descripció

Escudé i Bartolí, Manuel  (Reus, Baix Camp, 1856 – Barcelona, 1930)  Estadístic i demògraf

C

B

Escudé i Bofill, Manuel  (Catalunya, s. XIX – Barcelona ?, s. XX)  Tècnic d'estadística. Pertanyia al Cos Facultatiu d'Estadística. Era oficial de l'administració de l'Estat espanyol. Posteriorment seria cap dels serveis d'estadística de la Mancomunitat. És autor de treballs tècnics molt notables, com són els titulats Diccionario estadístico español de los resultados generales del censo de la población... 1877 (1880) i La natalidad de Barcelona (1901). En aquest darrer es mostra partidari d'un increment de l'augment vegetatiu.

C

B

Escudé i Gallés, Beth  (Barcelona, 1963 - )  Directora i dramaturga

C

B

Escuder, Andreu  (Catalunya, s. XV – 1463)  Arquitecte. Des de l'any 1442 dirigí les obres de la catedral de Barcelona, que al seu temps restà pràcticament complerta en el seu cos antic. Hi acabà el claustre, la sala capitular i la capella del Santíssim. El 1459 fou un dels mestres que construïren la nova rosassa de Santa Maria del Mar, substituint la que havia desaparegut amb el terratrèmol de 1425.

C

B

Escuder, Jaume  (Catalunya, s. XVI – s. XVII)  Bandoler

C

B

Escuder, Joan  (Cocentaina, Comtat, s. XIV - ? , 1435)  Ermità

V

B

Escuder, Josep  ( ? , ? )  Abat de Poblet

C

B

Escuder, Josep Maria  (País Valencià, s. XIX – s. XX)  Metge

V

B

Escuder, Pere  ( ? , s. XV)  Militar

C

B

Escuder i Brull, Antoni  (Barcelona, 1863 – 1913)  Escriptor. Era advocat. Fou tinent d'alcalde de Barcelona en 1896-98. Col·laborà a "La Renaixença", "L'Escut de Catalunya" i la "Revista de Manresa". També estrenà algunes obres de teatre català.

C

B

Escuder i Castellà, Miquel  (Barcelona, 1835 – 1908)  Industrial

C

B

Escuder i Roca, Joan Baptista  (Castelló de la Plana, 1644 – 1706)  Frare dominicà

V

B

Escudero Uribe, Vicente  (Valladolid, 1892 – Barcelona, 1980)  Ballarí

C

B

Esculapi d'Empúries  Veure> Asclepi d'Empúries

C

A

Escumó  Despoblat del mun. d'Àger (Noguera)

C

G

Escunyau  Antic municipi de la Vall d'Aran

C

Escut de Catalunya, L'  (Barcelona, 5/abr/1879 – mar/1880)  Setmanari català il·lustrat. Editat per Josep Fiter. Arribà fins al número 40. Es proposava d'enaltir figures i esdeveniments importants de Catalunya amb una intenció d'exemplaritat.

C

R

Esdolomada  Poble del mun. de Merli (Baixa Ribagorça)

F

G

Esdús  Antic lloc del comtat d'Urgell a Catalunya

C

H

Esfonts, cala  Cala del port de Maó (Menorca)

B

G

Esgleas i Jaume, Germinal  (Marroc ?, 1903 - Tolosa, Llenguadoc, 1981)  Dirigent anarquista. Afiliat a la CNT des de molt jove, fou secretari de la Confederació Regional de Catalunya (1923), i cofundador del grup de "La Revista Blanca". Afiliat a la FAI, exercí importants càrrecs en la segona meitat de la guerra civil espanyola i a l'exili, on fou secretari del Moviment Llibertari Espanyol CNT (1945) i de la Comissió Intercontinental (1947).

