|
|
descripció
|
1 |
2 |
|
1
|
Diario
Curioso, Histórico, Erudito y Comercial, Público y Económico (Barcelona,
7/gen/1762 - 30/mai/1773) Diari
|
C |
R |
|
2
|
Diario de Barcelona
(Barcelona, 1/oct/1792 – 1984) Diari
del matí. Representant de la burgesia del s. XIX, durant l'ocupació napoleònica esdevingué el diari oficial del govern francès, el qual el féu publicar conjuntament en català i francès. El 1814 s'en féu càrrec
Antoni Brusi i Mirabent -a partir d'aquell moment es conegué popularment amb el nom
d'"El Brusi" -i inicià una etapa de plenitud, lligat a la Renaixença, especialment sota la direcció de
Mañé i Flaquer. Començà la devallada a començament del s. XX, i, tot i una revifalla experimentada els anys quaranta i cinquanta, desaparegué el 1984. De 1987 a 1993, un grup editorial i financer, al qual
l'ajuntament de Barcelona -que en té la titularitat- en cedí la capçalera, el tornà a publicar fins que desaparegué per donar pas al "Nou Diari", de vida efímera.
(EUC)
ENLLAÇ:
Diari
de Barcelona El
diari que es veu |
C |
R |
|
3
|
Diario de Ibiza
(Eivissa, 1893 - ) Diari en
castellà
|
B |
R |
|
4
|
Diario de la Ciudad de Barcelona, o sea El Eco
de la Ley (Barcelona,
1/mai/1822
- 10/jun/1823) Diari liberal i progressista en castellà. Eixí durant el Trienni Constitucional, editat per J. Rubió i T. Gaspar. Des de l'1/gen/1823 suprimí la segona part del títol. |
C |
R |
|
5
|
Diario de Mallorca
(Palma de Mallorca, 1900 – 1907) Diari
|
B |
R |
|
6
|
Diario de Mallorca
(Palma de Mallorca, 1953 - ) Diari.
Aparegut com a resultat de la fusió de "La Almudaina" i el
"Correo de Mallorca". Dirigit per Gaspar Reynés i Quintana i controlat per la
mitra, fou òrgan oficiós de la jerarquia eclesiàstica fins al 1966, que adquirí una major independència i tingué un notable augment de difusió. És de destacar el tractament donat a la problemàtica de les
Illes i la inserció d'articles en català.
(GEC) |
B |
R |
|
7
|
Diario de Palma
(Palma de Mallorca, 1811 – 1813) Diari
polític liberal
|
B |
R |
|
8
|
Diario de Palma, El
(Palma de Mallorca, 1/gen/1852 - 31/des/1918) Diari. Successor del "Diario Balear". D'ideologia conservadora i amb gran difusió a
Palma. |
B |
R |
|
9
|
Diario de Valencia
(València, jul/1790 – mai/1835) Diari
fundat per J. de la Croix i Pasqual Marín. De tendència liberal i amb un marcat interès per la cultura i la llengua valencianes. |
V |
R |
|
10
|
Diario de Valencia
(València, 1875 – 1901) Diari
|
V |
R |
|
11
|
Diario de Valencia
(València, mar/1911 – jul/1936) Diari
|
V |
R |
|
12
|
Diario de Villanueva y Geltrú (Vilanova i la Geltrú, Garraf,
1/ago/1850 – 1936)
Diari fundat per Josep Pera i Ricart; continuà la seva edició com a "Periódico de Intereses Morales y Materiales, Avisos y
Noticias". Bé que redactat en castellà, publicava molt sovint col·laboracions en català.
(GEC) |
C |
R |
|
13
|
Diario del Comercio
(Barcelona, 1889 – 1938) Diari
del matí
|
C |
R |
|
14
|
Diario Femenino
(Barcelona, 27/oct/1968 - ) Diari
del matí. Redactat en castellà, fundat amb el propòsit inicial d'interessar el públic femení en la informació mundial. |
C |
R |
|
15
|
Diario Mercantil
(Barcelona, 3/gen/1887 – 1932) Diari
del matí. Publicat amb el subtítol d'"Independiente, Defensor de la Producción
Nacional". S'interessà principalment per les qüestions econòmiques. Els darrers anys fou dirigit per
Lluís Almerich, i l'any 1932 fou catalanitzat amb el nom de
"Diari Mercantil".
