|
|
descripció
|
1 |
2 |
|
1
|
Coma
Despoblat del mun. d'Eus (Conflent) |
N |
G |
|
2
|
Coma
Nom menys conegut de la
família Sacoma, arquitectes establerts a Lleida els s. XII i
XIII |
C |
B |
|
3
|
Coma,
Antoni (Catalunya, s.
XVIII) Advocat |
C |
B |
|
4
|
Coma,
Berenguer de (Catalunya,
s. XIII) Arquitecte |
C |
B |
|
5
|
Coma,
Climent de (Bagà,
Berguedà, 1849 - Trieste ?, Itàlia, 1915)
Polític i militar carlí |
C |
B |
|
6
|
Coma,
Josep (Perpinyà, s.
XVII – 1723) Historiador
i eclesiàstic |
N |
B |
|
7
|
Coma,
la Poble del mun. de la
Coma i la Pedra (Solsonès) |
C |
G |
|
8
|
Coma,
la Veïnat del mun. de
Vallestàvia (Conflent), a l'esquerra de la
riera de Lentillà, aigua avall del poble, al vessant oriental del
Canigó. Prop seu hi ha les mines de la
Coma, de ferro, i són una de les poques que han subsistit després de la crisi del 1960. |
N |
G |
|
9
|
Coma,
la Barri del mun. del
Castell d'Aro (Baix Empordà) |
C |
G |
|
10
|
Coma,
Pere de (Catalunya, s.
XII - Lleida ?, s. XIII) Arquitecte |
C |
B |
|
11
|
Coma,
Pere Màrtir (Solsona
?, Solsonès, v. 1510 – Perpinyà, 1578) Bisbe
d'Elna (1568-78) i escriptor |
C |
B |
|
12
|
Coma,
vall de la Conjunt de
pintures rupestres, al mun. de l'Albi (Garrigues) |
C |
H |
|
13
|
Coma,
veïnat d'en Veïnat
del mun. dels Prats de Molló (Vallespir) |
N |
G |
|
14
|
Coma,
Xavier (Barcelona, 1959
- ) Crític i especialista
en còmics |
C |
B |
|
15
|
Coma
de Nabiners, la Llogaret
del mun. del Pla de Sant Tirs (Alt Urgell) |
C |
G |
|
16
|
Coma-de-roure,
Sant Miquel de Veure> Sant Miquel de Coma-de-roure (Beuda, Garrotxa) |
C |
G |
|
17
|
Coma
de Sant Jaume, la Caseria
del mun. de Moià (Bages) |
C |
G |
|
18
|
Coma
i Cros, Joan (Barcelona,
s. XIX – París, França, 1937) Fabricant |
C |
B |
|
19
|
Coma
i Estadella, Albert (Lleida,
1933 – 1991) Pintor |
C |
B |
|
20
|
Coma
i la Pedra, la Municipi
del Solsonès: 1.006 m alt, 60,7 km2, 231 hab (1999) |
C |
M |
|
21
|
Coma
i Puig, Miquel (Catalunya,
s. XVIII) Teòric musical |
C |
B |
|
22
|
Coma
i Soley, Vicenç (Blanes,
Selva, 1893 – Barcelona, 1979) Escriptor |
C |
B |
|
23
|
Comabella
Llogaret del mun. de Sant Guim de la Plana (Segarra) |
C |
G |
|
24
|
Comabella,
Ramon (Montoliu de
Segarra, Segarra, s. XIV – Catalunya, s. XIV)
Religiós |
C |
B |
|
25
|
Comadira
i Moragrega, Narcís (Girona,
22/gen/1942 - ) |
C |
B |
|
26
|
Comadoms
Caseria del mun. de Gaià (Bages) |
C |
G |
|
27
|
Comadovella
Despoblat del mun. d'Alp (Baixa Cerdanya) |
C |
G |
|
28
|
Comajoan,
coll de Coll (1.032 m
alt) del mun.
de Pruit (Osona) |
C |
G |
|
29
|
Comajoncosa
Caseria del mun. de Llobera de Solsonès (Solsonès) |
C |
G |
|
30
|
Comajoncosa,
Antoni (Altafulla,
Tarragonès, 1749 – Tarija, 1814) Franciscà |
C |
B |
|
31
|
Comalada,
Honorat (Catalunya, s.