U

B

Esgleieta, s'  Poble del mun. d'Esporles (Mallorca Occidental)

B

G

Esgleiola, l'  Llogaret del mun. de l'Espunyola (Berguedà)

C

G

Església, vénda de s'  Vénda del mun. de Santa Eulària del Riu (Eivissa)

B

G

Església Veia, s'  Punta (31 m alt) de la costa al mun. de Santa Eulària del Riu (Eivissa)

B

G

Esglésies, les  Antic monestir del mun. de Navars (Bages)

C

G

Esglésies, les  Poble del mun. de Sarroca de Bellera (Pallars Jussà)

C

G

Eslida  Municipi de la Plana Baixa: 381 m alt, 18,1 km2, 768 hab (1999)

V

M

Esmandia, marquesat d'  Títol concedit per l'emperador Carles VI d'Àustria el 1708 a Miquel Esmandia

U

H

Esmir, comtat d'  Títol de Catalunya, concedit el 1716 a Francesc Esmir i Esmir

C

H

Esmir, Esteve  (Graus, Ribagorça, s. XVI – Osca, 1654)  Eclesiàstic

F

B

Esna, riu d'  Veure> Saldes, riu de (Saldes, Berguedà)

C

G

Eso  Seca ibèrica de la comarca del Pallars Jussà

C

H

Espà, l'  Poble del mun. de Saldes (Berguedà)

C

G

Espada, coma l'  Veure> Comalespada, pic d' (Barruera, Alta Ribagorça)

F

G

Espada, pic de l'  Cim (2.541 m alt) del mun. de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà)

C

G

Espadà, serra d'  Terminació oriental del Sistema Ibèric, al País Valencià

V

G

Espada i Pie, Josep Maria  (Barcelona, 1930 - )  Pintor

C

B

Espadaler i Colomer, Joan Baptista  (Sant Quirze de Besora, Ripollès, 1878 – 1917)  Compositor

C

B

Espadamala  Antiga vila rural del mun. de Torelló (Osona), actualment masia, situada prop de la riba esquerra del Ter i del terme de Manlleu. És esmentada ja el 906.

C

G

Espadella  Municipi de l'Alt Millars: 294 m alt, 12,0 km2, 75 hab (1999)

V

M

Espadella  Despoblat i antic castell del mun. d'Àger (Noguera)

C

G

Espades, serra de les  Alineació (3.332 m alt) del mun. de Saünc (Alta Ribagorça)

F

G

Espadilla  Veure> Espadella (Alt Millars)

V

G

Espaén  Poble del mun. de la Guàrdia d'Ares (Alt Urgell)

C

G

Espagnac, Charles d' (o d'Espagne)  (castell de Ramefort, Foix, Llenguadoc, 1775 - Organyà, Alt Urgell, 1839)  Militar

C

B

Espagnac, Henri d'  (castell de Ramefòrt, Foix, Llenguadoc, 1736 - Palma de Mallorca, 1811)  Militar

B

B

Espai d'Art Contemporani de Castelló (EACC)  (Castelló de la Plana, 1999 - )  Institució

V

A

Espai Gaudí  (Barcelona, 1/jul/1996 - ) 

A

Espallargues, Pere d'  (Molins de Rei, Baix Llobregat, a 1490 - Barcelona ?, d 1527)  Pintor

C

B

Espalmador, s'  Illa del mun. de Formentera (Eivissa)

B

G

Espalter i Rull, Joaquim  (Sitges, Garraf, 1808 – Madrid, 1880)  Pintor

C

B

España  (Barcelona, 1917 – 1930)  Societat fabricant d'automòbils

C

N

España i de Taverner, Enric d'  (Palma de Mallorca, 1801 - ? , s. XIX)  Militar

B

B

España Regional, La  (Barcelona, 9/mar/1886 – 1893)  Revista mensual

C

R

Español i Coll, Francesc  (Valls, Alt Camp, 1907 – Barcelona, 1999)  Entomòleg

C

B

Español i Viñas, Agustí  (Barcelona, 1929 - )  Pintor

C

B

Espanya, Francesc  (Barcelona, v. 1780 – 1850)  Violer

C

B

Espanya i Sirat, Josep Maria  (Viella, Vall d'Aran, v. 1879 – Bogotà, Colòmbia, 1953)  Polític

