1

2

1

Girbal, Antoni  (Girona, 1850 – 1917)  Pintor

C

B

2

Girbal i Barceló, Narcís  (Palafrugell, Baix Empordà, 1759 – Girona, 1828)  Missioner

C

B

3

Girbal i Jaume, Eduard  (Girona, 1881 – Barcelona, 1947)  Escriptor

C

B

4

Girbal i Nadal, Enric Claudi  (Girona, 1839 – 1896)  Escriptor i historiador. Fundà i dirigí diversos periòdics locals ("La Espingarda", 1861; "El Eco de Gerona", 1864; "La Crónica de Gerona", 1864; "La Revista de Gerona", 1876). Fou conservador del Museu d'Antiguitats de Girona i cronista de la ciutat; participà en la creació de l'Associació Literària de Girona, que presidí (1875). És autor d'Escritores gerundenses (1867), Memorias literarias de Gerona (1873), El sitio de Gerona (1881), Obispos de Gerona (1889), Epistolario del cardenal gerundense fray Benito de Sala y de Caramany (1889), etc, i també de Tossa, noticias históricas... (1883). Com a poeta, concorregué assíduament als jocs florals de Barcelona (dels quals fou mantenidor el 1876), amb el pseudònim de Lo Trobador de l'Onyar publicà un volum de Poesies catalanes (1862-67) i Follies (1868).

C

B

5

Girbals  Antiga quadra del mun. de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès)

C

H

6

Girbau i Badó, Joan  (Barcelona, 1942 - )  Matemàtic

C

B

7

Girbau i Balrà, Gaietà  (Manresa, Bages, 1828 – 1890)  Religós del Cor de Maria

C

B

8

Girbeta  Poble del mun. de Viacamp (Baixa Ribagorça)

F

G

9

Gireta, coma  Coma, entre els mun. de Gil (Pallars Sobirà) i Salardú (Vall d'Aran)

C

G

10

Girgós, Benet  ( ? , s. XVI)  Traductor

C

B

11

Giribets, Jeroni  (Torà de Riubregós, Segarra, s. XVII - ? , 1744)  Eclesiàstic

C

B

12

Giró  Poble del mun. de Monesma de Ribagorça (Baixa Ribagorça)

F

G

13

Giró, Jordi  ( ? , 1923 - )  Compositor i pianista

C

B

14

Giró i Aranols, Andreu  (Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 1812 – Barcelona, 1884)  Enginyer

C

B

15

Giró i Brouil, Fidel  (Barcelona, 1849 – 1926)  Impressor

C

B

16

Giró i Ribé, Manuel  (Lleida, 1848 – Barcelona, 1916)  Músic

C

B

17

Giró i Roma, Josep  ( ? , s. XIX – Barcelona, 1900)  Catedràtic

C

B

18

Giron, Maria  (Castella, s. XIII - ? , s. XIII)  Dama

E

B

19

Girón de Rebolledo i de Vila-rasa, Alfons  (València, v 1530 – 1607)  Poeta

V

B

20

Girona  Municipi i capital del Gironès: 38,4 km2, 75 m alt, 72.682 h (1999)

C

M

21

Girona  (Tàrrega, Urgell, s. XIX - )  Família de banquers

C

B

22

Girona, Antoni  (Girona, s. XIII – 1330)  Prelat

C

B

23

Girona, 'Azriel de  (Girona, s. XII - v 1238)  Cabalista

C

B

24

Girona, bisbat de  Demarcació eclesiàstica de Catalunya

C

G

25

Girona, Casimir  ( ? , s. XIX – 1909)  Banquer

C

B

26

Girona, catedral de  Temple principal de la ciutat de Girona, construït el s. V

C

A

27

Girona, Cerverí de  Veure> Cerverí de Girona

C

B

28

Girona, comtat de  Territori centrat a la ciutat de Girona (Gironès)

C

H

29

Girona, corregiment de  Demarcació de Catalunya (1716 – s. XIX)

