|
|
descripció
|
1 |
2 |
|
1
|
Centenar
de la Ploma, el (València, 3/jun/1365 – 1711)
Milícia urbana permanent de la ciutat. Creada per Pere III de Catalunya-Aragó durant la
guerra contra Castella. Era formada per una companyia de cent ballesters. Tenia per missió la custòdia de la senyera de
València, tant a les desfilades ciutadanes com en les missions guerreres. La majoria dels seus membres eren menestrals. S'agrupaven en
denes, al comandament d'un cap de dena, tots ells capitanejats pel justícia o cort de
València. Les despeses anaven a càrrec de la ciutat. Vestien una peça de tela, amb sobrevesta blanca amb dues creus vermelles damunt una cota de malla, i duien una ploma d'ornament al casc. Aquest cos s'extingí amb l'abolició de furs i previlegis per
Felip V de Castella.
|
V
|
H
|
|
2
|
Centenys
Poble del mun. d'Esponellà (Gironès)
|
C
|
G
|
|
3
|
Centernac
Municipi de la Fenolleda: 306 m alt, 6,6 km2, 82 hab (1999)
|
N
|
M
|
|
4
|
Centfonts,
pic de Cim (2.898 m
alt) entre
Andorra i el Pallars Sobirà, de la línia de crestes que parteix les aigües de la
Noguera de Tor i la riera d'Arinsal, a l'est del pic alt de
coma Pedrosa (2.946 m alt).
|
A
|
G
|
|
5
|
Centorbi,
comtat de Jurisdicció
feudal concedida el s. XIV sobre la ciutat de Centorbi, Sicília (anomenada, des del 1863,
Centuripe), a Antoni de Montcada i
Abbate, comte d'Adernó, els descendents del qual la conservaren fins al 1813.
|
U
|
H
|
|
6
|
Centralista,
Insurrecció (Catalunya, set/1843 - gen/1844) Moviment revolucionari.
Barcelona fou el focus principal, on se'l conegué amb el nom de
la Jamància en al·lusió als cossos francs així anomenats. La insurrecció, que advocava per la creació de juntes revolucionàries provincials i una de central, fou violentament reprimida pel govern.
|
C
|
H
|
|
7
|
Centre
Abraham (Barcelona,
1992 - ) Local
|
C
|
C
|
|
8
|
Centre
Acadèmic d'Escalada (CADE)
(Barcelona, 1942 - ) Departament
|
C
|
E
|
|
9
|
Centre
Arqueològic i Museístic de Pedret
(Girona, 1994 - ) Conjunt de dependències i serveis tècnics
|
C
|
C
|
|
10
|
Centre
Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI)
(Barcelona, 1903 – 1939) Entitat
|
C
|
P
|
|
11
|
Centre
Autonomista de Mallorca (Palma de Mallorca, mai/1930 – 1931) Entitat política. Formada per un grup d'intel·lectuals de dreta i que ressuscità el periòdic
"La Veu de Mallorca", S'uní amb el Centre o
Partit Regionalista de Mallorca, fundat pel gener de 1931.
|
B
|
P
|
|
12
|
Centre
Bonastruc Ça Porta (Girona,
2000 - ) Equipament
cultural de la ciutat
|
C
|
C
|
|
13
|
Centre
Català (Barcelona,
1882 – 1890) Entitat
|
C
|
C
|
|
14
|
Centre
Català (Barcelona,
1976 - ) Partit polític
|
C
|
P
|
|
15
|
Centre
Català de Buenos Aires (Buenos Aires, Argentina, 1886 - ) Entitat
|
M
|
C
|
|
16
|
Centre
Comarcal Lleidatà (Barcelona,
1917 - ) Entitat
|
C
|
C
|
|
17
|
Centre
Cristià dels Universitaris (Barcelona,
1978 - ) Institució
|
C
|
C
|
|
18
|
Centre
d'Actuació Valencianista (València, ago/1931 – 1935)
Entitat constituida amb una orientació predominantment cultural i que volia acollir els distints sectors valencianistes. Aquesta actitud apolítica fou modificada per
Joaquim Reig i Emili Cebrian, que regiren el Centre des del gener del 1933.