(GEC) |
C |
R |
|
16
|
Diario Mercantil de Valencia (València, nov/1833 – mar/1872)
Diari fundat per Pasqual Pérez. Difusor del Romanticisme amb la publicació d'articles sobre aquesta tendència, tant en català com en castellà. |
V |
R |
|
17
|
Diario Napoleónico
(València, 1808 – s. XIX) Diari
|
V |
R |
|
18
|
Diario Patriótico de la Ciudad de Valencia
(València, mar/1822 – jun/1823) Diari
liberal. Sufragat per la Societat Patriòtica de València, per combatre l'absolutisme. Hom l'anomenava popularment
la Candileta per la vinyeta que l'encapçalava: una llàntia voltada per la llegenda
"De vida y esperanza". A la seva redacció figuraren Antoni Domínguez i Joan de Latorre. |
V |
R |
|
19
|
Diario Patriótico de la Unión Española
(Palma de Mallorca, 1/feb/1823 - 5/nov/1823)
Diari en castellà. Fet a l'impremta de Domènec Garcia. Amb "El Grito de un Libro Europeo" -del qual sols aparegué un número el 1822-, foren els òrgans dels escassos liberals exaltats durant el Trienni Liberal. El seu lema era
Constitució o mort, propugnava la sobirania popular i es planyia de l'ambient contrarevolucionari de
Palma. |
B |
R |
|
20
|
Diario Patriótico de Mallorca (Palma de Mallorca, 15/jun/1808 - 14/ago/1808)
Periòdic
|
B |
R |
|
21
|
Diario
Político y Mercantil de Palma
(Palma de Mallorca, 23/jul/1813 - 20/mai/1814)
Periòdic liberal en castellà. Redactat per Isidoro de Antillón. Inserí extractes de les sessions de les corts de Cadis i discursos sobre la història i estat del comerç i de l'agricultura a Europa. |
B |
R |
|
22
|
Dias, Sança Ferrandis
( ? , s. XIII)
Dama
|
C |
B |
|
23
|
Díaz,
Genís (Villena,
Alt Vinalopó, s.
XVII - País Valencià, s. XVII) Pintor.
Fou frare de la cartoixa de Porta Coeli, i en decorà la sala capitular amb escenes de la vida de sant Bru. |
V |
B |
|
24
|
Díaz,
Josep (Peníscola, Baix
Maestrat, 1713
- ? , s. XVIII) Escriptor i
jesuïta |
V |
B |
|
25
|
Díaz,
Rodrigo (Aragó ?, s.
