descripció

Carelles, Agustí  (Barcelona, s. XVIII)  Matemàtic i astrònom

C

B

Carerac  Antic terme del mun. de Caldes de Montbui (Vallès Occidental)

C

G

Carerac i de Solà, Josep de  (Osona, s. XVII - la Gleva, les Masies de Voltregà, 1714)  Cavaller

C

B

Caresmar i Alemany, Jaume  (Igualada, Anoia, 1717 – Barcelona, 1791)  Eclesiàstic i erudit

C

B

Careta i Vidal, Antoni  (Gràcia, Barcelona, 1834 – Barcelona, 1924)  Escriptor

C

B

Cariati, principat de  Títol senyorial concedit a Nàpols (Itàlia) el 1505 per Ferran II de C-A

U

H

Carig  Sector de la ciutat de Badalona (Barcelonès)

C

G

Carini, principat de  Títol senyorial de Sicília (Itàlia), concedit el 1621 a Vicenç de la Grua-Talamanca i Tocco

U

H

Carinyena  Partida del mun. de Vila-real (Plana Baixa)

V

G

Caritat, tossal de la  Cim del mun. de l'Estany (Bages)

C

G

Cariteo, Il  Altre nom del poeta Benet Garret

C

B

Carivenys, la Pobla de  Veure> Pobla de Carivenys, la (Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà)

C

G

Carlares, vall de  Vall dels ports de Beseit, a Catalunya

C

G

Carlat, vall de  Nom de la capçalera de la vall del Ter, a Catalunya

C

G

Carles  Despoblat del mun. d'Alfara dels Ports (Baix Ebre)

C

G

Carles, Lluís  (Tortosa, Baix Ebre, 1899 - )  Jesuïta

C

B

Carles II de Castella i de Catalunya-Aragó  (Madrid, 1661 – 1700)  Rei  

E

B

Carles I de Catalunya-Aragó  Veure> Carles V

E

B

Carles II de Catalunya-Aragó  Veure> Carles II de Castella i de Catalunya-Aragó

E

B

Carles III de Catalunya-Aragó  Veure> Carles VI

E

B

Carles I de Nàpols  (Nàpols, Itàlia, 1226 – Foggia, Itàlia, 1285)  Rei de Sicília i de Nàpols  

U

B

Carles I de Sicília  (Sicília, Itàlia, 1226 – 1285)  Rei de Sicília  

U

B

Carles II de Sicília “el Coix”  (Sicília, Itàlia, 1248 – 1309)  Rei de Sicília  

U

B

Carles III d'Espanya  (Madrid, 1716 – 1788)  Rei

E

B

Carles IV d'Espanya  (Nàpols, Itàlia, 1748 – Roma, Itàlia, 1819)  Rei

U

B

Carles V  (Gant, Alemanya, 1500 – Yuste, 1558)  Rei de Catalunya-Aragó (Carles I) (1519-56)

E

B

Carles VI "Carles d'Àustria"  (Viena, Àustria, 1685 – 1740)  Rei de Catalunya-Aragó (Carles III) (1705-17 i 1725)

E

B

Carles d'Aragó  (Peñafiel, Castella, 1421 – Barcelona, 1461)  Duc de Gandia

C

B

Carles d'Àustria  (Valladolid, Castella, 1545 – Madrid, 1568)  Príncep

E

B

Carles i Alonso, Pasqual  (València, 1832 – 1900)  Polític

V

B

Carles i Gabarró, Francesc  (Igualada, Anoia, s. XIX – Barcelona, 1874)  Advocat i periodista

C

B

Carles i Gordó, Ricard Maria  (València, 1926 - )  Eclesiàstic

V

B

Carles i Rosich, Domènec  (Barcelona, 1888 – Olot, Garrotxa, 1962)  Pintor  

C

B

Carles i Tolrà, Emília  (Cabrils, Maresme, 1848 – 1914)  Marquesa

C

B

Carlet  Municipi de la Ribera Alta: 48 m alt, 45,6 km2, 14.041 hab (1999)

V

M

Carlet  Partida del mun. d’Amposta (Montsià)

C

G

Carlet, comtat de  Títol senyorial, concedit el 1604 a Jordi de Castellví i López de Mendoza

V

H

Carlí, mestre  Sobrenom amb què és identificat el mestre d'obres Carles Galters

C

B

Carlina, Primera Guerra  (Espanya, 1833 – 1840)  Guerra civil, també anomenada Guerra dels Set Anys

E

H

Carlina, Segona Guerra  (Espanya, 1846 – 1849)  Guerra civil, també anomenada Guerra dels Matiners

E

H

Carlina, Tercera Guerra  (Espanya, 1872 – 1876)  Guerra civil

E

H

Carlit, el  Massís del Pirineu axial oriental, a la comarca de l'Alta Cerdanya  

N

G

Carlotta, Ricard  (Illes Balears, s. XIX)  Pintor

B

B

Carlston  Pseudònim de l'il·lusionista Carles Bucheli i Sabater

C

B

Carme  Municipi de l'Anoia: 351 m alt, 11,22 km2, 684 hab

C

M

Carme, colònia del  Colònia minera del mun. de Cercs (Berguedà)

