1

2

1

Casesblanques  Altre nom del lloc de Micena (Otos, Vall d'Albaida)

V

G

2

Casesjuntes, les  Rodal del mun. d'Elx (Baix Vinalopó)

V

G

3

Casesnoves, les  Caseriu del mun. de Font-rubí (Alt Penedès)

C

G

4

Casesnoves, les  Veïnat del mun. de Hostalets de Pierola (Anoia), a l'esquerra de la riera de Pierola.

C

G

5

Casesnoves de Cal Marquès, les  Veïnat del mun. de Castellví de la Marca (Alt Penedès), al sud-oest de la Múnia.

C

G

6

Casesnoves de Can Pardo, les  Veïnat del mun. de Mediona (Alt Penedès). Al límit amb el terme de la Llacuna, al fons de la vall de Casesnoves, afluent per la dreta de la riera de Mediona, al vessant septentrional de la serra de Font-rubí.

C

G

7

Casesnoves de la Mata, les  Raval del mun. de Font-rubí (Alt Penedès)

C

G

8

Casesnoves de la Riera, les  Veïnat del mun. de Castellví de la Marca (Alt Penedès)

C

G

9

Casesnoves de Sant Martí Sarroca, les  Raval del mun. de Sant Martí Sarroca (Alt Penedès), al peu del turó on hi ha el nucli antic, a la carretera de Vilafranca a la Llacuna.

C

G

10

Casesnoves de Torrent, les  Antic lloc del mun. de Paiporta (Horta)

V

G

11

Casesroges, les  Veïnat del mun. de Sant Cugat Sesgarrigues (Alt Penedès)

C

G

12

Casesroges, les  Veure> Sant Esteve del Pont (Castellciutat, Alt Urgell)

C

G

13

Caseta, pla de la  Territori del mun. de Tormos (Marina Alta)

V

G

14

Casetes, Dídac  (Barcelona, s. XVII – s. XVIII)  Metge i polític

C

B

15

Casetes, les  Veïnat del mun. de Planoles (Ripollès)

C

G

16

Casetes, les  Barri del mun. de Vallirana (Baix Llobregat)

C

G

17

Casetes, les  Barri del mun. de Rajadell (Bages)

C

G

18

Casetes de Badia, les  Barri del mun. de Montcada de l'Horta (Horta)

V

G

19

Casetes de Gil, les  Caseriu del mun. de Biar (Alcoià)

V

G

20

Casetes de la Gornal, les  Barri del mun. de Castellet i la Gornal (Garraf)

C

G

21

Casetes de Llobets, les  Veïnat del mun. de Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès)

C

G

22

Casetes de Llopard, les  Veïnat del mun. de l'Arboç (Baix Penedès)

C

G

23

Casetes de N'Oliveró, les  Veïnat del mun. de Castellbisbal (Vallès Occidental)

C

G

24

Casetes d'en Mussons, les  Veïnat del mun. d'Òdena (Anoia)

C

G

25

Casetes d'En Vives, les  Veïnat del mun. d'Òdena (Anoia)

C

G

26

Casey i Moore, William  (Carraig, Irlanda, 1797 – Barcelona, 1857)  Filòleg

C

B

27

Casino Mercantil  (Barcelona, 1851 - )  Associació

C

C

28

Casino Mercantil Barcelonès  (Barcelona, 1860 – 1872)  Entitat

C

C

29

Casinos  Municipi del Camp de Túria: 288 m alt, 41,57 km2, 2.397 hab (1999)

V

M

30

Casivanyes  Caseriu del mun. de Tàrbena (Marina Baixa)

V

G

31

Casó, el  Veïnat del mun. de Montclar de Berguedà (Berguedà)

C

G

32

Casolet  Veure> Montnegre (Alacant, Alacantí)

V

G

33

Casós  Poble del mun. de Llesp (Alta Ribagorça)

F

G

34

Casòs  Caseriu del mun. de Malpàs (Alta Ribagorça)

F

G

35

Casota, la  Antiga quadra i hostal de l'antic mun. de Fígols de la Conca (Tremp, Pallars Jussà).

C

G

36

Casotes, les  Veïnat del mun. de Sant Llorenç de Cerdans (Vallespir)

N

G

37

Casots, els  Veïnat del mun. de Subirats (Alt Penedès)

C

G

38

Casots, els  Jaciment paleontològic del Miocè inferior, al mun. de Subirats (Alt Penedès)

