descripció

Espés  Antic municipi de l'Alta Ribagorça

F

Espés  (Ribagorça, s. XIII – s. XVI)  Llinatge noble

F

B

Espés, Anna d'  (Ribagorça, s. XV – s. XVI)  Filla i hereva de Ramon d'Espés. Portà en dot (1515) la baronia d'Alfajarín i el càrrec de gran camarlenc d'Aragó al seu marit Blasco d'Alagón, primer comte de Sástago, i llurs descendents portaren el cognom d'Espés en primer o en segon lloc indistintament. foren germanes seves Beatriu i Elisabet.

F

B

Espés, Antoni d'  ( ? , s. XV)  Prelat

C

B

Espés, Beatriu d'  ( ? , s. XV – s. XVI)  Muller de Juan de Lanuza

F

B

Espés, Bernat d'  ( ? , s. XIII)  Cavaller

F

B

Espés, Bernat d'  ( ? , s. XIV – s. XV)  Partidari de Jaume d'Urgell

F

B

Espés, Camil d'  ( ? , s. XIV – s. XV)  Partidari de Jaume d'Urgell

F

B

Espés, Elisabet d'  ( ? , s. XV – s. XVI)  Muller d'Alfons d'Aragó

F

B

Espés, Gaspar d'  (Ribagorça, v. 1430 – v. 1500)  Cavaller

F

B

Espés, Guerau d'  (Catalunya, v. 1400 - ? , v. 1470)  Cavaller

C

B

Espés, Guerau d'  ( ? , s. XIV – s. XV)  Partidari de Jaume d'Urgell

F

B

Espés, Guerau d'  (Lleida, 1524 – 1572)  Diplomàtic i cavaller

C

B

Espés, Ivany d'  ( ? , s. XIV – s. XV)  Partidari de Jaume d'Urgell

F

B

Espés, Joan d'  ( ? , s. XV)  Cavaller

F

B

Espés, Joan d'  ( ? , s. XV – 1503)  Cavaller

C

B

Espés, Joan d'  ( ? , s. XVI)  Prelat

C

B

Espés, Joana d'  ( ? , ? )  Filla de Gaspar

F

B

Espés, Lluís d'  ( ? , v. 1435 – v. 1500)  Cavaller

C

B

Espés, Pere d'  ( ? , s. XIII – s. XIV)  Comissari de Jaume II

F

B

Espés, Ramon d'  ( ? , s. XIV)  Serví Pere III

F

B

Espés, Ramon d'  ( ? , s. XV)  Cavaller

C

B

Espés, Ramon d'  (Ribagorça, v. 1425 - ? , v. 1485)  Baró d'Alfajarín

F

B

Espí, Joan de la Creu  (València, 1763 - Port-au-Prince, Haití, 1838)  Missioner

V

B

Espí i Ulrich, Josep  (Alcoi, Alcoià, 1849 – València, 1905)  Compositor

V

B

Espí i Valdés, Adrià  (Alcoi, Alcoià, 1940 - )  Historiador de l'art i poeta

V

B

Espia, pont de l'  (o de l'Espí) Antic pont entre els mun. de Coll de Nargó i d'Organyà (Alt Urgell). D'un sol arc, sobre el Segre, al congost que limita els dos termes. Ha estat dit, erròniament, que fou aquest el pont des d'on els carlins llençaren el comte d'Espanya després d'haver-li donat mort (1839).

C

G

Espiargo, pic d'  Cim (2.252 m alt) als mun. d'Arties i Vilac (Vall d'Aran)

C

G

Espié, Adolf d'  (Banyuls de la Marenda, Vallespir, 1878 – Niça, França, 1956)  Polític i novel·lista

N

B

Espiells  Poble del mun. de Sant Sadurní d'Anoia (Alt Penedès)

C

G

Espiga, L'  (València, 1949 – 1965)  Col·lecció de l'Editorial Torre

V

L

Espiga i Gadea, Josep  (Catalunya, s. XVIII – Madrid, 1824)  Eclesiàstic il·lustrat liberal

C

B

Espígol  Antiga quadra del mun. de Tornabous (Urgell)

C

G

Espígol, Llorenç  (Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa, s. XV - ? , d 1499)  Síndic remençà

C

B

Espigolell  Antic lloc del mun. de Tornabous (Urgell)

