1

2

1

Estana  Poble i antic centre de l'antic mun. de Villec i Estana (Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya), situat al vessant septentrional de la serra de Cadí. De la seva església parroquial (Sant Climent) depenia el santuari de Bastanist.

C

G

2

Estància, cala  Cala del mun. de Palma de Mallorca (Mallorca Occidental), a la costa meridional de l'illa, dins la badia de Palma, prop del nucli de Can Pastilla.

B

G

3

Estany  Casal i església del mun. de Ponts (Noguera), que centra un dels nuclis que formen el poble de la Força d'Estany, del terme del Tossal, agregat el 1970 al de Ponts.

C

G

4

Estany, Arnau  (Barcelona, s. XIV)  Arquitecte i escultor

C

B

5

Estany, gola de l'  Gola del mun. de Sagunt (Camp de Morvedre)

V

G

6

Estany, l'  Municipi del Bages: 870 m alt, 10,1 km2, 395 hab (1999)

C

M

7

Estany, monestir de l'  Antiga abadia del mun. de l'Estany (Bages)

C

G

8

Estany, pla de l'  Mullera a la capçalera del riu d'Arinsal, a Andorra

A

G

9

Estany, port de l'  Petit port natural del mun. de l'Ametlla de Mar (Baix Ebre)

C

G

10

Estany, puig de l'  Antic volcà (606 m alt) del mun. de Sant Joan les Fonts (Garrotxa)

C

G

11

Estany, s'  Vénda del mun. de Formentera (Eivissa)

B

G

12

Estany i Capella, Pere  (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 1865 – Madrid, 1923)  Escultor

C

B

13

Estany i Rius, Joan  (Alzira, Ribera Alta, 1903 - 1983)  Compositor i director d'orquestra

V

B

14

Estany de Gallecs, ca l'  Masia i enclavament del mun. de Montcada i Reixac (Vallès Occidental)

C

G

15

Estanya  Poble de l'antic mun. de Pilzà (Benavarri, Ribagorça)

F

G

16

Estanya  Veure> Alqueria d'Estanya, l' (Cocentaina, Comtat)

V

G

17

Estanya  ( ? , s. XV)  Escriptor

C

B

18

Estanya, Joan  ( ? , ? )  Abat de Poblet

C

B

19

Estanybós, Pere Guillem d'  ( ? , s. XIV)  Diplomàtic

C

B

20

Estanyet  Veïnat del mun. del Palau de Santa Eulàlia (Alt Empordà)

C

G

21

Estanyo, Er  Petit estany del mun. d'Escunyau (Vall d'Aran)

C

G

22

Estanyó, l'  Petit estany de les parròquies de Canillo i d'Ordino (Andorra)

A

G

23

Estanyo, serra d'Er  Alineació muntanyosa dels mun. d'Escunyau i Vilac (Vall d'Aran)

C

G

24

Estanyol  Veure> Estanyet (Palau de Santa Eulàlia, Alt Empordà)

C

G

25

Estanyol  Poble (202 m alt) del mun. de Bescanó (Gironès), situat a la capçalera del Güell, al sud del terme. L'església parroquial de Sant Andreu fou construïda el 1704. El lloc és esmentat ja el 922 i hi ha notícia de l'existència d'un castell. Dins el seu terme, al puig de can Cendra, hi ha restes d'un poblat ibèric (s. IV-III aC).

C

G

26

Estanyol, Àngel  (Barcelona, 1480 – 1534)  Teòleg tomista. Fou doctor de teologia a París. És autor del tractat Opera logicalia secundum via D. Thomae (Barcelona, 1504).

C

B

27

Estanyol, Arnau  (Catalunya, s. XIV)  Religiós carmelità. A instàncies de l'infant Jaume, comte d'Urgell i vescomte d'Àger, féu una versió catalana del De regimine Principum, d'Egidi Romà amb el títol de Llibre del regiment dels prínceps.

