1

2

1

Ferrer, Leopold Josep  (Barcelona, 1752 – Roma, Itàlia, 1813)  Religiós jesuïta

C

B

2

Ferrer, Lleó  (Perpinyà, 1833 – 1903)  Farmacèutic

N

B

3

Ferrer, Lleonard  (València, v 1623 – 1695)  Matemàtic i astrònom

V

B

4

Ferrer, Lluís  ( ? , s. XIX)  Escriptor

C

B

5

Ferrer, Mateu  (Lleida, s. XV – s. XVI)  Pintor

C

B

6

Ferrer, Miquel  (Almenara, Plana Baixa, s. XVI)  Catedràtic de medicina i d'humanitats

V

B

7

Ferrer, Miquel  (Saragossa, Aragó, 1526 – Barcelona, s. XVI)  Jurista

C

B

8

Ferrer, Miquela  (País Valencià, s. XVIII – 1804)  Artista

V

B

9

Ferrer, Pere  ( ? , ? )  Doctor en lleis

C

B

10

Ferrer, Pere  (Illes Balears, s. XVII – s. XVIII)  Pintor

B

B

11

Ferrer, Pere Joan  (Illes Balears, s. XVIII – 1747)  Pintor

B

B

12

Ferrer, Plàcid  (Barcelona, ? )  Músic

C

B

13

Ferrer, Rafael  (Valls, Alt Camp, 1566 – Perú, 1611)  Jesuïta. Passà com a missioner al Perú el 1593, i evangelitzà (1602) el sector dels indis cofanes, al nord-est de Quito, on fundà poblats, explorà el territori i féu diversos treballs sobre la llengua i els costums. Fou assassinat en una revolta. Fou el primer europeu que penetrà en diverses parts d'aquell país. Escriví el primer llibre referent a la llengua cofana.

C

B

14

Ferrer, Rafael  (Barcelona, s. XV)  Diplomàtic

C

B

15

Ferrer, Ramon  (Barcelona, 1777 – 1821)  Eclesiàstic i historiador

C

B

16

Ferrer, riu  Riu, afluent esquerrà del Tec, a la comarca del Vallespir

N

G

17

Ferrer, Simó  (Barcelona, 1751 – s. XVIII)  Enginyer naval

C

B

18

Ferrer, venta de  Hostal del mun. d'Almussafes (Ribera Baixa), al límit amb el terme de Silla (Horta), a la bifurcació de les carreteres de València a Alzira i a Cullera.

V

G

19

Ferrer, Vicenç  (Barcelona, s. XVI – 1632)  Monjo benedictí

C

B

20

Ferrer, Vicenç  (Barcelona, 5/mai/1920 - )  Filantrop

C

B

21

Ferrer, Vicent  (València, s. XIV - Poblet, Conca de Barberà, 1411)  XXXVI Abat perpetu de Poblet (1393-1409). Era oncle de Vicent Ferrer, futur sant. Mestre en teologia i almoiner de Joan I; essent prior de Poblet, fou elegit abat, succeint a Guillem d'Agulló. Obtingué el títol de mestre en Sagrada Teologia, dignitat que ningú de la comunitat no havia assolit abans. Aconseguí, en litigi amb Montserrat, que fossin enterrats a Poblet Pere III i Joan I. Fou visitador dels monestirs cistercencs de Catalunya. El 1409, per motius de salut, dimití, i obtingué de Benet XIII que el succeís Jaume Carbó, procurador seu, sense intervenció de la comunitat, fet insòlit fins aleshores. Fou enterrat al claustre major, davant la Sala Capitular.

V

B

22

Ferrer, Vicent  (València, 1350 - Gwened -Vannes-, Bretanya, França, 1419)  Eclesiàstic i escriptor

V

B

23

Ferrer, Vicent  (València, 1605 – Salamanca, Castella, 1683)  Frare dominicà

V

B

24

Ferrer, Vicent  (Traiguera, Baix Maestrat, 1676 - Albalat dels Sorells, Horta, 1738)  Dominicà

V

B

25

Ferrer, Vicent  (Gandia, Safor, s. XVII - ? , s. XVII)  Religiós jesuïta

V

B

26

Ferrer Bassa  Veure> Bassa, Ferrer

C

B

27

Ferrer de Blanes, Jaume  (Vidreres, Selva, 1445 – Blanes, Selva, 1523)  Cosmògraf i escriptor. Servidor del rei Ferran I de Nàpols. Fou tan gran coneixedor de la cosmografia de l'època, que prengué part en l'establiment de la línia alexandrina i en les disposicions del Tractat de Tordesillas.

