descripció

Congost, priorat del  Altre nom de l'antic priorat de Cellers (Guàrdia de Noguera, Pallars Jussà)

C

H

Congost i Pla, Josep  (Olot, Garrotxa, 3/des/1913 - )  Poeta i impressor. Ha publicat el relat La facècia (1960) i és autor de pàgines literàries molt elaborades destinades a llibres de bibliòfil, així com de traduccions d'E. A. Poe i de J. Anouilh. Els texts del seu muntatge audiovisual Olot dins la mà tingueren àmplia difusió per Catalunya. El 1982, com a homenatge a la seva tasca en pro de la llengua catalana fou publicat un recull dels seus poemes titulat Mirall a trossos. Ha guanyat diversos premis literaris, entre ells, en els Jocs Florals de Xile del 1962.

C

B

Congregació Cistercenca de la Corona d'Aragó i de Navarra  (Roma, Itàlia, 19-abr-1616)  Congregació

U

C

Congregació Claustral Tarraconense  (Catalunya, s. XII – s. XIX)  Congregació benedictina

C

C

Congrés Catalanista, Primer  (Barcelona, 1880 - )  Assemblea

C

P

Congrés Catalanista, Segon  (Barcelona, jun/1883 - )  Assemblea convocada pel Centre Català. Hi participaren tots els grups catalanistes, inclosos els elements de "La Renaixença". Els afectes a la política centralista espanyola no hi acudiren. L'acord més important fou el de refusar qualsevol actuació política catalana dependent de partits generals espanyols.

C

P

Congrés de Cultura Catalana  (Països Catalans, abr/1976 – Barcelona, 8/des/1977)  Conjunt d'actes i treballs. Organitzat en diferents ciutats dels Països Catalans amb l'objectiu d'estudiar, defensar i promoure la realitat cultural catalana. El Congrés, nascut d'una iniciativa del Col·legi d'Advocats de Barcelona, va comptar amb la presidència honorària de Jordi Rubió i Balaguer i va ser presentat a València, Perpinyà, Palma de Mallorca, Andorra la Vella i Barcelona entre l'abril i el desembre de 1976. Hi van participar prop de quinze mil congressistes i s'hi van adherir mil cinc-centes entitats. El desembre de 1977 va presentar les seves resolucions en l'acte solemne de clausura que va tenir lloc al Palau de Congressos de Barcelona.

P

C

Congrés de Jurisconsults Catalans, Primer  (Barcelona, 1881 - )  Assemblea

C

C

Congrés d'Higiene de Catalunya  (Barcelona, jun 1906 - )  Reunió. Organitzada per l'Acadèmia d'Higiene de Catalunya. Fou el primer congrés mèdic en llengua catalana. El presidí Felip Proubasta, i August Pi i Sunyer en dirigí la comissió executiva. Constà de tres seccions: estudi sanitari de les comarques catalanes, malalties infeccioses i higiene social. Hi participaren 295 congressistes.

C

C

Congrés d'Història del País Valencià, Primer  (País Valencià, 14 al 18/abr/1971)  Reunió científica organitzada per la Universitat de València i celebrada en aquesta ciutat, a Castelló de la Plana i a Alacant. Hi participaren prop de 700 congressistes, que tractaren, sovint en català, diferents aspectes històrics, geogràfics i historiogràfics del País Valencià en un conjunt de prop de 400 comunicacions. El congrès, coordinat per l'historiador Emili Giralt i Raventós com a secretari general, fou ocasió d'interessants actes culturals.

V

C

Congrés Internacional de la Llengua Catalana, Primer  (Barcelona, 1906)  Congrés

C

C

Congrés Internacional de la Llengua Catalana, Segon  (Catalunya, 1986)  Congrés

C

C

Congrés Jurídic Català, Primer  (Barcelona, 17/mai/1936)  Assemblea convocada per iniciativa de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya. Fou inaugurat sota la presidència d'Amadeu Hurtado. Els objectius foren fixar l'abast de l'autonomia aconseguida amb l'Estatut del 1932 i establir criteris per procedir a la reforma del dret civil català i de la legislació obrera. Les actes de les sessions no van ésser publicades per culpa de la guerra civil.

