1

2

1

Guàrdia, Arnau de la  ( ? , s. XII)  Cavaller

C

B

2

Guàrdia, Berenguer de  ( ? , s. XIV)  Prelat

C

B

3

Guàrdia, Berenguer de la  ( ? , s. XII)  Cavaller

C

B

4

Guàrdia, Bernat  (Girona, s. XIV – s. XV)  Mestre campaner

C

B

5

Guàrdia, Bernat de  (Urgell, s. XIII – s. XIV)  Cavaller

C

B

6

Guàrdia, fort de la  Gran fortificació del mun. de Prats de Molló (Vallespir)

N

G

7

Guàrdia, Gabriel  (Manresa ?, s. XV – s. XVI)  Pintor

C

B

8

Guàrdia, Guillem de  ( ? , s. XIII)  Cavaller

C

B

9

Guàrdia, la  Masia i antic terme del mun. de Serdinyà (Conflent)

N

G

10

Guàrdia, la  Caseria del mun. de la Baronia de Rialb (Noguera)

C

G

11

Guàrdia, la  Veure> Sant Miquel de la Guàrdia (les Masies de Roda, Osona)

C

G

12

Guàrdia, la  Santuari del mun. de Sant Esteve de Llitera (Llitera)

V

G

13

Guàrdia, Pere Jaume de  ( ?, s. XV)  Cavaller

C

B

14

Guàrdia, plans de la  Altiplà (1.141 m alt) del mun. de Prades (Baix Camp)

C

G

15

Guàrdia, Ponç de la  ( ? , 1140 – s. XII)  Trobador català

C

B

16

Guàrdia, puig de la  Tossal (549 m alt) del mun. de Jorba (Anoia)

C

G

17

Guàrdia, Rafael  (Barcelona, 1845 – 1908)  Editor de música. Introduí a la seva editorial els mètodes d'estampació musical més moderns. A partir del 1895 edità un butlletí anomenat "Guía musical". Fou molt destacada la seva actuació a favor de les tendències més noves de l'època. Edità obres de Berodin, Balakirev, Mussorgski i, sobretot, de Wagner, del qual era gran admirador i propagador, en un temps en què aquests autors eren gairebé desconeguts (1878). La seva botiga era freqüentada pels grans mestres catalans d'aquells anys. Edità també moltes obres didàctiques musicals.

C

B

18

Guàrdia, Ramon Berenguer de  ( ? , s. XII)  Magnat

C

B

19

Guàrdia, serra de la  Serra (534 m alt), al mun. de Begues (Baix Llobregat)

C

G

20

Guàrdia, vescomtat de la  Denominació de l'antic vescomtat de Barcelona

C

H

21

Guàrdia Catalana, Reial  (Barcelona, 15/nov/1705 – 1714)  Regiment regular d'infanteria

C

H

22

Guàrdia d'Ares, la  Antic municipi: 1.594 m alt, 33,15 km2, agregat el 1972 al de les Valls d'Aguilar (Alt Urgell)

C

M

23

Guàrdia de Banyeres, la  Veure> Banyeres del Penedès (Baix Penedès)

C

G

24

Guàrdia de la Muga, la  Veïnat del mun. de Terrades (Alt Empordà)

C

G

25

Guàrdia de Mafumet, la  Veure> Pobla de Mafumet, la (Tarragonès)

C

G

26

Guàrdia de Noguera  (ant: Guàrdia de Tremp) Municipi del Pallars Jussà: 532 m alt, 63,1 km2, 146 hab (1999). Estès pel vessant nord de la serra del Montsec, a la dreta del pantà de Terradets. El terme és el resultat de l'annexió, el 1972, dels de Guàrdia de Noguera, capital del municipi, i Mur. La base de l'economia local és l'agricultura de secà. Al poble de Guàrdia, on hi ha les restes de l'antic castell, destaquen alguns casals de pedra i l'església parroquial de l'Esperit Sant, del s. XVIII. Dins el terme hi ha el castell de Mur, ben conservat. la col·legiata de Santa Maria de Mur, del s. XI, i nombrosos despoblats.