C

H

30

Girona, corregiment de  Demarcació de Catalunya (6/mar/1810 – 1812)

C

H

31

Girona, ducat de  Títol senyorial creat per Pere III el 1351 al fill-hereu de la monarquia catalano-aragonesa. El primer fou l'infant Joan (futur rei Joan I)

C

H

32

Girona, el  Riu (28 km) de la comarca de la Marina Alta

V

G

33

Girona, escola cabalística de  (Girona, principi s. XIII – fi s. XIV)  Grup de cabalistes jueus

C

C

34

Girona, marquesat de  Títol senyorial de Catalunya, concedit el 1846 al ministre de la corona i president del congrés, Francisco de Paula Castro y Pérez de Orozco, en memòria del seu oncle el general Álvarez de Castro, defensor de Girona el 1809.

C

H

35

Girona, prefectura de  Nom donat al departament del Ter, segons la divisió administrativa d'Espanya projectada per Juan Antonio Llorente, en ésser acceptada aquesta per Josep I el 1810.

C

H

36

Girona, principat de  Títol del fill hereu del rei a la corona catalano-aragonesa (1416 – s. XVIII). Fou erigit a favor del primogènit Alfons (després Alfons IV) i portat per tots els hereus fins a l'adveniment de la dinastia de Borbó.

C

H

37

Girona, província de  Demarcació de Catalunya, creat el 1822

C

G

38

Girona, regió de  Regió de Catalunya, entre l'Albera i la Tordera i fins a la Serralada Transversal

C

G

39

Girona, setges de  Tres setges que patí la ciutat de Girona durant la guerra del Francès. Primer: del 20/jun/1808 al 21/jun/1808 - Segon: del 22/jul/1808 al 16/ago/1808 - Tercer: del mai/1809 al 10/des/1809

C

H

40

C

V

41

Girona, vegueria de  Antiga demarcació de Catalunya (fi del s. XII - ? )

C

H

42

Girona, vescomtat de  Jurisdicció de Catalunya, documentada el 840 pel vescomte Guifré.

C

H

43

Girona Club de Futbol  (Girona, 1930 - )  Entitat esportiva

C

E

44

Girona - Costa Brava, aeroport de  Aeroport, al mun. de Vilobí d'Onyar (Selva), inaugurat a l'abr/1967. Situat 10 km al sud de Girona. Asserveix les comunicacions aèries amb Girona i els vols turístics a la Costa Brava i àdhuc al Maresme. Col·laboraren en el seu finançament la diputació de Girona, el sindicat d'hosteleria i un grup de municipis.

C

V

45

Girona i Agrafel, Jaume  (Barcelona, 1827 – 1907)  Financer

C

B

46

Girona i Agrafel, Manuel  (Tàrrega, Urgell, 1818 – Barcelona, 1905)  Banquer

C

B

47

Girona i Benet, Maria  (Barcelona, 1923 - )  Pintora

C

B

48

Girona i Casagran, Josep  (Barcelona, 1921 - )  Escriptor

C

B

49

Girona i Llagostera, Daniel  (Barcelona, 1860 – 1938)  Historiador, metge i polític

C

B

50

Girona i Ribera, Ramon  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1900 - )  Editor

C

B

51

Girona i Rubio, Manuel  (Sagunt, Camp de Morvedre, 1939 - )  Economista i periodista

V

B

52

Girona i Trius, Pere Joan  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1877 – Barcelona, 1952)  Publicista

C

B

53

Girona i Vilanova, Ignasi  (Barcelona, s. XIX – 1923)  Enginyer

C

B

54

Gironella  Municipi del Berguedà: 469 m alt, 6,84 km2, 4.884 hab (2004). Situat a l'extrem sud de la comarca, a banda i banda del Llobregat. Hi ha rouredes, pinedes i boscos de ribera. La vida econòmica local és dominada per la indústria tèxtil cotonera (que ha aixecat al llarg del riu les colònies fabrils de Viladomiu Nou, Viladomiu Vell i Bassacs), complementada per l'agricultura (hi ha conreus d'horta vora el riu, però però prepondera el secà, amb vinya i cereals) i altres indústries (com la mecànica, de la fusta i l'alimentària). La vila és a la confluència del Llobregat amb la ribera d'Olvan. S'hi destaquen l'església parroquial de Santa Eulàlia, romànico-gòtica dels s. XIII i XIV i restes (part de la torre i murs) de l'antic castell de Gironella. Al març hi té lloc l'Exposició Industrial i Comercial de l'Alt Llobregat. Àrea comercial de Berga.