C

C

Congrés Jurídic Català, Segon  (Catalunya, 19/oct/1971 - 18/nov/1971)  Assemblea de juristes catalans celebrat a diverses localitats del Principat, per iniciativa de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i els col·legis d'advocats compresos dintre l'àrea de l'Audiència territorial de Barcelona. S'examinà l'aplicació de la Compilació del dret civil especial de Catalunya, l'estatut de la dona catalana, l'ús de la llengua catalana en tots els actes jurídics, la filiació, la paternitat i la creació d'un organisme legislatiu català.

C

C

Congrés Litúrgic de Montserrat, Primer  (Montserrat, Bages, 5/jul/1915 - 10/jul/1915)  Congrés. Presidit per F. Ragonesi, nunci de la Santa Seu, i pels bisbes de Catalunya, en fou secretari Ll. Carreras. Els temes centrals versaren sobre la missa, i es van dividir les sessions en estudis històrics, ministeris sacerdotals i gregorianisme, i popularització de la litúrgia. Esdevingué un fet important en la vida espiritual del país, i en foren fruit l'Eucologi, a cura de Carreras, Tarré i Clascar, l'Associació Gregorianista, els Amics de l'Art Litúrgic, etc.

C

C

Congrés Litúrgic de Montserrat, Segon  (Montserrat, Bages, 5/jul/1965 - 10/jul/1965)  Congrés celebrat en commemoració del cinquantenari del primer. Tingué com a objectiu l'estudi de la litúrgia del demà. Hi assistiren els bisbes de Sogorb-Castelló, Vic, Girona i Barcelona. Bé que no ha deixat una empremta tan forta com el primer, fou més científic. N'ha estat fruit la Societat Catalana d'Estudis Litúrgics (1969).

C

C

Congrés Litúrgic de Montserrat, Tercer  (Montserrat, Bages, 25/jun/1990 - 29/jun/1990)  Congrés convocat per l'episcopat català i l'abat de Montserrat, amb la finalitat de commemorar el 75è aniversari del primer Congrés i el 25è del segon. Estigué centrat en els temes: La litúrgia al cor de la vida cristiana i Balanç i perspectives de la reforma litúrgica a Catalunya. Hi assistiren uns 600 congressistes i comptà amb la presència de gairebé tots els bisbes catalans, com també del nunci i del cardenal prefecte de la congregació del culte diví. Hi hagué una obra prèvia de sensibilització a través d'enquestes i qüestionaris, i les tasques del congrés se centraren en les conferències generals i en les ponències i els debats de les seccions d'estudi. Foren aprovades unes conclusions, que no han tingut gaire repercussió. El 1992 hom n'edità les actes.

C

C

Congrés Obrer Espanyol, Primer  (Barcelona, 18/jun/1870 - 25/jun/1870)  Assemblea celebrada per 89 delegats de diferents societats obreres de tot l'estat espanyol. Fou organitzada, segons una idea del grup internacionalista de Madrid, pels dirigents del Centre Federal de Societats Obreres de Barcelona i "La Federación". El congrés s'adherí a la I Internacional i determinà la construcció de la Federació Regional Espanyola de l'AIT. Hi foren presents tres tendències: bakuninista, sindicalista i cooperativista. Els primers i els segons s'uniren per afirmar la necessitat d'una acció sindical, minimitzar la importància del cooperativisme i establir uns principis organitzatius bàsics. No gosaren d'imposar una clara declaració d'antipoliticisme i en defensaren un que, en realitat, permetia als afiliats de professar individualment qualsevol idea política.

C

P

Congrés Universitari Català, Primer  (Barcelona, 31/gen/1903 - 2/feb/1903)  Assemblea celebrada per tractar de l'organització d'un ensenyament universitari català autònom. Actuà de president Jaume Algarra i Postius, que ja era secretari del comitè organitzador patrocinat per diverses entitats adscrites al naixent moviment catalanista. La ponència bàsica presentada pel Dr. Martí i Julià plantejava l'organització de la Universitat catalana. A les conclusions, s'afirmava que la Universitat de Barcelona havia d'ésser fonamentalment una Universitat catalana i era missió del govern de col·laborar a aquesta catalanització. Es proposà, també, que els professors numeraris no fossin nomenats pel sistema clàssic d'oposicions. Fruit del congrés foren els Estudis Universitaris Catalans.