XIV - ? , s. XIV) Cavaller
i lletrat |
E |
B |
|
26
|
Díaz
de Benjumea i d'Olla, Nicolau (Barcelona,
1829 – 1884) Escriptor i
periodista |
C |
B |
|
27
|
Díaz
de Valdés, Pedro (Gijón,
Astúries, 1740 – Barcelona, 1807) Bisbe de Barcelona (1798-1807) |
C |
B |
|
28
|
Díaz
i Carbonell, Romuald (Igualada,
Anoia, 1914 - ) Biblista i
historiador |
C |
B |
|
29
|
Díaz
i Costa, Eusebi (Oix,
Garrotxa, 1909 - la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 1964)
Ceramista i pintor |
C |
B |
|
30
|
Díaz
i Donderis, Filibert Abelard (València,
1838 - ? , s. XIX) Periodista
i polític |
V |
B |
|
31
|
Díaz
i Pallarès, Francesc (Sagunt,
Camp de Morvedre, 1823 – 1891) Escriptor i
polític liberal. És autor d'un opuscle titulat Economía política. Causas de la decadencia de la nación española (1859) i d'una història dels partits polítics a l'estat espanyol. |
V |
B |
|
32
|
Díaz
i Sandino, Felip (Caldetes,
Maresme, 1891 – Colòmbia, v. 1960) Militar d'aviació |
C |
B |
|
33
|
Díaz
i Sicart, Jacint (Vallfogona
de Riucorb, Segarra, 1809 - Sarrià, Barcelona, 1885)
Humanista |
C |
B |
|
34
|
Díaz-Plaja
i Contestí, Aurora (Barcelona, 1913 - ) Bibliotecària
i escriptora |
C |
B |
|
35
|
Díaz-Plaja
i Contestí, Ferran (Barcelona, 1918 - ) Escriptor
i historiador |
C |
B |
|
36
|
Díaz-Plaja
i Contestí, Guillem (Manresa, Bages, 1909 – Barcelona, 1984)
Escriptor |
C |
B |
|
37
|
Díaz
Romano, Francisco (Guadalupe,
Extremadura, s. XVI - ? , d 1554) Impressor |
E |
B |
|
38
|
Diccionari
Aguiló (Catalunya,
1915 – 1934) Materials
lexicogràfics |
C |
L |
|
39
|
Diccionari
català-valencià-balear (Països
Catalans, 1943 – 1959) Inventari
lexical |
P |
L |
|
40
|
Diccionari
de la Llengua Catalana (Catalunya,
1982) Diccionari |
C |
L |
|
41
|
Diccionari
de la llengua catalana
(de l'Institut d'Estudis Catalans)
(Catalunya, 1932) Diccionari normatiu. Continuador del redactat per Pompeu Fabra -que el 1932, en el moment de la publicació, ja hi reconeixia un caràcter provisional-, el primer editat oficialment amb el nom de
l'IEC i elaborat directament i exclusivament per aquest organisme acadèmic. La redacció, un dels objectius fundacionals de
l'IEC, repetidament posposada ja des de l'inici, primer per causes de necessitat i després per motius polítics, fou possible gràcies a la dotació oficial rebuda per
l'IEC i a la formació d'un vast equip de col·laboradors de totes les especialitats, sota el guiatge de la Secció Filològica de
l'IEC i la coordinació lexicogràfica de T. Cabré. Si bé le DLC té caràcter normatiu, es presenta com una obra oberta a revisió i ampliacions. |
C |
L |
|
42
|
Diccionari
d'història eclesiàstica de Catalunya
(Catalunya, 22-1-1999) Recull |
C |
L |
|
43
|
Diccionari
enciclopèdic de la llengua catalana
(Catalunya, 1910) Nom
amb què és coneix l'obra Diccionari de la llengua catalana amb la correspondència
castellana, en tres volums, publicat per l'Editorial
Salvat. Parteix del diccionari Labèrnia i, a part del lèxic, inclou biografies de figures catalanes. Reeditat i millorat en quatre volums (1929-37), hi foren afegits els aspectes rellevants de la geografia catalana i fou depurat d'acord amb la llengua literària i normativa. N'aparegué un abreujament, en un sol volum, el 1938. |
C |
L |
|
44
|
Diccionari
Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana
(Catalunya, 1980) Obra |
C |
L |
|
45
|
Diccionari
general de la llengua catalana
(Catalunya, 1932) Diccionari de Pompeu Fabra |
C |
L |
|
46
|
Dicen
(Barcelona, 4/feb/1965 – 1986)
Diari esportiu de la tarda en castellà. Continuació del setmanari del mateix títol, creat el 13/set/1952. Dedicat especialment al futbol,
aconseguí tiratges d'importància. |
C |
R |
|
47
|
Dicenta,
Joaquín (Calataiud,
Aragó, 1863 – Alacant, 1917) Escriptor |
V |
B |
|
48
|
Dictadura
de Primo de Rivera (Espanya,
13/set/1923 - 28/gen/1930) Règim
dictatorial |
E |
H |
|
49
|
Dictionnaire
des Biographies Roussillonnaises
(Perpinyà, 1914)
Recull de biografies |
N |
L |
|
50
|
dida,
La (Barcelona,
28/oct/1872) Drama de
Frederic Soler "Pitarra", estrenat al Teatre
Romea, amb Francesca Soler en el paper de Paula, la protagonista. Mostra els efectismes postromàntics aplicats al drama rural autòcton. Constitueix, tot i els greus defectes formals, l'exemple més representatiu de l'intent de
Soler de dramatitzar els tipus de la pagesia benestant, que proposa com a model a la burgesia ciutadana. |
C |
L |
|
51
|
Didastec
(València, 1973 - ) Fira
de material d'ensenyament |
V |
C |
|
52
|
Didó
Pseudònim
del titillaire Ezequiel Vigués |
C |
B |
|
53
|
Díeç,
Manuel (País Valencià,
s. XV) Noble |
V |
B |
|
54
|
Diéguez,
Josefina (Barcelona,
1896 - ) Violinista |
C |
B |
|
55
|
Dies,
Ferran (València, s.