C

B

28

Ferrer de Guissona, Jeroni  (Catalunya, s. XVI – s. XVII)  Escriptor

C

B

29

Ferrer de la Sala, Jaume  (Barcelona, s. XIV - ? , s. XIV)  Mercader

C

B

30

Ferrer de Plegamans i Villanueva, Antoni Maria  (Requena, Plana d'Utiel, 1814 – València, 1894)  Polític

V

B

31

Ferrer de Salona  (Barcelona, s. XIV)  Mercader

C

B

32

Ferrer de Sant Jordi i Figuera, Nicolau  (Palma de Mallorca, 1712 – 1792)  Doctor en lleis

B

B

33

Ferrer de Tall, El  (Catalunya, 16/mai/1874)  Drama en vers de Frederic Soler. Estrenada amb gran èxit al Teatre Romea. Tracta el tema de l'honor seguint els models del teatre romàntic. Ha estat traduïda al castellà i repetidament representada al teatre professional i d'aficionats. Francesc Pujols en va fer una versió lírica musicada per Enric Morera.

C

L

34

Ferrer i Amer, Joaquim  (Verges, Baix Empordà, 1921 – 1996)  Músic i director

C

B

35

Ferrer i Armenteres, Francesc  (Vic, Osona, 1851 – Barcelona, 1890)  Arqueòleg i numismàtic

C

B

36

Ferrer i Bargalló, Anselm  (Capellades, Anoia, 1882 – Montserrat, Bages, 1969)  Músic

C

B

37

Ferrer i Bauçà, Miquel  (Palma de Mallorca, s. XVIII - sa Vileta, Palma de Mallorca, 1857)  Escriptor

B

B

38

Ferrer i Bigné, Rafael  (València, 1836 – 1892)  Poeta i periodista

V

B

39

Ferrer i Budoi, Narcís  (Anglesola, Urgell, 1804 - ? , v 1863)  Eclesiàstic

C

B

40

Ferrer i Burgués, Simó  (Barcelona, 1751 – 1823)  Arquitecte i enginyer

C

B

41

Ferrer i Cabrera, Emili  (Cullera, Ribera Baixa, 1888 – 1962)  Pintor i il·lustrador

V

B

42

Ferrer i Calatayud, Pere  (València, 1860 – 1944)  Pintor i acadèmic

V

B

43

Ferrer i Calbetó, Felip  (Arenys de Mar, Maresme, 1893 - Barcelona, 1976)  Industrial i economista

C

B

44

Ferrer i Carrió, Ignasi  (Barcelona, 1848 – 1899)  Escriptor

C

B

45

Ferrer i Cassà, Francesc  (Illes Balears, s. XIX – 1897)  Metge

B

B

46

Ferrer i Castro, Joan Baptista  (València, 1694 – 1748)  Prelat

V

B

47

Ferrer i Clariana, Lluís  (Mataró, Maresme, 1909 – 1970)  Historiador

C

B

48

Ferrer i Codina, Antoni  (Barcelona, 1837 – 1905)  Dramaturg i periodista. Fou director de les revistes "Barcelona Alegre" i "La Tomasa". Publicà amb èxit irregular obres truculentes, plenament vuitcentistes, entre les quals El pagès de l'Empordà (1875), La casa pairal (1875) i L'escolanet de la Pobla (1902), i obres d'exaltació nacional, com Un manresà l'any vuit (1879) i Otger (1885).

C

B

49

Ferrer i Coll, Josep F.  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1909 - )  Escriptor

C

B

50

Ferrer i Corriol, Antoni  (Vic, Osona, 1849 – Barcelona, 1909)  Pintor

C

B

51

Ferrer i Crespí, Assumpta  ( ? , s. XVIII – València, 1818)  Pintora

V

B

52

Ferrer i Dalmau, Eugeni  (Terrassa, Vallès Occidental, s. XIX – 1934)  Naturalista i enginyer químic

C

B

53

Ferrer i de Bruguera, Melcior  (Barcelona, 1822 – 1890)  Jurista

C

B

54

Ferrer i de Calatayud, Joan  (València, 1547 – 1626)  Cavaller de Montesa

V

B

55

Ferrer i de Cardona, Lluís  (València, 1568 – 1641)  Poeta

V

B

56

Ferrer i de Guissona, Jeroni  ( ? , s. XVI – s. XVII)  Escriptor

C

B

57

Ferrer i de Lloret, Josep Maria  (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 1864 – Barcelona, 1911)  Enginyer

C

B

58

Ferrer i de Manresa, Melcior de  (Peralada, Alt Empordà, 1821 - la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 1884)  Compositor

C

B

59

Ferrer i de Milà, Antoni  (València, s. XVII - Sogorb, Alt Palància, 1707)  Eclesiàstic