C

M

55

Gironella  Masia i antic poble del mun. de Malpàs (Alta Ribagorça)

F

G

56

Gironella, Adolf de  (Barcelona, 1823 – 1864)  Cantant

C

B

57

Gironella, Antoni de  (Barcelona, s. XIX)  Polític

C

B

58

Gironella, Guillem Ramon de  (Catalunya, s. XIII)  Trobador

C

B

59

Gironella, Ignasi  (Barcelona, s. XIX)  Compositor

C

B

60

Gironella, la  Castell del mun. de Balaguer (Noguera)

C

H

61

Gironella, marquesat de  Títol de Catalunya, concedit el 1702 a Josep d'Agulló-Pinós i de Pinós

C

H

62

Gironella, Simó de  ( ? , s. XIII)  Cavaller

C

B

63

Gironella, torre  Antiga fortificació de la ciutat de Girona (Gironès)

C

G

64

Gironella i Aiguals, Antoni de  (Barcelona, 1789 – París, França, 1855)  Escriptor i polític

C

B

65

Gironella i Pous, Josep Maria  (Darnius, Alt Empordà, 1917 - )  Novel·lista i assagista

C

B

66

Gironès, el  Comarca de Catalunya: 575,6 km2, 133.468 hab (1999), capital: Girona

C

O

67

Gironès, el  (Girona, 13/feb/1916 - 6/des/1924)  Periòdic

C

R

68

Gironès i Casas, Joan  (Vic, Osona, 1883 - ? , s. XX)  Autor teatral i escultor

C

B

69

Gironès i Gispert, Ferran  (Barcelona, 1925 - )  Escriptor

C

B

70

Girul  Llogaret del mun. de Meranges (Baixa Cerdanya), a la capçalera de la vall Tova. L'església és esmentada el 839. Formà part del patrimoni dels vescomtes de Cerdanya i, des del 1134, dels de Castellbó. Ramon de Castellbó concedí al lloc, el 1184, una carta de franqueses.

C

G

71

Girvés, Francesc  (Catalunya, s. VII)  Eclesiàstic. Fou canonge del capìtol de Lleida. És autor d'un estudi episcopològic de la seva diòcesi.

C

B

72

Gisbert  Barri de Xera (Serrans)

V

G

73

Gisbert, A.  (Alcoi, Alcoià, s. XIX – s. XX)  Explorador

V

B

74

Gisbert, Berenguer  ( ? , s. XV)  Metge

V

B

75

Gisbert, Enric  (Oriola, Baix Segura, s. XIX – Sevilla, Andalusia, 1898)  Escriptor i advocat

V

B

76

Gisbert, Esteve  (València, s. XVII – Terol, Aragó, 1716)  Religiós trinitari

V

B

77

Gisbert, Gregori  (Alcoi, Alcoià, 1779 – Madrid, 1837)  Prelat. Fou canonge de Sant Isidre i bisbe electe de Girona. Publicà algunes obres religioses.

V

B

78

Gisbert, Jaume  ( ? , s. XIV – s. XV)  Cal·lígraf

V

B

79

Gisbert, Llorenç  (Bèlgida, Vall d'Albaida, ? )  Frare dominicà

V

B

80

Gisbert, Miquel Joan  (Tortosa, Baix Ebre, 1544 - Benifassà, Baix Maestrat, 1604)  Prelat. Des del 1586 fou abat del monestir de Benifassà, del qual escriví uns Annals. Traduí al castellà la regla de sant Benet.