XVI – s. XVII) Escriptor |
C |
B |
|
32
|
Comalada,
la Vall de la comarca
del Vallespir, al vessant meridional del Canigó |
N |
G |
|
33
|
Comalada,
Miquel ( ? , s. XV –
s. XVI) Escriptor |
C |
B |
|
34
|
Comalats,
els Sector de la
comarca de la Segarra, entre la ribera de Cervera i la riera de Forès |
C |
G |
|
35
|
Comalesbienes
Veure> Bienes, coma les (Barruera,
la Vall de Boí, Alta
Ribagorça). |
F |
G |
|
36
|
Comalespada,
pic de Contrafort
(2.834) occidental del massís de Colomers, al
mun. de la Vall de Boí (Alta
Ribagorça), a la capçalera de la Noguera de
Tor, al nord del pic de coma les Bienes, damunt
l'estany de Cavallers.
|
F |
G |
|
37
|
Comalestorres,
pic de Contrafort oriental (2.807 m alt) del Comaloformo, al
poble de Barruera (la
Vall de Boí, Alta Ribagorça), damunt l'estany de
Cavallers. |
F |
G |
|
38
|
Comallentes
Veïnat del mun. de Gaià (Bages) |
C |
G |
|
39
|
Comallonga,
Joan de (Illes
Balears,
s. XVI - d 1554) Funcionari
reial. Primer baró d'Algerri. Des del 1519 estigué al servei del secretari reial Hugo de Urríes. Del 1529 al 1535 fou lloctinent de protonotari. A la mort d'Alfonso de Valdés (1532), s'encarregà dels afers napolitans durant quatre anys (1532-36). Acompanyà l'emperador
Carles V a Tunis, on fou nomenat secretari. El 1546 aconseguí el càrrec de secretari per
les Balears gràcies a la influència de Francisco de los Cobos. A la mort d'aquest (1547), intentà en va de succeir-lo en el càrrec. Continuà al seu càrrec de secretari almenys fins al 1554. |
B |
B |
|
40
|
Comaloforno,
pic de Cim (3.030 m
alt) de la vall de Boí, a la
comarca de l'Alta Ribagorça |
F |
G |
|
41
|
Comamala
i Valls, Romà (Barcelona, 7/oct/1921 - Vilabella,
Alt Camp, 2000)
Dramaturg, poeta i assagista. Fou monjo de Poblet i després ingressà al clergat tarragoní. Treballà com a escenògraf i figurinista, també creà grups de dansaires i cantaires sobretot a
Vilabella, on fundà un esbart, així com el Museu del Camp. S'inicià en la poesia amb
Poemes d'Adam (1967). Bon coneixedor de la literatura grega, ha publicat nombroses reelaboracions dramàtiques dels mites grecs aplegades en tres volums sota el nom
Variacions sobre mites grecs (1977-78). Les obres obres dramàtiques
(Peces breus, 1981-82) deixen oberta la possibilitat d'un muntatge decantat cap a l'expressionisme. Com assagista ha escrit obres de síntesi i divulgació històrica com
Iniciació a Catalunya (1975) i El pi de les tres branques (1977) sobre els
Països Catalans. |
C |
B |
|
42
|
Comanegra,
puig de Cim culminant
(1.558 m alt) de la serra de Monars, al mun.
