Com - Comes

BLOC DE DADES CAT

CONTACTE

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

INICI Efemèrides el Col·leccionista Enllaços Col·laboració Visites 2006 Visites 2007 Bibliografia

Anterior INICI Primària Següent

(1) SITUACIÓ: Andorra - Balears - Catalunya - Espanya - Franja de Ponent - L'Alguer - Món - Països Catalans o Corona catalano-aragonesa - EUropa - País Valencià

(2) TIPUS: Art - Biografia - Cultura i entitats - Esports - Geografia - Història - Literatura - Municipis - Negocis i empreses - COmarques - Política - Revistes i publicacions diverses - Varis

Aquesta pàgina:    Coma ]    [ Coma i ]    [ Comale ]    [ Comas i L ]    [ Comellas ]    [ Comes ]

Des de  Coma  fins a  Comesposades

 

descripció

1

2

1

Coma  Despoblat del mun. d'Eus (Conflent)

N

G

2

Coma  Nom menys conegut de la família Sacoma, arquitectes establerts a Lleida els s. XII i XIII

C

B

3

Coma, Antoni  (Catalunya, s. XVIII)  Advocat

C

B

4

Coma, Berenguer de  (Catalunya, s. XIII)  Arquitecte

C

B

5

Coma, Climent de  (Bagà, Berguedà, 1849 - Trieste ?, Itàlia, 1915)  Polític i militar carlí

C

B

6

Coma, Josep  (Perpinyà, s. XVII – 1723)  Historiador i eclesiàstic

N

B

7

Coma, la  Poble del mun. de la Coma i la Pedra (Solsonès)

C

G

8

Coma, la  Veïnat del mun. de Vallestàvia (Conflent), a l'esquerra de la riera de Lentillà, aigua avall del poble, al vessant oriental del Canigó. Prop seu hi ha les mines de la Coma, de ferro, i són una de les poques que han subsistit després de la crisi del 1960.

N

G

9

Coma, la  Barri del mun. del Castell d'Aro (Baix Empordà)

C

G

10

Coma, Pere de  (Catalunya, s. XII - Lleida ?, s. XIII)  Arquitecte

C

B

11

Coma, Pere Màrtir  (Solsona ?, Solsonès, v. 1510 – Perpinyà, 1578)  Bisbe d'Elna (1568-78) i escriptor

C

B

12

Coma, vall de la  Conjunt de pintures rupestres, al mun. de l'Albi (Garrigues)

C

H

13

Coma, veïnat d'en  Veïnat del mun. dels Prats de Molló (Vallespir)

N

G

14

Coma, Xavier  (Barcelona, 1959 - )  Crític i especialista en còmics

C

B

15

Coma de Nabiners, la  Llogaret del mun. del Pla de Sant Tirs (Alt Urgell)

C

G

16

Coma-de-roure, Sant Miquel de  Veure> Sant Miquel de Coma-de-roure (Beuda, Garrotxa)

C

G

17

Coma de Sant Jaume, la  Caseria del mun. de Moià (Bages)

C

G

18

Coma i Cros, Joan  (Barcelona, s. XIX – París, França, 1937)  Fabricant

C

B

19

Coma i Estadella, Albert  (Lleida, 1933 – 1991)  Pintor

C

B

20

Coma i la Pedra, la  Municipi del Solsonès: 1.006 m alt, 60,7 km2, 231 hab (1999)

C

M

21

Coma i Puig, Miquel  (Catalunya, s. XVIII)  Teòric musical

C

B

22

Coma i Soley, Vicenç  (Blanes, Selva, 1893 – Barcelona, 1979)  Escriptor

C

B

23

Comabella  Llogaret del mun. de Sant Guim de la Plana (Segarra)

C

G

24

Comabella, Ramon  (Montoliu de Segarra, Segarra, s. XIV – Catalunya, s. XIV)  Religiós

C

B

25

Comadira i Moragrega, Narcís  (Girona, 22/gen/1942 - ) 

C

B

26

Comadoms  Caseria del mun. de Gaià (Bages)

