1

2

1

Correo Catalán, El  (Barcelona, 16 des 1876 – 1985)  Diari. En el seu origen servia l'extrema dreta carlista, catòlica i conservadora. S'enfrontà als periòdics republicants. El 1903 prengué una orientació catalana i, malgrat estar escrit en castellà, el 1912 publicà una pàgina literària en català. Fou el primer periòdic barceloní que va incloure una plana d'esports.

C

R

2

Correo Constitucional de Mallorca  (Palma de Mallorca, 1/abr/1820 - 14/jul/1820)  Diari. Fou substituït pel "Correo Constitucional, Literario, Político y Mercantil de Palma" (15/jul/1820 a 14/jun/1822), que es fusionà amb "El Atleta de la Libertad" (15/abr/1822 a 14/jun/1822) i donà lloc a "El Eco de Colom", que continuà fins al 29/gen/1823. Contenia informació de les corts, retalls d'altres periòdics de tendència liberal i articles polèmics, dirigits especialment contra els ordes religiosos, els quals considerava culpables de la repressió popular del 1814. Aquests diaris foren cremats durant la repressió del 1823.

B

R

3

Correo de Gerona  (Girona, 5/feb/1795 - 3/ago/1795)  Periòdic bisetmanal publicat en castellà amb un total de 52 números. En plena Guerra Gran -Girona era aleshores el quarter general de l'exèrcit-, un dels números setmanals fou aviat dedicat exclusivament a la instrucció militar i a les incidències de la guerra. El seu director i editor, un il·lustrat liberal antiafrancesat que signava amb la sigla JFO, hi publicà unes interessants Memorias de Cataluña', des de la creació del món fins a la invasió islàmica, amb especial atenció a la descripció i la prova de la catalanitat dels comtats de Rosselló i Cerdanya (adduïa Francesc Comte com a autoritat) i de la Vall d'Aran, memòries que volien rivalitzar explícitament amb la Crónica universal de Cataluña de Jeroni Pujades. Uns altres articles versaven sobre problemes morals, lingüístics (contra els gal·licismes), filosòfics i polítics. Deixà de publicar-se a conseqüència de la pau de Basilea signada el 22/jul/1795.

C

R

4

Correo de Mallorca  (Palma de Mallorca, 1910 – 1953)  Diari

B

R

5

Correspondència  (Barcelona, 1963 - )  Revista

C

R

6

Correspondencia de Valencia, La  (València, 1883 – mar/1939)  Diari. Fou el segon i reeixit intent de Manuel Maria de Santana, propietari de "La Correspondencia de España" (de Madrid), de tenir un periòdic a València. De caire conservador, es destacà per l'afany informatiu, amb quatre edicions diàries. Comprat pel partit Unió Valencianista (mai/1918), augmentà el to regionalista i dugué a terme campanyes autonomistes. Després entrà en decadència i fou un diari favorable a Primo de Rivera durant la dictadura, i republicà a partir del 1930. Fou controlat per la UGT a partir de jul/1936. (SC)

V

R

7

Corresponsal, El  (Madrid, 1839 – 1894)  Periòdic

E

R

8

Corretja, Àlex  (Barcelona, 1975 - )  Tennista

C

B

9

Corretja, orde de la  (Catalunya, 1397 - )  Orde religiós

C

H

10

Correu de les Lletres  (Sóller, Mallorca, 1920 – 1922)  Suplement

B

R

11

Corriols, Eudald  (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 1739 – Barcelona, 1809)  Jurista

C

B

12

Corriu, la  Poble del mun. de Guixers (Solsonès)

C

G

13

Corró, riera de  Afluent esquerrà del Congost, neix a roca Centella (Montseny) fins a prop de Granollers

C

G

14

Corró d'Amunt  Poble del mun. de les Franqueses del Vallès (Vallès Oriental)

C

G

15

Corró d'Avall  Poble i cap del municipi de les Franqueses del Vallès (Vallès Oriental)