C

H

39

Casp, Compromís de  (Casp, Aragó, 24/jun/1412)  Acord adoptat del compromís pres a Alcanyís (Aragó) d'elegir nou jutges o compromissaris dels regnes de la Corona de Catalunya-Aragó -tres d'Aragó, tres del Principat i tres del País Valencià- per declarar el successor de Martí l'Humà, mort sense hereu directe. Els principals pretendents eren: el comte Jaume d'Urgell, besnét per línia masculina d'Alfons II; Frederic de Luna, fill natural de Martí el Jove; Lluís d'Anjou, nét per línia femenina de Joan I; Alfons II de Gandia i Ferran de Trastàmara, besnét per línia femenina d'Alfons II. Tot i que el pretendent amb més drets era el comte d'Urgell, la força i el nombre dels enemics del comte, l'animadversió dels parlamentaris aragonesos, la campanya en contra empresa per sant Vicent Ferrer i el papa Benet XIII, partidaris de Ferran de Castella, i les poques simpaties que despertava entre la burgesia, juntament amb la presència de tropes enviades per Ferran al regne de València, van fer necessària una solució pactada entre els parlamentaris d'Aragó i el Principat consistent en la designació de jutges que havien de resoldre el conflicte. Els compromisaris, la majoria partidaris de Ferran, reunits a Casp, dictaren sentència favorable a Ferran de Castella, home poderós i favorable als interessos de l'aragonès papa Benet, i d'aquesta manera va ser introduïda la nova dinastia Trastàmara a la Corona de Catalunya-Aragó. (EUC)

P

H

40

Casp, comtat de  Títol concedit el 1878 al general Eulogi Despujol i Dusai.

E

H

41

Casp i Verger, Vicent  (Carlet, Ribera Alta, 1906 - Palma de Mallorca, 1992)  Poeta. Germà de Xavier. Publicà poesia a les revistes "El Vers Valencià", de Josep M. Bayarri, i "Acció". És autor dels llibres Instantànies (1936), Polsina d'hores (1949), A temps de cor (1951) i Foc (1952). (GEC)

V

B

42

Casp i Verger, Xavier  (Carlet, Ribera Alta. 1915 - )  Escriptor i editor

V

B

43

Cassà de la Selva  Municipi del Gironès: 45,0 km2, 137 m alt, 7.583 hab (1999)

C

M

44

Cassadó i Moreu, Gaspar  (Barcelona, 1897 – Madrid, 1966)  Violoncel·lista i compositor. Deixeble de Pau Casals des del 1908, a partir del 1923 oferí concerts en nombrosos països. És autor de transcripcions per a violoncel i també compongué obres de cambra, oratoris i un concert.

C

B

45

Cassadó i Valls, Joaquim  (Mataró, Maresme, 1867 – Barcelona, 1926)  Compositor i organista

C

B

46

Cassador, Just  Pseudònim de l'arqueòleg i historiador Josep Gudiol i Cunill.

C

B

47

Cassany, Josep  ( ? , s. XVII – 1750)  Escriptor

C

B

48

Cassany, Rafael  (la Seu d'Urgell, Alt Urgell, s. XVII – s. XVIII)  Jesuïta i historiador

C

B

49

Cassanya, la  Veïnat del mun. de Sautó (Conflent), a l'esquerra de la Tet, damunt la qual hi ha la central hidroelèctrica de la Cassanya, amb un salt de 432 m alt, una potència instal·lada de 12 milions de kW/A i una producció mitjana de 36 milions de kWh.

N

G

50

Cassanyes  Municipi de la Fenolleda: 540 m alt, 15,15 km2, 199 hab (1999)

N

M

51

Cassanyes, Jaume Josep  (Canet, Rosselló, 1758 – 1843)  Polític, cirurgià i militar

N

B

52

Cassanyes i Mestre, Magí Albert  (Sitges, Garraf, 1893 – Barcelona, 1956)  Crític d'art

C

B

53

Cassen  Pseudònim de l'actor Cast Sendra i Barrufet

C

B

54

Cassenyau, Era  Veïnat del mun. de Canejan (Vall d'Aran)

C

G

55

Casserres  Municipi del Berguedà: 611 m alt, 28,91 km2, 1.648 hab (1999)

C

M

56

Casserres, monestir de  Antic monestir benedictí del mun. de les Masies de Roda (Osona)

C

G

57

Casserres del Castell  Antic municipi de la Baixa Ribagorça 

F

G

58

Cassià, Jaume  (Vic ?, Osona, s. XVI - ? , s. XVI)  Professor universitari

C

B

59

Cassibrós  Poble del mun. de Ribera de Cardós (Pallars Sobirà)

C

G

60

Cassoles  Veure> Sant Gervasi de Cassoles (Barcelona, Barcelonès)

C

G

61

Cassovall  Poble del mun. de Pallerols del Cantó (Alt Urgell)

C

G

62

Cassovall  Llogaret del mun. d'Enviny (Pallars Sobirà)

C

G

63

Cast, el  Sobrenom del rei Alfons I de Catalunya-Aragó

C

B

64

Casta, marquesat de la  Títol d'Aragó, atorgat el 1627 a Lluís Pardo de la Casta i Vilanova

E

H

65

Castaldo i París, Lluís  (Sóller, Mallorca, 1936 - )  Ceramista. Format a Mallorca (Escola d'Arts i Oficis, 1955) i a Barcelona (Escola de Belles Arts, 1956, i Escola Massana, 1960). Deixeble de Josep Llorens i Artigas. Autor d'atuells de gres, de forma i coloració originals, i de murals aplicats a obres arquitectòniques a Mallorca. La seva obra, inspirada en la tradició popular, és representada a nombrosos museus i col·leccions.