C

B

81

Gisbert, Pere  ( ? , 1215 – 1294)  Frare trinitari

V

B

82

Gisbert Ballesteros, Ernesto  (Oriola, Baix Segura, 1842 – Sevilla, Andalusia, 1898)  Advocat

V

B

83

Gisbert i Calabuig, Joan Antoni  (València, 1922 - )  Metge

V

B

84

Gisbert i Colombo, Agustí Maria  (Oriola, Baix Segura, 1815 – 1885)  Escriptor

V

B

85

Gisbert i Ortiga, Joan  (Barcelona, 1942 - )  Tennista

C

B

86

Gisbert i Pérez, Antoni  (Alcoi, Alcoià, 1834 – París, França, 1901)  Pintor

V

B

87

Gisbert i Vicente, Frederic  (Barcelona, 1932 - )  Ceramista

C

B

88

Gisbert i Vilaplana, Jordi  (Alcoi, Alcoià, 1783 – 1861)  Jurisconsult

V

B

89

Giscafré, Pere  ( ? , s. XVI – s. XVII)  Escriptor

V

B

90

Gisclareny  Municipi del Berguedà: 1.339 m alt, 36,75 km2, 30 hab (1999)

C

M

91

Gispert, Antoni de  (Rosselló, s. XVIII - ? , v 1790)  Magistrat

N

B

92

Gispert, Manuel  (Barcelona, s. XIX)  Ciutadà

C

B

93

Gispert i Boix, Onofre  ( ? , s. XVIII – Perpinyà, 1757)  Magistrat

N

B

94

Gispert i Català, Núria de  (Barcelona, 1949 - )  Advocada i política

C

B

95

Gispert i Dulçat, Josep de  (Rosselló, s. XVIII – s. XIX)  Magistrat

N

B

96

Gispert i Sandoval, Baltasar  (Barcelona, 1900 - les Escaldes, Andorra, 1960)  Escriptor

C

B

97

Gispert i Serra, Frederic Maria  (Barcelona, 1877 - ? )  Escriptor i advocat

C

B

98

Gisperta  Despoblat i antic terme del mun. de Castelldans (Garrigues)

C

G

99

Gistau, vall de  Vall del Pirineu central, a la Franja de Ponent

F

G

100

Gitard, Guillem  (Rosselló ?, s. XIV)  Mestre d'obres

N

B

101

Gitarriu  Poble del mun. de Sales de Llierca (Garrotxa)

C

G

102

Givanel i Mas, Joan  (Barcelona, 1868 – 1946)  Erudit

C

B

103

Giverola, cala  Cala del mun. de Tossa (Selva)

C

G

104

Gleva, la  Poble del mun. de les Masies de Voltregà (Osona)

C

G

105

Gleva, pic de la  Cim (2.024 m alt), al mun. de Mosset (Conflent)

N

G

106

Glevella  Antiga església del mun. de Rodès (Conflent)

N

G

107

Glevinyol de Ter  Nom atorgat el 1937 per al municipi de les Masies de Voltregà (Osona)

C

G

108

Glòria i Bosc, Bernat  ( ? , 1691 - Barcelona ?, 1762)  Fabricant d'indianes

C

B

109

Glorianes  Municipi del Conflent: 800 m alt, 18,72 km2, 23 hab (1999)

C

M

110

Glorieta  Poble del mun. de Passanant (Conca de Barberà)

C

G

111

Glorieta, el  Afluent dretà del Francolí, a Catalunya

C

G

112

Glorieta de Montescaldo, la  Poble del mun. de Farrera de Pallars (Pallars Sobirà)

C

G

113

Gloriosos, els  (València)  FOLK Festa tradicional

V

C

114

Glosari  (Catalunya, 1906 – 1921)  Conjunt d'articles d'Eugeni d'Ors

C

L

115

Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae  (Catalunya, 1960)  Diccionari

C

L