C

G

27

Comadovella  Despoblat del mun. d'Alp (Baixa Cerdanya)

C

G

28

Comajoan, coll de  Coll (1.032 m alt) del mun. de Pruit (Osona)

C

G

29

Comajoncosa  Caseria del mun. de Llobera de Solsonès (Solsonès)

C

G

30

Comajoncosa, Antoni  (Altafulla, Tarragonès, 1749 – Tarija, 1814)  Franciscà

C

B

31

Comalada, Honorat  (Catalunya, s. XVI – s. XVII)  Escriptor

C

B

32

Comalada, la  Vall de la comarca del Vallespir, al vessant meridional del Canigó

N

G

33

Comalada, Miquel  ( ? , s. XV – s. XVI)  Escriptor

C

B

34

Comalats, els  Sector de la comarca de la Segarra, entre la ribera de Cervera i la riera de Forès

C

G

35

Comalesbienes  Veure> Bienes, coma les (Barruera, la Vall de Boí, Alta Ribagorça).

F

G

36

Comalespada, pic de  Contrafort (2.834) occidental del massís de Colomers, al mun. de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), a la capçalera de la Noguera de Tor, al nord del pic de coma les Bienes, damunt l'estany de Cavallers.

F

G

37

Comalestorres, pic de  Contrafort  oriental (2.807 m alt) del Comaloformo, al poble de Barruera (la Vall de Boí, Alta Ribagorça), damunt l'estany de Cavallers.

F

G

38

Comallentes  Veïnat del mun. de Gaià (Bages)

C

G

39

Comallonga, Joan de  (Illes Balears, s. XVI - d 1554)  Funcionari reial. Primer baró d'Algerri. Des del 1519 estigué al servei del secretari reial Hugo de Urríes. Del 1529 al 1535 fou lloctinent de protonotari. A la mort d'Alfonso de Valdés (1532), s'encarregà dels afers napolitans durant quatre anys (1532-36). Acompanyà l'emperador Carles V a Tunis, on fou nomenat secretari. El 1546 aconseguí el càrrec de secretari per les Balears gràcies a la influència de Francisco de los Cobos. A la mort d'aquest (1547), intentà en va de succeir-lo en el càrrec. Continuà al seu càrrec de secretari almenys fins al 1554.

B

B

40

Comaloforno, pic de  Cim (3.030 m alt) de la vall de Boí, a la comarca de l'Alta Ribagorça

F

G

41

Comamala i Valls, Romà  (Barcelona, 7/oct/1921 - Vilabella, Alt Camp, 2000)  Dramaturg, poeta i assagista. Fou monjo de Poblet i després ingressà al clergat tarragoní. Treballà com a escenògraf i figurinista, també creà grups de dansaires i cantaires sobretot a Vilabella, on fundà un esbart, així com el Museu del Camp. S'inicià en la poesia amb Poemes d'Adam (1967). Bon coneixedor de la literatura grega, ha publicat nombroses reelaboracions dramàtiques dels mites grecs aplegades en tres volums sota el nom Variacions sobre mites grecs (1977-78). Les obres obres dramàtiques (Peces breus, 1981-82) deixen oberta la possibilitat d'un muntatge decantat cap a l'expressionisme. Com assagista ha escrit obres de síntesi i divulgació històrica com Iniciació a Catalunya (1975) i El pi de les tres branques (1977) sobre els Països Catalans.

C

B

42

Comanegra, puig de  Cim culminant (1.558 m alt) de la serra de Monars, al mun. d'Oix (Garrotxa)

C

G

43

Comaposada, Josep  (Vilobí del Penedès, Alt Penedès, 1859 – Madrid, 1933)  Dirigent obrer

C

B

44

Comardons  Masia i església del mun. de Castellar de la Ribera (Solsonès), a la dreta de la ribera Salada.

