Diario - Dol

BLOC DE DADES CAT

CONTACTE

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

INICI Efemèrides el Col·leccionista Enllaços Col·laboració Visites 2006 Visites 2007 Bibliografia

Anterior INICI Primària Següent

(1) SITUACIÓ: Andorra - Balears - Catalunya - Espanya - Franja de Ponent - L'Alguer - Món - Països Catalans o Corona catalano-aragonesa - EUropa - País Valencià

(2) TIPUS: Art - Biografia - Cultura i entitats - Esports - Geografia - Història - Literatura - Municipis - Negocis i empreses - COmarques - Política - Revistes i publicacions diverses - Varis

Aquesta pàgina:    Diario ]    [ Diaz ]    [ Dic ]    [ Die ]    [ Dio ]    [ Do ]

Des de  Diario Curioso, Histórico, ...  fins a  Dolsa i Ricart, Tomàs

 

descripció

1

2

1

Diario Curioso, Histórico, Erudito y Comercial, Público y Económico  (Barcelona, 7/gen/1762 - 30/mai/1773)  Diari

C

R

2

Capçalera del Diario de BarcelonaDiario de Barcelona  (Barcelona, 1/oct/1792 – 1984)  Diari del matí. Representant de la burgesia del s. XIX, durant l'ocupació napoleònica esdevingué el diari oficial del govern francès, el qual el féu publicar conjuntament en català i francès. El 1814 s'en féu càrrec Antoni Brusi i Mirabent -a partir d'aquell moment es conegué popularment amb el nom d'"El Brusi" -i inicià una etapa de plenitud, lligat a la Renaixença, especialment sota la direcció de Mañé i Flaquer. Començà la devallada a començament del s. XX, i, tot i una revifalla experimentada els anys quaranta i cinquanta, desaparegué el 1984. De 1987 a 1993, un grup editorial i financer, al qual l'ajuntament de Barcelona -que en té la titularitat- en cedí la capçalera, el tornà a publicar fins que desaparegué per donar pas al "Nou Diari", de vida efímera. (EUC)

 ENLLAÇ: Diari de Barcelona El diari que es veu 

C

R

3

Diario de Ibiza  (Eivissa, 1893 - )  Diari en castellà

B

R

4

Diario de la Ciudad de Barcelona, o sea El Eco de la Ley  (Barcelona, 1/mai/1822 - 10/jun/1823)  Diari liberal i progressista en castellà. Eixí durant el Trienni Constitucional, editat per J. Rubió i T. Gaspar. Des de l'1/gen/1823 suprimí la segona part del títol.

C

R

5

Diario de Mallorca  (Palma de Mallorca, 1900 – 1907)  Diari  

B

R

6

Diario de Mallorca  (Palma de Mallorca, 1953 - )  Diari. Aparegut com a resultat de la fusió de "La Almudaina" i el "Correo de Mallorca". Dirigit per Gaspar Reynés i Quintana i controlat per la mitra, fou òrgan oficiós de la jerarquia eclesiàstica fins al 1966, que adquirí una major independència i tingué un notable augment de difusió. És de destacar el tractament donat a la problemàtica de les Illes i la inserció d'articles en català. (GEC)

B

R

7

Diario de Palma  (Palma de Mallorca, 1811 – 1813)  Diari polític liberal  

B

R

8

Diario de Palma, El  (Palma de Mallorca, 1/gen/1852 - 31/des/1918)  Diari. Successor del "Diario Balear". D'ideologia conservadora i amb gran difusió a Palma.

B

R

9

Diario de Valencia  (València, jul/1790 – mai/1835)  Diari fundat per J. de la Croix i Pasqual Marín. De tendència liberal i amb un marcat interès per la cultura i la llengua valencianes.

V

R

10

Diario de Valencia  (València, 1875 – 1901)  Diari  

V

R

11

Diario de Valencia  (València, mar/1911 – jul/1936)  Diari  

V

R

12

Diario de Villanueva y Geltrú  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1/ago/1850 – 1936)  Diari fundat per Josep Pera i Ricart; continuà la seva edició com a "Periódico de Intereses Morales y Materiales, Avisos y Noticias". Bé que redactat en castellà, publicava molt sovint col·laboracions en català. (GEC)

C

R

13

Diario del Comercio  (Barcelona, 1889 – 1938)  Diari del matí  

C

R

14

Diario Femenino  (Barcelona, 27/oct/1968 - )  Diari del matí. Redactat en castellà, fundat amb el propòsit inicial d'interessar el públic femení en la informació mundial.

