1

2

1

Grup 2C  (Catalunya, 1972 – 1982)  Grup d'arquitectes

C

C

2

Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB)  (Illes Balears, s. XX - )  Entitat ecologista

B

C

3

Grup Blanquerna  (Barcelona, 1985 - )  Grup de reflexió, estudi i anàlisi

C

C

4

Grup Català de Sociolingüística  (Prada de Conflent, Conflent, 1973 - )  Associació científica

N

C

5

Grup Cultural de Joventut Catalana (GCJC)  (Catalunya Nord, 1967 - )  Associació cultural

N

C

6

Grup d'Alta Muntanya (GAM)  (Barcelona, 1940 - )  Secció d'escalada

C

E

7

Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània (GATCPAC)  (Barcelona, 28/nov/1930 - 1937)  Associació creada com a secció catalana del CIRPAC. Impulsà l'avantguarda arquitectònica a Catalunya. Les seves realitzacions més importants a Catalunya foren: la Ciutat de Repòs de Castelldefels, el Dispensari Central Antituberculós (1934-36) i les cases per al cap de setmana (1935) al Garraf. El 1931 començà a publicar "AC". Organitzà conferències i exposicions en un local del passeig de Gràcia de Barcelona, on es presentaren per primera vegada mostres de disseny industrial. El grup estava integrat per importants professionals del país i estigué en contacte amb grans arquitectes contemporanis estrangers, com Le Corbusier i Jeanneret.

C

C

8

Grup del Llibre  (Catalunya, s. XX - )  Marca comercial

C

N

9

Grup dels Set  (Palma de Mallorca, 1948 – ? )  Grup de pintors

B

A

10

Grup d'Esplai de les Illes (GDEM)  (Palma de Mallorca, 9/gen/1978 - )  Associació educativa

B

C

11

Grup Especial d'Escalada (GEDE)  (Barcelona, 1941 - )  Secció d'escalada

C

E

12

Grup Excursionista i Esportiu Gironí (GEiGE)  (Girona, 1919 - )  Entitat

C

E

13

Grup R  (Barcelona, 1951 – 1961)  Associació d'arquitectes

C

A

14

Grup Rossellonès d'Estudis Catalans (GREC)  (Rosselló, 1960 - )  Associació

N

C

15

Grupo Z  (Barcelona, 1976 - )  Grup empresarial

C

N

16

Grups de Defensa de la Llengua  (Barcelona, 1981 - )  Organització política de lluita per la llengua catalana, d'àmbit de Països Catalans. Abandonant plantejaments purament culturalistes i conservadors, ha dut a terme diverses campanyes de catalanització directa, manifestacions, etc., tot perseguint l'objectiu darrer de fer del català l'única llengua de tots els Països Catalans. Des de l'any 1983 publicà la revista "Viure en català".

C

P

17

Grups de l'Alt Pirineu (GAP)  (Catalunya, 1980 - )  Col·lectiu

C

C

18

Grus  Veure> Urús  (Baixa Cerdanya)

C

G

19

Guad-el-Jelú, marquesat de  Títol de Catalunya, concedit el 1860 a Antoni Ros i d'Olano

C

H

20

Guadalaviar, el  Nom castellà del riu Túria (País Valencià)

V

G

21

Guadald  Veure> Guadall

C

B

22

Guadald  ( ? , s. X – 972)  Vescomte d'Osona

C

B

23

Guadald  (Catalunya, s. X - Roma ?, Itàlia, s. X)  Bisbe intrús d'Osona. Consagrat a Auch (França) en 971. S'oposà al bisbe Fruja, consagrat a més just títol a la seu metropolitana de Narbona. Fruja fou confirmar al càrrec arran del seu viatge a Roma (978). Guadald no desistí tanmateix de les seves pretensions. En un dels avalots provocats per ell morí Fruja, devers el 992. La qüestió continuà en tot cas sense resoldre's. A Narbona fou nomenat nou bisbe Arnulf, que encara seria inquietat per Guadald, fins que aquest fou explícitament deposat a Roma, en 998.

