1

2

1

Creus, cap de  Cap de la costa, a la comarca de l'Alt Empordà. És el punt més oriental de la península Ibèrica. Constitueix l'extrem de la península del cap de Creus, unida al continent per la serra de Rodes, terminació mediterrània del Pirineu. La península s'endinsa uns 10 km dins la mar i forma un litoral extremament articulat, batut per la tramuntana al nord i amb tot de cales i recers al sud. Des de 1984 tota la zona de la península i la serra de Rodes (18.564 ha), de notable interès paisatgístic i biològic, ha estat declarada parc natural.

C

G

2

Creus, coll de  Coll (1.440 m alt) de la comarca de l'Alt Urgell, a la serra del Cadí

C

G

3

Creus, les  Veïnat del mun. de Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà)

C

G

4

Creus, parc natural del cap de  Zona protegida de la costa, a la comarca de l'Alt Empordà

C

G

5

Creus, Pere  ( ? , s. XIV – s. XV)  Constructor d'orgues

C

B

6

Creus i Coromines, Teodor  (Barcelona, 1827 - Vilanova i la Geltrú, 1921)  Advocat i historiador

C

B

7

Creus i del Castillo, Jaume  (Barcelona, 27/set/1950 - )  Escriptor i traductor. Estudià filologia catalana i llengües. Interessat pel món de l'edició i de la traducció ha col·laborat en diverses empreses, des de la revista universitària "Tarot de quinze" fins a la col·lecció "Cristalls", que dirigí. Ha publicat, juntament amb V. Altaió, La poesia, és a dir la follia (1975) i Entre una pell i l'altra, l'hortizó (1978). La seva és una literatura de trencament, revoltada, personal, i atenta encara a les primeres influències intel·lectuals.

C

B

8

Creus i Esther, Manuel  (Barcelona, 1856 – 1944)  Escriptor i advocat

C

B

9

Creus i Martí, Jaume  (Mataró, Maresme, 1760 – Tarragona, 1825)  Eclesiàstic i polític

C

B

10

Creus i Marzo, Ricard  (Barcelona, 3/ago/1928 - )  Escriptor. Estudià a Llotja i a Belles Arts. Als vint anys prengué part a l'exposició del Grup Postextura. L'any 52 es decidí exclusivament per la literatura i visqué després un temps a Itàlia. Col·laborà en la fundació de l'escola de tallers d'expressió "L'Arc" (1958). Ha col·laborat en diverses publicacions. Juntament amb Esther Boix ha escrit Ús i funció formativa del llenguatge (1973) i El segle de Picasso (1982). Ha publicat també per a joves, així com poesia.

C

B

11

Creus i Molist, Joan  (Ripollet, Vallès Occidental, 1956 - )  Jugador de basquetbol

C

B

12

Creus i Pardos, Pere  (Barcelona, 1926 - )  Grafista i dissenyador

C

B

13

Creus i Vidal, Lluís  (Barcelona, 1904 - 1990)  Enginyer industrial i publicista

C

B

14

Creus i Ximenes, Pere  (Ciutadella, Menorca, 1756 - ? , s. XIX)  Advocat

B

B

15

Crevades, les  Caseria del mun. de les Useres (Alcalatén)

V

G

16

Crevea i Cortès, Miquel  (Cocentaina, Comtat, 1837 – Alacant, 1862)  Compositor i músic

V

B

17

Crevea i Cortès, Vicent  (Cocentaina, Comtat, 1812 – Alacant, 1879)  Compositor

V

B

18

Crevillent  Municipi del Baix Vinalopó: 130 m alt, 104,5 km2, 24.408 hab (1999)

V

M

19

Crevillent, serra de  Alineació muntanyosa (835 m alt) entre els mun. d'Elx (Baix Vinalopó) i d'Oriola (Baix Segura)

V

G

20

Crexells i Vallhonrat, Joan  (Barcelona, 1896 – 1926)  Humanista i escriptor

C

B

21

Cri Catalan, Le  (Perpinyà, 1907 – 1930)  Setmanari

N

R

22

Cri Cérétan, Le  (Ceret, Vallespir, 1935 - )  Revista

N

R

23

Cri Socialiste, Le  (Perpinyà, nov/1936 - )  Setmanari. Aparegut en substitució de "Le Cri Catalan" i com a òrgan oficial de la SFIO, dirigit per Joan Payra. Per l'oct/1936 esdevingué l'òrgan de la Federació Socialista dels Pirineus Orientals. Interromput durant la Segona Guerra Mundial, reaparegué des del nov/1944.