C

B

28

Estanyol, Berenguer d'  (Empúries, Alt Emporda, s. XIII - Atenes ?, Grècia, 1316)  Cavaller

C

B

29

Estanyol, Bernat  (Empordà, s. XIII – s. XIV)  Cavaller

C

B

30

Estanyol, Guillem d'  ( ? , s. XIII - Benifassà, Baix Maestrat, 1302)  Abat de Poblet (1288-97)

C

B

31

Estanyol, s'  Caseria del mun. de Llucmajor (Mallorca Oriental)

B

G

32

Estanyol i Colom, Josep  (Vic, Osona, 1858 – Barcelona, 1911)  Jurista

C

B

33

Estanyons, pic d'  Cim (2.056 m alt) de la serra que separa el sector septentrional de la Vall d'Aran de Comenge, damunt el poble de Bausén.

C

G

34

Estanyot, l'  Petit estany litoral del mun. del Barcarès (Rosselló)

N

G

35

Estanys  Veïnat del mun. de Llagostera (Gironès)

C

G

36

Estanys, Jep dels  Sobrenom de Josep Bussons, dirigent absolutista

C

B

37

Estaon  Antic municipi del Pallars Sobirà: 1.237 m alt, 37,07 km2, annexat el 1972 al de la Vall de Cardós

C

G

38

Estapçada  Antic veïnat del mun. de la Vajol (Alt Empordà)

C

G

39

Estapé i Pagès, Jaume  (el Masnou, Maresme, 1842 – 1904)  Escriptor i tenor d'òpera. Publicà obres teatrals de caire popular i festiu: Lo més tonto de la pega (1875), Lo capità Manaia (1876), Un matrimoni gelós (1887), Efectes d'una Exposició (1889), etc.

C

B

40

Estapé i Rodríguez, Fabià  (Portbou, Alt Empordà, 1923 - )  Economista polític

C

B

41

Estaper, Pere  (Girona, s. XVII – Valladolid, Castella, s. XVII)  Framenor

C

B

42

Estaper i Cros, Antoni  (Barcelona, 1766 – 1821)  Frare dominicà

C

B

43

Estapoll, Francesc  (Palma de Mallorca, 1641 – Maó, Menorca, 1718)  Franciscà

B

B

44

Estaques, cap d'  Cim (1.353 m alt) dels mun. de Lladurs i Odèn (Solsonès)

C

G

45

Estaràs  Municipi de la Segarra: 596 m alt, 20,9 km2, 187 hab (1999)

C

M

46

Estaron  Poble del mun. d'Escaló (Pallars Sobirà)

C

G

47

Estartit, l'  Poble del mun. de Torroella de Montgrí (Baix Empordà)

C

G

48

Estartús i Vilas, Llibert  (Barcelona, 1911 - Tolosa de Llenguadoc, 1945)  Polític

C

B

49

Estasen i Cortada, Pere  (Barcelona, 1855 – 1913)  Advocat, filòsof, economista i geògraf

C

B

50

Estasén i Pla, Lluís  (Barcelona, 1890 – 1947)  Excursionista i escalador

C

B

51

Estat, mola d'  Cim (1.126 m alt) de les comarques d'Alt Camp, Baix Camp i Conca de Barberà

C

G

53

Estat Català  (Barcelona, 18/jul/1922 – )  Moviment polític. Fundat per Francesc Macià, que propugnava la República Catalana. Exiliat el grup principal durant la Dictadura, organitzà des de l'exterior la insurrecció de Prats de Molló (1926), mentre el grup dissident Bandera Negra duia a terme l'anomenat complot de Garraf contra Alfons XIII. Caiguda la Dictadura, tornaren a Catalunya i participaren en el pacte de Sant Sebastià (1930). En fundar-se Esquerra Republicana de Catalunya, fou un dels partits que s'hi integraren, mantenint-hi, però, una certa independència, tot i que alguns membres radicals formaren el Partit Proletari, i altres de més conservadors, el Partit Nacionalista Català. Reorganitzat a Barcelona el 1976, dona suport als partits nacionalistes.