B

B

66

Castàlia  Antiga ciutat ibèrica, al mun. de Castelló de la Plana (Plana Alta)

V

G

67

Castalla  Municipi de l'Alcoià: 675 m alt, 114,6 km2, 7.631 hab (1999)

V

M

68

Castalla, baronia de  Jurisdicció del País Valencià, vinculada el 1364 per Ramon Vilanova i Lladró

V

H

69

Castalla, foia de  Vall de la comarca de l'Alcoià, per on passa el riu Verd

V

G

70

Castalla, primer combat de  (Castalla, Alcoià, 21/jul/1812)  Acció bèl·lica durant la guerra del Francès. Foren derrotades les forces del general O'Donnell (12.000 homes) quan intentaven d'expulsar els francesos de la foia de Castalla. Després d'intentar de resistir dins la vila de Castalla i havent tingut 3.634 baixes, les tropes d'O'Donnell es retiraren a Alacant, ciutat que els francesos no aconseguiren d'ocupar aleshores a causa de la intervenció anglo-siciliana. Com a conseqüència d'aquesta derrota, José O'Donnell fou substituït per Francisco J. Elío com a capità general de València.

V

H

71

Castalla, segon combat de  (Castalla, Alcoià, 13/abr/1813)  Acció bèl·lica durant la guerra del Francès. Foren derrotades les forces franceses del general Suchet per les aliades dels generals Wittingham i Murray, replegades a Castalla després de les derrotes del general Elío a Villena i de Murray al port de Biar. Per part dels aliats es destacà la divisió mallorquina. Hi prengueren part uns 20.000 homes per banda. Suchet s'hagué de retirar fins al Xúquer, fet que precedí l'evacuació francesa del País Valencià (5/jun/1813).

V

H

72

Castañeda, Antonio de  (Valladolid, Castella, 1507 – Illes Balears, 1583)  Eclesiàstic

B

B

73

Castañeda i Chornet, Josep  (València, 1900 - ? , 1987)  Economista

V

B

74

Castañer i Segura, Ramon  (Alcoi, Alcoià, 1929 - )  Pintor

V

B

75

Castanesa  Antic municipi de l'Alta Ribagorça: 58,97 km2, 1.502 m alt. El 1966 fou agregat al de Montanui

F

G

76

Castanesa, vall de  Vall drenada per la Valira de Castanesa, a la comarca de l'Alta Ribagorça

F

G

77

Castaño i Llull, Jeroni  (Maó, Menorca, 1853 – Palma de Mallorca, 1931)  Pedagog

B

B

78

Castaños, Francisco Javier  (Madrid, 1756 – 1852)  Militar

E

B

79

Castaños, José Felipe  ( ? , s. XVIII)  Polític i militar

E

B

80

Castanya, la  Poble del mun. del Brull (Osona)

C

G

81

Castanyadell, Sant Pere de  Veure> Sant Pere de Castanyadell (Vilanova de Sau, Osona)

C

G

82

Castanyeda, Abdó  (València, s. XVI – 1629 ?)  Pintor, documentat des del 1607. Probablement és l'autor d'algunes obres atribuïdes a Gregori Castanyeda, com la Santa Maria del Popolo, a Santa Úrsula de València, d'estil pre-rebaltià. Col·laborà amb Francesc Ribalta i la seva escola en la pintura de les portes del retaule d'Andilla (1624-26). Hom li atribueix el Sant Miquel del Museu de Belles Arts de València.

V

B

83

Castanyeda, Gregori  (País Valencià ?, s. XVII)  Pintor

V

B

84

Castanyeda i Pujassons, Jacint  (Xàtiva, Costera, 1743 - Iba-nei, Tonquín, Xina, 1773)  Dominicà

V

B

85

Castanyer, Onofre  (Catalunya ?, s. XVI)  Poeta

C

B

86

Castanyer i Figueres, Maria  (Girona, 14/ago/1913 - )  Poetessa. Formà part de l'equip iniciador de la revista "Presència" de Girona. Autora dels llibres de poesia: Cançons del color del temps (1949), Retrobar-me en la terra (1958) i Immortal (1960).

C

B

87

Castanyer i Fons, Angelí  (Huénaja, Andalusia, 1905 - )  Escriptor

V

B

88

Castanyer i Mayol, Miquel Antoni  (Adjuntas, Puerto Rico, 1914 - )  Escriptor

B

B

89

Castanyet  Poble del mun. de Santa Coloma de Farners (Selva)

C

G

90

Castanys i Borràs, Valentí  (Barcelona, 1898 – 1965)  Dibuixant i periodista

C

B

91

Castanys i Fornells, Valentí  (Barcelona, 1927 - )  Dibuixant

C

B

92

Castanys i Solà, Francesc  (Olot, Garrotxa, 1810 – Salamanca, Castella, 1859)  Jurista i polític

C

B