Reig cercà una aglutinació nacional (totalitzadora) en el
País Valencià, i intentà, sense èxit donada l'oposició de l'Agrupació Valencianista Republicana, de crear una Acció Valencianista. Pel setembre de 1934, el Centre tornà a l'anterior apoliticisme, però a la fi fou un dels grups que, amb l'Agrupació Valencianista Republicana, constituí el
Partit Valencianista d'Esquerra.
|
V
|
P
|
|
19
|
Centre
d'Alt Rendiment (CAR) (Sant
Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1987 - )
Organisme
|
C
|
E
|
|
20
|
Centre
d'Art Dramàtic de la Generalitat Valenciana
(València, s. XX - ) Institució
|
V |
C
|
|
21
|
Centre
d'Assistència Primària (CAP)
(Catalunya, s. XX - ) Estructura
sanitària
|
C
|
P
|
|
22
|
Centre
de Cultura Caixa de Catalunya (Barcelona,
s. XX - ) Equipament
|
C
|
C
|
|
23
|
Centre
de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)
(Barcelona, 1988 - ) Institució
|
C
|
C
|
|
24
|
Centre
de Cultura Valenciana (València, 1915 – 1978)
Corporació
|
V |
C
|
|
25
|
Centre
de Documentació i Art Contemporani Alexandre Cirici
(Barcelona, s. XX - ) Centre
|
C
|
C
|
|
26
|
Centre
de Documentació i d'Animació de Cultura Catalana
(Perpinyà, 1978 - ) Organisme
|
N |
C
|
|
27
|
Centre
de Documentació i Difusió de la Música Contemporània
(Barcelona, 1986 - ) Organisme
|
C
|
C
|
|
28
|
Centre
de Documentació i Museu Tèxtil
(Terrassa, Valles Occ., 1995 - )
Museu
|
C
|
C
|
|
29
|
Centre
de Documentació Musical de Catalunya
(Catalunya, 1983 - ) Organisme
|
C
|
C
|
|
30
|
Centre
de Lectura (Reus,
Baix Camp, 1859 - ) Societat
cultural. Fundada per Josep Güell i Mercader. Adquirí una gran vida intel·lectual i cultural, especialment al tombant de segle, quan rebé l'influx de la
Renaixença. Fou tancat per ordre governativa el 1866-68 i 1939-48. Edita una revista, actualment amb el nom de
"Revista del Centre de Lectura", i publicacions de poesia i geografia, té una notable biblioteca i posseeix el teatre Bartrina.
|
C
|
C
|
|
31
|
Centre
de Mediació, Arbitratge i Conciliació (CEMAC)
(Catalunya, s. XX - ) Organisme
|
C
|
P
|
|
32
|
Centre
de Pastoral Litúrgica (Barcelona, 1957 – 1985)
Institució
|
C
|
C
|
|
33
|
Centre
de Recuperació i d'Investigacions Submarines (CRIS)
(Barcelona, 1953 - ) Club
esportiu
|
C
|
E
|
|
34
|
Centre
de Recursos Pedagògics (CRP)
(Catalunya, 1983 - ) Servei
educatiu
|
C
|
C
|
|
35
|
Centre
de Recursos Pedagògics Maria Montessori
(l'Alguer, Sardenya, 1993 - )
Centre
|
L |
C
|
|
36
|
Centre
de Salvament i Exploració Submarina de Cotlliure
(Cotlliure, Vallespir, 1955 - )
Entitat
|
N
|
E
|
|
37
|
Centre de Treball i Documentació (Barcelona, 1976 - ) Centre
d'estudis
|
C |
C |
|
38
|
Centre d'Esports Sabadell
Veure> Sabadell, Centre d'Esports
|
C |
E |
|
39
|
Centre d'Estudis Algueresos (l'Alguer, 1952 - ) Entitat |
L |
C |
|
40
|
Centre d'Estudis Avançats de Blanes
(Blanes, Selva, 1985 - ) Centre
de recerca |
C |
C |
|
41
|
Centre d'Estudis Catalans
(París, França, 1977 - ) Entitat |
U |
C |
|
42
|
Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada (CECI)
(Igualada, Anoia, 1947 - ) Entitat |
C |
C |
|
43
|
Centre d'Estudis del Mar
(Sitges, Garraf, 1983 - ) Entitat |
C |
C |
|
44
|
Centre d'Estudis Demogràfics (Catalunya, feb/1984 - )
Institució creada per la Generalitat de Catalunya i la