C

P

54

Estat Català  (Catalunya, jun/1936 – 1939)  Partit polític

C

P

55

Estat Català - Partit Proletari  (Catalunya, 1932 – gen/1934)  Partit polític

C

P

52

Estatats, pic d'  Cim (2.951 m alt) del mun. de Benasc (Alta Ribagorça)

F

G

56

Estats, pica d'  Cim (3.143 m alt) del mun. de Lladorre (Pallars Sobirà)

C

G

57

Estatut d'Autonomia de Catalunya del 1918  (Catalunya, 25/gen/1918 - )  Projecte d'estatut autonòmic aprovat pels diputats de la Mancomunitat de Catalunya i els parlamentaris catalans reunits en assemblea constituent. S'hi adherí, el 26 de gener, l'Assemblea de Municipis del Principat. Era l'adaptació d'unes bases d'autonomia lliurades al govern espanyol i rebutjades per aquest i pel congrés dies abans. La retirada dels diputats catalans del parlament i la creació pel govern d'una comissió extraparlamentària encarregada d'elaborar un projecte d'autonomia de Catalunya havia provocat per part catalana, i a proposta de Marcel·lí Domingo, la redacció de l'Estatut, amb 34 articles i diverses disposicions transitòries. Preveia el govern autònom de Catalunya, integrat per un parlament, un poder executiu i un governador general; distingia entre facultats de l'estat i les del poder regional i estatuïa unes finances pròpies, Malgrat que no arribà al congrés a causa de l'oposició del govern espanyol, constituí un valuós precedent del de Núria, sobre el qual influí.

C

P

58

Estatut d'Autonomia de Catalunya del 1979  (Catalunya, 18/des/1979 - )  Llei orgànica. Va ésser sotmés a referèndum del poble català el 25 d'octubre, ratificat pel Congrés de Diputats i pel Senat i promulgat pel rei d'Espanya. Defineix Catalunya com a nacionalitat i hi estableix tres institucions: el Parlament, assemblea legislativa unicameral, elegida per quatre anys per sufragi universal; el president de la Generalitat, elegit pel Parlament, i el Consell Executiu, òrgan col·legiat amb funcions executives i administratives. L'Estatut atribueix a l'administració de Catalunya unes competències exclussives i altres de compartides, amb possibilitat d'ampliació de competències, i estableix l'oficialitat del català, llengua pròpia de Catalunya, juntament amb el castellà, llengua de l'Estat. Un precedent fou l'Estatut de Catalunya de 1932.

C

P

62

Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana del 1982  (País Valencià, 10/jul/1982 - )  Llei orgànica de règim autonòmic. Els antics precedents estatutaris de la II República quedaren superats pels diferents projectes de la transició democràtica (1975-78), però els esdeveniments centralitzadors del 1981 i l'actitud claudicant dels partits parlamentaris del País Valencià rebaixaren sensiblement el nivell competencial en el text definitivament aprovat (escassa protecció jurídica del català, abandó de la senyera tradicional, denominació de Comunitat Valenciana en comptes de País Valencià, etc.).

V

P

59

Estatut d'Autonomia de les Illes Balears del 1983  (Illes Balears, 25/feb/1983 - )  Llei orgànica de règim autonòmic. Iniciat el 1977, el procés de l'elaboració fou llarg i complex. Es caracteritza principalment per la potenciació dels Consells Insulars i l'establiment de mecanismes per a fer viables les relacions entre les illes. Reconeix el català com a llengua oficial, juntament amb el castellà.

B

P

60

Estatut d'Autonomia de Mallorca i Eivissa del 1931  (Illes Balears, jul/1931 - )  Projecte de llei de règim autonòmic. sorgit de l'avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, el qual fou presentat per l'Associació per la Cultura de Mallorca, amb l'assentiment de les cambres de comerç i agrícola de Mallorca, en una assemblea de municipis i entitats insulars reunida al Teatre Principal de Palma de Mallorca del 20 al 23/jul/1931. Una organització apressada, una insuficient propaganda prèvia i, sobretot, la inassistència dels representants de Menorca i de l'ala esquerrana dels partits polítics (amb l'única excepció del Partit Republicà Federal) restaren molta transcendència a aquesta reunió, però no impediren que l'avantprojecte fos aprovat, amb poques esmenes, pels representants de les dues illes assistents. Tanmateix, totes aquestes causes i la migrada audiència popular de que gaudí el projecte de l'estatut impediren que reeixís.

