descripció

Cau, el  Caseria del mun. de Llíber (Marina Alta)

V

G

Cau, Josep  (Barcelona, s. XVIII – 1812)  Compositor

C

B

Cau, la  Contrafort occidental (1.425 m alt) de la serra de Milany, a la comarca del Ripollès

C

G

Cau, serra de la  Contrafort oriental (824 m alt) de la serra de Malforat, al mun. de Sant Joan les Fonts (Garrotxa)

C

G

Cauba, roc de la  Cim d'Andorra (1.866 m alt)

A

G

Caubera, bony de la  Cim (2.042 m alt), entre l'Alt Urgell i Andorra

C

G

Caubet  Antiga possessió del mun. de Bunyola (Mallorca Occidental)

B

G

Caubet, coll de  Coll de la comarca de la Garrotxa

C

G

Cauders de Conflent  Municipi del Conflent: 1.625 m alt, 6,49 km2, 6 hab (1999)

N

M

Cauders de Fenollet  Municipi de la Fenolleda: 345 m alt, 36,5 km2, 598 hab (1999)

N

M

Caudete de las Fuentes  Municipi de la Plana d'Utiel: 771 m alt, 34,6 km2, 808 hab (1999)

V

M

Caudí, Josep  ( ? , s. XVII – València, 1696)  Projectista i gravador

V

B

Caudiel  Municipi de l'Alt Palància: 632 m alt, 62,4 km2, 699 hab (1999)

V

M

Caula i Vegas, Francesc  (Sant Joan les Fonts, Garrotxa, 1887 – Barcelona, 1973)  Historiador

C

B

Caulès de Vidreres  Poble del mun. de Vidreres (Selva)

C

G

Caupena  (Catalunya, s. XIV - Grècia, s. XV)  Llinatge d'origen català, que tingué la senyoria dels darrers reductes de la dominació catalana a Grècia: l'illa d'Egina i Piada, a l'Argòlida. El més antic és Aliot de Caupena.

U

B

Caupena, Aliot de  ( ? , ? )  Coper reial

C

B

Caupena, Aliot de  ( ? , 1418 – 1440)  Fill d'Aliot

C

B

Caupena, Aliot de  ( ? , ? )  Fill d'Arnau Guillem

C

B

Caupena, Antoni (I) de  ( ? , ? )  Fill d'Aliot

C

B

Caupena, Antoni (II) de  ( ? , s. XV – 1451)  Fill d'Aliot

C

B

Caupena, Arnau Guillem de  ( ? , s. XV – 1460)  Oncle d'Antoni

C

B

Caus i Gracia, Esmeralda  (Barcelona, 1947 - )  Geòloga

C

B

Causan, Antoine de  (Llenguadoc, s. XVIII - ? , s. XVIII)  Cavaller

U

B

Causaràs i Tarazona, Lluís  (València, 1902 - )  Pintor i escultor

V

B

Causes Pies, Tribunal de  (Barcelona, 1315 - )  Organisme

C

P

Cauwet-Marc, Anna Maria  (Perpinyà, 1938 - )  Botànica i cariòloga

N

B

Cava  Municipi de l'Alt Urgell: 1.291 m alt, 42,09 km2, 56 hab (1999)

C

M

Cava, la  Poble del mun. de Tortosa (Baix Ebre)

C

G

Cava, la  Caseria del mun. del Fondó de les Neus (Valls del Vinalopó)

V

G

Cavaillé, Joan Pere  (Galhac, Llenguadoc, 1743 - Llançà, Alt Empordà, 1809)  Família d'orgueners

C

B

Cavaillé, Joan Pere  (Galhac, Llenguadoc, 1743 - Llançà, Alt Empordà, 1809)  Orguener

C

B

Cavaillé, Josep  (Galhac, Llenguadoc, 1700 - ? , s. XVIII)  Orguener

U

B

Cavaillé i Coll, Domènec  (Tolosa de Llenguadoc, 1771 - Choisy-le-Roi, 1862)  Orguener

U

B

Cavall  Antic terme i masia del mun. de Navès (Solsonès)

C

G

Cavall, serra del  Serra del mun. de Petrer (Valls del Vinalopó)

V

G

Cavall, serra del  Serra de la comarca de la Marina Alta

V

G

Cavall Bernat, el  Cim de les comarques de la Ribera Alta i la Ribera Baixa

V

G

Cavall Bernat, el  Monòlit dels mun. de Marganell i de Monistrol (Bages)