Universitat Autònoma de Barcelona dedicada a la investigació i la formació d'especialistes en tema de demografia. Es dedica a la creació i el manteniment d'una base de dades i disposa d'una biblioteca especialitzada. Des del 1985 actua com un consorci amb entitat jurídica pròpia. Difon els seus treballs a través de la col·lecció "Papers de Demografia", alhora que realitza anualment, des del 1988, cursos de post-grau per a llicenciats que desitgen formar-se com a nous especialistes en matèria de població. |
C |
C |
|
45
|
Centre d'Estudis d'Història Moderna Pierre
Vilar (Barcelona, 1986 - )
Institució |
C |
C |
|
46
|
Centre d'Estudis Francesc Eiximenis
(Barcelona, 1961 - ) Entitat |
C |
C |
|
47
|
Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI)
(Barcelona, 1950 - ) Organisme
|
C |
C |
|
76 |
Centre d'Estudis
i Assessorament Metal·lúrgic (CEAM) (Barcelona,
1951 - ) Associació
privada. Comprèn la majoria de les empreses metal·lúrgiques de Catalunya. El seu objecte és l'estudi del problemes de tipus econòmic, técnic i d'organització de la indústria metal·lúrgica. Ha publicat diversos estudis, i edita la revista "CEAM", que tracta temes d'economia industrial.
(GEC)
|
C |
N |
|
48
|
Centre d'Estudis i de Recerques Catalans dels
Arxius (CERCA) (Catalunya, 1958 - ) Entitat
|
C |
C |
|
49
|
Centre d'Estudis Pastorals (CEP)
(Barcelona, 1968 - ) Institució
|
C |
C |
|
50
|
Centre d'Història Contemporània de Catalunya (CHCC)
(Catalunya, 1984 - ) Centre
|
C |
C |
|
51
|
Centre d'Influència Catòlica (CIC)
(Barcelona, 1950 - ) Entitat
|
C |
C |
|
52
|
Centre d'Informació i Desenvolupament
Empresarial (CIDEM) (Catalunya,
1985 - ) Institució
|
C |
C |
|
53
|
Centre d'Informació i Documentació
Internacional de Barcelona (CIDOB) (Barcelona, 1973 - )
Associació |
C |
C |
|
54
|
Centre d'Interpretació del Romanticisme
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 2000 - )
Equipament |
C |
C |
|
55
|
Centre d'Investigacions i d'Activitats Subaquàtiques
de València (València, 1957 -
) Entitat |
V |
E |
|
56
|
Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya
(Barcelona, 1980 - ) Institució |
C |
C |
|
57
|
Centre Ecumènic de Catalunya (Barcelona, 1984 - ) Associació |
C |
C |
|
58
|
Centre Escolar Catalanista (Barcelona, 21/oct/1886 – 1901)
Entitat organitzada per un grup d'estudiants catalanistes. Era filial del
Centre Català, però, en produir-se l'escissió del 1887, els seus components van abandonar el
Centre i es van adherir a la Lliga de
Catalunya. Dins el Centre començaren a desenvolupar-se, encara que d'una manera una mica confusa, unes determinades tendències ideològiques que, des del regionalisme, desembocaren en el nacionalisme. Formaren part una sèrie d'estudiants que més tard destacaren per la seva influència catalanista, com ara
Prat de la Riba, Puig i
Cadafalch, Duran i Ventosa i Francesc Cambó. |
C |
C |
|
59
|
Centre Excursionista de Catalunya (CEC)
(Barcelona, 1890 - ) Entitat |
C |
E |
|
60
|
Centre Excursionista de la Comarca del Bages
(Manresa, Barges, 1905 - ) Entitat |
C |
E |
|
61
|
Centre Excursionista de Lleida (Lleida, 1906 - ) Entitat |
C |
E |
|
62
|
Centre Excursionista de Terrassa (Terrassa, 1910 - ) Entitat |
C |
E |
|
63
|
Centre Excursionista els Blaus de Sarrià
(Sarrià, Barcelona, 1920 - ) Entitat |
C |
E |
|
64
|
Centre Federal de les Societats Obreres de
Barcelona (Barcelona,
23/feb/1869
- 14/feb/1870) Organisme. Succeí a l'anterior Direcció