B

P

61

Estatut d'Autonomia del País Valencià del 1931  (País Valencià, jul/1931 – 1939)  Projecte de llei

V

P

63

Estatut de Catalunya del 1932  (Catalunya, 9/set/1932 - 5/abr/1938)  Llei

C

P

64

Estatut de la Mancomunitat de Catalunya  (Catalunya, 9/gen/1914 – 1930)  Norma jurídica

C

P

65

Estatut de Sau  Veure> Sau, Estatut de

C

P

66

Estatut Interior de Catalunya del 1933  (Catalunya, 25-5-1933 – 1939)  Llei

C

P

67

Estatut Interior de Catalunya del 1979  (Catalunya, 1979 - )  Conjunt de lleis

C

P

68

Estaüja, riu d'  Riu als mun. d'Estavar (Alta Cerdanya) i Llívia (Baixa Cerdanya)

N

G

69

Estavar  Municipi de l'Alta Cerdanya: 1.215 m alt, 9,2 km2, 409 hab (1999)

N

M

70

Estavill  Poble del mun. de la Pobleta de Bellveí (Pallars Jussà)

C

G

71

Estebanell i Pahisa SA  (Catalunya, 1927 - )  Societat de filatura de cotó

C

N

72

Estefania  ( ? , s. XI)  Dama

C

B

73

Estefania  ( ? , s. XI)  Dama

C

B

74

Estefania d'Urgell  ( ? , s. XI – s. XII)  Dama

C

B

75

Estefania d'Urgell  ( ? , s. XII - d 1144)  Comtessa de Pallars Jussà

C

B

76

Estela, cogulló d'  Contrafort (1.847 m alt) del mun. de Castellar del Riu (Berguedà)

C

G

77

Estela, Editorial  (Barcelona, 1958 – 1971)  Editorial

C

N

78

Estela, Josep  (Pals, Baix Empordà, ? - )  Compositor

C

B

79

Estela, l'  Veure> Santa Magdalena de l'Estela (Piera, Anoia)

C

G

80

Estela, l'  Poble del mun. de Cabanelles (Alt Empordà)

C

G

81

Estela, Miquel  (Barcelona, s. XV)  Comanador i escriptor

C

B

82

Estela, puig  Cim (2.007 m alt) dels mun. d'Ogassa i Pardines (Ripollès)

C

G

83

Estela, puig  Cim (1.359 m alt) dels mun. de Ridaura (Garrotxa) i Vallfogona de Ripollès (Ripollès)

C

G

84

Estela, puig de l'  Contrafort (1.159 m alt) dels mun. d'Arles i Sant Llorenç de Cerdans (Vallespir)

N

G

85

Estela, puig de l'  Cim (1.738 m alt) de les comarques del Rosselló, Vallespir i Conflent

N

G

86

Estela i Ponç, Miquel  (Palma de Mallorca, 1666 - Jaca, Osca, Aragó, 1721)  Eclesiàstic i escriptor

B

B

87

Estelareny  Llogaret del mun. d'Anserall (Alt Urgell)

C

G

88

Estelat, gorg  Estany del mun. de Noedes (Conflent)

N

G

89

Estell, l'  Antiga illa de l'Albufera, al mun. de Sueca (Ribera Baixa)

V

G

90

Estella, bassa de l'  Estany o albufera del mun. de Tortosa (Baix Ebre)

C

G

91

Estellencs  Municipi de Mallorca Occidental: 151 m alt, 13,4 km2, 343 hab (1999) (cast: Estellenchs). Estès per una ampla vall des del vessant sud de la serra de Tramuntana fins a la costa (cala d'Estellencs), al nord-oest de Palma de Mallorca. Hi abunden les pinedes i alzinars. La vida econòmica del municipi es basa avui en el turisme; l'agricultura, especialment de secà (oliveres, ametllers, garrofers i cereals) ha esdevingut secundària. Hi ha indústria de la construcció. La vila és al centre de la vall, dominada per l'església parroquial de Sant Joan, del s. XVII, i reformada posteriorment, la qual té adossada una antiga torre de defensa. El municipi es va segregar del de Puigpunyent el 1836. Àrea comercial de Palma de Mallorca.

B

M

92

Esteller, Joan Baptista  ( ? , s. XIX)  Militar

C

B

93

Esteller i Melià, Adolf  (Alcanar, Montsià, 1899 – Bombai, India, 1984)  Jesuïta

C

B

94