C

C

Congrés Universitari Català, Segon  (Barcelona, 7/abr/1918 - 14/abr/1918)  Assemblea. Malgrat els bons oficis del rector de la Universitat Dr. Carulla, aquest congrés es va veure obligat a celebrar les sessions a l'Ajuntament de Barcelona. Fou presidit per August Pi i Sunyer, i actuà de secretari Josep M. Batista i Roca, president de la comissió organitzadora, estudiant en aquell moment. Les conclusions del congrés, que serviren de base per al reglament de la futura Universitat Autònoma, poden resumir-se en: lliure elecció pels interessats de les autoritats acadèmiques, substitució del sistema d'oposicions, participació indirecta dels alumnes en el govern de la universitat, llibertat de les facultats per establir llurs plans d'estudi, autonomia acadèmica i docent i oficialització del català. El congrés creà una comissió que publicà l'any següent el Manifest dels universitaris, signat per 26 catedràtics.

C

C

Congrés Universitari Català, Tercer  (Catalunya, 1975)  Congrés

C

C

Congressos d'Arquitectes de Llengua Catalana  (Barcelona, jul/1932 - Tarragona, oct/1935)  Reunions organitzades per l'Associació d'Arquitectes de Catalunya els anys trenta. Al primer congrés (1932), presidit per Alexandre Soler i March i que aplegà 117 arquitectes de tots els Països Catalans, hom intentà d'establir els fonaments de les lleis que dins l'Estatut de Catalunya havien de regular l'urbanisme i l'habitació; hi destacaren les ponències de Rubió i Tudurí (Relacions entre les urbanitzacions locals i un pla regional o nacional), de Ricard Giralt i Casadesús (sobre la llei d'urbanisme i l'especulació dels terrenys a les ciutats) i de Ramon Puig-Gairalt (sobre barriades obreres). El segon congrés (1935), presidit per Amadeu Llopart i que aplegà 150 congressistes, amb assistència de diverses institucions artístiques i culturals catalanes, tingué un caire menys programàtic i polític, però seguí la mateixa temàtica; hi destacà la ponència de Puig-Gairalt (Possibles solucions de la crisi del ram de la construcció).

C

C

Congressos de Metges de Llengua Catalana  (Barcelona, jun 1913 – Perpinyà, jun 1936)  Reunions

C

C

Congressos de Metges i Biòlegs en Llengua Catalana  (Països Catalans, 1934)  Denominació

P

C

Congressos d'Història de la Corona d'Aragó  (Països Catalans, 1908 - )  Congressos

P

C

Conill  Poble del mun. de Pujalt (Anoia), prop del terme de Calonge de Segarra. De la seva església parroquial (Sant Vicenç) depèn la de Durfort.

C

G

Conill  Caseria i antiga quadra de l'antic mun. de la Figuerosa (Tàrrega, Urgell), al nord-oest del poble.

C

G

Conill  Masia del mun. d'Àger (Noguera)

C

G

Conill, Bartomeu  ( ? , s. XV - Poblet, Conca de Barberà, 1458)  Abat de Poblet i metge

C

B

Conill, Bernat  ( ? , s. XIV)  Diplomàtic

C

B

Conill, Francesc  (Barcelona, s. XIV)  Metge

C

B

Conill, Lleó  (Banyuls de la Marenda, Vallespir, 1872 - Vernet, Conflent, 1944)  Botànic i mestre

N

B

Conill, mas d'en  Antiga possessió del mun. de Bétera (Camp de Túria)

V

G

Conill, raval de  Veure> Bítem (Tortosa, Baix Ebre)

C

G

Conill i Montobbio, Bonaventura  (Barcelona, 1876 – 1946)  Arquitecte

C

B

Conill i Montobbio, Víctor  (Barcelona, 1886 – 1970)  Metge

C

B

Conill i Orriols, Jacint  (Vic, Osona, 30/gen/1914 - 17/abr/1992)  Pintor. De formació gairebé autodidacta. Ha exposat a Barcelona i a Madrid, amb bon èxit, i obtingut nombrosos premis. Destacà com a paisatgista. Té obres al Museu d'Art Modern de Barcelona, així com a bones col·leccions catalanes i americanes.

