1

2

1

Catalán Realista, El  (Manresa, Bages, 4/set/1827 - 2/oct/1827)  Periòdic trimestral. Editat pels reialistes. De molt curta durada (13 núms.), pot ésser considerat un dels òrgans del naixent moviment carlí. Portava com a subtítol Viva la Religión, viva el Rey absoluto, viva la Inquisición, muera la Policía, muera el Masonismo y toda secta oculta.

C

R

2

Catalan Review International Journal of Catalan Culture  (Barcelona, 1986 - )  Publicació editada per Quaderns Crema. El patronatge es de la North American Catalan Society. Amb una clara orientació cultural, edita textos en català i anglès.

C

R

3

Catalan, Ramon  (Castelló de la Plana, s. XIX – s. XX)  Pintor

V

B

4

Catalana  (Barcelona, 1918 – 1926)  Revista

C

R

5

Catalana, Editorial  (Barcelona, 1917 – 1923)  Editorial

C

N

6

Catalana, la  Partida del mun. de Castelló de la Plana (Plana Alta), prop del Grau.

V

G

7

Catalana, la  Barri de la ciutat de Sant Adrià del Besòs (Barcelonès)

C

G

8

Catalana, mar  Sector de les Illes Balears, entre les illes i la costa de la península

B

G

9

Catalana de Gas i Electricitat  (Barcelona, 1843 – 1990)  Companyia

C

N

10

Catalana-Occident  (Catalunya, s. XX - )  Empresa d'assegurances

C

N

11

Catalànids, els  Designació del Sistema Mediterrani Català

C

G

12

catalanisme  Moviment pel reconeixement de la identitat pròpia de Catalunya o dels Països Catalans

C

P

13

Catalanisme, Lo  (Catalunya, 2/mai/1886)  Obra de Valentí Almirall. Publicada amb el subtítol Motius que el legitimen, fonaments científics i solucions pràctiques. Aparegué per la festa dels Jocs Florals de Barcelona, que l'autor presidia aquell any. El llibre constitueix la primera exposició sistemàtica de la doctrina catalanista, que Almirall denominava particularisme, i proposava com a solució el federalisme. El catalanisme liberal, democràtic i republicà que Almirall presentava en el seu llibre fou combatut pels sectors catalanistes conservadors, especialment per Joan Mañé i Flaquer en El regionalismo (1887). Lo catalanisme es publicà en castellà el 1902.

C

L

14

Catalanista, Lo  (Sabadell, Vallès Occidental, 4/set/1887 - 1/des/1895)  Setmanari catalanista, en català. Els seus principals col·laboradors procedien de la Unió Catalanista i s'integraren més tard a la Lliga de Catalunya, i també alternaven escriptors sabadellencs. Antoni de Paula Capmany en fou el director.

C

R

15

Catalano-aragonesa, Corona  (1137-1714)  Estat mediterrani i marc històric d'origen dels Països Catalans i Aragó

P

H

16

Catalans, Cas dels  (Europa, 1712 – 1714)  Conjunt de debats

U

H

17

Catalans Universals  (Catalunya, 1978)  Film dirigit per Antoni Ribas

C

V

18

Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC)  (Catalunya, 1996 - )  Base de dades

C

C

19

Catalonia  (Edimburg, 1811)  Poema anònim

U

L

20

Catalònia  Nom llatí de Catalunya

C

H

21

Catalònia  (Barcelona, 25/feb/1898 - 24/mar/1900)  Revista literària i artística. Publicada en dues èpoques. En la primera (1898), dirigida per J. Massó i Torrents i J. Casas Carbó, fou una continuació de "L'Avenç"; recollí l'efervescència cultural de la fi del s. XIX i hi predominà el modernisme. En la segona època (1899-1900), dirigida per J. Massó i Torrents, fou ideològicament més avançada. Hi col·laboraren futurs polítics com G. Alomar, P. Coromines i J. Lluhí i Rissech.

C

R

22

Catalònia  (Barcelona, 1924 - )  Llibreria i editorial

C

N

23

Catalònia, Club  (Barcelona, 1975 - )  Entitat política

C

P

24

Catalonia Monastica  (Montserrat, Bages, 1927 – 1929)  Publicació

C

R

25

Catalunya  País de l'Europa mediterrània, situat a la costa oriental de la Península Ibèrica

C

G

26

Catalunya  (Barcelona, 1903 – 1905)  Revista

C

R

27

Catalunya  (Barcelona, 1907 – 1914)  Setmanari

C

R

28

Catalunya  (Buenos Aires, Argentina, 1930 – 1964)  Revista

M

R

29

Catalunya  (Barcelona, 22/feb/1937 – 28/mai/1938)  Diari del vespre. Òrgan regional de la Confederació Nacional del Treball. Primer diari anarcosindicalista publicat en català. Amb Ricard Mestre com a director, el diari féu una campanya en contra del PSUC, més acusada que no la de "Solidaridad Obrera". Aquest diari fou substituït per "C.N.T.", òrgan del comitè nacional de la CNT, quan Catalunya restà separada de la zona republicana central.

