descripció

Garrofera, la  Caseria del mun. de Guadassuar (Ribera Alta)

V

G

Garrofera, la  Caseria del mun. d'Alzira (Ribera Alta)

V

G

Garrofera, la  Despoblat del mun. de Xelva (Serrans)

V

G

Garrofera, la  Antic lloc del mun. de Faura (Camp de Morvedre)

V

G

Garrofera, la  Caseria del mun. de Benafigos (Alcalatén)

V

G

Garrofera, la  Enclavat del mun. de Xàtiva (Costera)

V

G

Gàrrola, la  Advocació del mun. de Bassella (Alt Urgell)

C

G

Garrots, els  (Castelló de la Plana, Plana Alta)  FOLK Comparsa d'homes armats de bastons acabats en una porra d'on sortien les punxes de nombrosos claus; feien diferents exercicis i quadres plàstics damunt un ample cadafal que hom alçava en una plaça de Castelló de la Plana durant les festes del Corpus.

V

V

Garrotxa, la  Comarca de Catalunya: 734,1 km2, 47.221 hab (1999), capital: Olot

C

O

Garrotxa, zona volcànica de la  Parc natural d'11.300 ha, al mun. d'Olot (Garrotxa)

C

G

Garrotxes de Conflent, les  Sector de la comarca del Conflent

N

G

Garrumbert, riera de  Afluent esquerrà del Terri, al Gironès

C

G

Garrut, el  Nom popular del cementiri municipal de Lleida (Segrià)

C

G

Garrut i Romà, Josep Maria  (Barcelona, 1915 - )  Enginyer i historiador

C

B

Gars, el  Enclavat del mun. de la Granja de la Costera (Costera), entre els termes de Vallès de la Costera i de Xàtiva, a l'esquerra del riu Cànyoles.

V

G

Garsa, puig de la  Antic volcà, al mun. de Batet de la Serra (Garrotxa)

C

G

Garsaball i Torrents, Pau  (Granollers, Vallès Oriental, 1920 – Barcelona, 1991)  Actor teatral

C

B

Garsenda  ( ? , ? )  Filla de Riquilda i d'Ot de Narbona

C

B

Garsenda  ( ? , ? )  Filla de Bernat I Tallaferro de Besalú

C

B

Garsenda de Provença  ( ? , s. XIII)  Dama

C

B

Garsenda I de Forcalquier  ( ? , 1180 – s. XIII)  Comtessa de Forcalquier (1209)

C

B

Garumba, mola de la  Mola dels ports de Morella (1.142 m alt), al mun. de Morella (Ports), al límit amb el terme de Forcall, que separa el Bergantes del seu afluent, el riu de Calders.

V

G

Garx  Despoblat del mun. de Bolulla (Marina Baixa)

V

G

Gàrzola  Poble del mun. de Vilanova de Meià (Noguera)

C

G

Gas, Josep  ( ? , s. XVII – Barcelona, 1743)  Compositor

C

B

Gas, Manuel  (Madrid, 1905 – Barcelona, 1995)  Cantant i actor

C

B

Gas i Cabré, Mario  (Montevideo, Uruguai, 1947 - )  Actor i director teatral

M

B

Gas i Electricitat SA (GESA)  (Palma de Mallorca, 1927 - )  Empresa

B

N

Gas Natural SA  (Barcelona, 1965 - )  Empresa

C

N

Gas Natural SDG, SA  (Espanya, 1990 - )  Societat

E

N

Gasamir, pic de  Contrafort occidental (2.422 m alt) de la pica del Canigó, al Conflent

N

G

Gasch, Josep  (l'Alcora, Alcalatén, 1653 - ? , s. XVII)  Religiós

V

B

Gasch i Carreras, Sebastià  (Barcelona, 1897 – 1980)  Crític d'art i d’espectacles

C

B

Gascó, Francesc  ( ? , s. XVI)  Pintor

C

B

Gascó, Joan  (Tafalla, Navarra, s. XV – Vic, Osona, 1529)  Pintor

C

B

Gascó, Pere  ( ? , s. XVI)  Pintor

C

B

Gascó, Salvador  (País Valencià, s. XIX)  Dirigent obrer

V

B

Gascó, Sebastià  ( ? , s. XVI)  Pintor

V

B

Gascó i Contell, Emili  (València, 1898 – 1974)  Escriptor i periodista

V

B

Gascó i Massot, Vicent  (València, 1734 – 1802)  Arquitecte i enginyer. Dirigí l'Acadèmia de Sant Carles. El 1765 realitzà la reforma decorativa de la capella de la Mare de Déu dels Desemparats. També és autor de la capella del Carme.