XV) Eclesiàstic i
escriptor |
V |
B |
|
56
|
Dies,
Pere (País Valencià,
s. XV - Roma ?, Itàlia, s. XV) Argenter |
V |
B |
|
57
|
Dies,
Roderic (País Valencià,
s. XV) Poeta |
V |
B |
|
58
|
Dies
de Calataiud, Manuel (València,
s. XIV – s. XV) Escriptor |
V |
B |
|
59
|
Dies
i Penadès, Josep (la
Llosa de Ranes, Costera, s. XIX - ? , s. XX)
Pintor |
V |
B |
|
60
|
Dietari
de la Generalitat (Catalunya,
1411 – 1711) Dietari |
C |
L |
|
61
|
Dietari
de l'antic consell barceloní Altre nom del Manual de Novells Ardits |
C |
L |
|
62
|
Dietari
del capellà d'Alfons el Magnànim
(Països Catalans, 1455 – 1478)
Dietari privat |
P |
L |
|
63
|
Díez
de Aux de Armendáriz, Luis (Perú, s. XVI – Barcelona, 1627)
Bisbe d'Urgell (1622-27) |
C |
B |
|
64
|
Díez
de Aux de Armendáriz, Luis (Aragó ?, 1605 - l'Alguer ?, 1689)
Bisbe de l'Alguer (1681). Fou elegit el 1685 arquebisbe de Càller. Ensenyà arts a Estella i teologia a Osca i a Pamplona. Morí en extrema pobresa (deixà només el manuscrit dels seus cursos de filosofia). |
E |
B |
|
65
|
Díez
de Aux, Martín (Saragossa,
s. XIV – Xàtiva, Costera, 1440) Jurista i polític |
V |
B |
|
66
|
Díez
de Liatzasolo, Martí (
? , s. XVI – Barcelona, a 1583) Escultor
i tallista |
C |
B |
|
67
|
Díez
de Rivera i de Valeriola, Pere
(València, 1816 – Segòvia, Castella, 1877)
Polític |
V |
B |
|
68
|
Díez
i Peydró, Vicent (València,
1861 – 1938) Compositor i
escriptor |
V |
B |
|
69
|
Digna,
vall Veure>
Valldigna,
la (Safor). |
V |
G |
|
70
|
Diluvio,
El (Barcelona, 10/feb/1879 - 25/gen/1939) Diari
republicà i anticlerical |
C |
R |
|
71
|
Dimas
i Graells, Joaquim (Barcelona,
1822 – 1901) Empresari i
autor teatral |
C |
B |
|
72
|
Dimas,
Bartomeu (País Valencià,
s. XV) Escriptor |
V |
B |
|
73
|
Dimoni
Gros, Lo Pseudònim de
l'escriptor Josep Llunas
i Pujals |
C |
B |
|
74
|
Dini
i Facci, Bonaventura (el
Vendrell, Baix Penedès, 1876 – Barcelona, 1936)
Violoncel·lista. El 1898 ingressà com a primer violoncel de l'orquestra del
Liceu. Conreà la música de cambra, entre altres, amb
Granados, Malats i Crickboom. A partir del 1909 residí uns quants anys a Milà. Fou
concertino de violoncel a l'Orquestra Pau Casals (1920-36). |
C |
B |
|
75
|
Diniu
Hipotètica ciutat ibèrica, corresponent a l'actual Dénia
(Marina Alta) |
V |
H |
|
76
|
Diogène
Guilera, Mercè (Perpinyà, 1922 - ) Pintora |
N |
B |
|
77
|
Dionís,
festa de Sant (València,
1338 – 1714) Commemoració
anual |
V |
C |
|
78
|
Diosdado
Caballero, Ramon Veure> Caballero i d’Urbina, Ramon