C

B

Conillera, illa  Veure> Conills, illa des (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental)

B

G

Conillera, sa  Illa del mun. de Sant Josep de sa Talaia (Eivissa)

B

G

Conilleres, les  Caseria del mun. de Castellví de la Marca (Alt Penedès), dividida en els nuclis de la Conillera Grossa, al nord, i de la Conillera Petita, al sud.

C

G

Conilles  Antic nom de Mediona (Alt Penedès)

C

G

Conills, illa des  Illa del mun. de Palma de Mallorca (Mallorca Occidental)

B

G

Conills, illa des  Veure> Rei, illa del (Maó, Menorca)

B

G

Conivella, serra de  Serra de la comarca del Ripollès, entre el Pre-pirineu i la zona axial

C

G

Conjunció  (València, 1932)  Acord entre varis partits polítics

V

P

Conjunt Català de Música Contemporània  (Barcelona, 1968 - )  Grup instrumental

C

C

Conomines, Pere de  (Barcelona, v. 1426 - d 1498)  Conseller en cap

C

B

Conorbau  Antiga quadra de la comarca de l'Alt Urgell, a la dreta del Segre, que el s. XIX depenia del lloc de Gramós.

C

G

Conqueridor, el  Sobrenom amb què és conegut el rei Jaume I de Catalunya-Aragó

C

B

Conques  Antic municipi del Pallars Jussà: 635 m alt, 18,39 km2, incorporat (1970) al d'Isona i Conca Dellà

C

Conques  Antic terme del mun. de Benasc (Alta Ribagorça)

F

G

Conques, Arnau de  (País Valencià, s. XIV – XV)  Jurista

V

B

Conques, ras de  Massís del mun. d'Ars (Alt Urgell)

C

G

Conques i Garcia, Jeroni  (València, s. XVI)  Erasmista

V

B

Conquestes, marquesat de  Títol concedit per Felip V el 1704 a Miquel de Cervelló i de Castellví

C

H

Conquista, festa de la  (Mallorca, 1229 - )  Commemoració anual de la conquesta de l'illa per Jaume I

B

C

Conrado i de Berard, Jaume  (Palma de Mallorca, 1799 – 1866)  Historiador

B

B

Conreria d'Escaladei, la  Poble del mun. de la Morera de Montsant (Priorat)

C

G

Conreria, la  Antiga granja del mun. de Tiana (Maresme)

C

G

Consell  Municipi de Mallorca Septentrional: 178 m alt, 13,7 km2, 2.254 hab (1999)

B

M

Consell, es  Caseria del mun. de Sant Lluís (Menorca)

B

G

Consell Català d'Associacions  (Catalunya)  Òrgan creat per la Generalitat de Catalunya

C

P

Consell Català de Formació Professional  (Catalunya, 1999 - )  Organisme de la Generalitat

C

P

Consell Català d'Ensenyament  (Catalunya, 1976 - )  Organisme

C

P

Consell Col·lateral de Nàpols  (Nàpols, Itàlia, 1516 - )  Organisme

U

P

Consell Consultiu de la Generalitat  (Catalunya, feb/1981 - ) 

C

P

Consell Criminal de Catalunya  (Catalunya, 1599 – 1716)  Denominació

C

P

Consell de Cent  (Barcelona, a 1258 – 1714)  Assemblea

C

P

Consell de Consciència  (Barcelona, 1804 – s. XIX)  Suposat tribunal

C

P

Consell de Cultura de la Generalitat de Catalunya  (Catalunya, 9/jun/1931 – 1939)  Organisme creat per la Generalitat per tal d'estructurar i regir la seva obra cultural. L'integraven vint consellers, aplegats en cinc ponències (ensenyament superior, secundari, primari, tècnic, i arxius, biblioteques i belles arts), presidits pel conseller d'instrucció pública i pel president de la Generalitat. A la pràctica, n'actuà de president Jaume Serra i Húnter, amb Pompeu Fabra de vicepresident i Alexandre Galí de secretari. En fou l'inspirador el conseller d'instrucció pública Ventura Gassol del 1931 al 1936, que fou succeït per Carles Pi i Sunyer, i, durant el Bienni Negre (1934-36), per Lluís Duran i Ventosa. Fou l'organisme fonamental de la tasca cultural de la Generalitat.