C

G

Cavall Bernat, serra del  Serra del mun. de Pollença (Mallorca Septentrional)

B

G

Cavall Fort  (Catalunya, des/1961 - )  Revista infantil i juvenil. Fundada sota la protecció dels secretariats catequístics de les diòcesis de Girona, Vic i Solsona, que en foren els editors. Des de l'inici es proposà de dotar el país d'un element d'entreteniment, llavors inexistent, dedicat als infants i els joves, i ha prosseguit en aquesta tasca amb una estabilitat i un nombre de subscriptors infreqüents en altres publicacions. Sobre la base de la historieta gràfica -amb seccions fixes i personatges que han esdevingut populars-, és la publicació més estable en el camp del còmic. Paral·lelament promou activitats culturals i de lleure i, des del 1963, convoca el premi Cavall Fort, de literatura infantil i juvenil. (EUC)

 ENLLAÇ: CAVALL FORT digital 

C

R

Cavall Jussà  Antic terme del mun. de Viladecavalls del Vallès (Vallès Occidental)

C

G

Cavall Sobirà  Antic terme del mun. de Viladecavalls del Vallès (Vallès Occidental)

C

G

Cavallé i Busquets, Joan  (Reus, Baix Camp, 28/gen/1958 - )  Dramaturg i narrador. La seva activitat literària es vincula al col·lectiu tarragoní La Gent del Llamp. Es donà a conèixer com a dramaturg amb L'espiral (Exercici d'autofàgia), premi Recull 1986, que s'inscriu en l'estètia de l'absurd. Amb el grup Teatre Instantani escriví i dirgí El telèfon (1989). A partir d'aleshores ha treballat i col·laborat en diverses companyies i directors teatrals. El 1993 guanya el premi de novel·la Ciutat d'Alzira amb Rei de mi, i el 1996 publicà Dimes i l'altre, aplec de textos dramàtics breus. (GEC)

C

B

Cavallé i Llagostera, Pere  (Reus, Baix Camp, 1880 – 1939)  Escriptor i polític

C

B

Cavaller, can  Colònia tèxtil del mun. de Callús (Bages)

C

G

Cavaller, puig  Contrafort occidental (709 m alt) de la serra de Pàndols, al mun. de Gandesa (Terra Alta)

C

G

Cavaller de Vidrà, el  Masia del mun. de Vidrà (Ripollès)

C

G

Cavallera  Poble del mun. de Freixenet de Camprodon (Ripollès)

C

G

Cavallera, serra  Serra (1.893 m alt) de la comarca del Ripollès

C

G

Cavalleria  (Aragó, s. XII - )  Família

E

B

Cavalleria, Alfons de la  (Manlleu, Osona, s. XV - Catalunya ?, 1508)  Cavaller. Fou militar ardit. Serví l'emperador Carles V a Hongria. Es distingí al setge de Viena.

E

B

Cavalleria, Bernat  (Manlleu, Osona, s. IX)  Religiós

C

B

Cavalleria, cap de  Promontori (90 m alt) del mun. des Mercadal (Menorca)

B

G

Cavalleria, Jafuda de  (País Valencià, s. XIII - València ?, d 1276)  Gran financer

V

B

Cavalleria, la  Nom menys conegut de la família d'impressors Lacavalleria

C

B

Cavalleria, la  (Saragossa, s. XIII – s. XVI)  Llinatge hebreu

E

B

Cavalleria, Pere  (Tarragona, s. XVI)  Eclesiàstic

C

B

Cavalleria, Pere de la  (Saragossa, s. XIV – 1465)  Jurista

E

B

Cavalleria, Salomó de  (País Valencià, s. XIII)  Hebreu

V

B

Cavallers, es  Vénda del mun. de Sant Joan d'Eivissa (Eivissa)

B

G

Cavallers, estany de  Antic estany de la comarca de l'Alta Ribagorça

F

G

Cavallet, platja des  Platja del mun. de Sant Josep de sa Talaia (Eivissa)

B

G

Cavalli Sforza, Luigi Luca  (Itàlia, 1922 - )  Genetista

U

B

Cavalls, camí de  Camí de l'illa de Menorca

B

G

Cavalls, cova dels  Cova del mun. de Tírig (Alt Maestrat)

V

G

Cavalls, serra de  Continuació (660 m alt) nord-oriental de la serra de Pàndols

C

G

Cavallussa  Caseriu del mun. del Pinós de Monòver (Valls del Vinalopó)

V

G

Cavamont  Despoblat del mun. de Canejan (Vall d'Aran)

