Estr - Ez

BLOC DE DADES CAT

CONTACTE

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

INICI Efemèrides el Col·leccionista Enllaços Col·laboració Visites 2006 Visites 2007 Bibliografia

Anterior INICI Primària

(1) SITUACIÓ: Andorra - Balears - Catalunya - Espanya - Franja de Ponent - L'Alguer - Món - Països Catalans o Corona catalano-aragonesa - EUropa - País Valencià

(2) TIPUS: Art - Biografia - Cultura i entitats - Esports - Geografia - Història - Literatura - Municipis - Negocis i empreses - COmarques - Política - Revistes i publicacions diverses - Varis

Aquesta pàgina:    Estr ]    [ Estre ]    [ Estu ]    [ Eu ]    [ Eva ]    [ Ext ]

Des de  Estrac  fins a  Ezra ben Selomó Gràcia

 

descripció

1

2

1

Estrac  Antiga quadra

C

G

2

Estrada, Josep  ( ? , 1771 – s. XIX)  Gravador

C

B

3

Estrada, Josep Maria  (València, s. XIX – Madrid, 1873)  Pintor

V

B

4

Estrada, Julià  ( ? , s. XVIII – s. XIX)  Militar

C

B

5

Estrada, l'  Poble del mun. d'Agullana (Alt Empordà)

C

G

6

Estrada i Gamissans, Gregori  (Manresa, Bages, 1918 - )  Compositor, organista i musicòleg

C

B

7

Estrada i Ribas, Salvador  (Barcelona, s. XIX – 1862)  Advocat i escriptor

C

B

8

Estrada i Tomàs, Pau  (Girona, ? - ? )  Metge

C

B

9

Estrada i Vilarrasa, Albert  (Vic, Osona, 1934 - )  Pintor, dibuixant i gravador

C

B

10

Estradé i Ciurana, Miquel  (Tarragona, 1920 – Montserrat, Bages, 1997)  Escriptor

C

B

11

Estradé i Rodoreda, Sebastià  (Sallent de Llobregat, Bages, 14/mar/1923 - )  Escriptor

C

B

12

Estradera i Fondevilla, Antoni  (Pomar de Cinca, Aragó, 1909 - 1985)  Pintor. De formació autodidàctica. Residí habitualment a Barcelona, on es donà a conèixer l'any 1945. Les seves primeres obres són marcadament post-impressionistes, bé que aviat evolucionaren vers plantejaments expressionistes i, sobretot, coloristes. Fou membre fundador del grup Lais i signant del Manifest negre (1949). Les seves darreres obres tendeixen a simplificar al màxim qualsevol referència a elements concrets.

E

B

13

Estralau, Sebastià  ( ? , s. XVII)  Capitost

C

B

14

Estrany, Joan  ( ? , s. XIX – Barcelona, 1902)  Escriptor i metge

C

B

15

Estrany, Joan Andreu  (València, s. XV – 1530)  Humanista

V

B

16

Estrany i Ros, Rafael  (Mataró, Maresme, 1884 – Barcelona, 1958)  Pintor i gravador

C

B

17

Estrella Balear, La  (Palma de Mallorca, 1844 – 1845)  Periòdic en castellà

B

R

18

Estrem i Fa, Salvador  (Falset, Priorat, 1893 – 1936)  Poeta

C

B

19

Estrema, font  Veure> Salses, font de (Salses, Rosselló)

N

G

20

Estremer, cala  Cala de la costa, al mun. de Pollença (Mallorca Septentrional)

B

G

21

Estremera, serra  Alineació (1.945 m alt) del mun. de Queralbs (Ripollès)

C

G

22

Estremera i Cuenca, Josep  (Lleida, 1852 – Madrid, 1895)  Autor dramàtic i poeta

C

B

23

Estremós  Caseria del mun. de Montanissell (Alt Urgell)

C

G

24

Estret, l'  Congost del mun. d'Alzira (Ribera Alta)

V

G

25

Estrets, riu dels  Afluent dretà del riu d'Algars, als mun. d'Arnes i Horta de Sant Joan (Terra Alta)

C

G

26

Estruc, Bernat (o Astruc)  (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, s. XIV - Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, d 1419)  Humanista

C

B

27

Estruç, Bernat  (Girona ?, s. XV)  Poeta

C

B

28

Estruç, Guillem  (Illes Balears, s. XIII – s. XIV)  Cavaller

B

B

29

Estruc, Joan  ( ? , s. XIV – s. XV)  Militar

C

B

30

Estruch, Albert  (Barcelona, v 1830 - Manila ?, Filipines, 1884)  Gravador i medallista

