1

2

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

N

M

11

Escarp, monestir d'  Monestir cistercenc del mun. de Massalcoreig (Segrià)

C

G

12

Escarrà, Joan  (Perpinyà, 1885 – París, França, 1955)  Alpinista

N

B

13

Escarrà i Feliu, Benet  (Girona, s. XVIII – s. XIX)  Metge

C

B

14

Escarrà i Feliu, Francesc  (Girona, 1791 – 1866)  Escriptor i advocat

C

B

15

Escarrà i Feliu, Ramon  (Girona, s. XVIII - ? , s. XIX)  Metge i escriptor

C

B

16

Escarré, Francesc G.  Veure> Garcia i Escarré, Francesc

C

B

17

Escarré i Jané, Aureli Maria  (l'Arboç, Baix Penedès, 1908 – Barcelona, 1968)  Monjo benedictí

C

B

18

Escarrer, Bernat  ( ? , s. XIII – Avinyó, França, 1321)  Prior de Montserrat

C

G

19

Escart  Poble del mun. d'Escaló (Pallars Sobirà)

C

G

20

Escàs  Poble del mun. de Surp (Pallars Sobirà)

C

G

21

Escàs  Llogaret de la parròquia de la Maçana (Andorra)

A

G

22

Escàs  Caseria del mun. d'Arcavell (Alt Urgell)

C

G

23

Escàs  Masia i antic terme del mun. de Montellà de Cadí (Baixa Cerdanya)

C

G

24

Escàs, Amaneu des  Veure> Sescars, Amanieu de

C

B

25

Escasasses, les  Veure> Cases de Pena, les (Rosselló).

N

G

26

Escaules, les  Poble del mun. de Boadella d'Empordà (Alt Empordà)

C

G

27

Escayola, Antoni  ( ? , s. XIX)  Metge

C

B

28

Escena Catalana, L'  (Barcelona, 1908 – 1936)  Periòdic setmanal  

C

R

29

Escipions, torre dels  Sepulcre monumental romà, de Tarragona (Tarragonès)

C

A

30

Esclanyà  Poble del mun. de Begur (Baix Empordà)

C

G

31

Esclapers de Guilló, Pasqual  (Elx, Baix Vinalopó, s. XVIII – 1755)  Erudit i escriptor

V

B

32

Esclarmunda de Foix  ( ? , s. XIII – s. XIV)  Reina de Mallorca

B

B

33

Esclasans i Carbonell, Agustí  (Barcelona, 1862 – 1938)  Pintor

C

B

34

Esclasans i Folch, Agustí  (Barcelona, 1895 – 1967)  Escriptor

C

B

35

Esclet  Veïnat del mun. de Caçà de la Selva (Gironès)

C

G

36

Esclop, mola de s'  Cim (926 m alt) de Mallorca Septentrional

B

G

37

Esclua  (Cerdanya, a 885 - ? , 924)  Bisbe intrús d'Urgell

C

B

38

Esclusa, Manel  (Vic, Osona, 1952 - )  Fotògraf  

C

B

39

Escobar, Francesc  (País Valencià, s. XVI – Barcelona, 1558)  Preceptista i hel·lenista

V

B

40

Escobar i Saliente, Josep  (Barcelona, 22/oct/1908 - 31/mar/1994)  Dibuixant

C

B

41

Escobedo i Abraham, Joana  (Barcelona, 22/set/1942 - )  Escriptora

C

B

42

Escobedo i Bach, Simó  (Barcelona, 1840 - Santiago de Cuba, 1869)  Pintor

C

B

43

Escobet, serra d'  Contrafort (717 m alt) dels mun. d'Aín i d'Alcúdia de Veo (Plana Baixa)

V

G

44

Escòcia, Sebastià d'  (Cigales, Castella, s. XV - ? , s. XVI)  Llibreter i impressor

E

B

45

Escoda i Coromina, Joan  (Barcelona, 1920 - )  Pintor

C

B

46

Escofet, Ramir  (la Granada, Alt Penedès, 1877 – Montserrat, Bages, 1911)  Músic

C

B

47

Escofet i Alsina, Frederic  (Barcelona, 1898 – 1987)  Militar

C

B

48

Escofet i de Roger, Francesc d'  (Barcelona, 1729 – 1791)  Eclesiàstic i historiador

C

B

49

Escofet i Milà, Jaume  (el Pont d'Armentera, Alt Camp, 1862 – Barcelona, 1904)  Industrial

C

B

50

Escofet i Palau, Joan d'  (Cadaqués, Alt Empordà, 1720 - ? , 1808)  Militar

C

B

51

Escofet i Vilamasana, Josep  (Piera, Anoia, 1884 – Barcelona, 1939)  Periodista i escriptor