C

G

16

Corrodella, serra de la  Serra (921 m alt) de la comarca de la Baixa Ribagorça

F

G

17

Corronco de Durro, el  Cim (2.546 m alt) de la comarca de l'Alta Ribagorça, entre les valls de Boí i de Viu

F

G

18

Corroncui  Despoblat del mun. del Pont de Suert (Alta Ribagorça)

C

G

19

Corrons, Ignasi  (Manresa, Bages, 1808 – Nàpols, Itàlia, 1874)  Monjo de Montserrat

C

B

20

Corrons, Josep  (Vic ?, Osona, s. XVIII – s. XIX)  Canonge

C

B

21

Corrubí  (o Querrubí) Antic poble (1.225 m alt) i parròquia (Sant Llorenç) de l'antic mun. de Viladonja (Ripollès), al vessant meridional dels rasos de Tubau, a l'esquerra del rec de Corrubí, capçalera de la riera de Merlés. El s. XIX depenia de Sant Esteve de la Riba.

C

G

22

Cors, Arnau de  ( ? , s. XV)  Escriptor

C

B

23

Cors, Francesc  (Catalunya, s. XVIII)  Eclesiàstic i escriptor

C

B

24

Cors, Guillem de  (Catalunya, s. XIV)  Escultor i arquitecte

C

B

25

Cors de Clavé  (Catalunya, s. XIX - )  Conjunt de societats corals. Fundades per Josep Anselm Clavé, per tal d'elevar la cultura dels obrers mitjançant la música i el cant. Els darrers anys de la vida de Clavé van provocar, per la seva activitat política, una decadència dels Cors i a la seva mort van perdre el seu caràcter reivindicatiu obrer.

C

V

26

Corsavell  Poble del mun. de Bassegoda (Garrotxa)

C

G

27

Corsaví, Bernat de  (Rosselló, s. XII)  Senyor

N

B

28

Còrsega, campanya de  (Còrsega, 1297 – 1435)  Participació militar

U

H

29

Corso, N.  (Balears ?, s. XIV)  Jurista

B

B

30

Cort, Editorial  (Palma de Mallorca, 1965 - )  Empresa editorial

B

N

31

Cort, la  Antiga quadra del mun. de Cervelló (Baix Llobregat)

C

G

32

Cort de la Seu, la  Altre nom del Tribunal de les Aigües de València

V

P

33

Cortada, Antoni de  (Manlleu, Osona, s. XVII – s. XVIII)  Noble

C

B

34

Cortada, Eugeni  (Cotlliure, Vallespir, 1931 - )  Escriptor i prevere

N

B

35

Cortada, Ramon de  (Manlleu, Osona, s. XIII - ? , 1291)  Vice-almirall

C

B

36

Cortada dels Llucs, la  Masia i antiga quadra del mun. de Santa Maria de Merlès (Berguedà). Casa pairal dels comtes de la Vall de Merlès. Hi ha l'ermita de Sant Miquel de la Cortada.

C

G

37

Cortada i Codina, Jeroni  (Vic, Osona, s. XVII - ? , s. XVIII)  Eclesiàstic

C

B

38

Cortada i de Bru, Jaume de  (Barcelona, 1685 ? – Tarragona, 1762)  Eclesiàstic

C

B

39

Cortada i de Bru, Josep de  (Barcelona, 1683 - ? , 1761)  Baró

C

B

40

Cortada i Jonquer, Joan Baptista de  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Noble

C

B

41

Cortada i Sala, Joan  (Barcelona, 1805 - Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 1868)  Escriptor

C

B

42

Cortada i Sellers, Francesc de  (Vic, Osona, s. XVII – s. XVIII)  Austriacista

C

B

43

Cortada i Sellers, Joan Baptista de  (Vic, Osona, s. XVII – s. XVIII)  Austriacista

