|
|
descripció
|
1 |
2 |
|
1
|
Clascar,
el Antiga domus del
mun. de Sant Quirze Safaja (Vallès Oriental) |
C |
G |
|
2
|
Clascar,
Pau (Barcelona, s. XVI
- Catalunya, s. XVII) Escriptor
religiós i historiador. Exercí de sacerdot a Lima (Perú) i donà la volta al món abans de tornar a
Catalunya. Fou autor de Tesoro espiritual de divinos
ejercicios (1616), de Modus exactissimus officium divinum
recitandi (1627), i de diverses cróniques d'esdeveniments polítics i religiosos contemporanis, en castellà.
(GEC)
|
C |
B |
|
3
|
Clascar
i Sanou, Frederic (Santa Coloma de Farners, Selva, 1873 – Barcelona, 1919)
Liturgista |
C |
B |
|
4
|
Clasquerí,
Pere de (Catalunya, s. XIV -
Agde, Llenguadoc, 1380) Prelat.
Fou bisbe d'Osca i de Mallorca. El 1358 fou nomenat
arquebisbe de Tarragona. L'any següent rebé el títol de patriarca d'Antioquia. Impulsà diverses obres a les muralles
tarragonines. Morí de tornada d'una visita a la cort papal d'Avinyó. (DBA) |
C |
B |
|
5
|
Clàssics
del Cristianisme (Catalunya, 1988 - ) Col·lecció |
C |
L |
|
6
|
Clau
de Miralles, la Caseriu
del mun. de Veciana (Anoia) |
C |
G |
|
7
|
Claudi
Apolinar, Tiberi (Tarragona,
? - ? , ? ) Metge de l'època
romana |
C |
B |
|
8
|
Clausell
i Llauger, Ramon (Canet de Mar, Maresme, 1807 – 1869) Mestre de capella |
C |
B |
|
9
|
Claustre,
Mare de Déu del Imatge de pedra del mun. de Solsona (Solsonès), del s. XII |
C |
A |
|
10
|
Claustres,
Jordi (Cuxac d'Aude,
Llenguadoc, 1910 - ) Arqueòleg |
U |
B |
|
11
|
Clavaguera
i Llauradó, Joan Maria (Riudoms,
Baix Camp, 1957 - ) Periodista |
C |
B |
|
12
|
Clavarana
i Garriga, Adolf (Oriola, Baix Segura, 1844 – 1905)
Escriptor i advocat |
V |
B |
|
13
|
Clavé,
Àurea Rosa (Barcelona,
1856 – 1940) Compositora
i professora |
C |
B |
|
14
|
Clavé
i Camps, Antoni (Barcelona,
v. 1820 - Catalunya, s. XIX) Polític.
De família menestral, milità ben jove al partit republicà que dirigia Abdó Terrades. Participà activament en la revolta centralista del 1843 i fou un dels voluntaris que intentaven d'asaltar la
Ciutadella de Barcelona la nit del 7/oct/1843. El seu enfrontament personal amb el capità general
Juan Zapatero li donà un gran prestigi popular. Fou confinat a
Maó, el juliol de 1856, juntament amb altres dirigents del partit demòcrata, entre ells els seus germans Francesc i
Josep Anselm. |
C |
B |
|
15
|
Clavé
i Camps, Josep Anselm (Barcelona, 1824 – 1874)
Músic |
C |
B |
|
16
|
Clavé
i Roqué, Pelegrí (Barcelona,
1811 – 1880) Pintor |
C |
B |
|
17
|
Clavé
i Sanmartí, Antoni (Barcelona,
1913 - ) Pintor |
C |
B |
|
18
|
Clavel
i Andrés, Vicent (València,
1888 – Barcelona, 1967) Editor
i escriptor |
V |
B |
|
19
|
Clavell,
Antoni (Barcelona, 1902
- ) Forjador |
C |
B |
|
20
|
Clavell,
Josep Llorenç de (Castelló de la Plana, s. XVIII – 1734) Arxiver |
V |
B |
|
21
|
Clavell
i Nogueres, Jaume (Argentona,
Maresme, 1914 - Begur, Baix Empordà, 1997)
Escultor |
C |
B |
|
22
|
Clavelles
Antiga quadra del mun. de Manlleu (Osona) |
C |
G |
|
23
|
Clavellet,
Ramon Pseudònim
de l'escriptor Antoni Ciuffo |
C |
B |
|
24
|
Claver,
Joan ( ? , s. XV)
Cavaller |
C |
B |
|
25
|
Claver
i Sobocano, Pere (Verdú,
Urgell, 1580 - Cartagena d'Índies, Colòmbia, 1654)
Missioner jesuïta. Proclamat apòstol de les Índies i canonitzat per Lleó XIII, el seu zel missioner el portà a Cartagena d'Índies, on s'ocupà dels esclaus negres i els presos. Patró de Colòmbia, la seva festa se celebra el 9 de setembre. |
C |
B |
|
26
|
Clavera,
Josep Francesc (Capella, Ribagorça, 1721 - Bolonya, Emília, Itàlia, 1788)
Jesuïta i cirurgià |
F |
B |
|
27
|
Clavera,
pic de Cim (2.597 m
alt) del mun. de l'Alt Àneu (Pallars
Sobirà), a la línia de crestes que separen la vall de la Noguera Pallaresa de la de l'Arieja, del qual devall el
barranc de Clavera.