V

B

Gascon i Ferré, Ricard  (Barcelona, 19/mar/1910 - 10/nov/1988)  Director cinematogràfic

C

B

Gascons, barranc dels  Barranc del mun. de Cretes (Matarranya)

F

G

Gaserans  Poble del mun. de Sant Feliu de Buixalleu (Selva)

C

G

Gases, Vicent  (País Valencià, s. XV)  Poeta

V

B

Gaseta de Girona  (Girona, 1787 – 1812)  Publicació bisetmanal. Publicat amb diferents títols i llengües. Amb el títol de "Gazeta de Gerona", fou publicat en castellà del 1787 al 1800, i amb el de "Gaseta del Corregiment de Gerona" es publicava en català el 1810. Amb el títol de "Gazette de Gironne", fou publicat per l'exèrcit napoleònic en francès i català primer i, més tard, en francès i castellà. Sortí del 2 de gener al 31 de desembre de 1812 i se n'editaren 105 números. És remarcable per les cròniques oficials de guerra.

C

R

Gaseta de les Arts  (Barcelona, 1924 – 1930)  Revista quinzenal. Iniciada sota la direcció, en una primera època, que acabà el 1927, de Joaquim Folch i Torres. En la segona època (1928-30) es fusionà amb "La Ciutat i la Casa" i fou dirigida conjuntament per Folch i per Rafael Benet. Important revista de divulgació, tant de l'art antic com del modern, tingué una pretensió eclèctica, malgrat que la doctrina dominant era la derivada del noucentisme.

C

R

Gasiona, la  Turó del mun. de Cabanes de l'Arc (Plana Alta)

V

G

Gasol i Almendros, Josep Maria  (Manresa, Bages, 1924 - )  Eclesiàstic i escriptor

C

B

Gasòliba i Carbonell, Cecili  (Barcelona, 1874 – 1944)  Escriptor

C

B

Gasòliba i Tudurí, Cecili  Pseudònim de l'escriptor Josep Carner i Puig-Oriol

C

B

Gaspar, Josep  ( ? , s. XIX – s. XX)  Operador i director cinematogràfic

C

B

Gaspar, Sala  (Barcelona, 1907 - )  Galeria d'art

C

A

Gaspar de Sant Martí  (Llucena, Alcalatén, 1574 – València, 1644)  Escultor i arquitecte

V

B

Gaspar i Paronella, Joan  (Barcelona, 1911 – 1996)  Galerista

C

B

Gaspart i Solves, Joan  (Barcelona, 1944 - )  Empresari hoteler i dirigent esportiu

C

B

Gassén, Francesc  (Barcelona, 1603 – 1663)  Pintor

C

B

Gasset, Joan Baptista  (València, 1541 – Manila, Filipines, 1607)  Frare dominicà

V

B

Gasset i Mercader, Rafael  (Girona, 1814 - Alzira, Ribera Alta, 1887)  Militar

C

B

Gassies, Arnau  (Perpinyà, s. XV – 1456)  Pintor

N

B

Gassiot i Llorens, Joan  (Pineda, Maresme, 1905 – Barcelona, 1971)  Advocat

C

B

Gassó, Antoni Bonaventura  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1752 – Barcelona, s. XIX)  Comerciant

C

B

Gassó, Pau Fèlix  ( ? , ? )  Comerciant

C

B

Gassó i Carbonell, Lluís  (Barcelona, 1/jul/1916 - )  Escriptor

C

B

Gassó i de Janer, Erasme  ( ? , ? )  Comerciant

C

B

Gassó i Ortiz, Blanca  (Barcelona, s. XIX – Madrid, 1877)  Escriptora

C

B

Gassol i Rovira, Bonaventura  (la Selva del Camp, Baix Camp, 1893 – Tarragona, 1980)  Polític i escriptor

C

B

Gassons, els  Masia i antiga quadra del mun. de Sitges (Garraf)

C

G

Gassull d'Urbino, Carles  (Morella, Ports, 1674 – 1745)  Escriptor

V

B

Gassull i Almenar, Jaume  (País Valencià, s. XV - a 1515)  Poeta

V

B

Gassull i Duro, Eugeni  (Reus, Baix Camp, 1936 - )  Músic

C

B

Gastó, Feliu  (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 1672 – València, 1739)  Eclesiàstic

V

B

Gastó, Ramon  (Millà, Noguera, s. XIII – València, 1348)  Bisbe de València (1312-48)

C

B

Gastó VI de Bearn  ( ? , s. XII – 1215)  Vescomte de Bearn, Oloron i Gabardà

U

B

Gastó IV de Foix  ( ? , 1423 – Roncesvalls, Astúries, 1472)  Comte de Foix i Bigorra

U

B

Gastó i Vilanova, Pere  (Barcelona, 1908 – 1997)  Pintor

C

B

Gastú, Francesc Josep  (Sureda, Vallespir, 1834 – París, França, 1908)  Polític i advocat

N

B

Gastú, Gauderic Andreu  (Banyuls dels Aspres, Rosselló, 1802 – Constantina, Algèria, 1859)  Militar