C

B

24

Guadald  ( ? , s. XI)  Prelat

C

B

25

Guadalest  Municipi de la Marina Baixa: 16,13 km2, 586 m alt, 176 h (1999)

V

G

26

Guadalest, marquesat de  Títol del País Valencià, concedit el 1542 a Sanç de Cardona i Roís de Liori

V

H

27

Guadalest, vall de  Vall de la comarca de la Marina Baixa

V

G

28

Guadall  ( ? , s. X - Catalunya ?, s. X)  Bisbe intrús de Vic (972-998)

C

B

29

Guadall II  (Catalunya, s. X)  Vescomte d'Osona (963-978)

C

B

30

Guadall d'Empúries-Rosselló  (Catalunya, s. X)  Bisbe d'Elna (920-47)

C

B

31

Guadall Domnuç  (Catalunya, s. X – Barcelona, 1035)  Bisbe de Barcelona (1029-35)

C

B

32

Guadalop  Riu de la Franja de Ponent

F

G

33

Guadalupe, sentència arbitral de  (Guadalupe, Extremadura, 21/abr/1486)  Disposicions

E

H

34

Guadamir  (Catalunya, s. X – 957)  Bisbe de Vic (948-57)

C

B

35

Guadasséquies  Municipi de la Vall d'Albaida: 155 m alt, 3,26 km2, 377 hab (1999)

V

M

36

Guadassuar  Municipi de la Ribera Alta: 24 m alt, 35,23 km2, 5.331 hab (1999)

V

M

37

Guaiaba, El  (Barcelona, 1901 - v 1908)  Taller de Joan Vidal i Ventosa

C

A

38

Guaient  Veure> Goient (Saünc, Alta Ribagorça)

F

G

39

Gual, Bartomeu  ( ? , s. XIV – s. XV)  Arquitecte i escultor

C

B

40

Gual, Joan  (Palma de Mallorca, s. XVI)  Eclesiàstic

B

B

41

Gual, Vicent Guillem  (València, s. XVI – s. XVII)  Frare mínim

V

B

42

Gual i Camarena, Miquel  (Xeresa, Safor, 1916 – Granada, Andalusia, 1974)  Historiador

V

B

43

Gual i Casals, Ramon  (Mataró, Maresme, 1936 - )  Ensenyador de llengua catalana

C

B

44

Gual i de Sojo, Adrià  (Barcelona, 1912 - )  Escriptor i advocat

C

B

45

Gual i de Sojo, Josep  (Barcelona, 1905 - )  Pintor i esmaltador

C

B

46

Gual i Lloberas, Josep  (Badalona, Barcelonès, 13/jul/1920 - 24/oct/2005)  Escriptor

C

B

47

Gual i Masalles, Julià  (Mataró, Maresme, 1905 – Perpinyà, 1964)  Escriptor

C

B

48

Gual i Pujades, Pere  (Canet de Mar, Maresme, 1813 – Lima, Perú, 1890)  Franciscà

C

B

49

Gual i Queralt, Adrià  (Barcelona, 1872 – 1943)  Escriptor, pintor i pedagog. El 1898, en plena eufòria modernista, va crear el Teatre Íntim, l'intent més rigorós de l'època de renovació de l'escena catalana, empresa que va marcar la seva vida. Home de teatre complet, a més de dramaturg i de director va exercir d'actor, d'empresari, d'escenògraf i de professor d'art dramàtic. El 1913 es va fer càrrec de la direcció de l'Escola Catalana d'Art Dramàtic de la Mancomunitat, antecedent de l'actual Institut del Teatre. Com a dramaturg va assajar diversos gèneres, des del teatre simbolista: Silenci (1898), L'emigrant (1900), fins al drama rural: Misteri de dolor (1904), i el drama poètic: Doncell qui cerca muller (1910) i La comèdia extraordinària de l'home que va perdre el temps (1914). Va escriure també unes memòries, Mitja vida de teatre, publicades pòstumament el 1960.

C

B

50

Gual i Sanglada, Antoni  (Palma de Mallorca, s. XVII – 1655)  Poeta

B

B

51

Gual i Torres, Joan  (Barcelona, 1918 – 1975)  Baríton

C

B

52

Gual i Villalbí, Pere  (Tarragona, 1885 – Barcelona, 1968)  Expert en política econòmica

C

B

53

Gualba  Municipi del Vallès Oriental: 177 m alt, 23,24 km2, 748 hab (1999)