C

M

27

Guàrdia de Ripoll, la  Antic castell entre Alpens (Osona) i les Llosses (Ripollès)

C

G

28

Guàrdia de Sagàs, la  Poble i santuari del mun. de Sagàs (Berguedà)

C

G

29

Guàrdia de Tremp, la  Veure> Guàrdia de Noguera, la (Pallars Jussà)

C

G

30

Guàrdia del Bruc, la  Antic castell del mun. del Bruc (Anoia)

C

G

31

Guàrdia dels Prats, la  Poble del mun. de Montblanc (Conca de Barberà)

C

G

32

Guàrdia d'Urgell, la  Poble del mun. de Tornabous (Urgell)

C

G

33

Guàrdia i Bagur, Josep Miquel  (Alaior, Menorca, 1830 – París, França, 1897)  Metge i erudit

B

B

34

Guàrdia i Canela, Josep-Delfí  (Balaguer, Noguera, 1945 - )  Jurista

C

B

35

Guàrdia i d'Ardèvol, Melcior de  (Barcelona ?, s. XVIII – Barcelona, s. XIX)  Noble

C

B

36

Guàrdia i Esturí, Jaume  (Manlleu, Osona, 1875 – Barcelona, 1935)  Pintor

C

B

37

Guàrdia i Mates, Melcior de  (Barcelona, 1733 – 1789)  Comerciant

C

B

38

Guàrdia i Vial, Francesc  (Barcelona, 1880 – 1940)  Arquitecte

C

B

39

Guàrdia Lada, la  (o Guardiolada) Poble del mun. de Montoliu de Segarra (Segarra), situat a l'est del cap del municipi, al peu d'un turó coronat per les ruïnes de l'antic castell de la Guàrdia Lada, esmentat el 1075, que pertanyia a la línia troncal dels Cervera. Passà als hospitalers, que hi establiren la comanda de la Guàrdia Lada. De l'església parroquial de Santa Maria depenia la de Cabestany.

C

G

40

Guardia Nacional, El  (Barcelona, 15/oct/1835 - 28/oct/1841)  Diari progressista

C

R

41

Guàrdia Pilosa, la  Poble del mun. de Pujalt (Anoia)

C

G

42

Guardialta  Muntanya (711 m alt) del mun. d'Os de Balaguer (Noguera), que domina pel nord la vila.

C

G

43

Guardiola  Poble del mun. de Vilanova de l'Aguda (Noguera)

C

G

44

Guardiola  Veure> Sant Salvador de Guardiola (Bages)

C

G

45

Guardiola, comtat de  Títol de Catalunya, concedit el 1902 a Onofre de Mata i Maneja, únic titular

C

H

46

Guardiola, Joan Benet  (Barcelona, s. XVI – Ripoll, 1616)  Nobiliarista

C

B

47

Guardiola, Joan Pau  (Cervera, Segarra, s. XV – s. XVI)  Pintor

C

B

48

Guardiola, Ramon  (Valls, Alt Camp, s. XVII – Catalunya, s. XVIII)  Guerriller

C

B

49

Guardiola, serra de  Alineació muntanyosa de la parròquia de Canillo (Andorra)

A

G

50

Guardiola, torre de  Antiga torre del mun. de Sant Carles de la Ràpita (Montsià)

C

G

51

Guardiola, Unifred de  ( ? , s. XI)  Noble

C

B

52

Guardiola de Bages  Nom atorgat el 1937 per al municipi de Sant Salvador de Guardiola (Bages)

C

G

53

Guardiola de Berguedà  Municipi del Berguedà: 740 m alt, 61,6 km2, 1.002 hab (1999)

C

M

54

Guardiola de Font-rubí  Poble i cap del municipi de Font-rubí (Alt Penedès)

C

G

55

Guardiola de Segre  Poble del mun. de Bassella (Alt Urgell)

C

G

56

Guardiola del Penedès  Nom atorgat el 1937 per al municipi de Font-rubí (Alt Penedès)

C

G

57

Guardiola i Bonet, Josep  (Gràcia, Barcelona, 1869 – Barcelona, 1950)  Pintor i escultor

C

B

58

Guardiola i Farrés, Montserrat  (Barcelona, 1936 - )  Orfebre. Formada a Barcelona, Düsseldorf, París i també a Pforzheim. Les seves creacions, delicadament estilitzades, evoquen formes orgàniques i naturals.