C

B

44

Cortada i Serra, Alexandre  (Barcelona, 1865 – 1935)  Periodista i musicòleg

C

B

45

Cortalets, coll dels  Depressió de la comarca del Conflent

N

G

46

Cortals, coma dels  Vall de la parròquia d'Encamp (Andorra)

A

G

47

Cortals, els  Llogaret del mun. de la Llaguna (Alta Cerdanya)

N

G

48

Cortals, els  Raval del mun. de Gombrèn (Ripollès)

C

G

49

Cortals, vall de  Vall de la comarca de les Garrigues

C

G

50

Cortariu  Caseria del mun. de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya)

C

G

51

Cortàs  Poble del mun. de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya)

C

G

52

Cortaus  Despoblat del mun. de Lles (Baixa Cerdanya)

C

G

53

Cortei, el  Antiga quadra del mun. de Sant Pere de Ribes (Garraf)

C

G

54

Cortei, el  Enclavament del mun. de la Granada (Alt Penedès)

C

G

55

Cortei i Manescal, Jaume  (Barcelona, s. XVI – v. 1568)  Impressor

C

B

56

Cortes  Llogaret del mun. de Benaixeve (Serrans)

V

G

57

Cortès, el  Colònia industrial tèxtil del mun. de Callús (Bages)

C

G

58

Cortès, illa de  Antiga illa del mun. de Tortosa (Baix Ebre), en ple delta de l'Ebre, entre la Cava i l'illa de Buda. El riu la migpartí a mitjan s. XIX, i les parts s'uniren a les ribes respectives.

C

G

59

Cortès, Jeroni  (València, s. XVI – v. 1615)  Matemàtic i naturalista

V

B

60

Cortès, Marià  (Illes Balears, 1777 - Palma de Mallorca, 1835)  Botànic

B

B

61

Cortes, mola de  Gran plataforma (800-900 m alt) del mun. de Cortes de Pallars (Vall de Cofrents)

V

G

62

Cortès, Pascual  (Illes Balears, 1842 – 1910)  Escultor

B

B

63

Cortès, Pasqual  (Illes Balears, 1814 – s. XIX)  Escultor

B

B

64

Cortès, Ramon  (Palma de Mallorca, 1845 – Illes Balears ?, s. XIX)  Eclesiàstic

B

B

65

Cortes d'Arenós  (cast: Cortes de Arenosos) Municipi de l'Alt Millars: 985 m alt, 80,6 km2, 429 hab (1999). Situat a la vall del riu de Cortes, a la zona de parla castellana del País Valencià, al límit amb l'Aragó. Bona part del terme és ocupat per pinedes i pasturatges. Les bases de l'economia local són l'agricultura, amb predomini del secà (cereals, vinya i olivera), i la indústria tèxtil de llana, tradicional al municipi. A la vila destaca l'església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels, del s. XVI, amb notables retaules gòtics. El terme comprèn també el poble de San Vicente de Piedrahita. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

V

M

66

Cortes de los antiguos reinos de Aragón, de Valencia y Principado de Cataluña  (Madrid, 1896 – 1922)  Edició de documents

E

C

67

Cortes de Pallars  Municipi de la Vall de Cofrents: 450 m alt, 233 km2, 740 hab (1999)

V

M

68

Cortes de Pallars, baronia de  Jurisdicció a les Cortes de Pallars (Vall de Cofrents), vinculada el 1232 pels Pallars

V

H

69

Cortès i Buhigas, Josep  (Barcelona, 1899 - )  Escriptor

C

B

70

Cortès i Casanovas, Ramon  (Terrassa, Vallès Occidental, 1906 - )  Pintor

C

B

71

Cortès i Cortès, Gabriel  (Palma de Mallorca, 1903 – 1967)  Escriptor

B

B

72

Cortès i Cullell, Lleonard  (Barcelona, 1826 – Lima, Perú, 1911)  Frare franciscà

B

B

73

Cortès i Dejuan, Àngel  (Barcelona, 1924 - )  Pastor evangèlic

C

B

74

Cortès i Gelabert, Antoni de  (Barcelona, 1703 – Tortosa, Baix Ebre, 1757)  Erudit i eclesiàstic