C

R

15

Diario Mercantil  (Barcelona, 3/gen/1887 – 1932)  Diari del matí. Publicat amb el subtítol d'"Independiente, Defensor de la Producción Nacional". S'interessà principalment per les qüestions econòmiques. Els darrers anys fou dirigit per Lluís Almerich, i l'any 1932 fou catalanitzat amb el nom de "Diari Mercantil". (GEC)

C

R

16

Diario Mercantil de Valencia  (València, nov/1833 – mar/1872)  Diari fundat per Pasqual Pérez. Difusor del Romanticisme amb la publicació d'articles sobre aquesta tendència, tant en català com en castellà.

V

R

17

Diario Napoleónico  (València, 1808 – s. XIX)  Diari  

V

R

18

Diario Patriótico de la Ciudad de Valencia  (València, mar/1822 – jun/1823)  Diari liberal. Sufragat per la Societat Patriòtica de València, per combatre l'absolutisme. Hom l'anomenava popularment la Candileta per la vinyeta que l'encapçalava: una llàntia voltada per la llegenda "De vida y esperanza". A la seva redacció figuraren Antoni Domínguez i Joan de Latorre.

V

R

19

Diario Patriótico de la Unión Española  (Palma de Mallorca, 1/feb/1823 - 5/nov/1823)  Diari en castellà. Fet a l'impremta de Domènec Garcia. Amb "El Grito de un Libro Europeo" -del qual sols aparegué un número el 1822-, foren els òrgans dels escassos liberals exaltats durant el Trienni Liberal. El seu lema era Constitució o mort, propugnava la sobirania popular i es planyia de l'ambient contrarevolucionari de Palma.

B

R

20

Diario Patriótico de Mallorca  (Palma de Mallorca, 15/jun/1808 - 14/ago/1808)  Periòdic  

B

R

21

Diario Político y Mercantil de Palma  (Palma de Mallorca, 23/jul/1813 - 20/mai/1814)  Periòdic liberal en castellà. Redactat per Isidoro de Antillón. Inserí extractes de les sessions de les corts de Cadis i discursos sobre la història i estat del comerç i de l'agricultura a Europa.

B

R

22

Dias, Sança Ferrandis  ( ? , s. XIII)  Dama

C

B

23

Díaz, Genís  (Villena, Alt Vinalopó, s. XVII - País Valencià, s. XVII)  Pintor. Fou frare de la cartoixa de Porta Coeli, i en decorà la sala capitular amb escenes de la vida de sant Bru.

V

B

24

Díaz, Josep  (Peníscola, Baix Maestrat, 1713 - ? , s. XVIII)  Escriptor i jesuïta

V

B

25

Díaz, Rodrigo  (Aragó ?, s. XIV - ? , s. XIV)  Cavaller i lletrat

E

B

26

Díaz de Benjumea i d'Olla, Nicolau  (Barcelona, 1829 – 1884)  Escriptor i periodista

C

B

27

Díaz de Valdés, Pedro  (Gijón, Astúries, 1740 – Barcelona, 1807)  Bisbe de Barcelona (1798-1807)

C

B

28

Díaz i Carbonell, Romuald  (Igualada, Anoia, 1914 - )  Biblista i historiador

C

B

29

Díaz i Costa, Eusebi  (Oix, Garrotxa, 1909 - la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 1964)  Ceramista i pintor

C

B

30

Díaz i Donderis, Filibert Abelard  (València, 1838 - ? , s. XIX)  Periodista i polític

V

B

31

Díaz i Pallarès, Francesc  (Sagunt, Camp de Morvedre, 1823 – 1891)  Escriptor i polític liberal. És autor d'un opuscle titulat Economía política. Causas de la decadencia de la nación española (1859) i d'una història dels partits polítics a l'estat espanyol.

V

B

32

Díaz i Sandino, Felip  (Caldetes, Maresme, 1891 – Colòmbia, v. 1960)  Militar d'aviació

C

B

33

Díaz i Sicart, Jacint  (Vallfogona de Riucorb, Segarra, 1809 - Sarrià, Barcelona, 1885)  Humanista

C

B

34

Díaz-Plaja i Contestí, Aurora  (Barcelona, 1913 - )  Bibliotecària i escriptora

C

B

35

Díaz-Plaja i Contestí, Ferran  (Barcelona, 1918 - )  Escriptor i historiador

C

B

36

Díaz-Plaja i Contestí, Guillem  (Manresa, Bages, 1909 – Barcelona, 1984)  Escriptor

C

B

37

Díaz Romano, Francisco  (Guadalupe, Extremadura, s. XVI - ? , d 1554)  Impressor

E

B

38

Diccionari Aguiló  (Catalunya, 1915 – 1934)  Materials lexicogràfics

C

L

39

Diccionari català-valencià-balear  (Països Catalans, 1943 – 1959)  Inventari lexical

