1

2

1

Empalme, l'  Caseria del mun. de Maçanet de la Selva (Selva)

C

G

2

Empastre, L'  (Catarroja, Horta, 1915 - )  Banda musical còmica. Sol actuar en places de toros, sovint en combinació amb toreros còmics. La indumentària gira entorn de la caricatura del vestit d'etiqueta. El seu recurs principal consisteix a fingir desobediència a les ordres del director. Ha fet nombrosos viatges i actuacions arreu del món.

V

C

3

Empelt, l'  Masia del mun. de Riner (Solsonès)

C

G

4

Emperador  Municipi de l'Horta del Nord: 0,1 km2, 203 hab (1999). (o la Venta d'Emperador; ant: Llocnou d'Emperador) És el terme més petit del País Valencià i voltat completament pel de Museros. El municipi basa la seva economia en petites zones de regadiu i modestes indústries (del moble i la construcció). El poble té origen en un hostal situat a l'antiga carretera de València a Madrid. S'hi va aixecar una ermita a la Mare de Déu del Roser.

V

M

5

Emperador i Pichó, Vicent  (València, 1730 – Ferrara, Itàlia, 1797)  Poeta

V

B

6

Empordà, l'  Regió natural i històrica del nord-est de Catalunya

C

G

7

Empordà, L'  (Catalunya, 1908)  Sardana amb text de Joan Maragall

V

C

8

Empordanet, l'  Nom popular de la comarca del Baix Empordà

V

G

9

Empori  Nom atorgat el 1937 per al municipi de Sant Pere Pescador (Alt Empordà)

C

G

10

Empòrion  Forma catalanitzada del nom grec d'Empúries (l'Escala, Alt Empordà)

C

H

11

Empresa Nacional d'Autocamions SA (ENASA)  (Barcelona, 1946 - )  Empresa

C

N

12

Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana SA (ENHER)  (Barcelona, 1946)  Empresa

C

N

13

Emprèstit Pau Claris  (Catalunya, 23/abr/1925 - )  Emissió de bons per finançar l'acció armada contra la dictadura de Primo de Rivera

C

P

14

Emprius de Ciutadilla, els  Antic terme del mun. de Verdú (Urgell)

C

G

15

Empuriabrava  Urbanització del mun. de Castelló d'Empúries (Alt Empordà)

C

G

16

Empúries  Antiga ciutat del mun. de l'Escala (Alt Empordà)

C

H

17

Empúries  Nom donar a la ciutat de Castelsardo (Sardenya) després de la conquesta catalana

U

H

18

Empúries, comtat d'  Territori de Catalunya, creat vers el 813 en què era regit per Ermenguer

C

H

19

Empúries, diòcesi d'  (Catalunya, s. IV – 958)  Territori eclesiàstic

C

H

20

Empúries, Editorial  (Barcelona, 1983 - )  Editorial

C

N

21

Empúries, Mestre d'  ( ? , s. XV)  Pintor

C

B

22

En  Poble del mun. de Nyer (Conflent)

N

G

23

En defensa pròpia  (Catalunya, 1895 - )  Recull d'articles de Jacint Verdaguer

C

L

24

Enagistes, torre dels  Possessió del mun. de Manacor (Mallorca Oriental)

B

G

25

ENASA  Sigla de l'Empresa Nacional d’Autocamions SA

C

N

26

Encalladora, l'  Illot del mun. de Cadaqués (Alt Empordà)

C

G

27

Encamp  Parròquia d'Andorra: 1.226 m alt, 75,1 km2, 10.595 hab (1999)

A

M

28

Encampadana, tossa d'  Cim (2.476 m alt) d'Andorra, entre la vall de Cortals i l'alta Valira

A

G

29

Encanader, tossal d'  Cim (1.396 m alt) dels ports de Beseit, al mun. de Pena-roja (Matarranya)

F

G

30

Encantada, barranc de l'  Curs d'aigua, afluent dretà del riu d'Alcoi, a la comarca del Comtat

V

G

31

Encantades, cova de les  Santuari ibèric al mun. de Cabrera de Mar (Maresme)

H

C

32

Encantats, cova dels  Cova del mun. de Serinyà (Gironès)

C

G

33

Encantats, els  Serra dels Pirineus axials, entre les conques de la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana

C

G

34

Encantats, torre dels  Torre de guaita, al mun. d'Arenys de Mar (Maresme)

C

G

35

Encanyissada, l'  Estany de la dreta de l'Ebre, al mun. d'Amposta (Montsià)

C

G

93

encasada  Dolç de tradició barcelonina, mena de bunyol gros de paret endurida, de pasta fina i molt dolça, i amb crema a dins.

V

G

36

Encebres, les  Poble del mun. del Pinós de Monòver (Valls del Vinalopó)

V

G

37

Enciclopèdia Catalana SA  (Barcelona, 1965 - )  Empresa editorial, creada per a l'edició de la "Gran Enciclopèdia Catalana". Propietat posteriorment de la Fundació Enciclopèdia Catalana, a part de l'actualització i reedició d'aquesta obra, s'ha especialitzat en la publicació de grans obres i diccionaris.

