrà de la Tet, a la comarca del Conflent

N

G

46

Calldetenes  Municipi d'Osona: 489 m alt, 5,80 km2, 1.920 hab (1999)

C

M

47

Calleja del Rey, Félix Maria  (Medina del Campo, Castella, 1759 – València, 1828)  Militar

V

B

48

Càller  Ciutat de Sardenya (Itàlia). Molt important durant l'estada catalana a l'illa  

U

H

49

Calles  Municipi dels Serrans: 351 m alt, 64,5 km2, 425 hab (1999)

V

M

50

Callicó i Botella, Ferran  (Barcelona, 1902 - Neronde, País del Loira, 1968)  Dibuixant, pintor i teòric

C

B

51

Callicó i Rebull, Xavier  (Barcelona, 1909 - )  Numismàtic

C

B

52

Cal·lípolis  Antiga ciutat de Catalunya

C

H

53

Callís, Jaume  (Vic, Osona, v. 1370 – Barcelona, 1434)  Jurista i advocat

C

B

54

Callosa, baronia de  Jurisdicció territorial valenciana, vinculada el 1458 per Guerau Bou

V

H

55

Callosa, serra de  Elevació muntanyosa dels mun. de Callosa de Segura, Coix i Redovà (Baix Segura)

V

G

56

Callosa de Segura  Municipi del Baix Segura: 19 m alt, 24,8 km2, 15.291 hab (1999)

V

M

57

Callosa d'En Sarrià  Municipi de la Marina Baixa: 247 m alt, 34,7 km2, 6.365 hab (1999)

V

M

58

Callosilla  Caseriu del mun. de Callosa de Segura (Baix Segura)

V

G

59

Calls, Benet  (Barcelona, s. XVIII – s. XIX)  Pintor i escultor

C

B

60

Callús  Municipi del Bages: 260 m alt, 12,08 km2, 1.347 hab (1999)

C

M

61

Callús, marquesat de  Títol de Catalunya, atorgat pel rei-arxiduc Carles III el 1708 a Jaume Vicenç d'Alemany-Descatllar i de Puig, senyor de la baronia de Callús (Bages), regent de la tresoreria reial. Passà als Despujol, marquesos de Palmerola.

C

H

62

Calm, la  Altre nom del santuari de la Cau (Ripollès).

C

G

63

Calm, roc de la  Cim (2.215 m alt) de la Catalunya del Nord

N

G

64

Calma, pla de la  Contrafort del Montseny, a Catalunya

C

G

65

Calm-agra, pla de  Calma entre els mun. de Mentet (Conflent) i Setcases (Ripollès)

N

G

66

Calmatges  Veïnat del mun. de Sant Llorenç de la Muga (Alt Empordà)

C

G

67

Calmell, Llorenç  (Besalú, Garrotxa, s. XVI - ? , s. XVII)  Jove bruixot

C

B

68

Calmell i Vitores, Josep  (Barcelona, 1873 – 1937)  Pintor i dibuixant

C

B

69

Calmella  Municipi del Rosselló: 469 m alt, 13,22 km2, 42 hab (1999)

N

M

70

Calmette, Josep  (Perpinyà, 1873 - Tolosa de Llenguadoc, França, 1952)  Historiador

N

B

71

Caló, es  Caseriu de l'illa de Formentera (Eivissa i Formentera), a la costa septentrional, a la franja baixa que uneix les dues zones més altes de l'illa. A llevant hi ha la cala del racó des Caló, al peu de la Mola.

B

G

72

Calobra, sa  Llogaret del mun. d'Escorca (Mallorca Septentrional)

B

G

73

Calonge  Poble del mun. de Santanyí (Mallorca Oriental)

B

G

74

Calonge  Municipi del Baix Empordà: 36 m alt, 33,55 km2, 8.757 hab (2004). Situat a la costa, a la badia de Sant Antoni o de Palamós. Cap a l'interior el terme arriba fins al vessant oriental de les Gavarres, amb grans extensions de pinedes i suredes. Les activitats econòmiques tradicionals del municipi (agricultura, ramaderia i indústria surera) s'han vist superades pel turisme i el comerç. A la vila destaquen el castell de Calonge, ben conservat, amb torres i muralles del s. XIII, i l'església parroquial de Sant Martí, del s. XVIII, que substituí la primitiva església romànica. El terme, on han estat trobades restes ibèriques i romanes, comprèn, entre altres nuclis de població, el complex turístic de Sant Antoni de Calonge.