C

R

30

Catalunya, batalla de  (Catalunya, 23-des-1938 - 13-feb-1939)  Accions militars de la Guerra Civil

C

H

31

Catalunya, cap de  Promontori del mun. de Pollença (Mallorca Septentrional)

B

G

32

Catalunya, capitania general de  Demarcació militar de Catalunya, creat el 1833

C

G

33

Catalunya, Croada contra  (Europa, 1284 - 1-oct-1285)  Guerra iniciada per Felip III de França i el papa Martí IV

U

H

34

Catalunya, govern de  (Catalunya, 8-feb-1810 – 1814)  Demarcació establerta per Napoleó

C

H

35

Catalunya, gran priorat de  (Catalunya, 1319 - 1798)  Priorat de l'orde de l'Hospital

C

H

36

Catalunya, plaça de  Plaça de la ciutat de Barcelona (Barcelonès)

C

G

37

Catalunya, Principat de  País de l'Europa mediterrània: 31.904 km2, 6.207.533 hab (1999)

C

G

38

Catalunya, província de  (Catalunya, mai/1812 - 1823)  Demarcació administrativa creada per les corts de Cadis que comprenia el Principat, peró a causa de l'ocupació napoleònica no es pogué mai constituir. Amb el restabliment, el 1820, de la constitució de 1812, la província i la diputació provincial de Catalunya foren de fet establertes; un estudi presentat a les corts el 1821 per Felip Bauzà dividia el Principat en quatre províncies i la que tenia per capital Barcelona rebé el nom de província de Catalunya, però el projecte fou abandonat amb el restabliment absolutista.

C

H

39

Catalunya-Aragó  Nom simplificat de la corona Catalano-aragonesa

P

H

40

Catalunya carolíngia  (Catalunya, 1926 – 1971)  Obra de Ramon d'Abadal i de Vinyals

C

L

41

Catalunya-ciutat  (Catalunya, feb/1926 - )  Imatge

C

A

42

Catalunya Cristiana  (Barcelona, set/1979 - )  Setmanari d'informació religiosa. Editat per Edicions Terra Nostra (fundada el 1977), que conté dos suplements, un de litúrgic i un altre d'infantil ("L'Eixerit").

C

R

43

Catalunya dins l'Espanya moderna  (París, França, 1962 - )  Obra

U

L

44

Catalunya Exprés  (Barcelona, des/1976 – des/1980)  Diari en castellà. Dirigit per Jaume Serrats i Ollé, assajà una fòrmula sensacionalista anglesa, que no reeixí. Afectat per la crisi econòmica del grup Mundo, deixà de publicar-se.

C

R

45

Catalunya Federal  (Barcelona, 1901 – 1906)  Organització política

C

P

46

Catalunya i avant !  (Catalunya, 1882)  Lema

C

P

47

Catalunya Informació  (Catalunya, 11/set/1992 - )  Emissora radiofònica especialitzada en informació, integrada a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV).

C

N

48

Catalunya Música  (Catalunya, mai/1987 - ) Emissora radiofònica especialitzada en música, integrada a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV).

C

N

49

Catalunya Nord  Part de la nació catalana dependent de l'estat francès: 4.085,40 km2, 394.231 hab (1999)

N

G

50

Catalunya Nova  Part de Catalunya situada a ponent i al sud del Llobregat

C

H

51

Catalunya Nova  (Barcelona, 1895 - )  Agrupació coral

C

C

52

Catalunya pintoresca, la  (Catalunya, 1919)  Àlbum de dibuixos

C

L

53

Catalunya Ràdio  (Catalunya, 18/jun/1983 - )  Emissora radiofònica. Integrada a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV). En els seus inicis era una emissora musical, però adoptà un contingut més general després de la creació de Catalunya Música i Catalunya Informació.