C

G

Carme, colònia del  Altre nom de Son Serra de Marina (Santa Margalida, Mallorca Septentrional)

B

G

Carme, el  Barri de la ciutat de València (Horta)

V

G

Carme, el  Parròquia del mun. de Sant Josep de sa Talaia (Eivissa)

B

G

Carme de Periques, el  Església del mun. de Puig-reig (Berguedà)

C

G

Carme d'Onda, el  Convent del mun. d'Onda (Plana Baixa)  

V

G

Carmel, el  Barri de la ciutat de Barcelona (Barcelonès), a l'antic terme d'Horta. Al vessant septentrional del turó del Carmel o turó d'en Móra (267 m alt), punt culminant de l'alineació formada pels turons de la Creueta del Coll, del Carmel, de la Peira i de la Rovira, que separa Horta de Gràcia i Sant Gervasi de Cassoles; enllaça a la part més baixa amb la Teixonera i amb el nucli antic i l'eixample d'Horta. Els anys vint era format principalment per torres d'estiueig; a partir del 1950 s'hi inicià la construcció a gran escala i d'una manera anàrquica, tot i que és considerat oficialment zona verda. El fort pendent agreuja la manca de planificació urbanística. Els serveis i les comunicacions a mitjans del s. XX eren gairebé inexistents. La població és principalment d'origen andalús. El santuari del Carmel (la Mare de Déu del Carmel), donà nom al turó i al barri. Al vessant meridional hi ha el parc Güell (1903).

C

G

Carmen Campidoctoris  (Ripoll, Ripollès, s. XIII)  Cançó

C

C

Carmençó, castell de  Antic castell del mun. de Vilajuïga (Alt Empordà)

C

G

Carmeniu  Llogaret del mun. de Castellbó (Alt Urgell)

C

G

Carmig, Francesc  (Barcelona, 1641 - la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1677)  Escriptor  

C

B

Carmona i Ristol, Àngel  (Lleida, 1924 - )  Escriptor

C

B

Carnalets, riera de  Curs d'aigua de la comarca de Ripollès

C

G

Carner, Sant Jordi del  Veure> Sant Jordi del Carner (Ceret, Vallespir)

N

G

Carner i Borràs, Antoni  (Igualada, Anoia, 1904 – 1978)  Cronista

C

B

Carner i Puig-Oriol, Josep  (Barcelona, 9/feb/1884 - Brussel·les, Bèlgica, 4/jun/1970)  Escriptor. Figura clau del noucentisme i de les lletres catalanes del s. XX i mestre de diverses generacions de poetes. Llicenciat en dret (1902) i en filosofia i lletres (1904), integrà en el catalanisme de Prat de la Riba, que el nomenà membre de l'IEC, i aportà a l'obra normativa de Pompeu Fabra prop de dos mil neologismes. Des de "La Veu de Catalunya" destacà com a periodista polític i polemista. Separat de la Lliga a la mort de Prat de la Riba defensà posicions més socialistes. Ingressà a la carrera consular (1921) i exercí càrrecs a diverses ciutats d'Europa i Amèrica. Fidel a la República, el 1938 abandonà la carrera diplomàtica i es traslladà a Mèxic (1939-45), on professà a la universitat i desplegà una intensa activitat cultural i de suport als joves escriptors catalans exiliats, i posteriorment a Brussel·les (1945-70), on fou professor de la Universitat Lliure i conseller del govern de la Generalitat a l'exili (1945-48). Escriptor precoç i d'una riquesa d'idioma prodigiosa, amb la publicació d'Els fruits saborosos (1906) es consagrà el gran poeta del Noucentisme, reflex del seu ideal: perfecció formal, contenció, exaltació del tòpic mediterrani, ironia punyent, estilització dels sentiments. De la seva obra poètica Verger de galanies (1911), La paraula en el vent (1914), Auques i ventalls (1914), Bella terra, bella gent (1918), L'ínútil ofrena (1924), El cor quiet (1925), El tomb de l'any (1966), etc. Escriví també un llarg poema èpico-líric, Nabí (1941), el divertiment El giravolt de maig (1928), musicat per E. Toldrà, i diversos llibres de prosa (Tres estels i un ròssec, 1927) i féu magistrals i enriquidores traduccions de les obres de Dickens, Shakespeare, Lafontaine, Leopardi, etc. Les Obres completes (1966) recullen tota la seva obra publicada, en prosa i en vers.