C

G

45

Coma-ruga  Barri del mun. del Vendrell (Baix Penedès)

C

G

46

Comas, Alfons  (Terrassa, Vallès Occidental, s. XVII – Catalunya, s. XVII)  Músic

C

B

47

Comas, Bernat  ( ? , s. XVIII)  Musicòleg

C

B

48

Comas, Vicent  (València, 1811 – Jerusalem, Palestina, 1884)  Músic

V

B

49

Comas i Barceló, Pere  (Palma de Mallorca, 1952 - )  Periodista

B

B

50

Comas i Calvet, Pere  (Berga, Berguedà, 1892 – Panamà, 1969)  Passant

C

B

51

Comas i Camps, Joan  (Alaior, Menorca, 1900 – Mèxic, 1979)  Pedagog i antropòleg

B

B

52

Comas i Camps, Margarida  (Alaior, Menorca, 1897 – Exeter, Anglaterra, 1972)  Biòloga i pedagoga

B

B

53

Comas i del Brugar, Miquel  (Vulpellac, Baix Empordà, s. XVII – Catalunya, s. XVII)  Filòsof

C

B

54

Comas i Llaberia, Cèsar  (Barcelona, 1874 – 1956)  Metge

C

B

55

Comas i Maduell, Ramon  (Tarragona, 1935 - Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1978)  Escriptor

C

B

56

Comas i Masferrer, Josep  (Barcelona, 1842 – 1908)  Polític

C

B

57

Comas i Pitxot, Ramon Nonat  (Barcelona, 1852 – 1918)  Erudit

C

B

58

Comas i Pujol, Antoni  (Mataró, Maresme, 1931 – Barcelona, 1981)  Historiador

C

B

59

Comas i Solà, Josep  (Barcelona, 1868 – 1937)  Astrònom

C

B

60

Comassa, estany de la  Estany de la vall d'Angostrina, a la comarca de l'Alta Cerdanya

N

G

61

Comassa, serra d'Era  Carena de la Vall d'Aran, separa la vall de Toran de Comenge

C

G

62

Comaverd, serra de  Serra (924 m alt) del mun. del Pont d'Armentera (Alt Camp)

C

G

63

Combalia i Dexeus, Victòria  (Barcelona, 1952 - )  Historiadora i crítica d'art

C

B

64

Comdal, el  Altre nom de l'antic terme de la Vallcomdal (Sentmenat, Vallès Occidental)

C

G

65

Comdals, els  Antiga granja del mun. de Cervera (Segarra)

C

G

66

Comdals, els  Colònia industrial del mun. de Manresa (Bages)

C

G

67

Comediana  Partida del mun. d'Albalat dels Tarongers (Camp de Morvedre)

V

G

68

Comediants, Els  (Barcelona, 1971 - )  Grup de teatre

C

C

69

Comelade, Pascal  (Montpeller, França, 1955 - )  Músic

N

B

70

Comella, bordes de la  Grup de bordes de la parròquia d'Andorra la Vella (Andorra)

A

G

71

Comella i Fàbrega, Josep Maria  (Barcelona, 1865 – 1938)  Compositor

C

B

72

Comella i Vilamitjana, Llucià Francesc  (Vic, Osona, 1751 – Madrid, 1812)  Dramaturg

C

B

73

Comellas i Cluet, Antoni  (Berga, Berguedà, 1832 – 1884)  Filòsof

C

B

74

Comellas i Fàbregas, Gonçal  (Avinyonet de Puigventós, Alt Empordà, 1945 - )  Violinista

C

B

75

Comellas i Maristany, Joan  (el Masnou, Maresme, 1913 - 2000)  Músic

C

B

76

Comellas i Santamaria, Valentí  (Casserres de Berguedà, Berguedà,1861 – Solsona, Solsonès, 1945)  Prelat

C

B

77

Comelles, colònia  Veure> Guixaró, el (Casserres de Berguedà, Berguedà)