C

B

52

Escolà i Argilaga, Antoni  (Barcelona, 1875 - )  Escriptor i dibuixant

C

B

53

Escolà i Cugat, Josep Maria  (la Fatarella, Terra Alta, 1820 – Lleida, 1884)  Sacerdot

C

B

54

Escolà i Marsà, Josep  (Alòs de Balaguer, Noguera, 1888 - Barcelona, 1976)  Editor

C

B

55

Escolà i Segalès, Josep  (Barcelona, 1914 – Barcelona, 1998)  Futbolista

C

B

56

Escola Apologètica Catalana  (Catalunya, s. XIX)  Grup de pensadors encapçalat per Joaquim Roca i Cornet. Va publicar la primera revista apologètica de l'Estat espanyol, "La Religión" (1837-41), continuada per "La Civilización" (1841-43). La influència posterior de Jaume Balmes va ésser decisiva en l'evolució filosòfica i teològica del grup.

C

C

57

Escola Catalana  (Catalunya, 1965 - )  Revista editada per Òmnium Cultural

C

R

58

Escola Catalana d'Art Dramàtic  (Barcelona, 1913 – 1933)  Escola. Fundada per la Mancomunitat de Catalunya i dedicada a la formació d'actors, va ésser dirigida per Adrià Gual. S'hi formaren, entre altres, Maria Vila, Pius Daví i Mercè Nicolau. Amb la República passà a dir-se Institució del Teatre.

C

C

59

Escola d'Administració Pública  (Catalunya, 1979 - )  Institució autònoma

C

C

60

Escola d'Agricultura  (Barcelona, 1911 – 1940)  Institució autònoma

C

C

61

Escola d'Alts Estudis Comercials  (Barcelona, 1918 – 1936)  Institució

C

C

62

Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual  (Barcelona, 1960 - )  Escola

C

C

63

Escola de Belles Arts de Barcelona (o Escola de Llotja)  (Barcelona, 1775 - )  Institució

C

C

64

Escola de Bibliotecàries  (Barcelona, 1915 - )  Institució

C

C

65

Escola de Jardineria Rubió i Tudurí  (Barcelona, 1/set/1933 - )  Escola de jardineria

C

C

66

Escola de Mestres  (Barcelona, 1906 – 1910)  Institució

C

C

67

Escola de Mestres Rosa Sensat  (Catalunya, 1965 - )  Institució

C

C

68

Escola de Nàutica d'Arenys de Mar  (Arenys de Mar, Maresme, 1779 – 1874)  Institució

C

C

69

Escola de Nàutica de Barcelona  (Barcelona, 1769 - )  Escola

C

C

70

Escola de Nàutica de la Ciutat de Mallorca  (Palma de Mallorca, 1799 - )  Institució

B

C

71

Escola del Mar  (Barcelona, 1922 - )  Escola a l'aire lliure

C

C

72

Escola del Treball  (Barcelona, 1913 - )  Institució

C

C

73

Escola Eina  (Barcelona, 1966 - )  Escola d'art

C

C

74

Escola Horaciana  (Barcelona, 1905 – 1912)  Escola nova

C

C

75

Escola Industrial de Barcelona  (Barcelona, 1904 - )  Institució dedicada a l'ensenyament tècnic a diferents nivells, tingué ajut econòmic oficial i es va instal·lar als terrenys de l'antiga fàbrica Batlló. El 1913 en sorgí l'Escola del Treball, de dilatada trajectòria i reconeguda el 1958 com a centre oficial de formació professional.

C

C

76

Escola Mallorquina  (Illes Balears, s. XX)  Conjunt de poetes

B

C

77

Escola Massana  (Barcelona, 1929 - )  Escola

C

C

78

Escola Moderna  (Barcelona, 1901 – mai/1906)  Institució. Creada per Francesc Ferrer i Guàrdia per aplicar a l'ensenyament els principis de l'escola racionalista. Tot i el recel amb què fou rebuda per l'alta burgesia, que hi veia un perill d'agitació anarquista, va aconseguir un gran prestigi en els ambients intel·lectuals i el 1906, poc abans d'ésser clausurada a causa de l'atemptat reial del mateix any, havia estès la seva influència a més de trenta escoles de tot Catalunya.

