1

2

1

Campbell, Colin  (Anglaterra, s. XVII - s. XVIII)  Capella anglicà de les forces britàniques al castell de Sant Felip (Menorca), autor de The Anciens and Modern History of the Balearic Islands (Londres 1716), primer llibre conegut en anglès sobre les Illes. És una traducció extractada de la història de Joan Dameto i Vicenç Mut, amb un apèndix del traductor. A la segona edició (1719) donà a conèixer diverses inscripcions romanes.

U

B

2

Campcerver, Ignasi  (Manresa, Bages, 1722 - Ferrara, Emília, Itàlia, 1798)  Humanista

C

B

3

Campdàsens  Llogaret del mun. de Sitges (Garraf)

C

G

4

Campdeparets  Gran masia del mun. de la Quar (Berguedà)

C

G

5

Campderà i Camins, Francesc  (Lloret de Mar, Selva, 1793 – 1865)  Botànic i metge

C

B

6

Campderrós, Josep de  (Barcelona, s. XVIII - Xile ?, s. XIX)  Organista i compositor

C

B

7

Campdevànol  Municipi del Ripollès: 738 m alt, 32,83 km2, 3.349 hab (1999)

C

M

8

Campdevànol, dansa de  FOLK Dansa del mun. de Campdevànol (Ripollès)

C

C

9

Campdevànol, Ildefons de  (Campdevànol, Ripollès, 1745 – Manresa, Bages, 1818)  Frare caputxí

C

B

10

Campdorà  Poble del mun. de Celrà (Gironès)

C

G

11

Campedroni, Antoni  ( ? , s. XIV – Palma de Mallorca ?, s. XIV)  Escultor

B

B

12

Campedroni, Francesc  (Perpinyà, s. XIII – Illes Balears ?, s. XIII)  Escultor. Pare d'Antoni. Fou cridat per Jaume II de Mallorca perquè vingués a l'illa, on havia de realitzar diverses obres per al palau reial.

N

B

13

Campell  Poble del mun. de la Vall de Laguar (Marina Alta)

V

G

14

Campell, el  Municipi de la Llitera: 449 m alt, 57,81 km2, 947 hab (1999)

F

M

15

Campelles  Antic nom de Vilafranca de Conflent (Conflent)

N

G

16

Campelles  Municipi del Ripollès: 1.303 m alt, 19,16 km2, 117 hab (1999)

C

M

17

Campello, el  Municipi de l'Alacantí: 26 m alt, 55,3 km2, 17.564 hab (1999)

V

M

18

Campello, el  Caseriu del mun. de Castalla (Alcoià)

V

G

19

Campeny i Estrany, Damià  (Mataró, Maresme, 1771 - Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 1855)  Escultor

C

B

20

Campeny i Santamaria, Josep  (Igualada, Anoia, 1858 – Barcelona, 1922)  Escultor

C

B

21

Campespín  Caseriu del mun. de Canejan (Vall d'Aran)

C

G

22

Campet de Mirra, el  Altre nom del Camp de Mirra (Alcoià)

V

G

23

Campet, el  Enclavament del mun. de Perafort (Tarragonès), dins el terme de la Pobla de Mafumet.

C

G

24

Campillo, tractat de  (Campillo, Aragó, 1281)  Acord signat entre Pere II de C-A i Alfons X de Castella

E

H

25

Campillo i Mateu, Antoni  (Barcelona, 1698 – 1779)  Notari i erudit

C

B

26

Càmping Club de Catalunya  (Barcelona, 1924 - )  Entitat esportiva

C

E

27

Campins  Municipi del Vallès Oriental: 321 m alt, 7,38 km2, 279 hab (1999)

C

M

28

Campins i Ballester, Llorenç  (Palma de Mallorca, 1732 – Caracas, Veneçuela, 1785)  Metge

B

B

29

Campins i Barceló, Pere Joan  (Palma de Mallorca, 1859 – 1915)  Bisbe de Mallorca (1898-1915)