V

B

60

Ferrer i de Sant Jordi, Vicenç  (Palma de Mallorca, s. XVIII – 1823)  Militar i escriptor

B

B

61

Ferrer i Destorrent, Pere Joan  ( ? , 1431 - castell de Burriac, Maresme, 1502/04)  Cavaller

V

B

62

Ferrer i Domènech, Joan  (Alcover, Alt Camp, 1867 – 1934)  Organista

C

B

63

Ferrer i Domènech, Lluís  (Alcover, Alt Camp, 1882 – Toledo, Castella, 1936)  Músic i eclesiàstic

C

B

64

Ferrer i d'Orga, Josep  (País Valencià, s. XIX – 1881)  Impressor

V

B

65

Ferrer i Escofet, Maria Rosa  (Barcelona, 1916 - )  Mestra

C

B

66

Ferrer i Espel, Emili  (Barcelona, 1899 – 1970)  Dibuixant, decorador i escenògraf

C

B

67

Ferrer i Esteve, Joan Baptista  (Girona, 1851 – 1901)  Jurisconsult i poeta. Membre fundador i president de l'Associació Literària de Girona (1872-1901), va dedicar-se a escriure a diverses revistes de Girona i de Barcelona. Afiliat al partit conservador, presidí la Diputació de Girona en 1884-90.

C

B

68

Ferrer i Esteve, Josep  (Girona, 1835 – Barcelona, 1916)  Guitarrista i compositor

C

B

69

Ferrer i Estruch, Marià  (Igualada, Anoia, s. XIX - ? , 1900)  Eclesiàstic

C

B

70

Ferrer i Fernández, Josep Antoni  (Andalusia, v 1833 - Catalunya, s. XIX)  Escriptor. Pertany als inicis de la Renaixença i figura en l'antologia de Los trobadors moderns (1859). Fou fundador i director del setmanari il·lustrat "El Cafè" (1860). En una època anterior a la consolidació del Teatre Català, fou autor de peces de costums al·lusives a fets d'actual·litat, com la guerra d'Àfrica, en obres com A l'Àfrica, minyons! (1859) i Ja hi van, a l'Àfrica (1860), entre les més conegudes.

E

B

71

Ferrer i Ferrer, Tadeu Miquel  (Besalú, Garrotxa, 1764 - la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 1827)  Marí

C

B

72

Ferrer i Fitó, Rafael  (Sant Celoni, Vallès Oriental, 1911 – Barcelona, 1988)  Violinista i compositor

C

B

73

Ferrer i Galzeran, Feliu  (Móra d'Ebre, Ribera d'Ebre, s. XIX - ? , s. XIX)  Escultor

C

B

74

Ferrer i Ganduxer, Jacint  (Barcelona, 1899 - )  Inventor

C

B

75

Ferrer i Garcés, Miquel  (Lleida, 1817 – 1892)  Polític i advocat

C

B

76

Ferrer i Garcés, Ramon  (Aitona, Segrià, 1803 – Barcelona, 1872)  Metge

C

B

77

Ferrer i Garriga, Esteve  (Girona, 1933 - )  Escriptor i psicòleg

C

B

78

Ferrer i Ginard, Andreu  (Artà, Mallorca, 1887 - Palma de Mallorca, 1975)  Folklorista

B

B

79

Ferrer i Gironella, Josep  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Cavaller

C

B

80

Ferrer i Gironès, Francesc  (Girona, 1935 - )  Polític i assagista

C

B

81

Ferrer i Gómez, Antoni  (País Valencià, s. XIX)  Arquitecte. L'any 1872 rebé el títol professional a l'escola de San Fernando de Madrid. Va ésser arquitecte de la diòcesi de València i, més tard, arquitecte major de la ciutat. El conjunt de la seva obra (església de Moixent, torre d'Ontinyent, cúpula de la col·legiata de Xàtiva, etc) se situa dins el corrent romàntic propi de l'època.

V

B

82

Ferrer i Guàrdia, Francesc  (Alella, Maresme, 1854 – Barcelona, 13/oct/1909)  Pedagog i pensador. Va prendre part en el pronunciament republicà de Santa Coloma de Farners (1886) i es va exiliar després a França. A la seva tornada, va fundar l'Escola Moderna (1901), d'orientació anarquista. Un dels seus professors, Mateu Morral, va atemptar contra Alfons XIII (1906) i Ferrer va ésser acusat de complicitat i després absolt. Denunciat com a instigador dels esdeveniments de la Setmana Tràgica (1909), va ésser condemnat a mort per un consell militar i executat. El fet va provocar protestes a Espanya i a l'estranger, i la caiguda de Maura.

C

B

83

Ferrer i Guasch, Vicent  (Eivissa, mai/1917 - )  Pintor

B

B