N

R

24

Criado i Aguirre, Eduard  (Barcelona, 1926 - )  Dramaturg

C

B

25

Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalana  (Barcelona, 1981 - )  Organització

C

P

26

CRIS  Sigla del Centre de Recuperació i d’Investigacions Submarines

C

E

27

Crist, raval de  Raval del mun. de Roquetes (Baix Ebre)

C

G

28

Cristall, canal del  Canal del mun. de Víllec i Estana (Baixa Cerdanya)

C

G

29

Cristau i Brunet, Jaume  (Figueres, Alt Empordà, 1940 - )  Instrumentista

C

B

30

Cristià, Pau  ( ? , s. XIII)  Frare dominicà

C

B

31

Cristià i Roches, Amadeu  (Gràcia, Barcelona, 1876 – Barcelona, 1924)  Compositor

C

B

32

Cristianisme, Església i Societat  (Barcelona, 1999 - )  Congrés cristià

C

C

33

Cristòfol i Peralba, Leandre  (Os de Balaguer, Noguera, 1908 - Lleida, 1998)  Escultor

C

B

34

Crit de la Muntanya, El  (València, 1922 – 1923)  Publicació

V

R

35

Crit del Palleter, el  (València, 23-5-1808 - )  Moviment popular

V

C

36

Criterio, El  (Caldes de Montbui, Vallès Occidental, 1842)  Obra filosòfica

C

L

37

Criterion  (Barcelona, 1925 – 1936)  Revista

C

R

38

Critèrion  (Barcelona, 1959 – 1969)  Col·lecció

C

L

39

Crítias  Pseudònim del periodista Antoni Vilà i Bisa

C

B

40

Crivillé i Bargalló, Josep  (Barcelona, 1947 - )  Etnomusicòleg i compositor

C

B

41

Crivillé i Tapias, Àlex  (Seva, Osona, 1970 - )  Motociclista

C

B

42

Criviller, Josep  (Alforja, Baix Camp, s. XVIII – s. XIX)  Topògraf i militar

C

B

43

Croada, Companyia de la  (Girona, jun/1809 - )  Cos militar auxiliar. Creat pel general Álvarez de Castro per defensar Girona dels francesos. El formaven vuit-cents homes repartits en vuit companyies, una de les quals era d'estudiants i dues d'eclesiàstics. Fou dissolta en retre's la ciutat.

C

H

44

Croanques  Masia i caseria del mun. de Teulís (Vallespir)

N

G

45

croat  Moneda d'argent de Barcelona (s. XIII – 1707)

C

H

46

Cròdos, serra d'Es  Serra del mun. de Betlan (Vall d'Aran), a la dreta de la Garona

C

G

47

Croells  Antic lloc del mun. de Planoles (Ripollès)

C

G

48

Croells  Caseria del mun. de Campome (Conflent)

N

G

49

Croix, Charles-François de la  (Lille, Flandes, 1699 – València, 1786)  Militar

V

B

51

Crònica Científica  (Barcelona, 1878 – 1892)  Revista

C

R

52

Crònica de Bernat Desclot  Veure> Llibre del Rei en Pere

C

L

53

Crónica de Catalunya  (Barcelona, 13/mai/1868 - 30/abr/1886)  Diari liberal del matí, en castellà, amb edició de tarda. Fusionat amb "La Corona" el 28/jul/1868, perdé el títol, que recuperà el 30/set del mateix any. Dirigit per Teodor Baró, l'adhesió d'aquest a un projecte del govern Sagasta desfavorable a Catalunya provocà la baixa de la majoria dels subscriptors i la desaparició del periòdic.

C

R

54

Crònica de Jaume I  Veure> Llibre dels Feits

C

L

55

Crònica de Pere el Cerimoniós  (Catalunya, 1319 – 1387)  Obra escrita en part pel rei Pere III de C-A

C

L

50

Crònica de Ramon Muntaner  (Catalunya, 1207 – 1328)  La més llarga i popular de les quatre Cròniques. Comprèn des de Jaume I fins a la coronació d'Alfons III, i se'n destaca especialment el període on es narren els fets viscuts per l'autor, especialment l'expedició de la Companyia Catalana a Orient. A pesar de la voluntat de Muntaner de glorificar la casa d'Aragó i les exageracions evidents que conté, l'obra és una aportació valuosíssima com a font històrica. Concebuda per a ser escoltada, l'estil de la Crònica, directe i col·loquial, fa que entre l'autor i el públic oïdor s'estableixi una relació immediata i viva, causa probable de la seva popularitat.