C

B

Carner i Ribalta, Josep  (Balaguer, 1898 – Califòrnia, USA, 1988)  Polític i escriptor

C

B

Carner i Romeu, Jaume  (el Vendrell, Baix Penedès, 1867 – Barcelona, 1934)  Advocat i polític

C

B

Carnicer, Manuel  (Alcanyís, Aragó, 1790 - Miranda de Ebro, Castella, 1835)  Militar  

E

B

Carnicer i Batlle, Miquel  (Tàrrega, Urgell, 1793 – Sevilla, Andalusia, 1866)  Guitarrista

C

B

Carnicer i Batlle, Ramon  (Tàrrega, Urgell, 1789 – Madrid, 1855)  Compositor  

C

B

Carnicer i Rossell, Lleó  (Sabiñán, Aragó, 1826 - Palma de Mallorca, 1915)  Periodista

B

B

Carnisser, Jaume  ( ? , s. XVI - Santes Creus ?, Alt Camp, 1619)  Abat de Santes Creus

C

B

Caro, el  Cim del mun. de Roquetes (Baix Ebre)

C

G

Caro, Joan  (València, s. XV – 1524)  Dirigent agermanat

V

B

Caro i Maça de Liçana, Pere  (Novelda, Valls del vinalopó, s. XVIII – Alger, Algèria, 1775)  Militar  

V

B

Caro i Maça de Liçana, Ventura  (València, 1742 – València, 1809)  Militar

V

B

Caro i Sureda, Joan  (Palma de Mallorca, 1775 - Alcalá de Henares, Madrid, 1829)  Militar

B

B

Caro i Sureda, Josep  (Palma de Mallorca, 1764 – 1813)  Marí i militar  

B

B

Caro i Sureda, Maria  (Palma de Mallorca, 1768 – 1827)  Doctora en filosofia

B

B

Caro i Sureda, Pere  (Palma de Mallorca, 1761 - Cartaxo, Extremadura, 1811)  Militar

B

B

Carod-Rovira, Josep Lluís  (Cambrils, Baix Camp, 1952 - )  Polític

C

B

Caroig, el  Massís a la part meridional del País Valencià, de la serralada ibèrica

V

G

Carol, Josep  (Barcelona, 1928 - )  Compositor

C

B

Carol i Foix, Agustí  (Barcelona, 1923 – 1996)  Veterinari i polític

C

B

Carolines, les  Barri de la ciutat d'Alacant (Alacantí)

V

G

Carpesa  Poble del mun. de València (Horta)

V

G

Carr, Tom  (Tarragona, 1956 - )  Artista plàstic

C

B

Carraixet  Caseriu del mun. de Xàtiva (Costera)

V

G

Carraixet  Despoblat del mun. d'Alboraia (Horta)

V

G

Carraixet, barranc de  Curs d'aigua en el centre del País Valencià

V

G

Carrànima Santuari del mun. d'Abella de la Conca (Pallars Jussà)

C

G

Carrasca, la  Caseriu del mun. de Nàquera (Camp de Túria)

V

G

Carrasca, la  Llogaret del mun. d'Alpont (Serrans)

V

G

Carrascal, el  Llogaret del mun. de la Jana (Baix Maestrat)

V

G

Carrascal, el  Despoblat del mun. del Mas de Barberans (Montsià)

C

G

Carrascar d'Alcoi, serra del  Serra del mun. d'Alcoi (Alcoià)

V

G

Carrascar de la Font-Roja, parc natural del  Espai natural protegit de la comarca de l'Alcoià  

V

G

Carrascar de Parcent, serra del  Serra del mun. d'Alcoi (Alcoià)

V

G

Carrasclet, el  Sobrenom amb què fou conegut el guerriller Pere Joan Barceló i Anguera

C

B

Carrasco, Joaquim  (Barcelona, 1881 - ? , s. XX)  Actor cinematogràfic

C

B

Carrasco i Formiguera, Lluís  (Barcelona, 1888 - )  Metge

C

B

Carrasco i Formiguera, Manuel  (Barcelona, 1890 – Burgos, Castella, 1938)  Polític i advocat. Ocupà diversos càrrecs públics a Catalunya. Des de jove milità en les files catalanistes. El 1922 participà en la fundació d'Acció Catalana. Durant la dictadura de Primo de Rivera va ser empresonat a Burgos i desterrat a Tamarit de la Llitera. El 1930 representà Acció Catalana al Pacte de Sant Sebastià. Formà part dels primers governs del president Macià. Diputat a Corts per Girona, defensà fermament la integritat de l'Estatut votat pel poble, i també els drets dels religiosos. Deixà Acció Catalana per incorporar-se a la direcció d'Unió Democràtica de Catalunya. En la revolta franquista, amb els seus companys de partit, es mantingué fidel al govern legítim i ajudà a salvar vides i a evitar altres desastres. Amenaçat, però, per elements incontrolats, la Generalitat l'envià a Euskadi per protegir-lo. En el segon viatge que hi féu, per mar, va ser capturat, amb tota la família, pel creuer Canarias i, empresonat novament a Burgos, fou condemnat a mort i executat pel règim franquista.

 Enllaços: PATRIÒTES CATALANS - VIQUIPÈDIA