N

B

Gasul, Agustí  (País Valencià, s. XVII – s. XVIII)  Pintor

V

B

Gasull i Martínez, Lluís  (Barcelona, 1918 - )  Malacòleg

C

B

Gasulla, barranc de la  Barranc del mun. d'Ares del Maestrat (Alt Maestrat)

V

G

Gat, cala  Cala i urbanització del mun. de Capdepera (Mallorca Oriental)

B

G

Gata  Municipi de la Marina Alta: 78 m alt, 20,34 km2, 5.003 hab (1999)

V

M

Gata, La  (Barcelona, 1864 – 1866)  Agrupació teatral

C

C

Gatamoix  Possessió del mun. d'Alcúdia de Mallorca (Mallorca Septentrional)

B

G

GATCPAC  Sigla del Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrès de l'Arquitectura Contemporània

C

C

Gatell, Arnau  Altra forma del nom d'Arnau Cadell

C

B

Gatell, el  Caseria i antiga quadra, del mun. de Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès)

C

G

Gatell, Sebastià  ( ? , s. XVIII - Poblet ?, Conca de Barberà, s. XIX)  Darrer abat de Poblet

C

B

Gatell i Domènech, Josep Ildefons  (Barcelona, 1834 – 1918)  Historiador

C

B

Gatell i Folch, Joaquim  (Altafulla, Tarragonès, 1826 – Cadis, Andalusia, 1879)  Explorador

C

B

Gatelletes, les  Veïnat del mun. d'Aiguamúrcia (Alt Camp)

C

G

Gatén  Antic terme rural del mun. de Bellvís (Noguera)

C

G

Gateta  Barri del mun. de Gata (Marina Alta)

V

G

Gàtova  Municipi de l'Alt Palància: 560 m alt, 30,41 km2, 502 hab (1999)

V

M

Gaucelm, Bertran  ( ? , s. XIII – s. XIV)  Cavaller

C

B

Gaucelm, Jaubert  (Perpinyà, 1375 - d 1434)  Pintor

N

B

Gaudí  Barri de la ciutat de Reus (Baix Camp)

C

G

Gaudí, Pasqual  Veure> Pascual i Gaudí, Pere Lluís

C

B

Gaudí i Cornet, Antoni  (Reus o Riudoms, Baix Camp, 25 jun 1852 – Barcelona, 10 jun 1926)  Arquitecte. Principal exponent del modernisme arquitectònic. Després d'una primera etapa d'inquietuds cooperativistes i socials, començà a utilitzar elements àrabs, gòtics i barrocs. D'aquesta època (1883-1900) són la casa Vicens (1883-85), el palau Güell (1886-91), el palau episcopal d'Astorga (1887-93) i la casa dels Botines de Lleó (1891-93). A partir del 1900 s'afirmà l'originalitat del seu llenguatge, amb la seva concepció global de l'arquitectura com l'íntima integració entre l'estructura i la decoració, l'harmonia entre interior i exterior, incorporant, al mateix temps, tot tipus d'arts aplicades. Tot aixó unit a un profund coneixement tècnic i a un gran rigor professional, com es veu en les seves originals solucions tècniques. Algunes de les obres mestres de Gaudí pertanyent a aquest perìode són: el parc Güell (1900-14), reforma de la casa Batlló (1904-06), església de la colònia Güell (1908-14), la Pedrera (1906-10). A partir del 1918 es dedicà en cos i ànima a la construcció de la Sagrada Família, iniciada el 1882. Home d'una profunda i íntima religiositat, buscà en aquesta obra la síntesi estructural i figurativa del seu llenguatge arquitectònic. Abans de morir pogué veure acabades la façana i una de les torres del Naixement.

 Enllaços: Gaudí i el Modernisme a Catalunya - Gaudí a la Viquipèdia 

C

B

Gaumés, torre d'en  Veure> Torre d'en Gaumés, sa (Alaior, Menorca)

B

G

Gauna, Felip de  (València ?, s. XVI – s. XVII)  Escriptor

V

B

Gausa  Partida i caseria del mun. de Sagunt (Camp de Morvedre)

C

G

Gausac  Antic municipi de la Vall d'Aran: 994 m alt, 29,26 km2, agregat el 1970 al de Viella

C

Gausac, vall de  Antic nom de la vall de Sant Medir (Sant Cugat del Vallès, Vallès Oriental)

C

G

Gausachs i Armengol, Josep  (Barcelona, 1891 - Santo Domingo, 1959)  Pintor

C

B

Gausbert I d'Empúries-Rosselló  ( ? , s. IX – 931)  Comte

C

B

Gaüses  Poble del mun. de Vilopriu (Baix Empordà)

C

G

Gausfred I d'Empúries-Rosselló  ( ? , s. X – 991)  Comte

C

B

Gausfred II de Rosselló  ( ? , v 1000 – 1074)  Comte

C

B

Gausfred III de Rosselló  ( ? , v 1103 – 1164)  Comte

C

B