C

B

31

Estruch i Bros, Antoni  (Sabadell, Vallès Occidental, 1872 - Buenos Aires, Argentina, 1957)  Pintor

C

B

32

Estruch i Ferrer, Ramon  ( ? , s. XIX – Barcelona, 1884)  Polític

C

B

33

Estruch i Gibert, Joan  (Barcelona, 1943 - )  Sociòleg

C

B

34

Estruch i Jordan, Domènec  (Muro del Comtat, Comtat, 1796 – Madrid, 1851)  Gravador i cartògraf

V

B

35

Estruch i Jordan, Joan  (Barcelona, v 1820 - ? , s. XIX)  Gravador

C

B

36

Estruch i Martínez, Antoni Josep  (Sant Joan de l'Ènova, Ribera Alta, 1835 - la Pobla Llarga, Ribera Alta, 1907)  Dibuixant i pintor

V

B

37

Estruch i Simó, Antoni  (Monistrol de Montserrat, Bages, 1870 – Sabadell, Vallès Occidental, 1954)  Pastor episcopalià

C

B

38

Estrugós, Josep Elies  (Perpinyà, s. XVII – 1645)  Escriptor carmelità

N

B

39

Estrús, Bernat  (Girona, s. XV)  Escriptor i cavaller

C

B

40

Estubeny  Municipi de la Costera: 185 m alt, 6,4 km2, 151 hab (1999)

V

M

43

Estudi dels Pilots  Nom amb què era coneguda l'Escola de Nàutica d'Arenys de Mar

C

C

44

Estudi General de Lleida  (Lleida, 1300 – 1717)  Institució

C

C

45

Estudi General Lul·lià  (Palma de Mallorca, 1483 – 1842)  Centre d'ensenyament superior

B

C

46

Estudi General Lul·lià  (Palma de Mallorca, 1951 - )  Institució

B

C

47

Estudiant de Bagà  ( ? , ? )  Guerriller

C

B

48

Estudiant de Sant Pol  ( ? , ? )  Guerriller

C

B

42

Estudiant Murri, l'  (Barcelona, s. XIX)  Capitost d'una banda

C

B

41

Estudiantina Catalana de Perpinyà  (Perpinyà, 1884 – s. XX)  Orquestra fundada per estudiants i llicenciats, presidits per Justí Pepratx (fill), formada principalment per mandolines, guitarres i flautins, amb un total de 25 executants. El seu repertori era bàsicament de cançons populars catalanes, i actuà a d'altres ciutats del Rosselló i del Llenguadoc. 

N

C

49

Estudios  (València, 1929 – 1939)  Publicació mensual

V

R

50

Estudios de Historia Moderna  (Barcelona, 1951 – 1955)  Publicació aperiòdica

C

R

51

Estudios Lulianos  (Illes Balears, 1957 - )  Revista quadrimestral

B

R

52

Estudis d'Història Medieval  (Barcelona, 1969 - )  Publicació aperiòdica

C

R

53

Estudis Escènics  (Barcelona, 1957 - )  Publicació

C

R

54

Estudis Franciscans  ( ? , 1907 - )  Revista mensual

C

R

55

Estudis Romànics  (Barcelona, 1949 - )  Revista aperiòdica

C

R

56

Estudis Universitaris Catalans  (Barcelona, 16/oct/1903 - )  Ensenyament universitari. Iniciat a conseqüència del Primer Congrés Universitari Català, de les matèries de cultura catalana no incloses en els programes de la universitat oficial. Ha tingut una continuïtat sovint alterada per vicissituds polítiques.

C

C

57

Estudis Universitaris Catalans  (Catalunya, 1907 - )  Revista erudita

C

R

58

Estudis Universitaris per a Obrers  (Barcelona, 1933 – 1939)  Estudis

C

C

59

Estunes, les  Important formació de travertins del mun. de Banyoles (Gironès)

C

G

60

Étoile de Roussillon, L'  (Perpinyà, 1849 – 1951)  Publicació bisetmanal

N

R

61

ETSET  Sigla de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Telecomunicació

C

C

62

Études Roussillonnaises, Les  (Perpinyà, 1951 – 1957)  Revista trimestral

N

R

63

Eucària, l'  Gran masia del mun. de Sant Martí de Tous (Anoia)

C

G

64

Eucort  (Barcelona, 1939 - )  Marca d'automòbils

C

N

65

Eudald  ( ? , s. VIII)  Suposat màrtir

C

B

66

Eude  ( ? , s. X)  Il·luminador

C

B

67

Eudeima  Despoblat del mun. de Teresa de Cofrents (Vall de Cofrents).