C

M

54

Gualba, Guerau de  ( ? , s. XIII)  Prelat

C

B

55

Gualba, Ponç de  (Illes Balears, s. XIII – Barcelona, 1334)  Bisbe de Barcelona

B

B

56

Gualba, Ponç de  ( ? , s. XIV)  Noble

C

B

57

Gualbes  (Barcelona, s. XIV - ? )  Llinatge patrici

C

B

58

Gualbes, Baltasar  (Barcelona, s. XV)  Ciutadà honrat

C

B

59

Gualbes, Baltasar de  (Barcelona, s. XV)  Tauler de canvi

C

B

60

Gualbes, Bernat de  (Barcelona, s. XIV – 1422)  Jurista

C

B

61

Gualbes, Bernat de  (Barcelona, s. XV)  Cavaller

C

B

62

Gualbes, Ferrer  ( ? , s. XIV)  Batlle de Perpinyà

C

B

63

Gualbes, Ferrer de  (Barcelona, s. XV)  Cavaller

C

B

64

Gualbes, Ferrer Nicolau de  ( ? , s. XV)  Canonge de Barcelona

C

B

65

Gualbes, Jaume  ( ? , s. XIV)  Administrador de la seca de Perpinyà

C

B

66

Gualbes, Jaume  ( ? , s. XIV)  Draper

C

B

67

Gualbes, Joan  ( ? , s. XIV)  Ciutadà honrat

C

B

68

Gualbes, Joan Bonaventura de  (Catalunya, s. XVII – s. XVIII)  Poeta

C

B

69

Gualbes, Joan de  ( ? , ? )  Conseller

C

B

70

Gualbes, Joan de  (Barcelona, s. XV - 1452)  Ciutadà de Barcelona. Tenia un casal al carrer Ample, on solia allotjar-se el príncep Joan, el futur Joan II, quan residia a la capital essent lloctinent d'Alfons IV. Fou elegit Conseller en Cap de la ciutat el 1445. Renuncià al càrrec per fer-se religiós. Entrà a l'orde dels agustins.

C

B

71

Gualbes, Joan de  (Barcelona, s. XV)  Ciutadà

C

B

72

Gualbes, Joan de  (Barcelona, s. XV – s. XVI)  Ciutadà

C

B

73

Gualbes, Joan Lluís de  ( ? , s. XV)  Cavaller

C

B

74

Gualbes, Lluís de  ( ? , s. XV)  Prior de Catalunya de l'orde de Sant Joan

C

B

75

Gualbes, Melcior de  (Catalunya, s. XIV)  Cavaller i poeta

C

B

76

Gualbes, Miquel Benet de  ( ? , s. XV)  Cavaller

C

B

77

Gualbes, Miquel de  ( ? , s. XV)  Cavaller i donzell

C

B

78

Gualbes, Nicolau  ( ? , s. XIV)  Fill de Ferrer

C

B

79

Gualbes, Onofre  (Catalunya, s. XVI)  Poeta i eclesiàstic

C

B

80

Gualbes i de Ferrer, Bonaventura de  ( ? , ? )  Conseller

C

B

81

Gualbes i de Madrigal, Miquel Àngel Agustí de  ( ? , s. XVI)  Marquès de Palmas

C

B

82

Gualbes i de Sentmenat, Maria Teresa de  ( ? , s. XVII – 1724)  Dama

C

B

83

Gualbes i de Setantí, Bartomeu Cristòfor de  ( ? , s. XV)  Eclesiàstic

C

B

84

Gualbes i de Vallseca, Frederic Honorat de  (Catalunya, s. XV - d 1532)  Polític

C

B

85

Gualbes i de Vallseca, Miquel Àngel de  ( ? , s. XVI)  Iniciador de la línia de Sardenya

C

B

86

Gualbes i Setantí, Joan Cristòfor de  (Barcelona, s. XV)  Frare dominicà

C

B

87

Gualbes-Santcliment, Joan de  ( ? , s. XVI – 1557)  Donzell

C

B

88

Gualda  Partida del mun. de Lleida (Segrià)

C

G

89

Guallar i Caballé, Montserrat  (Barcelona, 1957 - )  Actriu. Va fer part dels seus estudis a Itàlia i després va intervenir, entre altres, en l'espectacle Pel davant i pel darrera (1986). Ha actuat assíduament amb la companyia del Teatre Lliure i també en cinema i en programes de la Televisió de Catalunya.

C

B

90

Guals  Masia i església del mun. de Cardona (Bages)

C

G

91

Gualta  Municipi del Baix Empordà: 15 m alt, 9,35 km2, 284 hab (1999)

C

M

92

Gualter  Poble del mun. de la Baronia de Rialb (Noguera)

C

G

93 </