Deodat |
C |
B |
|
79
|
Diosdado
i Caballero, Ramon (Palma de Mallorca, 1740 - ? , s. XVIII)
Erudit i jesuïta |
B |
B |
|
80
|
Diplomatari
de l'Orient Català (Catalunya,
1914 – 1946) Col·lecció
de documents |
C |
L |
|
81
|
Diputació
Arqueològica de les illes Balears
(Illes Balears, 1844 – 1845)
Institució oficial |
B |
C |
|
82
|
Diputació
del General Veure> Generalitat
de Catalunya |
C |
P |
|
83
|
Diputació
del Principat de Catalunya (Madrid,
1789) Representació catalana |
E |
P |
|
84
|
Diputació
General de Catalunya (Catalunya,
26/jul/1874 – ago/1875) Organisme
polític |
C |
P |
|
85
|
Diputació
Provisional de la Generalitat de Catalunya
(Catalunya, 14/jul/1931 - 1932) Organisme
polític. Constituït per representants dels ajuntaments del Principat (45 diputats, un per cada partit judicial), els quals aprovaren el projecte
d'Estatut d'Autonomia de Catalunya elaborat a
Núria. |
C |
P |
|
86
|
Direcció
General de les Societats Obreres de Barcelona
Veure>
Centre Federal de les Societats Obreres de
Barcelona. |
C |
P |
|
87
|
Disputa
de l'ase (Tunis, 1417
– 1418) Obra d'Anselm
Turmeda |
M |
L |
|
88
|
Disputació
d'en Buc ab son cavall (Catalunya,
s. XIV) Obra anònima |
C |
L |
|
89
|
Dissortat,
el Sobrenom amb què és
conegut Jaume
d’Aragó, comte
d'Urgell |
C |
B |
|
90
|
Districte
Cinquè Zona
administrativa de la ciutat de Barcelona (Barcelonès) |
C |
G |
|
91
|
Diumenge
d'es Be (Ciutadella,
Menorca) Festa
que se celebra el diumenge anterior a la diada de Sant Joan Baptista i que forma part de les festes de Sant Joan. La comitiva de caixers que formen la colcada va a visitar les autoritats precedida d'un home
(s'homo d'es be) delscalç i vestit amb dues pells de be, marcades les mans i els peus amb creus vermelles, cofat amb una visera amb un Agnus Dei brodat i carregant a coll un gran marda viu amb el qual serà obsequiat a la fi de la jornada. L'origen d'aquest costum es relaciona amb les comitives organitzades per antigues confraries per tal de recaptar fons. |
B |
C |
|
92
|
Divisió
Mallorquina (Illes
Balears, gen/1811 – jul/1812) Cos
d'exèrcit format durant la guerra del Francès |
B |
H |
|
93
|
Divisió
Territorial de Catalunya (Catalunya abr/1987 - )
Decret |
C |
P |
|
94
|
Divisió
Territorial de Catalunya, decret de
(Catalunya, 27/ago/1936 i 23/des/1936)
Disposicions |
C |
P |
|
95
|
D'Ivori
Pseudònim del
dibuixant Joan Vila
i Pujol |
C |
B |
|
96
|
divuitè
(País Valencià, s. XIV) Moneda
d'argent |
V |
H |