C

G

Espill  (Catalunya, 1455 – 1462)  Obra de Jaume Roig. Publicat el 1531, conegut també per Llibre dels consells i Llibre de les dones. Tot i que segueix la tradició de la narrativa en vers del s. XII (fent un ús riquíssim del llenguatge popular, però sense menyspreu de cap recurs), és escrit en vers de quatre síl·labes amb rima aparellada, tant per l'estructura com pel desenvolupament es pot considerar una veritable novel·la. Amb un llenguatge ric i planer, teixeix una furiosa distriba contra les dones, causa de totes les desgràcies del protagonista, en Grau de València, molt d'acord amb la misogínia de la literatura medieval i la moral que imperava en aquella època.

C

L

Espill, L'  (País Valencià, 1979 - )  Revista cultural

V

R

Espill de la Vida Religiosa  (Barcelona, 1515)  Obra anònima

C

L

Espills  Poble del mun. de Tremp (Pallars Jussà)

C

G

Espina, Antoni  ( ? , s. XVIII – s. XIX)  Frare

C

B

Espina, Antonio  (Madrid, 1894 – 1972)  Escriptor i polític

E

B

Espina, coll de l'  Coll (1.276 m alt) de la comarca d'Alta Ribagorça

F

G

Espina, l'  Cim (1.182 m alt) de les comarques del Baix Ebre i de la Terra Alta

C

G

Espina, serra d'  Alineació muntanyosa a les comarques d'Alt Millars i de l'Alt Palància

V

G

Espinabell  Poble del mun. de Molló (Ripollès)

C

G

Espinac, l'  Caseria del mun. del Bruc (Anoia)

C

G

Espinal  (Santa Maria d'Oló, Bages, s. XVI – Sarral, Conca de Barberà, s. XIX)  Llinatge d'imaginaires

C

B

Espinal, Isidre  (Santa Maria d'Oló, Bages, s. XVI - Sarral, Conca de Barberà, s. XVI)  Imaginer. El més antic del llinatge. Contractà l'altar major de la seu de Tortosa (1530), però només féu els de Sant Agustí i Sant Ruf.

C

B

Espinal, Isidre  (Sarral, Conca de Barberà, s. XVIII - ? , 1741)  Tallista

C

B

Espinal, Isidre  (Sarral, Conca de Barberà, s. XVIII - ? , 1800)  Tallista

C

B

Espinal, Isidre  ( ? , s. XIX)  Tallista

C

B

Espinal, pla de l'  Altiplà (1.200 m alt) de la comarca del Vallès Oriental

C

G

Espinal, torre de l'  Antiga torre del mun. de Vilanova de Meià (Noguera)

C

G

Espinal i Alterachs, Jacint  (Barcelona, 1880 - )  Pintor

C

B

Espinal i Armengol, Marià Antoni  (Barcelona, 1895 – 1974)  Pintor i col·leccionista

C

B

Espinal i Fuster, Josep  ( ? , s. XIX – Mataró, 1886)  Escriptor

C

B

Espinal i Travera, Isidre  (Sarral, Conca de Barberà, s. XVII - ? , 1737)  Imaginer

C

B

Espinalba  Veure> Espinauga (Llanars, Ripollès)

C

G

Espinalbet  Poble del mun. de Castellar del Riu (Berguedà)

C

G

Espinalt i Font, Maria  (Barcelona, 1915 – 1981)  Soprano

C

B

Espinalt i Garcia, Bernat  (Santpedor, Bages, s. XVIII)  Administrador del correu de València

C

B

Espinalt i Padró, Lluís  (Manresa, Bages, 1871 – 1895)  Periodista i polític

C

B

Espinalt i Torres, Josep  (Santpedor, Bages, 1854 – 1891)  Pintor

C

B

Espinar, l'  Antiga granja del mun. de Llíria (Camp de Túria)

V

G

Espinàs i Massip, Josep Maria  (Barcelona, 7/mar/1927 - )  Escriptor. Un dels autors més versàtils de la literatura catalana moderna, ha cultivat la major part de gèneres literaris, sobretot la novel·la i el llibre de viatge, però també té una important producció en el camp del reportatge, el conte i fins el teatre, amb nombrosos títols: Com ganivets o flames (1954), premi Joanot Martorell; L'últim replà (1962), premi Sant Jordi; Festa Major (1969), Comarques del Principat (1978), El teu nom és Olga (1986), etc. Un dels creadors d'Edicions la Campana. Ha estat col·laborador de la revista "Destino" i de la Televisió de Catalunya i, ininterrompudament, des de la seva fundació, del diari "Avui". Membre fundador dels Setze Jutges, va ésser un dels pioners i impulsors principals de la Nova Cançó.