|
C |
G |
|
28
|
Claveria,
Carlos (Barcelona, 1909
– Oviedo, Astúries, 1974) Erudit i crític literari |
C |
B |
|
29
|
Clavero
i Lloris, Ceferí (València, d 1607 – València, 1670) Poeta |
V |
B |
|
30
|
Claverol
Antic municipi del Pallars Jussà: 768 m alt, 22,42 km2, el 1969
formà part del del Pont de Claverol |
C |
G |
|
31
|
Cledes,
congost des Congost de
la Garona, a la Vall d'Aran |
C |
G |
|
32
|
Clemència
(Catalunya ?, s. XI) |
C |
B |
|
33
|
Clemente
i Ferran, Adela (Barcelona, 1861 – 1910)
Actriu |
C |
B |
|
34
|
Clemente
i Ferran, Pilar (Barcelona, 1859 – 1905)
Actriu |
C |
B |
|
35
|
Clemente
y Rubio, Simón de Rojas (Titagües,
Serrans, 1777 – Madrid, 1827) Botànic
i agrònom |
V |
B |
|
36
|
Clerà
Municipi del Conflent: 532 m alt, 8,7 km2, 161 hab (1999).
Situat als contraforts del massís del Canigó, a l'alta vall del
riu de Llescó. La zona muntanyosa és coberta de bosc. La vida econòmica del municipi es limita a les activitats agrícoles de regadiu (farratges, hortalisses, arbres fruiters) i ramaderes (bestiar boví, que aprofita les pastures d'alta muntanya). El poble de Clerà, que ostenta la capitalitat municipal, és al fons de la vall, amb l'església parroquial de Sant Martí. Dins el terme, a més del veïnat de
Villerac, hi ha l'església de Sant Esteve de Pomers o
de Villerac i, prop d'aquesta, les ruïnes del castell del mateix nom.
|
C |
M |
|
37
|
Clerch,
Francesc ( ? , s. XIX)
Religiós escolapi |
C |
B |
|
38
|
Clérigues,
Vicent (València ?, s.
XVIII - Castelló de la Plana, 1835)
Poeta |
V |
B |
|
39
|
Climent,
Francesc ( ? , s. XIV
– Barcelona, 1430) Bisbe |
C |
B |
|
40
|
Climent,
Vicent (Masquerola,
1410 ? – València, 1474) Eclesiàstic
i diplomàtic |
V |
B |
|
41
|
Climent
VIII (Gil Sanxis Munyós i Carbon)
(Terol, Aragó, 1369 - Palma de Mallorca, 1446)
Papa (1423-29) |
B |
B |
|
42
|
Climent
i Avinent, Josep (Castelló de la Plana, 1706 – 1781) Bisbe de Barcelona |
V |
B |
|
43
|
Climent
i Barber, Josep (Oliva, Safor, 1927 - )
Musicòleg |
V |
B |
|
44
|
Climent
i Cavedo, Manuel (Gandia, Safor, 1810 – Madrid, 1870) Compositor i organista |
V |
B |
|
45
|
Climent
i Corberà, Eliseu (Llombai, Ribera Alta, 1940 - )
Editor |
V |
B |
|
46
|
Climent
i Mata, Francesc (Xàtiva, Costera, 1895 - s. XX)
Pintor |
V |
B |
|
47
|
Climent
i Navarro, Vicent (València, 1870 – Barcelona, 1919) Pintor |
V |
B |
|
48
|
Climent
i Sebastián, Francesc
(València, 1849 – 1915)
Industrial |
V |
B |
|
49
|
Climent
i Vidal, Enric (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 1824 – 1878)
Polític |
C |
B |
|
50
|
Climent
i Viñas, Enric (Barcelona, 1910 – 1983)
Violinista |
C |
B |
|