C

N

54

Catalunya Roja  (Barcelona, 1932 – 1934)  Setmanari polític

C

R

55

Catalunya Social  (Barcelona, 1922 – 1936)  Setmanari

C

R

56

Catalunya Vella  Part de Catalunya, entre la serra de l'Albera i la conca del Llobregat

C

H

57

Catamarruc  Llogaret del mun. de les Planes de la Baronia (Comtat)

V

G

58

Catany, Bartomeu  (Felanitx, Mallorca ?, s. XV – Palma de Mallorca, 1462)  Eclesiàstic

B

B

59

Catany, Joan  (Llucmajor, Mallorca, 1705 - ? , 1775)  Glosador

B

B

60

Catany i Jaume, Antoni  (Llucmajor, Mallorca Oriental, 1942 - )  Fotògraf

B

B

61

Catardi i Arca, Rafael  (l'Alguer, 1892 – 1974)  Militar i escriptor

L

B

62

Catarineu, Ricard  (Tarragona, 1868 – Madrid, 1915)  Escriptor

C

B

63

Catarrogeta  Partida del mun. de València (Horta)

V

G

64

Catarroja  Municipi de l'Horta del Sud: 16 m alt, 13 km2, 20.692 hab (1999)

V

M

65

Catasús i Catasús, Trinitat  (Sitges, Garraf, 1887 – 1940)  Poeta. Immergit en el corrent noucentista, publicà De l'hort i de la costa (1913), Poemes del temps (1918), Vendimiari (1921) i Rabins de magrana (1930).

C

B

66

Cataverdís, pic de  Cim (2.812 m alt) d'Andorra,

A

G

67

Caterina  ( ? , s. XV)  Muller de Llorenç de Montcada

C

B

68

Caterina de Castella  (Toro ?, Lleó, 1403 – Saragossa, 1439)  Marquesa de Villena

E

B

69

Caterina de Sicília  (Sicília, Itàlia, s. XIV - Santa Clara, Messina, Itàlia, 1341)  Filla de Frederic III de Sicília

U

B

70

Caterina d'Urgell  (Catalunya, 1414 - Sixena ?, Aragó, s. XV)  Filla de Jaume II

C

B

71

Caterina Tomàs  (Valldemossa, Mallorca, 1553 – Illes Balears, 1574)  Santa

B

B

72

Cateura, Macià  (Catalunya, s. XVII – s. XVIII)  Marí

C

B

73

Cateura i Turró, Baldomer  (Palamós, Baix Empordà, 1865 – Barcelona, 1929)  Bandurrista

C

B

74

Catí  Municipi de l'Alt Maestrat: 661 m alt, 102,3 km2, 878 hab (1999)

V

M

75

Catí  Caseria del mun. de Petrer (Valls del Vinalopó)

V

G

76

Catí, escola de  (Catí, Alt Maestrat, s. XVIII)  Grup de músics

V

C

77

Catí, mola de  Altiplà dels mun. d'Alfara dels Ports i Tortosa (Baix Ebre)

C

G

78

Cativa, cala  Cala del mun. del Port de la Selva (Alt Empordà)

C

G

79

Catlar, son  Possessió del mun. de Ciutadella (Menorca)

B

G

80

Catllà de Conflent  Municipi del Conflent: 320 m alt, 8,0 km2, 639 hab (1999)

N

M

81

Catllar, el  Antic santuari del mun. de Ripoll (Ripollès)

C

G

82

Catllar, el  Santuari del mun. de Vilallonga de Ter (Ripollès)

C

G

83

Catllar, el  Municipi del Tarragonès: 59 m alt, 26,39 km2, 2.120 hab (1999)

C

M

84

Catllar i Tord, Francesc  (Berga, Berguedà, s. XVII – Barcelona, 5/abr/1715)  Militar i cavaller. Lluità contra els borbònics a la guerra de Successió, on assolí el grau de tinent al regiment de la Guàrdia Catalana. Participà en la defensa de Barcelona com a capità del regiment del Roser. Es distingí en diverses ocasions en el setge, on fou ferit el 13/jun/1714. Després de la capitulació col·laborà a l'intent de fugida del general Moragues, on només s'encarregà de cercar una embarcació. Fou detingut, jutjat, condemnat a mort i executat a garrot.

C

B

85

Catllaràs, serra del  Serra del Berguedà, al nord de la vall de Lillet

C

G

86

Catllarí  Antiga quadra del mun. de Montmajor (Berguedà)

C

G

87

Catllús  Veure> Callús (Bages)

C

G

88

CATMARC  (Catalunya, 1981/82 - )  Adaptació al sistema de catalogació bibliogràfica

C

C

89

Catral  Municipi del Baix Segura: 8 m alt, 20,0 km2, 4.979 hab (1999)

V

M

90

Catxa, la  Antiga illa de l'Ebre, al mun. de Tortosa (Baix Ebre), aigua avall de la Cava, unida actualment a la riba esquerra del riu.

C

G