C

B

Espinauga  Veïnat del mun. de Llanars (Ripollès)

C

G

Espinavessa  Antic terme del mun. de Valls (Alt Camp)

C

G

Espinavessa  Poble del mun. de Cabanelles (Alt Empordà)

C

G

Espinelves  Municipi d'Osona: 752 m alt, 17,7 km2, 188 hab (1999)

C

M

Espinelves, Mestre d'  (Catalunya, s. XII)  Pintor anònim

C

B

Espinós, Carles  (Barcelona, s. XVIII)  Eclesiàstic

C

B

Espinós, Josep  (València, 1721 – 1792)  Pintor, gravador, bibliòfil i col·leccionista d'estampes

V

B

Espinós i Moltó, Víctor  (Alcoi, Alcoià, 1873 – Madrid, 1948)  Musicòleg i compositor

V

B

Espinós i Navarro, Benet  (València, 1748 – 1818)  Pintor

V

B

Espinós i Rúbio, Joan  (Cullera, Ribera Baixa, 1816 – València, 1879)  Advocat

V

B

Espinosa  Veïnat del mun. de Tosés (Ripollès)

C

G

Espinosa, Joan Manuel d'  (Sevilla, 1597 – Tarragona, 1679)  Eclesiàstic

C

B

Espinosa, Nicolau  (València, 1525 - ? , d 1566)  Poeta en castellà

V

B

Espinosa i Castro, Miquel Jeroni  (València, 1625 – 1701)  Fill de Jeroni Jacint

V

B

Espinosa i Lleó, Jeroni Jacint  (Cocentaina, Comtat, 1600 – València, 1667)  Pintor

V

B

Espinzella  Casa forta del mun. de Viladrau (Osona)

C

G

Espioca  Antic lloc del mun. de Picassent (Horta)

V

G

Espirà de Conflent  Municipi del Conflent: 347 m alt, 6,0 km2, 125 hab (1999). Ocupa part de les valls dels rius de Llec i de Lentillà. El sud del terme és accidentat, amb rouredes i alzinars. La vida econòmica es basa en l'agricultura, dedicada als arbres fruiters i sobretot a la vinya, que ha donat lloc a una cooperativa vinícola. N'és remarcable, pel valor arquitectònic, l'església parroquial de Santa Maria (s. XII), antiga església del priorat de Santa Maria d'Espirà, del qual es conserva també la casa prioral.

N

M

Espirà de Conflent, priorat d'  Antic priorat canonical, del mun. d'Espirà de Conflent (Conflent)

N

H

Espirà de l'Aglí  Municipi del Rosselló: 30 m alt, 26,8 km2, 2.463 hab (1999)

N

M

Espirà de l'Aglí, monestir d'  Antic priorat del mun. d'Espirà de l'Aglí (Rosselló), creat el 1136

N

G

Espiranell  Veure> Espirà de Conflent (Conflent).

N

G

Espitlles  Llogaret del mun. de Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès)

C

G

Esplà  Santuari del mun. de Gerri de la Sal (Pallars Sobirà)

C

G

Esplà i Rizo, Carles  (Alacant, 1895 – Mèxic, 1971)  Polític i periodista

V

B

Esplà i Triay, Òscar  (Alacant, 1889 – Madrid, 1976)  Compositor

V

B

Esplai  (Barcelona, 1/nov/1931 - 19/jul/1936)  Revista. Suplement, primer, del diari "El Matí", esdevingué després setmanari informatiu amb presentació de luxe. Oferí, ben seleccionada, il·lustració fotogràfica d'actualitat, ultra comentaris, contes i dibuixos d'escriptors i artistes, d'acord amb la línia catòlica de la publicació.

C

R

Esplanada, l'  Passeig de la ciutat d'Alacant (Alacantí)

V

G

Esplovins, els  Congost del Segre de la comarca de l'Alt Urgell

C

G

Espluga  Poble del mun. de Merli (Baixa Ribagorça)

F

G

96