General de Societat Obreres de Barcelona. Reuní la major part de les associacions obreres de la ciutat -el
set/1869 tenia 34 societats i uns set mil afiliats-. Envià Farga Pellicer, que n'era el secretari, i
Gaspar Sentiñón al congrés de Basilea de l'AIT (set/1869). Posteriorment s'adherí a la Primera Internacional (feb/1970) i fou l'organitzadora del
I Congrés Obrer Espanyol (jun/1870) que creà la
Federació Regional Espanyola de l'AIT. |
C |
P |
|
65
|
Centre Internacional Escarré per a les Minories
Ètniques i Nacionalitats (CIEMEN)
(Milà, Itàlia, 1976 - ) Associació
cultural fundada per Aureli Argemí i inspirada
en les idees de l'abat Escarré. De projecció internacional, defensora dels drets de les minories i els pobles. Treballa en la consecució d'una Europa dels pobles o nacions en contrast amb el concepte d'Estat. Té una especial activitat de solidaritat humanitària, canalitzada per la secció d'Acció Solidària pels Pobles. |
U |
P |
|
66
|
Centre Nacional Català
(Barcelona, finals 1899 - 25/abr/1901) Entitat
política. Creat pel grup de "La Veu de
Catalunya", que trencà amb la Unió
Catalanista. Arreplegà bàsicament catalanistes tradicionals com Verdaguer i Callís,
Domènech i Montaner, Prat de la
Riba, etc, i alguns expossibilistes (els de l'Ateneu) com
Jaume Carner, Ildefons
Sunyol, etc. Verdaguer i Callís en fou president,
Carner vicepresident i Prat secretari. Adoptaren com a programa les
Bases de Manresa del 1892. Inscrit en el procès de formació d'un nou partit polític de la burgesia catalana, el CNC cercà des d'un primer moment la relació amb els 'expolaviejistes' de la
Unió Regionalista, els quals comptaven amb un lligam més estret amb les forces econòmiques industrials del país, i finalment assolí la creació de la
Lliga Regionalista (abr/1901). |
C |
P |
|
67
|
Centre Nacionalista Republicà (CNR)
(Barcelona, 1906 – 1910)
Grup
polític. Fundat per un grup separat de la Lliga
Regionalista amb motiu de la visita del rei a Barcelona. Reunit entorn de la redacció
d'"El Poble Català", el féu, convertit en diari, el seu òrgan de difusió. El primer president fou
Jaume Carner. El 1907 el CNR participà en el moviment de
Solidaritat Catalana i el 1910, juntament amb altres forces esquerranes de
Catalunya, constituí la Unió Federal Nacionalista Republicana
(UFNR). |
C |
P |
|
68
|
Centre Pluridisciplinari d'Estudis Catalans
(Perpinyà, 1972 - ) Organisme |
N |
C |
|
69
|
Centre Regionalista de Mallorca (Palma de Mallorca, des/1917 – 1919) Entitat política. Creada per Guillem Forteza seguint l'orientació iniciada per
Joan Estelrich pel gen/1917 a "La Veu de
Mallorca". Aspirava a l'autonomia regional dins cada nació i a la federació de nacions sobiranes formant un estat ibèric. Per a aquest objectiu intentà una coalició de tots els partits (1919). Tanmateix, el 1919 els membres més qualificats ingressaren al partit liberal, i
"La Veu de Mallorca" desaparegué. |
B |
P |
|
70
|
Centre Regionalista Valentí (València, 1908 - ) Societat
|
V |
P |
|
71
|
Centre UNESCO de Catalunya (Catalunya, 1984 - ) Associació |
C |
C |
|
72
|
Centre Universitari de Perpinyà (Perpinyà, 1971 – 1979)
Institució
|
N |
C |
|
73
|
Centristes de
Catalunya-UCD (CC-UCD) (Catalunya,
1978 - ) Organització
|
C |
P |
|
74
|
CENU
Sigla del Consell
de l'Escola Nova Unificada |
C |
C |
|
75
|
CEPEPC
Sigla del Col·lectiu d'Escoles per l'Escola Pública
Catalana |
C |
C |