C

N

38

Enciclopèdia Catalunya  (Barcelona, 1926)  Sèrie de manuals

C

L

39

Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera  (Illes Balears, 1993 - )  Obra enciclopèdica

B

L

40

Enciclopèdia de Menorca  (Menorca, 1979)  Enciclopèdia temàtica sobre l'illa, editada per l'Obra Cultural Balear de Menorca. Publicada en fascicles d'aparició mensual, consta de sis volums: geografia física (1 volum), ciències naturals (2 volums), ciències humanes (2 volums) i ciències socials (1 volum). Dirigida per J. M. Vidal i Hernández.

B

L

41

Encies  Antiga quadra del mun. d'Odèn (Solsonès)

C

G

42

Encies, les  Poble del mun. de les Planes d'Hostoles (Garrotxa)

C

G

43

Encina, La  Veure> Venta de la Encina, La (Villena, Alt Vinalopó)

V

G

44

Enclar, riu d'  Afluent esquerrà de la Valira, entre les parròquies d'Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria (Andorra)

A

G

45

Enclar, roc d'  Jaciment prehistòric, romà i medieval, a Santa Coloma (Andorra)

A

H

46

Enclavat, l'  Enclavament (1,09 km2) del mun. de Fortaleny (Ribera Baixa)

V

G

47

Enclavat, l'  Veure> Matada (Llaurí, Ribera Baixa)

V

G

48

Enclusa, s'  Serra (275 m alt) del mun. de Ferreries (Menorca)

B

G

49

Encobert, l'  (Castella ?, s. XVI – Burjassot, 18/mai/1522)  Personatge agermanat

V

B

50

Encontre, processó de l'  (Catalunya, s. XVI - )  Processó del matí de Pasqua

C

V

51

Encontrella, l'  Veïnat del mun. de Sant Llorenç de la Muga (Alt Empordà)

C

G

52

Encús  Veure> Castelló d'Encús (Talarn, Pallars Jussà)

C

G

53

Enderrocat, cap  Cap de la costa, al mun. de Llucmajor (Mallorca Oriental)

B

G

54

ENE  Sigla de l'Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra

C

P

55

Enemic del Poble, Un  (Barcelona, 1917 – 1919)  Revista

C

R

56

Enesa  Antic nom del castell del Puig de Santa Maria (Horta)

V

G

57

Enfesta  Poble i terme del mun. de la Molsosa (Anoia)

C

G

58

Engaït, portella d'  Depressió entre Andorra i de la Baixa Cerdanya, a la línia de crestes que separa la Vall de la Llosa del circ d'Envalira, dins la parròquia d'Encamp, entre el pic d'Envalira (2.812 m alt) i el pic de la portella d'Engaït (2.773 m).

A

G

59

Engarra, vall d'  Alta vall de la Tet, a la comarca del Conflent

N

H

60

Engolasters  Despoblat de la parròquia d'Andorra la Vella (Andorra)

A

G

61

Engordans  Antiga possessió del mun. de Ripoll (Ripollès)

C

G

62

Engordany  Poble de la parròquia de les Escales-Engordany (Andorra)

A

G

63

Engorgs, els  Coma del mun. de Meranges (Baixa Cerdanya), capçalera de la vall Tova

C

G

64

Énguera  Municipi i capital del Canal de Navarrés: 312 m alt, 241,8 km2, 4.695 hab (1999)

V

M

65

Énguera  Serra subbètica de la comarca del Canal de Navarrés, darrer contrafort del Caroig

V

G

66

Énguera, Joan d'  (País Valencià, s. XV – Valladolid, Castella, 1513)  Eclesiàstic. Bisbe de Vic i confessor de Ferran el Catòlic. Nomenat bisbe de Lleida (1511), el rei Ferran el féu inquisidor general de la corona catalanoaragonesa. Fou promogut a la seu de Tortosa, però morí abans de prendre'n possessió.

V

B

67

Enguerino, El  Pseudònim del cantonalista Josep Pérez i Guillem

C

B

68

Engúncia  ( ? , s. X – s. XI)  Dama

C

B

69

ENHER  Sigla de l'Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana SA

C

N

70

Enhorts  Despoblat i antiga possessió del mun. de Talarn (Pallars Jussà)

C

G

71

Enlliscalls, els  Sector del cap de Salou, al mun. de Vila-seca (Tarragonès)

C

G

72

Enmig, vénda d'  Vénda del mun. de Sant Josep de sa Talaia (Eivissa)

B

G

73

Énova, l'  Municipi de la Ribera Alta: 50 m alt, 7,7 km2, 1.046 hab (1999)

V

M

74

Enrahonar  (Barcelona, 1981 - )  Revista de filosofia

C

R

75

Enrajolada, l'  Casa pairal del mun. de Martorell (Baix Llobregat)

C

G

76

Enrens  Masia i antic terme del mun. d'Espluga de Serra (Alta Ribagorça), a l'enclavament de Trepadús, que formà, el s. XIX, el municipi d'Enrens i Trepadús.