51
|
Clocalou
Caseria del mun. de la Vall de Bianya (Garrotxa) |
C |
G |
|
52
|
Clodianus
Antic nom d'un riu de Catalunya, alguns historiadors l'han
identificat amb el Fluvià |
C |
H |
|
53
|
Clonard,
comte de Nom amb el qual era
conegut el militar i historiador Serafí Maria de Soto
i Ab-ach |
C |
B |
|
54
|
Cloostermans
i Buiza, Josep (París, França, 1783 - l'Alcora, Alcalatén, 1836)
Escultor. Establert des de la infantessa al País Valencià, on el séu pare dirigí la fàbrica de ceràmica
de l'Alcora. Estudià a l'Academia de Sant Carles de València, de la qual fou, posteriorment, director d'escultura. L'any 1808 fou nomenat membre de
l'Acadèmia de Sant Carles. |
V |
B |
|
55
|
Clopas
i Batlle, Isidre (Martorell,
Baix Llobregat, 1913 - ) Cronista |
C |
B |
|
56
|
Clos
i Matheu, Joan (Parets
del Vallès, Vallès Oriental, 1949 - ) Polític |
C |
B |
|
57
|
Clos
i Pagès, Josep (Peralada,
Alt Empordà, 1859 – Filipines, s. XX)
Prelat |
C |
B |
|
58
|
Closas
i Cendra, Rafael (Barcelona,
1895 – 1956) Advocat i
polític |
C |
B |
|
59
|
Closas
i Lluró, Albert (Barcelona,
1921 – Madrid, 1994) Actor |
C |
B |
|
60
|
Closells
Veïnat del mun. d'Olot (Garrotxa) |
C |
G |
|
61
|
Closes,
les Veure>
Sant
Joan Sescloses (Vilanova
de la Muga, Alt Empordà) |
C |
G |
|
62
|
Closos
d'en Gaià Poblat de
navetes, al mun. de Felanitx (Mallorca Oriental) |
B |
H |
|
63
|
Clot,
el Barri de la ciutat
de Barcelona (Barcelonès) |
C |
G |
|
64
|
Clot,
el Antic lloc i quadra
del mun. de Sant Pere de Ribes (Garraf) |
C |
G |
|
65
|
Clot,
Sant Martí del Veure<
Sant
Martí del Clot (la
Vall de Bianya, Garrotxa). |
C |
G |
|
66
|
Clot
de Borriana, el Estany
del mun. de Borriana (Plana Baixa) |
V |
G |
|
67
|
Clot
de Cosp, el
Veure> Sant
Julià de Palomera (Palmerola,
Ripollès) |
C |
G |
|
68
|
Clot
de la Mota, el Caseria
del mun. de Gandia (Safor) |
V |
G |
|
69
|
Clot
del Moro, el Colònia
industrial del mun. de Castellar de N'Hug (Berguedà) |
C |
G |
|
70
|
Clot
i Gendra, Manuel (Granollers,
1956 - ) Historiador i crític
d'art |
C |
B |
|
71
|
Clota,
la Barri de la ciutat
de Barcelona (Barcelonès) |
C |
G |
|
72
|
Clota,
la Barri de la ciutat
de Maó (Menorca) |
B |
G |
|
73
|
Clotades,
ses Vénda del mun. de
Formentera (Eivissa) |
B |
G |
|
74
|
Cloterons
Cim (2.173 m alt) entre les comarques de l'Alt Urgell i el Berguedà |
C |
G |
|
75
|
Clotet
i Ballús, Lluís (Barcelona,
1941 - ) Arquitecte i
dissenyador |
C |
B |
|
76
|
Clotet
i Fabrés, Jaume (Manresa,
Bages, 1822 - Gràcia, Barcelona, 1898)
Claretià |
C |
B |
|
77
|
Clotet
i Saderra, Antoni (Vic,
Osona, 1885 - ) Escultor |
C |
B |
|
78
|
Clòto,
estany Estany del mun.