C

G

Cavanilles i Palop, Antoni Josep  Grafia del nom del botànic Antoni Josep Cabanilles i Palop

C

B

Cavanillesia  (Barcelona, 1928 – 1938)  Revista científica

C

R

Cavaro, Pere  (Càller, Sardenya, s. XV – v. 1537)  Pintor

U

B

Cavassèquia, Pere Ramon  Veure> Sassala, Pere Ramon

C

B

Cave canem  (Catalunya, 1995 - )  Revista en català

C

R

Caves  Despoblat del mun. de Millars (Canal de Navarrés)

V

G

Caxal, Antoni (o Queixal)  (Tarragona, v. 1360 – Constança, 1417)  Religiós

C

B

Caxanes, Bernat  (Barcelona, 1560 – s. XVI)  Metge

C

B

Caxón de Sastre Cathalán  (Barcelona / Figueres, 1761 - )  Setmanari

C

R

Caylà i Grau, Tomàs  (Valls, Alt Camp, 1895 – 1936)  Polític i escriptor

C

B

Cayrol, Antoni "Jordi Pere Cerdà"  (Sallagossa, Alta Cerdanya, 4/nov/1920 - )  Poeta i escriptor. Ha estat un dels fundadors del Grup Rossellonès d'Estudis Catalans i ha donat a conèixer en francès la literatura catalana. Ha publicat diversos reculls de poesia, que foren aplegats a Obra poètica (1966). El seu teatre, reflex d'un costumisme camperol, és influït pel de García Lorca. Ha publicat també un llibre de contes i llegendes Contalles de la Cerdanya (1961). Des del 1976 dirigeix la revista "Sant Joan i Barres". El 1995 va ésser guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

F

B

Cayrol, Joan  (Palau de Cerdanya, Alta Cerdanya, 1921 - Espirà de l'Aglí, Rosselló, 1981)  Poeta

N

B

Cazador i López, Manuel  (Torrent de Cinca, Baix Cinca, 1874 - Sant Julià de Vilatorta, Osona, 1956)  Sacerdot i investigador

V

B

Cazals, Lluís  (Prada, Conflent, 1912 - )  Pintor

N

B

Cazeilles, Adrienne  (Cameles, Rosselló, 1923 - )  Escriptora

N

B

Cazeilles, Marcel  (Banyuls dels Aspres, Rosselló, 1906 - )  Metge

N

B

Cazes, Albert  (Bou, Rosselló, 1924 - )  Prevere

N

B

Cazola, tractat de  (Cazola, Castella, 20/mar/1179)  Acord signat entre Alfons I de Catalunya-Aragó i Alfons VIII de Castella, pel qual foren fixats els límits de l'expansió d'ambdós regnes a la zona del llevant peninsular. El País Valencià, fins al port de Biar (Alt Vinalopó), restava territori de conquesta per a la corona catalano-aragonesa, mentre que el regne de Múrcia, al sud d'aquella zona, passava a terra de conquesta castellana. Aixó representà un retrocés respecte a l'anterior tractat de Tudellén (1151). Tanmateix, la política expansionista catalana estava encaminada aleshores vers Occitània i la renúncia al regne de Múrcia significava l'amistat i el suport de Castella.

E

H

Cazumba, riu de  Capçalera del riu d'Escalona, a la Canal de Navarrés

V

G

Cazurro, Andreu  (Barcelona ?, 1825 – Barcelona, 1896)  Actor

C

B

Cazurro i Marcó, Rosa  ( ? , 1858 – 1936)  Actriu

C

B

Cazurro Ruiz, Manuel  (Madrid, 1865 – Barcelona, 1935)  Naturalista i arqueòleg

C

B

CC  (Catalunya, 1954 - 1964)  Sigles d'un moviment parapolític nacionalista català

C

P

CC  Sigla del partit polític Centre Català

C

P

CC-UCD  Sigla del partit polític Centristes de Catalunya-UCD

C

P

CCRTV  Sigla de l'entitat Corporació Catalana de Ràdio i Televisió

C

N

CCUC  Sigla de la base de dades Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya

C

C

CDC  Sigla del partit polític Convergència Democràtica de Catalunya.

C

P

Cea de Sardenya, marquesat de  Títol concedit a Sardenya (Itàlia) el 1647 a Pau de Castellví i d'Aimeric, procurador de Sardenya i cavaller de Sant Jaume (1600), fill del primer marquès de Lacon.

U

H

CEAM&