F

G

77

Enric  ( ? , s. XI)  Fill de Ramon Guifre de Cerdanya

C

B

78

Enric  ( ? , s. XIII – Girona, 1321)  Mestre d'obres

C

B

79

Enric "Fortuna"  (Aragó ?, v. 1445 - Catalunya, 1522)  Fill d'Enric de Trastàmara i de Caterina de Castella. Nasqué pocs mesos després de la mort del seu pare (1445). A les paus d'Agreda i d'Almazan (1454), on trobaven punt final les guerres entre Aragó i Castella, hom estipulava que aquesta es quedava el gran patrimoni de la branca aragonesa dels Trastàmara a canvi d'unes indemnitzacions en forma de pensió anual. 500.000 maravedisos l'any correspondien a Enric. Rebé el títol de comte d'Empúries. Es casà amb Guiomar de Portugal. Durant la guerra de Joan II contra el Principat fou partidari del primer. Les autoritats catalanes el declaraven enemic de la terra en 1462. Tres anys després manava una ala de l'avantguarda joanista a la batalla de Calaf. En 1467 resultà ferit assetjant Roses, a les ordres de l'infant Ferran, el futur rei Catòlic, i la reina Joana Enríquez. En 1472-73, emparat pel marquès de Villena, tractà de convenir el seu matrimoni amb Joana de Castella, dita "la Beltraneja", però triomfà al país veí la tendència pro-aragonesa basada a l'enllaç entre Isabel i Ferran, aquest cosí germà d'Enric. Els dos cosins, després d'un distanciament, es reconciliaren. Ja regnant Ferran i consumada la unió de les dues corones, Enric fou nomenat lloctinent general al Principat (1481). Tractà amb mà dura els remences, que s'acabaren rebel·lant en una veritable guerra. Tot i el triomf final de les armes reials, Ferran aconsignà severament Enric perquè prengués amb els remences una actitud més diplomàtica. D'altres fets sobresortints de la seva lloctinència foren: l'entrada de l'Inquisició a Barcelona (1487), el nomenament de consellers de la capital per designació reial (1490-91) i l'expulsió dels jueus (1492). Fou substituït com a lloctinent per Joan d'Aragó, comte de Ribagorça. En 1516 restà vidu. En 1522 morí ell, deixant hereu principal el seu fill Alfons. Fou enterrat, com la seva muller, a Poblet.

C

B

80

Enric  ( ? , s. XVI – 1530)  Compositor

C

B

81

Enric, Joan  (Barcelona, 1743 – 1795)  Escultor

C

B

82

Enric, mestre  Nom amb què fou conegut Enric de Faveran, arquitecte de Girona

C

B

83

Enric IV de Castella "l'Impotent"  (Valladolid, Castella, 1425 – Madrid, 1474)  Rei de Castella i Lleó

E

B

84

Enric de Catalunya-Aragó  Veure> Enric IV de Castella

E

B

85

Enric d'Aragó  (Castella, v. 1400 – Calataiud, 1445)  Infant d'Aragó

E

B

86

Enric Tallada  (o Enric de Tallada) Antic nom de Novetlè (Costera).

V

G

87

Enrique i Tarancón, Vicent  (Borriana, Plana Baixa, 1907 – València, 1994)  Cardenal. Féu els estudis eclesiàstics a Tortosa i es doctorà en teologia a València. El 1929 fou ordenat sacerdot i fins al 1938, que fou nomenat rector de Vinarós, treballà per a l'Acció Catòlica. Bisbe de Solsona (1945-64), arquebisbe d'Oviedo (1964-69), de Toledo (1969-71), moment en què fou nomenat cardenal, i de Madrid (1972-82). Des del 1971 al 1981 fou president de la Conferència Episcopal Espanyola. Tingué un paper destacat en la transició del règim franquista a la monarquia parlamentària i fonamentà les bases d'unes relacions de separació i cooperació entre Espanya i l'Estat no confessional postfranquista. Fou membre de la Real Academia Española (1970) i deixà una abundant producció literària.

V

B

88

Enríquez, Aldonça  ( ? , ? )  Germanastra de Joana Enríquez

C

B

89

Enríquez, Joana  Veure> Joana Enríquez

C

B

90

Enríquez de Cabrera y de Toledo, Juan Tomás  (Gènova, Itàlia, 1646 – Estremoz, Portugal, 1705)  Noble

U

B

91

Enríquez y de Velasco, Fadrique  ( ? , s. XV – 1538)  Comte d'Osona

E

B

92

Enroig  Caseria del mun. de Xert (Baix Maestrat), a l'esquerra de la rambla de Cervera, aigua amunt de la vila.

V

G