B

B

30

Campirme, serra de  Alineació muntanyosa (2.633 m alt) de la comarca del Pallars Sobirà

C

G

31

Campllonch i Parés, Eugeni  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1870 - Buenos Aires, Argentina, 1950)  Arquitecte

C

B

32

Campllong  Masia i antic terme del mun. de Castellar del Riu (Berguedà), situada a migjorn del massís dels rasos de Peguera, al pla de Campllong que s'estén dos km d'est a oest, des del coll de la Creu de Campllong (1.300 m alt), partió d'aigües entre el riu Demetge i l'aigua d'Ora. Al centre del pla hi ha les soques de l'històric Pi de les Tres Branques.

C

G

33

Campllong  Municipi del Gironès: 8,65 km2, 112 m alt, 311 hab (1999)

C

M

34

Campllong, Sant Vicenç de  Veure> Sant Vicenç de Campllong (Vernet, Conflent)

N

G

35

Campllong i Guarro, Fèlix  (Mataró, Maresme, s. XVIII – s. XIX)  Escriptor. És autor d'una relació de l'atac i la crema de la capital del Maresme per les forces franceses, l'any 1808.

C

B

36

Campmajor  Llogaret del mun. d'Aravell (Alt Urgell)

C

G

37

Campmajor, riera de  Riu de la comarca del Gironès

C

G

38

Campmany, marquesat de  Títol català, creat el 1798 a favor de Marià Ignasi de Sabater Meca i de Vilanova

C

H

39

Campmany, Montserrat  (Barcelona, 1901 - )  Compositora

C

B

40

Campmany i Ayné, Ramon  (Catalunya, s. XIX - Barcelona ?, s. XX)  Escriptor

C

B

41

Campmany i Cortès, Maria  ( ? , s. XIX - )  Professora

C

B

42

Campmany i Pahissa, Narcís  (Barcelona, 1837 – 1886)  Comediògraf

C

B

43

Campo, Miguel del  (Aiora, Vall de Cofrents, s. XVIII - País Valencià ?, 1819)  Agrònom

C

B

44

Campo de Abajo  Llogaret del mun. d'Alpont (Serrans), a 4 km al sud de la vila

V

G

45

Campo de Arcís, El  Poble del mun. de Requena (Plana d'Utiel)

V

G

46

Campo de Arriba  Llogaret del mun. d'Alpont (Serrans)

V

G

47

Campo de Benacacira  Enclavament del mun. de Xelva (Serrans), situat entre els termes de Titaigües i Toixa. L'antic lloc de Benacacira és actualment deshabitat.

V

G

48

Campo i Pérez, Andreu  (València, 1822 – 1879)  Financer

V

B

49

Campo i Pérez, Josep  (València, 1817 – Madrid, 1889)  Polític i financer

V

B

50

Campo Sagrado, marquès de “Francisco Bernaldo de Quiros Mariño”  (Astúries, 1760 - ? , 1835)  Militar liberal

E

B

51

Campoamor  Barri de la ciutat de Sabadell (Vallès Occidental)

C

G

52

Campoamor, devesa de  Devesa del mun. de Torrevella (Baix Segura)

V

G

53

Campoamor, Ramón de  (Navia, 1817 – Madrid, 1901)  Poeta

E

B

54

Campofranco, marquesat de  (Sicília, Itàlia, 1717 - )  Títol concedit a Antoni Pueyo i Dameto, regidor de Palma de Mallorca, senyor de Campofranco (Sicília) i de Planícia (Mallorca). La senyoria havia estat vinculada el 1650 pel seu avantpassat Joan Sunyer de Joan. Passà als Gual i als Rotten. El seu nét i tercer marquès fou l'escriptor Josep Pueyo i Pueyo.