V

G

68

Eufèmia de Sicília  ( ? , s. XIV – 1359)  Regent de Sicília

U

B

69

Eula, l'  Antiga abadia cistercenca femenina del mun. del Soler (Rosselló)

N

G

70

Eulàlia  (Barcelona, s. III – s. IV)  Verge i santa

C

B

71

Eulogi  ( ? , s. III – Tarragona, 259)  Diaca

C

B

72

Eumo Editorial  (Vic, Osona, 1979 - )  Editorial

C

N

73

Eura i Martro, Agustí  (Barcelona, 1680 – Orense, Galicia, 1763)  Prelat i escriptor

C

B

74

Euras, Salvador  (el Vendrell, Baix Penedès, 1894 - )  Escriptor

C

B

75

Europa, Club Esportiu  (Barcelona, 1907 - )  Entitat esportiva

C

E

76

Europeo, El  (Barcelona, 18/oct/1823 - 24/abr/1824)  Setmanari en castellà. Fundada per B.C. Aribau, Luigi Monteggia, López i Soler, entre d'altres, va aportar per primera vegada a Espanya una exposició sistemàtica del romanticisme literari i fou un dels òrgans de renovació ideològica del seu temps.

C

R

77

Eus  Municipi del Conflent: 320 m alt, 20,1 km2, 375 hab (1999)

N

M

78

Eutropi  ( ? , s. IV – v. 610)  Bisbe de València (d 589-a 610)

V

B

79

Euzkadi  (Barcelona, 16/jun/1938 - 31/ago/1938)  Diari dels nacionalistes bascs

C

R

80

Euzkadi en Catalunya  (Barcelona, 12/des/1936 - 27/nov/1937)  Setmanari

C

R

81

Evangèlica, s'  Elevació (449 m alt) del mun. d'Andratx (Mallorca Occidental)

B

G

82

Evangèliques Europees, Edicions  (Barcelona, 1958 – 1965)  Editorial

C

N

83

Evangelista de Montagut  (Montagut de Fluvià, Garrotxa, 1883 – Barcelona, 1968)  Caputxí

C

B

84

Evast  (Catalunya)  Protagonista del Llibre d'Evast e Blanquerna

C

L

85

Éveil Catalan, L'  (Perpinyà, 1922 – 1931)  Periòdic bimensual

N

R

86

Everest, expedicions catalanes a l'  (Everest, Tibet, 28/ago/1985 - )  Expedicions d'escalada

C

E

87

Evinent i Muntaner, Rafael  (Bunyola, Mallorca, 1726 - Palma de Mallorca, 1814)  Metge

B

B

88

Evo  Grafia tradicional d'Ebo (Marina Alta)

V

G

89

Évol  Poble del mun. d'Oleta (Conflent)

N

G

90

Évol, riu d'  Riu de la comarca del Conflent

N

G

91

Évol, vescomtat d'  Títol senyorial de la Catalunya Nord, concedit el 1335 a Bernat IV de So

N

H

92

Evolucionistes, Els (o Saló dels Evolucionistes)  (Barcelona, 1917 – 1932)  Agrupació artística

C

C

93

Excelsior  (Eivissa, 1931 – 1936)  Periòdic en castellà

B

R

94

Exèrcit Popular de Catalunya  (Catalunya, 6/des/1936 – 1939)  Exèrcit

C

H

95

Expansió mediterrània  (Catalunya-Aragó, s. XIII – s. XV)  Política d'eixamplament

C

H

96

Expedició Catalana a Orient  (Grècia, s. XIV - )  Campanya

U

H

97

Exposició Internacional de Barcelona  (Barcelona, 1929)  Segona exposició de mercaderies

C

C

98

Exposició Regional Valenciana  (València, 22/mai/1909 - 22/des/1909)  Exposició agrícola, comercial, industrial i artística. Fou promotor del certamen el president de l'Ateneu Mercantil de València, Tomàs Trénor i Palavicino. Hi participaren 110 localitats del País Valencià i 998 expositors. Fou instal·lada a la Fàbrica de Tabacs i en diversos palaus adjacents construïts expressament per a l'Exposició, els principals arquitectes dels quals foren Vicent Rodríguez i Carles Carbonell. L'Himne de l'Exposició, amb música de Josep Serrano i lletra de Maximilià Thous, esdevingué Himne regional valencià el 1929.