C

G

78

Comelles, Joan Pau  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Militar

C

B

79

Comelles i de Puig, Joan Francesc  (Barcelona, s. XVII – s. XVIII)  Mercader

C

B

80

Comendat  ( ? , s. IX)  Abat i fundador

C

B

81

Comenge, Cecília de  (Occitània, s. XIV - ? , s. XIV)  Dama

U

B

82

Comenge, Marquesa de  (Occitània, s. XV - ? , s. XV)  Dama

U

B

83

Comenge i Dalmau, Rafael  (Alberic, Ribera Alta, 1886 – 1934)  Escriptor

V

B

84

Comenge i Ferrer, Lluís  (Madrid, 1854 – Barcelona, 1916)  Metge i historiador

C

B

85

Comeres, Manuel  (Alacant, s. XVII – 1764)  Compositor

V

B

86

Comerford, Josefina  (Tarifa ?, Andalusia, 1798 ? - Sevilla ?, Andalusia, s. XIX)  Conspiradora

E

B

87

Comerma i Batalla, Andreu Avel·lí  (Valls, Alt Camp, 1842 - el Ferrol, Galícia, 1917)  Enginyer naval titulat a Madrid (1866) i llicenciat en farmàcia (1873). Ingressà a l'armada, on, el 1900, assolí el grau de general del cos d'enginyers navals. Assistí al Congrés Internacional d'Electricitat de París (1881) com a delegat de Marina, i al de Munic (1882). Fou cap de l'arsenal i director de les drassanes del Ferrol (1883-99), on construí el dic de la Campana (1873), al port del Ferrol, que li donà un prestigi internacional. Projectà un túnel submarí entre Gibraltar i l'Àfrica. Planejà la construcció dels millors creuers que posseí l'armada espanyola a la seva època. Publicà 'Curso práctico de construcción naval' (1868), 'La exposición internacional de pesca de Londres en 1883' i 'Apuntes sobre la Exposición Internacional de Higiene y Educación celebrada en Londres en 1884'. Al Ferrol fundà l'Orfeó Aires de Minha Terra i presidí l'ateneu. Seguí amb afecte el moviment catalanista i col·laborà a "La Renaixença".

C

B

88

Comerma i Bonet, Domènec  (Sant Quirze de Besora, Ripollès, 1766 – Barcelona, 1831)  Historiador

C

B

89

Comerma i Mallol, Antoni  (Barcelona, 1880 - Sermaises, Orleanès, 1970)  Dibuixant i pintor

C

B

90

Comerma i Vilanova, Josep  (Banyoles, Pla de l’Estany, 1887 - Canet de Mar, Maresme, 1936)  Historiador

C

B

91

Comeron i Martín, Lluís Josep  (Mataró, Maresme, 1926 - )  Director cinematogràfic

C

B

92

Comes, Andreu  ( ? , s. XVIII)  Eclesiàstic

C

B

93

Comes, Ferran  (Vic, Osona, s. XVII – Barcelona, 1714)  Militar

C

B

94

Comes, Francesc  (Illes Balears, s. XIV - d 1415)  Pintor

B

B

95

Comes, Joan Baptista  (València, 1582 ? – 1643)  Compositor

V

B

96

Comes, Josep  (Centelles, Osona, s. XVII – Catalunya, 1722)  Jurisconsult

C

B

97

Comes, Josep  (Catalunya, s. XVIII – s. XIX)  Naturalista

C

B

98

Comes, Josep  (Catalunya, s. XVII – Barcelona, 11/set/1714)  Militar. destacat a la lluita contra els borbònics. Fou figura activa de la rebel·lió austriacista de Vic (jul/1705). Guanyà el grau de capità i més tard el de tinent coronel, al nou regiment de Guàrdies Catalanes, amb la qual féu la guerra de Successió. El 1713 s'incorporà al nou regiment de cavalleria de Sant Jordi. Participà en la defensa del setge de Barcelona, on actuà de segon cap de la sortida catalana contra les bateries de Jesús-Caputxins, el 5/ago/1714. L'Onze de Setembre morí, prop de Villarroel, al contraatac del Pla d'En Llull, durant la batalla final.

C

B

99

Comes, les  Veïnat del mun. de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà)

C

G

100

Comes, les  Caseria del mun. de Castellbell i el Vilar (Bages)

C

G

101

Comes, les  Enclavament del mun. de Muntanyola (Osona)

C

G

102

Comes, Pau  (Barcelona, s. XVII – s. XVIII)  Corsari