P

L

40

Diccionari de la Llengua Catalana  (Catalunya, 1982)  Diccionari

C

L

41

Diccionari de la llengua catalana  (de l'Institut d'Estudis Catalans) (Catalunya, 1932)  Diccionari normatiu. Continuador del redactat per Pompeu Fabra -que el 1932, en el moment de la publicació, ja hi reconeixia un caràcter provisional-, el primer editat oficialment amb el nom de l'IEC i elaborat directament i exclusivament per aquest organisme acadèmic. La redacció, un dels objectius fundacionals de l'IEC, repetidament posposada ja des de l'inici, primer per causes de necessitat i després per motius polítics, fou possible gràcies a la dotació oficial rebuda per l'IEC i a la formació d'un vast equip de col·laboradors de totes les especialitats, sota el guiatge de la Secció Filològica de l'IEC i la coordinació lexicogràfica de T. Cabré. Si bé le DLC té caràcter normatiu, es presenta com una obra oberta a revisió i ampliacions.

C

L

42

Diccionari d'història eclesiàstica de Catalunya  (Catalunya, 22-1-1999)  Recull

C

L

43

Diccionari enciclopèdic de la llengua catalana  (Catalunya, 1910)  Nom amb què és coneix l'obra Diccionari de la llengua catalana amb la correspondència castellana, en tres volums, publicat per l'Editorial Salvat. Parteix del diccionari Labèrnia i, a part del lèxic, inclou biografies de figures catalanes. Reeditat i millorat en quatre volums (1929-37), hi foren afegits els aspectes rellevants de la geografia catalana i fou depurat d'acord amb la llengua literària i normativa. N'aparegué un abreujament, en un sol volum, el 1938.

C

L

44

Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana  (Catalunya, 1980)  Obra

C

L

45

Diccionari general de la llengua catalana  (Catalunya, 1932)  Diccionari de Pompeu Fabra

C

L

46

Dicen  (Barcelona, 4/feb/1965 – 1986)  Diari esportiu de la tarda en castellà. Continuació del setmanari del mateix títol, creat el 13/set/1952. Dedicat especialment al futbol, aconseguí tiratges d'importància.

C

R

47

Dicenta, Joaquín  (Calataiud, Aragó, 1863 – Alacant, 1917)  Escriptor

V

B

48

Dictadura de Primo de Rivera  (Espanya, 13/set/1923 - 28/gen/1930)  Règim dictatorial

E

H

49

Dictionnaire des Biographies Roussillonnaises  (Perpinyà, 1914)  Recull de biografies

N

L

50

dida, La  (Barcelona, 28/oct/1872)  Drama de Frederic Soler "Pitarra", estrenat al Teatre Romea, amb Francesca Soler en el paper de Paula, la protagonista. Mostra els efectismes postromàntics aplicats al drama rural autòcton. Constitueix, tot i els greus defectes formals, l'exemple més representatiu de l'intent de Soler de dramatitzar els tipus de la pagesia benestant, que proposa com a model a la burgesia ciutadana.

C

L

51

Didastec  (València, 1973 - )  Fira de material d'ensenyament

V

C

52

Didó  Pseudònim del titillaire Ezequiel Vigués

C

B

53

Díeç, Manuel  (País Valencià, s. XV)  Noble

V

B

54

Diéguez, Josefina  (Barcelona, 1896 - )  Violinista

C

B

55

Dies, Ferran  (València, s. XV)  Eclesiàstic i escriptor

V

B

56

Dies, Pere  (País Valencià, s. XV - Roma ?, Itàlia, s. XV)  Argenter

V

B

57

Dies, Roderic  (País Valencià, s. XV)  Poeta

V

B

58

Dies de Calataiud, Manuel  (València, s. XIV – s. XV)  Escriptor

V

B

59

Dies i Penadès, Josep  (la Llosa de Ranes, Costera, s. XIX - ? , s. XX)  Pintor

V

B

60

Dietari de la Generalitat  (Catalunya, 1411 – 1711)  Dietari

C

L

61

Dietari de l'antic consell barceloní  Altre nom del Manual de Novells Ardits

C

L

62

Dietari del capellà d'Alfons el Magnànim  (Països Catalans, 1455 – 1478)  Dietari privat

P

L

63

Díez de Aux de Armendáriz, Luis  (Perú, s. XVI – Barcelona, 1627)  Bisbe d'Urgell (1622-27)

C

B

64

Díez de Aux de Armendáriz, Luis  (Aragó ?, 1605 - l'Alguer ?, 1689)  Bisbe de l'Alguer (1681). Fou elegit el 1685 arquebisbe de Càller. Ensenyà arts a Estella i teologia a Osca i a Pamplona. Morí en extrema pobresa (deixà només el manuscrit dels seus cursos de filosofia).