d'Oix (Garrotxa) |
C |
G |
|
43
|
Comaposada,
Josep (Vilobí del
Penedès, Alt Penedès, 1859 – Madrid, 1933) Dirigent obrer |
C |
B |
|
44
|
Comardons
Masia i església del mun. de Castellar de la Ribera
(Solsonès), a la dreta de la ribera
Salada. |
C |
G |
|
45
|
Coma-ruga
Barri del mun. del Vendrell (Baix Penedès) |
C |
G |
|
46
|
Comas,
Alfons (Terrassa, Vallès
Occidental, s. XVII – Catalunya, s. XVII)
Músic |
C |
B |
|
47
|
Comas,
Bernat ( ? , s. XVIII)
Musicòleg |
C |
B |
|
48
|
Comas,
Vicent (València, 1811
– Jerusalem, Palestina, 1884) Músic |
V |
B |
|
49
|
Comas
i Barceló, Pere (Palma de Mallorca, 1952 - )
Periodista |
B |
B |
|
50
|
Comas
i Calvet, Pere (Berga,
Berguedà, 1892 – Panamà, 1969)
Passant |
C |
B |
|
51
|
Comas
i Camps, Joan (Alaior,
Menorca, 1900 – Mèxic, 1979) Pedagog
i antropòleg |
B |
B |
|
52
|
Comas
i Camps, Margarida (Alaior, Menorca, 1897 – Exeter, Anglaterra, 1972) Biòloga i pedagoga |
B |
B |
|
53
|
Comas
i del Brugar, Miquel (Vulpellac, Baix Empordà, s. XVII – Catalunya, s. XVII)
Filòsof |
C |
B |
|
54
|
Comas
i Llaberia, Cèsar (Barcelona, 1874 – 1956)
Metge |
C |
B |
|
55
|
Comas
i Maduell, Ramon (Tarragona, 1935 - Sant Cugat del Vallès, Vallès
Occidental, 1978)
Escriptor |
C |
B |
|
56
|
Comas
i Masferrer, Josep (Barcelona, 1842 – 1908)
Polític |
C |
B |
|
57
|
Comas
i Pitxot, Ramon Nonat (Barcelona, 1852 – 1918)
Erudit |
C |
B |
|
58
|
Comas
i Pujol, Antoni (Mataró, Maresme, 1931 – Barcelona, 1981)
Historiador |
C |
B |
|
59
|
Comas
i Solà, Josep (Barcelona,
1868 – 1937) Astrònom |
C |
B |
|
60
|
Comassa,
estany de la Estany de la vall d'Angostrina, a la comarca de l'Alta Cerdanya |
N |
G |
|
61
|
Comassa,
serra d'Era Carena de
la Vall d'Aran, separa la vall de Toran de Comenge |
C |
G |
|
62
|
Comaverd,
serra de Serra (924 m
alt) del mun. del Pont d'Armentera (Alt Camp) |
C |
G |
|
63
|
Combalia
i Dexeus, Victòria (Barcelona, 1952 - ) Historiadora
i crítica d'art |
C |
B |
|
64
|
Comdal,
el Altre nom de l'antic terme
de la Vallcomdal
(Sentmenat,
Vallès Occidental) |
C |
G |
|
65
|
Comdals,
els Antiga granja del
mun. de Cervera (Segarra) |
C |
G |
|
66
|
Comdals,
els Colònia industrial
del mun. de Manresa (Bages) |
C |
G |
|
67
|
Comediana
Partida del mun. d'Albalat dels Tarongers (Camp de Morvedre) |
V |
G |
|
68
|
Comediants,
Els (Barcelona, 1971 -
) Grup de teatre |
C |
C |
|
69
|
Comelade,
Pascal (Montpeller,
França, 1955 - ) Músic |
N |
B |
|
70
|
Comella,
bordes de la Grup de bordes de la parròquia d'Andorra la Vella
(Andorra) |
A |
G |
|
71
|
Comella
i Fàbrega, Josep Maria (Barcelona,
1865 – 1938) Compositor |
C |
B |
|
72
|
Comella
i Vilamitjana, Llucià Francesc
(Vic, Osona, 1751 – Madrid, 1812)
Dramaturg |
C |
B |
|
73
|
Comellas
i Cluet, Antoni (Berga, Berguedà, 1832 – 1884)
Filòsof |
C |
B |
|
74
|
Comellas
i Fàbregas, Gonçal (Avinyonet de Puigventós, Alt Empordà, 1945 - )
Violinista |
C |
B |
|
75
|
Comellas
i Maristany, Joan (el Masnou, Maresme, 1913 - 2000) Músic |
C |
B |
|
76
|
Comellas
i Santamaria, Valentí (Casserres
de Berguedà, Berguedà,1861 – Solsona, Solsonès, 1945)
Prelat |
C |
B |
|
77
|
Comelles,
colònia Veure>
Guixaró,
el (Casserres de Berguedà, Berguedà) |
C |
G |
|
78
|
Comelles,
Joan Pau ( ? , s. XVII
– s. XVIII) Militar |
C |
B |
|
79
|
Comelles
i de Puig, Joan Francesc (Barcelona,
s. XVII – s. XVIII) Mercader |
C |
B |
|
80
|
Comendat
( ? , s. IX) Abat i
fundador |
C |
B |
|
81
|
Comenge,
Cecília de (Occitània,
s. XIV - ? , s. XIV) Dama |
U |
B |
|
82
|
Comenge,
Marquesa de (Occitània,
s. XV - ? , s. XV) Dama |
U |
B |
|
83
|
Comenge
i Dalmau, Rafael (Alberic, Ribera Alta, 1886 – 1934) Escriptor |
V |
B |
|
84
|
Comenge
i Ferrer, Lluís (Madrid, 1854 – Barcelona, 1916)
Metge i historiador |
C |
B |
|
85
|
Comeres,
Manuel (Alacant, s.