C

B

Espanya Industrial, L'  (Madrid, 1847 – 1969)  Empresa tèxtil

E

N

Espanyol  (Vic, Osona, s. XII - s. XIV)  Família burgesa

C

B

Espanyol, Benet  (Illes Balears, 1482 – 1553)  Escriptor dominicà

B

B

Espanyol, Berenguer  (Vic, Osona, s. XIII - Catalunya, s. XIII)  Fill de Pere i germà de Bernat, Tomàs i Ramon, amb els quals prengué part en la conquesta de Mallorca (1229) i de València (1239), on reberen importants béns.

C

B

Espanyol, Bernat  ( ? , ? )  Fill de Tomàs

C

B

Espanyol, Bernat  (Vic, Osona, s. XIII - Illes Balears ?, s. XIII)  Cavaller. Va participar en la conquesta de Mallorca, on va rebre territoris i fundà la nissaga mallorquina dels Espanyol.

C

B

Espanyol, Esperandeu  (Illes Balears, s. XV - ? , s. XVI)  Doctor en drets i teologia

B

B

Espanyol, Pere  ( ? , ? )  Cap de la família

C

B

Espanyol, Pere  (Barcelona, s. XVI)  Pedagog

C

B

Espanyol, Ramon  (Vic, Osona, s. XVII – s. XVIII)  Militar

C

B

Espanyol de Barcelona, Reial Club Esportiu  (Barcelona, 1900 - )  Entitat esportiva

C

E

Espanyol, Tomàs  ( ? , ? )  Fill de

C

B

Espanyol, Tomàs  ( ? , ? )  Fill de Tomàs

C

B

Espanyols  Nom de la branca mallorquina de la família Espanyol

C

B

Espar, Josep  (Organyà, Alt Urgell, 1817 – 1884)  Eclesiàstic

C

B

Espar i Ticó, Josep  (Barcelona, 1927 - )  Promotor cultural

C

B

Espar i Tressens, Josep  (Organyà, Alt Urgell, 1901 - )  Escriptor. Ha col·laborat a diverses publicacions periòdiques. És autor dels reculls poètics De les mesves bohigues (1947) i Emprius en flor (1957).

C

B

Esparc, l'  Antic veïnat i actual masia del mun. de Sant Joan les Fonts (Garrotxa)

C

G

Espardell, s'  Illa del mun. de Formentera (Eivissa)

B

G

Espareguera, serra d'  Alineació muntanyosa (1.082 m alt) dels mun. de Culla i la Torre d'En Basora (Alt Maestrat)

V

G

Esparegueres, ses  Despoblat del mun. de Santanyí (Mallorca Oriental)

B

G

Esparó i Giralt, Valentí  (Llívia, Baixa Cerdanya, 1792 – 1859)  Industrial

C

B

Esparra, l'  Poble del mun. de Riudarenes (Selva)

C

G

Esparreguera  Municipi del Baix Llobregat: 187 m alt, 27,5 km2, 16.280 hab (1999)

C

M

Esparreguera  Antic casal del mun. de Seva (Osona)

C

G

Esparsa, Silvestre  ( ? , s. XVII – València, a 1660)  Impressor

V

B

Espartar  Districte del mun. de Xixona (Alacantí)

V

G

Espartar, s'  Illa del mun. d'Eivissa (Eivissa)

B

G

Espartera  Despoblat del mun. d'Onda (Plana Baixa)

V

G

Espartosa, l'  Caseria del mun. de Castalla (Alcoià)

V

G

Esparza, Lin  (València, 1842 – 1889)  Escultor

V

B

Espasa, Casa Editorial  (Barcelona, 1860 - )  Empresa editora

C

N

Espasa, castell d'  Veure> Sespasa, castell (Sales de Llierca, Garrotxa)

C

G

Espasa, l'  Poblat ibèric del mun. de Capçanes (Priorat), situat als vessants sud i oest