de Tredòs (Vall d'Aran) |
C |
G |
|
79
|
Clua
d'Aguilar, la Poble del
mun. de Bassella (Alt
Urgell), a l'interior d'un pronunciat meandre del Segre, davant
Castellnou de Bassella; pertanyia al bisbe
d'Urgell. La parròquia de Sant Julià és esmentada ja el 839. Aigua avall, al congost que separa
l'Alt Urgell de la Noguera, hom ha projectat una resclosa. |
C |
G |
|
80
|
Clua
de la Conca, la Poble
del mun. de Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà) |
C |
G |
|
81
|
Clua
de Meià, la Poble del
mun. d'Artesa de Segre (Noguera) |
C |
G |
|
82
|
Club
Català (Barcelona,
1933 – 1936) Entitat
política nacionalista |
C |
C |
|
83
|
Club
Cobalto 49 (o Club 49) (Barcelona,
28/abr/1949 - ) Agrupació
artística, fundada per antics membres de l'ADLAN, que promogué les primeres exposicions importants dels artistes de
Dau al Set i la gran exposició retrospectiva de
Joan Miró. |
C |
C |
|
84
|
Club
de Futbol Barcelona Veure>
Futbol
Club Barcelona |
C |
E |
|
85
|
Club
de Natació Barcelona (Barcelona,
1907 - ) Entitat poliesportiva |
C |
E |
|
86
|
Club
de Polo de Barcelona (Barcelona,
1897 - ) Entitat
poliesportiva |
C |
E |
|
87
|
Club
de Tennis Barcelona (Barcelona,
1899 - ) Associació
esportiva per a la pràctica del tennis, la primera de l'estat espanyol, fundada amb el nom de
Barcelona Lawn-Tennis Club, per la colònia anglesa de Barcelona (en fou el primer president el cònsol anglès J.F. Rocaberts). Les seves instal·lacions actuals
(Pedralbes) tenen més de 15 pistes. El club i
els seus jugadors han estat moltes vegades campions d'Espanya.
|
C |
E |
|
88
|
Club
del Llibre Català (Mèxic,
1944 – 1963) Editorial |
M |
N |
|
89
|
Club
del Llibre SA (o Grup del Llibre) (Barcelona,
1973 - ) Club de lectors |
C |
C |
|
90
|
Club
dels Federalistes (Barcelona,
oct/1868 - 15/abr/1873) Entitat
política. Fundada per Valentí Almirall. Estretament relacionat amb el Partit Republicà Federal de Catalunya, tingué com a òrgan
"El Federalista" (1868-69). El club s'alineà a partir del 1870 amb els intransigents, els quals havien d'imposar la proclamació a
Barcelona de l'Estat Català el 9/mar/1873. |
C |
P |
|
91
|
Club
dels Novel·listes, El (Barcelona, 1955 - ) Col·lecció |
C |
R |
|
92
|
Club
Editor (Barcelona, 1959
- ) Editorial. Fundada per tal de fer-se càrrec de l'edició de la col·lecció
"El Club dels Novel·listes". Ha iniciat també la col·lecció "El Pi de les Tres Branques", amb llibres d'història i de filologia de
Ferran Soldevila i Joan
Coromines, respectivament. |
C |
N |
|
93
|
Club
Esportiu Noia (Sant Sadurní d'Anoia, Alt Penedès, 1951 - )
Club esportiu d'hoquei patins |
C |
E |
|
94
|
Club
Muntanyenc Barcelonès (Barcelona, 1931 - ) Entitat |
C |
E |
|
95
|
Club
Natació Barceloneta (Barceloneta,
1929 - ) Entitat poliesportiva |
C |
E |
|
96
|
Club
Natació Catalunya (Barcelona,
1931 - ) Entitat
poliesportiva. Destaquen les seccions de natació i de waterpolo a més de les seccions d'atletisme, triatló, esquaix i vela. En waterpolo ha aconseguit quatre Campionats de
Catalunya, sis de la Lliga estatal, quatre Copes del Rei, una Recopa i una Supercopa d'Europa. L'entitat ha tingut importants nedadors. |
C |
E |
|
97
|
Club
Natació Sabadell (Sabadell,
Vallès Occ. 1916 - ) Entitat |
C |
E |
|
98
|
Club
Ramon Muntaner (Barcelona,
des/1978 - 1983) Entitat creada per tal de promoure la consciència nacional dels
Països Catalans; entre els seus promotors cal destacar
Josep Benet, Max
Cahner, Miquel Sellarès i Miquel
Tarradell. |
C |
C |
|
99
|
Cluella,
la Antiga quadra del
mun. de Tiurana (Noguera) |
C |
G |
|
100
|
Clusa,
la Veure>
Cluses,
les (Vallespir) |
|