C

L

56

Crònica de Sant Joan de la Penya  Veure> Cròniques dels Reis d’Aragó e Comtes de Barcelona

C

L

57

Crònica universal del Principat de Catalunya  (Catalunya, 1609)  Història escrita per Jeroni Pujades

C

L

58

Cronicón mayoricense  (Palma de Mallorca, 1881 – 1884)  Miscel·lània de notícies i relacions històriques de Mallorca ordenades cronològicament del 1229 al 1800 per Àlvar Campaner i Fuertes. Aparegué en fascicles (1881-84) i fou reeditat el 1967, completat amb un índex temàtic que deixà fet Jaume Cerdà i Oliver, conformat per Campaner mateix (1894). Les notícies són estretes de manuscrits de diversos autors mallorquins i reprodueix, a més, documents inèdits importants o impresos rars.

B

R

59

Cronicons Barcinonenses  (Barcelona, 1149 – 1153)  Família de texts annalístics

C

L

60

Cronicons Llenguadociano-catalans  (Llenguadoc, 1204 – 1323)  Grup de texts

U

L

61

Cronicons Rivipul·lenses  (Ripoll, 1032 – 1543)  Família de texts

C

L

62

Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona  (a 1359)  Obra dirigida per Pere el Cerimoniós

P

L

63

Cròniques d'Espanya  (Catalunya, 1513)  Obra històrica de Pere Miquel Carbonell

C

L

64

Croqueta d'Ovarra, coll de la  Pas enlairat de les comarques de l'Alta i de la Baixa Ribagorça, damunt la vora dreta de l'Isàvena, al camí de Vallabriga a les Paüls, a l'indret on el riu passa engorjat (congosts d'Ovarra i de Gavarret).

F

G

65

Cros, el  Veïnat del mun. d'Argentona (Maresme)

C

G

66

Cros, el  Veïnat del mun. de Vilallonga de Ter (Ripollès)

C

G

67

Cros, Jeroni  (Perpinyà, 1582 – 1639)  Cronista

N

B

68

Cros, Joan Baptista  (Barcelona, s. XVII - 11/set/1714)  Cap de voluntaris de la guerra de Successió, combatent contra els borbònics. Durant el setge de Barcelona fou tinent coronel. El 14/ago/1714 participà al contraatac del baluard de Santa Clara, on resultà ferit. Reintegrat al servei, l'Onze de Setembre era al convent de Sant Agustí, on prengué part en la lluita aferrissada, fins que morí a la fase final de la batalla.

C

B

69

Cros, Joan del  ( ? , s. XIV)  Miniaturista

C

B

70

Cros, Josep  (País Valencià, s. XVIII)  Argenter

V

B

71

Cros, Pere Francesc  (Morella, Ports, s. XVII – València, 1650)  Eclesiàstic

V

B

72

Cros, Societat Anònima  (Sants, Barcelona, 1817 - )  Empresa

C

N

73

Croscat, turó de  Antic volcà del mun. de Santa Pau (Garrotxa)

C

G

74

Crosells, Pere  (Barcelona ?, v.  1672 - 1742 ?)  Pintor

C

B

75

Croses  Antic terme del mun. de Rodés (Conflent)

N

G

76

Croses, les  Altre nom del poble de Sant Joan Sescloses (Peralada, Alt Empordà).

C

G

77

Cròssos, clot d'Es  Capçalera del mun. de Bagergue (Vall d'Aran)

C

G

78

Crota  Raval del mun. de Castell d'Aro (Baix Empordà)

C

G

79

Crotone, marquès de  Veure> Centelles i de Ventimiglia, Antoni de

C

B

80

Crous de Lliors, els  Altre nom de l'antic poble de Lliors (Arbúcies, Selva)

C

G

81

Crous i Caselles, Josep  (Barcelona, 1846 – València, 1887)  Metge

C

B

82

Crous i Salichs, Plàcid  (Calella de Mar, Maresme, 1896 - )  Frare caputxí

C

B

83

Crous i Vidal, Enric  (Lleida, 1908 - Noyon, Oise, França, 1987)  Tipògraf i grafista

C

B