U

H

55

Campolivar  Barri del mun. de Godella (Horta)

V

G

56

Campolivar, baronia de  Jurisdicció del País Valencià, concedit el 1778 a Bartomeu Mussoles i Pastor

V

H

57

Campomar, Domènec  (Pollença, Mallorca, 1766/67 – Palma de Mallorca, 1830)  Palèograf

B

B

58

Campome  Municipi del Conflent: 560 m alt, 5,26 km2, 106 hab (1999)

N

M

59

Camporan, serra de  Sector a la divisòria d'aigües entre la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana

C

G

60

Camporrells  Municipi de la Llitera: 665 m alt, 26,7 km2, 247 hab (1999). Al límit amb la Baixa Ribagorça, al nord-est de Tamarit de Llitera. El terreny, força accidentat, és en bona part ocupat per boscos i pastures. Els conreus, bàsicament de regadiu (cereals, ametllers, alfals i hortalisses), aprofiten el petit embassament de Santa Anna, amb aigües de la Noguera Ribagorçana. Al secà hi predomina l'olivera. Dins el terme hi ha diverses fonts d'aigües medicinals i un balneari que ha contribuït a convertir el municipi en un centre d'estiueig. La població, amb tot, ha minvat notablement des del 1960. El poble es troba en un turó presidit per la primitiva església romànica de Sant Miquel; l'actual església parroquial, dedicada a sant Pere, és del s. XVIII. Àrea comercial de Lleida.

F

M

61

Camporrells  Llogaret del mun. d'Albesa (Noguera)

C

G

62

Camporrells, Gertrudis  (Catalunya, s. XIX)  Marquesa de Tamarit

C

B

63

Camporrells, Gombau de  (Camporrells, Llitera, s. XII – Lleida, 1205)  Bisbe de Lleida (1192-1205)

F

B

64

Camporrells, pic de  Cim (2.750 m alt) de la Catalunya Nord, a la carena que separa el Capcir de la vall de l'Arieja, al nord del massís del Carlit. Al seu vessant oriental hi ha els estanys de Camporrells (on hi ha el refugi de Camporrells), capçalera de la vall de Lladura.

N

G

65

Camporrobles  Municipi de la Plana d'Utiel: 908 m alt, 89,5 km2, 1.392 hab (1999). A la zona de llengua castellana del País Valencià, al límit amb la Manxa. El principal recurs és l'agricultura, amb conreus de cereals i vinya. Bestiar oví. La vila està situada al costat d'una llacuna, pertangué a Castella fins al 1851 i depengué de Requena fins al 1782. El terme comprèn, a més, el llogaret de La Loberuela. Àrea comercial d'Utiel.

V

M

66

Campos  Municipi de Mallorca Oriental: 22 m alt, 149,7 km2, 7.040 hab (1999)

B

M

67

Campos, Vicent  (València, 1702 – s. XVIII)  Violinista

V

B

68

Campos d'Arenós  Antic municipi de l’Alt Millars: 14,05 km2, 548 m alt

V

G

69

Campos i Carreras, Antoni  (Alacant, 1840 – 1870)  Escriptor

V

B

70

Campos i Vassallo, Rafael  (Alacant, 1849 – 1902)  Escriptor

V

B

71

Camposat, Bernat  (Manlleu, Osona, s. IX)  Religiós

C

B

72

Camposines, les  Antiga quadra del mun. de la Fatarella (Terra Alta)

C

G

73

Campossí  Municipi de la Fenolleda: 656 m alt, 17,04 km2, 35 hab (1999)

N

M

74

Campquerdós, serra de  Serra de la comarca de l'Alta Cerdanya, al límit amb la Baixa Cerdanya, que culmina al puig de Campquerdós (2.914 m alt). S'uneix al pic d'Envalira a través de la portella Blanca d'Andorra, al vessant oriental de la qual es forma la vall de Campquerdós, que aflueix a la vall de Querol per la dreta, prop de Porta.

N

G

75

Camp-real  Santuari del mun. de Massoteres (Segarra)

G

76

77

78

79

80

81

82

83

84

85

86

87

88

89

90

91

92

93

94

95

96

97

98