C

B

75

Cortès i Lladó, Antoni  (Gràcia, Barcelona, 1887 – Sevilla, Andalusia, 1981)  Metge

C

B

76

Cortès i Minguella, Enric  (Guimerà, Urgell, 1939 - )  Biblista

C

B

77

Cortès i Vidal, Joan  (Barcelona, 1898 – Santander, Cantàbria, 1969)  Escriptor i crític d'art. Fou un dels fundadors del Saló dels Evolucionistes. Col·laborà assíduament a les pàgines de diverses revistes, tant abans com després de la guerra. Escriví Gimeno, Santiago Rusiñol, Juan Serra, pintor i La pintura romàntica. Emprà els pseudònims de Juan Barcino, Pedro Ciruelo i Adam Coscoll. Fou catedràtic d'història de l'art a l'Escola de Llotja, de Barcelona, i membre de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. Fou un dels recreadors de l'antiga penya de "La Punyalada".

C

B

78

Cortés y López, Miguel  (Camarena, Aragó, 1777 – València, 1854)  Polígraf

V

B

79

Cortiada, Miquel  (Lleida, s. XVII – Barcelona, 1691)  Jurisconsult

C

B

80

Cortiada, Sebastià  (Barcelona, s. XVII)  Jurista

C

B

81

Cortiella  Despoblat del mun. d'Alforja (Baix Camp)

C

G

82

Cortiella, Rafael  (Horta de Sant Joan, Terra Alta, s. XIX – Catalunya, 1840)  Escriptor

C

B

83

Cortiella i Ferrer, Felip  (Barcelona, 1871 – 1937)  Dramaturg

C

B

84

Cortilles, Berenguer de  (Saragossa ?, s. XIV - ? , s. XIV)  Tresorer

E

B

85

Cortils i Vieta, Josep  (Blanes, Selva, 1839 – 1898)  Publicista i historiador

C

B

86

Cortils, els  Enclavament del mun. de Bagà (Berguedà)

C

G

87

Cortils, Esteve  (Mataró, Maresme, s. XVII – s. XVIII)  Escriptor

C

B

88

Cortina, Adela  (València, 1947 - )  Filòsofa

V

B

89

Cortina, Rigobert  (País Valencià, s. XIX)  Compositor

V

B

90

Cortina i Farinós, Antoni  (Almàssera, Horta, 1841 – Madrid, 1889)  Pintor

V

B

91

Cortina i Pérez, Josep Maria Manuel  (València, 1868 – 1950)  Arquitecte

V

B

92

Cortina i Roberto, Ivó de la  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1805 - ? , s. XIX)  Arqueòleg i pintor

C

B

93

Cortinada, la  Poble de la parròquia d'Ordino (Andorra)

A

G

94

Cortines y Espinosa, José  (Caracas, Veneçuela, 1782 – Madrid, 1856)  Militar

E

B

95

Cortingles  Masia del mun. d'Anserall (Alt Urgell)

C

G

96

Cortis, Antoni  (Dénia, Marina Alta, 12/ago/1891 - 1952)  Cantant. Es formà músicalment a Barcelona. Començà a cantar al Liceu com a corista. Actuà com a tenor, durant tres anys, al Real de Madrid, i després passà al de Roma, on actuà quatre anys més. Després d'una temporada brillant a Barcelona, fou contractar per a cantar a Chicago, on actuà durant nou anys. Es presentà amb bon èxit a moltes altres ciutats dels Estats Units.

V

B

97

Cortit, Joan  ( ? , s. XIV – s. XV)  Cavaller

C

B

98

Cortitxelles  Caseria del mun. de Torís (Ribera Alta)

V

G

99

Cortiuda  Llogaret del mun. de Peramola (Alt Urgell)

C

G

100

Corts  Antic nom de Cortscastell (Peramea, Pallars Sobirà)

C

G

101