C

P

Consell de Forces Polítiques de Catalunya  (Catalunya, des/1975 - 1977)  Organisme polític unitari d'oposició democràtica al franquisme creat com a fruit, en certa manera, de l'ampliació i actualització de la Comissió Coordinadora de les Forces Polítiques de Catalunya (creada el 1969). Format només per partits d'obediència catalana. Pretengué d'assumir la direcció de la lluita cap al trencament democràtic mitjançant un programa que exigia el restabliment de la Generalitat i de l'Estatut del 1932, l'amnistia, el reconeixement dels drets individuals i de les llibertats plenes i mesures socials i econòmiques en favor de les classes populars. Alhora defensava les reivindicacions del País Valencià i les Illes i també la formació d'un govern provisional i l'obertura d'un procés constituent d'ambit estatal. Incapaç de contrarestar les reformes del govern Suárez i no havent assolit una plena entesa amb l'Assemblea de Catalunya i la Generalitat a l'exili, sofrí tensions internes entre els grups socialistes i desaparegué, de fet, al començament del 1977.

C

P

Consell de Joan I, procés del  Procès celebrat a Catalunya, el 2-6-1396

C

P

Consell de la Generalitat  (Catalunya, 31/jul/1936 – 1939)  Nom que prengué el govern de la Generalitat de Catalunya en iniciar la nova col·laboració amb els anarquistes i per imposició d'aquests.

C

P

Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC)  (Catalunya, 5/jul/1996 - )  Organisme públic

C

P

Consell de l'Escola Cristiana de Catalunya  (Catalunya, 1977 - )  Organisme

C

C

Consell de l'Escola Nova Unificada (CENU)  (Catalunya, 27/jul/1936 – feb/1939)  Organisme creat per la Generalitat por després d'iniciada la guerra civil, per tal d'implantar, com a substitució del règim escolar enderrocat, una escola nova, inspirada en els principis nacionalistes del treball, de la fraternitat humana i de la supressió de tota mena de privilegis. El CENU estava presidit pel conseller de Cultura de la Generalitat i dirigit per representants de sindicats i d'entitats pedagògiques i polítiques. La principal aportació fou el Pla General d'Ensenyament que es proposà com a meta urgent l'escolarització de tots els infants de Catalunya. No obstant aixó, les difícils condicions creades per l'avanç de la guerra, juntament amb les tensions polítiques, limitaren, sobretot a Barcelona, l'abast del projecte.

C

C

Consell de Pedagogia  (Barcelona, 1913 – 1924)  Organisme

C

C

Consell de Relacions Internacionals de la Generalitat  (Catalunya, 1938 – 1939)  Organisme

C

P

Consell de Trenta  (Illes Balears, s. XIV - ? )  Assemblea

B

P

Consell de Trenta  (Barcelona, 1325 – 1387)  Assemblea

C

P

Consell de Vint  (Barcelona, 1394 – 1716)  Consell

C

P

Consell d'Economia de la Generalitat de Catalunya  (Catalunya, 11/ago/1936 – 1939)  Organisme creat per decret de la Generalitat. Tenia la doble funció de dirigir i ordenar l'economia catalana en col·laboració amb el Departament d'Economia i de formalitzar un programa comú de tots els grups i de totes les organitzacions polítiques i sindicals de què els seus membres eren representants. Va tenir un paper molt important en la redacció i l'aplicació del decret de col·lectivitzacions, i en nasqueren els Consells Generals d'Indústria i les Federacions Econòmiques. La CNT i el POUM eren partidaris d'una socialització més profunda: generalitzar la col·lectivització de l'economia i el control sindical d'aquesta. En canvi el PSUC i els altres partits eren partidaris de limitar i controlar estatalment les col·lectivitzacions per tal de defensar els interessos de la petita burgesia. Com a conseqüència dels fets de maig de 1937, fou exclosa la representació del POUM i s'imposà aquesta segona tendència, fet que comportà la congelació de la política de col·lectivitzacions. (SC)

C

P

Consell del Principat  (Catalunya, 1461 – 1472)  Òrgan polític

C

P

Consell d'Investigació Pedagògica Nom donat el 1916 al Consell de Pedagogia

C

C

Consell d'Urbanisme  (Catalunya, 1937 – 1939)  Organisme

C

P

Consell Escolar de Catalunya  (Catalunya, 1985 - )  Organisme superior

C

C