C

C

79

Escola Municipal de Mallorquí  (Manacor, Mallorca Oriental, 1973 - )  Escola pública

B

C

80

Escola Municipal de Música de Barcelona  (Barcelona, 1886 - )  Institució

C

C

81

Escola Popular de Guerra de Catalunya  (Barcelona, 26/oct/1936 – 1939)  Institució

C

C

82

Escola Satírica Valenciana  (València, fi del s. XV – XVI)  Grup de poetes

V

C

114

Escola Superior d'Administració i Direcció d'Empreses (ESADE)  (Pedralbes, Barcelona, 1958 - )  Escola superior privada especialitzada en la formació de directius. Fundada per un grup d'empresaris amb el suport de la Companyia de Jesús. Creà el primer màster en direcció d'empresa el 1965. Inaugurà una delegació a Madrid el 1977 i posteriorment incorporà la llicenciatura de dret i s'uní a la resta de centres superiors que formen la Universitat Ramon Llull. (GEC)

C

C

83

Escola Superior d'Agricultura de Barcelona (ESAB)  (Barcelona, 1987 - )  Escola professional

C

C

84

Escola Superior dels Bells Oficis  (Barcelona, 18/mai/1914 – 1923)  Institució

C

C

85

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona  (Barcelona, 1817 – 1850)  Institució

C

C

86

Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària de Lleida (ETSEAL)  (Lleida, 1978 - )  Escola

C

C

87

Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona  (Barcelona, 1973 - )  Escola tècnica superior

C

C

88

Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Telecomunicacions (ETSET)  (Barcelona, 1971 - )  Escola

C

C

89

Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de Barcelona  (Barcelona, 1851 – 1971)  Escola

C

C

90

Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer de Biblioteconomia i Documentació  (Barcelona, des/1982 - )  Escola. Creada el 1915 amb el nom d'Escola de Bibliotecàries, ha viscut diverses etapes, fins que el 1982 va rebre el nom actual, en record del qui en va ésser impulsor. És adscrita a la Universitat de Barcelona.

C

C

91

Escola Universitària Politècnica del Baix Llobregat (EUPBL)  (Sant Just Desvern, Barcelonès, 1991)  Escola superior

C

C

92

Escola Valenciana - Federació d'Associacions per la Llengua  (País Valencià, 1990 - )  Entitat

V

C

93

Escola Vallparadís  (Terrassa, Vallès Occidental, 1910 - )  Escola

C

C

94

Escolania de Montserrat  (Montserrat, s. XIV - )  Grup de nois

C

C

95

Escolania dels Nins Blauets  (santuari del Lluc, Mallorca, 1531 - )  Institució

B

C

96

Escolano, Gaspar  (València, 1560 – 1619)  Historiador

V

B

97

Escoltes Catalans  (Catalunya, 1974 - )  Institució escolta

C

C

98

Esconsa  Masia i antic terme del mun. de Montellà de Cadí (Baixa Cerdanya)

C

G

99

Escop, Ivon l'  Veure> Aragó i Turon, Ricard

C

B

100

Escorbes, pic d'  Cim (2.788 m alt) de la comarca del Pallars Sobirà

C

G

101

Escorbets, pic d'  Cim (2.902 m alt) dels mun. de Benasc i Saünc (Alta Ribagorça)

F

G

102

Escorca  Municipi de Mallorca Septentrional: 525 m alt, 139,4 km2, 308 hab (1999). Ocupa una gran extensió de terreny des de la serra de Tramuntana fins a la costa, entre els termes de Sòller i Pollença. Hi abunden els avencs i les coves d'interès arqueològic. Pinedes, alzinars i pastures. La vida econòmica es basa en el turisme, l'agricultura, la ramaderia i l'explotació d'aigües. El centre del municipi es el nucli format entorn del monestir de Lluc, si bé el cap tradicional és l'antiga parròquia de Sant Pere d'Escorca.

B

M

103

Escorial, l'  Masia del mun. de Vic (Osona)

C

G

104

Escorihuela, Isidre  (Alacant, s. XVII – 1723)  Compositor

V

B

105

Escorihuela, Joan Baptista  (València, 1753 – 1817)  Poeta i impressor

V

B

106

Escorihuela i Clauxí, Hipòlit  (Sogorb, Alt Palància, 1824 – 1861)  Organista i compositor

V

B

107

Escorna, Ramon  ( ? , s. XIII)  Funcionari reial

C

B

108

Escornalbou, baronia d'  Jurisdicció senyorial del mun. de Riudecanyes (Baix Camp), creat el 1166

C

H

109

Escornalbou, monestir d'  Canònica augustiniana (1166), al mun. de Riudecanyes (Baix Camp)

C

G

110

Escorratell  Caseria del mun. d'Oriola (Baix Segura), a l'esquerra del Segura, aigua avall de la ciutat. La sèquia d'Escorratell, que s'inicia a l'assut d'Almoradí, rega 300 ha del terme de Redovà.

V

G

111

Escorsa i Cruells, Dionís  (Sant Feliu de Codines, Vallès Oriental, 1840 – Barcelona, 1900)  Industrial

C

B

112

Escorsell, Francesc  ( ? , s. XIX – 1900)  Músic i eclesiàstic

C

B

113

Escós  Poble del mun. d'Estac (Pallars Sobirà)

C

G