C

M

75

Calonge, baronia de  Jurisdicció territorial catalana, concedida el 1474 a Martí Guerau de Cruïlles

C

H

76

Calonge de Segarra  Municipi d'Anoia: 643 m alt, 37,28 km2, 192 hab (1999)

C

M

77

Calonge i Fenollet, Eusebi de  (Vitòria, País Basc, 1814 – Madrid, 1874)  Militar i polític

E

B

78

Calort  (Catalunya, s. VIII – s. IX)  Abat de Sant Sadurní de Tavèrnoles  

C

B

79

Calp  Municipi de la Marina Alta: 59 m alt, 23,64 km2, 15.605 hab (1999)

V

M

80

Calpena i Àvila, Lluís  (Biar, Alcoià, 1860 – Madrid, 1921)  Eclesiàstic i predicador

V

B

81

Calpes, Los  Caseriu del mun. de la Pobla d'Arenós (Alt Millars), al sud del poble.

V

G

82

Calsamiglia i Vives, Josep Maria  (Barcelona, 1913 – 1982)  Filòsof i editor. Llicenciat en filosofia i lletres el 1932, exercí de professor a l'Institut Escola i el 1933 a la Universitat de Barcelona, d'on fou expulsat el 1939, arran de la victòria franquista. El 1941 fundà, amb Alexandre Argullós, Edicions Ariel. Des del 1969 exercí com a professor d'història de la filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona.

C

B

83

Calsina i Baró, Ramon  (Poble Nou, Barcelona, 1901 - )  Pintor i dibuixant

C

B

84

Caltabellotta, pau de  (Caltabellotta, Sicília, Itàlia, 31/ago/1302)  Tractat signat entre Carles II de Nàpols i Frederic II de Sicília, per la possessió de l'illa. Signada després de vint anys de lluites (1283) entre el papat, els angevins i la dinastia catalana. Fou el primer pas decisiu per a la possessió catalana de Sicília. Segons els termes del tractat, Frederic II restavà senyor de l'illa amb el títol de rei de Trinàcria, però només en règim vitalici; a la seva mort, l'illa havia de passar als angevins. Vint anys després, però, Frederic II féu jurar als sicilians el seu fill Pere com a successor (1322), amb la qual cosa restà completat el domini de la dinastia catalana a l'illa.

U

H

85

Calva, Joan  (Barcelona, s. XVIII – s. XIX)  Escriptor i eclesiàstic

C

B

86

Calvari, el  Santuari del mun. de Pollença (Mallorca Septentrional)

B

G

87

Calveras i Santacana, Josep  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1890 - Sant Cugat del Vallès, Vallès Oriental, 1964)  Gramàtic i erudit

C

B

88

Calveria, Joan  ( ? , s. XVII - Barcelona ?, s. XVIII)  Militar

C

B

89

Calvet, Ezequiel  (Barcelona, 1780 – 1851)  Capità de fragata

C

B

90

Calvet, Jaume  ( ? , s. XIII)  Jurista

C

B

91

Calvet i de Budalles, Damas  (Figueres, Alt Empordà, 1836 – Barcelona, 1891)  Poeta i dramaturg

C

B

92

Calvet i d'Estrella, Joan Cristòfol  (Sabadell ?, Vallès Occidental, s. XVI - ? , s. XVI)  Cronista

C

B

93

Calvet i Girona, Bernat  (Eivissa, Balears, 1864 - Palma de Mallorca, 1941)  Enginyer de camins

B

B

94

Calvet i Mata, Rossend  (Igualada, Anoia, 1896 – Barcelona, 1986)  Atleta internacional  

C

B

95

Calvet i Móra, Josep  (Argentona, Maresme, 1896 – Bogotà, Colòmbia, 1950)  Polític

C

B

96

Calvet i Pascual, Agustí "Gaziel"  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 7/oct/1887 – Barcelona, 1964)  Periodista. Llicenciat en filosofia i lletres, va ésser col·laborador de "La Veu de Catalunya" des del 1910 i director de "La Vanguardia" (1920-36). Va recollir els seus escrits en diversos volums: Diario de un estudiante en París (1915); Hores viatgeres (1926). Després de la Guerra Civil, va conrear l'assaig: Castella endins (1959), Portugal enfora (1960), etc.

C

B

97

Calvet i Pascual, Enric  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1884 – Barcelona, 1976)  Químic

C

B

98

Calvet i Pintó, Eduard  (Barcelona, 1875 – 1917)  Industrial cotoner i polític

C

B

99

Calvet i Prats, Ferran  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1903 – Barcelona, 1988)  Bioquímic

C

B

100