XVII – 1764) Compositor |
V |
B |
|
86
|
Comerford,
Josefina (Tarifa ?,
Andalusia, 1798 ? - Sevilla ?, Andalusia, s. XIX) Conspiradora |
E |
B |
|
87
|
Comerma
i Batalla, Andreu Avel·lí (Valls,
Alt Camp, 1842 - el Ferrol, Galícia, 1917)
Enginyer naval titulat a Madrid (1866) i llicenciat en farmàcia
(1873). Ingressà a l'armada, on, el 1900, assolí el grau de general del cos d'enginyers
navals. Assistí al Congrés Internacional d'Electricitat de París (1881) com a delegat de Marina, i al de Munic
(1882). Fou cap de l'arsenal i director de les drassanes del Ferrol (1883-99), on construí el dic de la Campana (1873), al port del Ferrol, que li donà un prestigi internacional. Projectà un túnel submarí entre Gibraltar i
l'Àfrica. Planejà la construcció dels millors creuers que posseí l'armada espanyola a la seva època. Publicà 'Curso práctico de construcción naval'
(1868), 'La exposición internacional de pesca de Londres en 1883' i 'Apuntes sobre la Exposición Internacional de Higiene y Educación celebrada en Londres en
1884'. Al Ferrol fundà l'Orfeó Aires de Minha Terra i presidí l'ateneu.
Seguí amb afecte el moviment catalanista i col·laborà a "La Renaixença".
|
C |
B |
|
88
|
Comerma
i Bonet, Domènec (Sant Quirze de Besora, Ripollès, 1766 – Barcelona, 1831)
Historiador |
C |
B |
|
89
|
Comerma
i Mallol, Antoni (Barcelona, 1880 - Sermaises, Orleanès, 1970)
Dibuixant i pintor |
C |
B |
|
90
|
Comerma
i Vilanova, Josep (Banyoles, Pla de l’Estany, 1887 - Canet de Mar, Maresme,
1936) Historiador |
C |
B |
|
91
|
Comeron
i Martín, Lluís Josep (Mataró,
Maresme, 1926 - ) Director
cinematogràfic |
C |
B |
|
92
|
Comes,
Andreu ( ? , s. XVIII)
Eclesiàstic |
C |
B |
|
93
|
Comes,
Ferran (Vic, Osona, s.
XVII – Barcelona, 1714) Militar |
C |
B |
|
94
|
Comes,
Francesc (Illes
Balears, s. XIV - d 1415) Pintor |
B |
B |
|
95
|
Comes,
Joan Baptista (València,
1582 ? – 1643) Compositor |
V |
B |
|
96
|
Comes,
Josep (Centelles,
Osona, s. XVII – Catalunya, 1722) Jurisconsult |
C |
B |
|
97
|
Comes,
Josep (Catalunya, s.
XVIII – s. XIX) Naturalista |
C |
B |
|
98
|
Comes,
Josep (Catalunya, s.
XVII – Barcelona, 11/set/1714) Militar. destacat a la lluita contra els borbònics. Fou figura activa de la rebel·lió austriacista de
Vic (jul/1705). Guanyà el grau de capità i més tard el de tinent coronel, al nou regiment de
Guàrdies Catalanes, amb la qual féu la guerra de Successió. El 1713 s'incorporà al nou regiment de cavalleria de Sant Jordi. Participà en la defensa del
setge de Barcelona, on actuà de segon cap de la sortida catalana contra les bateries de Jesús-Caputxins, el 5/ago/1714.
L'Onze de Setembre morí, prop de Villarroel, al contraatac del Pla d'En Llull, durant la batalla final. |
C |
B |
|
99
|
Comes,
les Veïnat del mun. de
Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) |
C |
G |
|
100
|
Comes,
les Caseria del mun. de
Castellbell i el Vilar (Bages) |
C |
G |
|
101
|
Comes,
les Enclavament del
mun. de Muntanyola (Osona) |
C |
G |
|
102
|
Comes,
Pau (Barcelona, s. XVII
– s. XVIII) Corsari |
|