E

B

65

Díez de Aux, Martín  (Saragossa, s. XIV – Xàtiva, Costera, 1440)  Jurista i polític

V

B

66

Díez de Liatzasolo, Martí  ( ? , s. XVI – Barcelona, a 1583)  Escultor i tallista

C

B

67

Díez de Rivera i de Valeriola, Pere  (València, 1816 – Segòvia, Castella, 1877)  Polític

V

B

68

Díez i Peydró, Vicent  (València, 1861 – 1938)  Compositor i escriptor

V

B

69

Digna, vall  Veure> Valldigna, la (Safor).

V

G

70

Diluvio, El  (Barcelona, 10/feb/1879 - 25/gen/1939)  Diari republicà i anticlerical

C

R

71

Dimas i Graells, Joaquim  (Barcelona, 1822 – 1901)  Empresari i autor teatral

C

B

72

Dimas, Bartomeu  (País Valencià, s. XV)  Escriptor

V

B

73

Dimoni Gros, Lo  Pseudònim de l'escriptor Josep Llunas i Pujals

C

B

74

Dini i Facci, Bonaventura  (el Vendrell, Baix Penedès, 1876 – Barcelona, 1936)  Violoncel·lista. El 1898 ingressà com a primer violoncel de l'orquestra del Liceu. Conreà la música de cambra, entre altres, amb Granados, Malats i Crickboom. A partir del 1909 residí uns quants anys a Milà. Fou concertino de violoncel a l'Orquestra Pau Casals (1920-36).

C

B

75

Diniu  Hipotètica ciutat ibèrica, corresponent a l'actual Dénia (Marina Alta)

V

H

76

Diogène Guilera, Mercè  (Perpinyà, 1922 - )  Pintora

N

B

77

Dionís, festa de Sant  (València, 1338 – 1714)  Commemoració anual

V

C

78

Diosdado Caballero, Ramon  Veure> Caballero i d’Urbina, Ramon Deodat

C

B

79

Diosdado i Caballero, Ramon  (Palma de Mallorca, 1740 - ? , s. XVIII)  Erudit i jesuïta

B

B

80

Diplomatari de l'Orient Català  (Catalunya, 1914 – 1946)  Col·lecció de documents

C

L

81

Diputació Arqueològica de les illes Balears  (Illes Balears, 1844 – 1845)  Institució oficial

B

C

82

Diputació del General  Veure> Generalitat de Catalunya

C

P

83

Diputació del Principat de Catalunya  (Madrid, 1789)  Representació catalana

E

P

84

Diputació General de Catalunya  (Catalunya, 26/jul/1874 – ago/1875)  Organisme polític

C

P

85

Diputació Provisional de la Generalitat de Catalunya  (Catalunya, 14/jul/1931 - 1932)  Organisme polític. Constituït per representants dels ajuntaments del Principat (45 diputats, un per cada partit judicial), els quals aprovaren el projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya elaborat a Núria.

C

P

86

Direcció General de les Societats Obreres de Barcelona  Veure> Centre Federal de les Societats Obreres de Barcelona.

C

P

87

Disputa de l'ase  (Tunis, 1417 – 1418)  Obra d'Anselm Turmeda

M

L

88

Disputació d'en Buc ab son cavall  (Catalunya, s. XIV)  Obra anònima

C

L

89

Dissortat, el  Sobrenom amb què és conegut Jaume d’Aragó, comte d'Urgell

C

B

90

Districte Cinquè  Zona administrativa de la ciutat de Barcelona (Barcelonès)

C

G

91

Diumenge d'es Be  (Ciutadella, Menorca)  Festa que se celebra el diumenge anterior a la diada de Sant Joan Baptista i que forma part de les festes de Sant Joan. La comitiva de caixers que formen la colcada va a visitar les autoritats precedida d'un home (s'homo d'es be) delscalç i vestit amb dues pells de be, marcades les mans i els peus amb creus vermelles, cofat amb una visera amb un Agnus Dei brodat i carregant a coll un gran marda viu amb el qual serà obsequiat a la fi de la jornada. L'origen d'aquest costum es relaciona amb les comitives organitzades per antigues confraries per tal de recaptar fons.

B

C

92

Divisió Mallorquina  (Illes Balears, gen/1811 – jul/1812)  Cos d'exèrcit format durant la guerra del Francès

B

H

93

Divisió Territorial de Catalunya  (Catalunya abr/1987 - )  Decret

C

P

94

Divisió Territorial de Catalunya, decret de  (Catalunya, 27/ago/1936 i 23/des/1936)  Disposicions

C

P

95

D'Ivori  Pseudònim del dibuixant Joan Vila i Pujol

C

B

96

divuitè  (País Valencià, s. XIV)  Moneda d'argent

V

H</