C

B

59

Guardiola i Hortoneda, Simó de  (l'Aleixar, Baix Camp, 1773 - la Seu d'Urgell, 1851)  Eclesiàstic i polític

C

B

60

Guardiola i Noguera, Carles-Jordi  (Manresa, Bages, 20/gen/1942 - )  Assagista, poeta i editor

C

B

61

Guardiola i Ortiz, Josep  (Alacant, 1874 – 1946)  Escriptor

V

B

62

Guardiola i Prim, Lluís  (Vilassar de Mar, Maresme, 1907 - )  Escriptor

C

B

63

Guardiola i Sala, Josep  (Santpedor, Bages, 1971 - )  Futbolista

C

B

64

Guardiolada  Veure> Guàrdia Lada, la (Montoliu de Segarra, Segarra)

C

G

65

Guardiolans  Veure> Gardilans (Vilada, Berguedà)

C

G

66

Guardis, na  Illot del mun. de ses Salines de Santanyí (Mallorca Oriental)

B

G

67

Guarner i Alonso, Josep Lluís  (Barcelona, 1937 – 1993)  Escriptor cinematogràfic i guionista

C

B

68

Guarner i Pérez, Lluís  (València, 1902 – 1986)  Poeta i assagista

V

B

69

Guarner i Vivancos, Josep  (Barcelona, 1899 – Mèxic, 1972)  Militar

C

B

70

Guarner i Vivancos, Vicenç  (Maó, Menorca, 1893 – Mèxic, 1981)  Militar

B

B

71

Guarnier, Domènec  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Militar

C

B

72

Guart, riu  Afluent dretà de la Noguera Ribagorçana, a la Ribagorça

F

G

73

Guasc, Antoni (o Guarc)  (Tortosa ?, Baix Ebre, s. XIV)  Arquitecte

C

B

74

Guasc, Pere Joan  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1553 – 1613)  Filòsof escolàstic

C

B

75

Guasch, Anselm  (Tarragona, 1866 – 1932)  Polític

C

B

76

Guasch, Francesc  ( ? , s. XVIII)  Impressor

C

B

77

Guasch, Francesc  ( ? , s. XVIII – s. XIX)  Militar

C

B

78

Guasch, Joan  ( ? , s. XVIII – s. XIX)  Pintor

C

B

79

Guasch, Pere  ( ? , s. XVI – 1587)  Pintor

C

B

80

Guasch, Ramon  ( ? , s. XIII – s. XIV)  Eclesiàstic

C

B

81

Guasch i Gómez, Agustí  (Barcelona, 1913 - )  Escultor, pintor i dibuixant. Estudià belles arts a la Reial Acadèmia de Sant Jordi de Barcelona, de la qual esdevingué membre posteriorment. És autor del conjunt escultòric de la façana de Sant Antoni a l'església de Vilanova i la Geltrú, el Sant Jordi del Maricel de Sitges i els Àngels del Museu Dalí de Figueres. És també autor de diversos monuments públics: al Treball (Esplugues de Llobregat), La Sirena (Pineda de Mar), a Pep Ventura (Cornellà de Llobregat, etc. Ha rebut nombrosos guardons i ha exposat en diversos països europeus i als EUA.

C

B

82

Guasch i Homs, Francesc  (Valls, Alt Camp, 1861 – Barcelona, 1923)  Pintor

C

B

83

Guasch i Miró, Joan Maria  (Barcelona, 1878 – 1961)  Poeta

C

B

84

Guasch i Mitjans, Juli  (Barcelona, 1942 - )  Orfebre

C

B

85

Guasch i Ribera, Joaquim  (Barcelona, 1848 – 1923)  Arqueòleg i escriptor

C

B

86

Guasch i Spick, Artur  (Barcelona, 1899 – Figueres, Alt Empordà, 1943)  Editor i escriptor

C

B

87

Guasch i Toda, Teresa  (Riudecanyes, Baix Camp, 1848 – Barcelona, 1916)  Religiosa

C

B

88

Guasp  (Palma de Mallorca, s. XVI - ? )  Família de llibreters i impressors

B

B

89

Guasp, Antoni  (Illes Balears, 1778 - Valldemossa, Mallorca, 1859)  Caputxí. Conegut com a fra Antoni de Mallorca. Publicà una adaptació mallorquina de l'obra de Jaume Ponti Conversa de Isidro amb lo seu sr. Rector, sobre s'origen de reconfesió (1844).

B

B

90

Guasp, Antoni  (Palma de Mallorca, s. XVIII)  Impressor i gravador

B

B