(1)
SITUACIÓ: Andorra
- Balears - Catalunya - Espanya - Franja de Ponent -
L'Alguer - Món - Països Catalans o Corona
catalano-aragonesa - EUropa - País Valencià
(2)
TIPUS: Art - Biografia
- Cultura i entitats - Esports - Geografia - Història
- Literatura - Municipis - Negocis i empreses - COmarques
- Política - Revistes i publicacions diverses - Varis
Aquesta
pàgina: [ Gub ]
[ Guell, J ] [ Güell
i M ]
[ Gueri ] [ Gui ]
[ Guil ]
Des de
Gubern i Campreciós, Alfons
fins a Guillarman
i Castellà, Joan Baptista
|
|
descripció
|
1 |
2 |
|
1
|
Gubern
i Campreciós, Alfons
(Sabadell, Vallès Occidental, 1916 - Castellar del Vallès,
Vallès Occidental, 1980)
Pintor
|
C |
B |
|
2
|
Gubern
i Domènech, Ramon
(Badalona, Barcelonès, 1926 - )
Professor i historiador. Deixeble de Vicens i
Vives, col·laborà amb ell a "Índice Histórico Español" (1954-56). Ha estat lector de català i de castellà a Liverpool, professor de geografia i història a la
Universitat Laboral de Tarragona (1956-62) i, des del 1962, catedràtic d'institut. Ha publicat
Notes sobre la redacció de la crònica de Pere el Cerimoniós (1949-50) i
Els primers jocs florals a Catalunya: Lleida, 31 de maig de 1338 (1957). (SC) |
C |
B |
|
3
|
Gubern
i Fàbregas, Santiago
(Barcelona, 1875 – 1960)
Advocat, magistrat i polític |
C |
B |
|
4
|
Gubern
i Garriga-Nogués, Romà
(Barcelona, 1934 - )
Escriptor |
C |
B |
|
5
|
Gubert
i Rafanell, Cecília
(Barcelona, 1906 - )
Cantant |
C |
B |
|
6
|
Gubianas
i Santandreu, Alfons Maria
(Manresa, Bages, 1880 – Montserrat, Bages, 1941)
Monjo |
C |
B |
|
7
|
Gudiol
i Corominas, Montserrat
(Barcelona, 1933 - )
Pintora |
C |
B |
|
8
|
Gudiol
i Cunill, Josep
(Vic, Osona, 1872 – 1931)
Eclesiàstic, arqueòleg i historiador de l'art. Format al seminari de
Vic i relacionat amb el Cercle Literari de la ciutat, promogué, amb el bisbe
Morgades, la creació del Museu
Episcopal, que, com a conservador (1898), potencià considerablement. Descriví, en les
Memòries, els objectes adquirits i aconseguí un gran mestratge en els camps de l'arqueologia, l'art i la història, camps en que deixà una copiosa producció d'alt valor:
Nocions d'Arqueologia sagrada catalana (1902), L'Arqueologia litúrgica de la província eclesiàstica
tarraconense (inèdit), Els trescentistes, Els primitius (1927; sobre la pintura romànica), el
Catàleg dels manuscrits del Museu Episcopal de Vic (1934), etc. Membre corresponent de l'Academia de la Historia y de Bellas Artes de Madrid i de
l'Institut d'Estudis Catalans, i doctor honoris
causa per la Universitat de Bonn. Presidí els Jocs Florals de Barcelona el 1929. |
C |
B |
|
9
|
Gudiol
i Ricard, Josep
(Vic, Osona, 1904 – Barcelona, 1985)
Historiador de l'art |
C |
B |
|
10
|
Gudiol
i Ricart, Ramon
(Vic, Osona, 1915 - )
Restaurador de pintures |
C |
B |
|
11
|
Güel
Antic municipi de la Ribagorça: 737 m alt, 27,72 km2, el 1972
fou incorporat al municipi aragonès de Graus |
F |
M |
|
12
|
Güelda,
Eleuteri
(València, 1679 – Tonquín, Xina, 1733)
Frare dominicà |
V |
B |
|
13
|
Güelda,
Tomàs
(País Valencià, s. XVII)
Arquitecte |
V |
B |
|
14
|
Güelda,
Tomàs
(País Valencià, s. XVII)
Pintor |
V |
B |
|
15
|
Güell
Veïnat del mun. d'Aiguaviva de Gironès (Gironès) |
C |
G |
|
16
|
Güell
(Torredembarra, Tarragonès, s. XVI - )
Família industrial |
C |
B |
|
17
|
Güell,
Bernat
(Girona, 1378 ? - d 1430)
Jurista |
C |
B |
|
18
|
Güell,
colònia
Colònia tèxtil, al mun. de Santa Coloma de Cervelló (Baix
Llobregat) |
C |
G |
|
19
|
Güell,
el
Antic veïnat del mun. de Sant Ferriol (Garrotxa) |
C |
G |
|
20
|
Güell,
Gabriel
( ? , s. XVI)
Industrial |
C |
B |
|
21
|
Güell,
Josep
( ? , ? )
Abat de Poblet |
C |
B |
|
22
|
Güell,
Palau
(Barcelona, 1886 – 1891)
Residència urbana |
C |
A |
|
23
|
Güell,
parc
Jardí situat a Gràcia, Barcelona (Barcelonès), realitzat entre
el 1900 i el 1914 |
C |
G |
|
24
|
Güell,
Xavier
(Tarragona, 1897 - )
Pintor |
C |
B |
|
25
|
Güell
i Bacigalupi, Eusebi
(Barcelona, 1846 – 1918)
Industrial i meçenes |
C |
B |
|
26
|
Güell
i Cortina, Lluís Maria
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1909 - Barcelona, 2001)
Pintor |
C |
B |
|
27
|
Güell
i de Churruca, Joan Claudi
(Barcelona, 1905 - Tours, Turena, França, 1958)
Financer i polític |
C |
B |
|
28
|
Güell
i de Sentmenat, Carles
(Barcelona, 1930 - )
Polític i empresari. Conseller-delegat de la Companyia
Asland, presidí el Cercle d'Economia i promogué el Comitè Espanyol de la Lliga Europea de Cooperació Econòmica. Fundador del partit
Centre Català (1976), el 1977 fou elegit diputat per
Barcelona dins la coalició Unió del Centre i la Democràcia
Cristiana; després impulsà la creació de la Unió de Centre de
Catalunya, de la qual fou president (1978-80). Candidat a l'alcaldia de
Barcelona i regidor (1979), s'integrà en els rengles de
Centristes de Catalunya-UCD. |
C |
B |
|
29
|
Güell
i Ferrer, Joan
(Torredembarra, Tarragonès, 1800 – Barcelona, 1872)
Fabricant |
C |
B |
|
30
|
Güell
i Güell, Hortensi
(Reus, Baix Camp, 1878 - Salou, Tarragonès, 1899)
Pintor i escriptor |
C |
B |
|
31
|
Güell
i Guillaumet, Josep
(Tàrrega, Urgell, 1872 – 1930)
Músic |
C |
B |
|
32
|
Güell
i Jover, Eusebi
(Barcelona, 1904 - 1990)
Tercer vescomte de Güell |
C |
B |
|
33
|
Güell
i López, Claudi
(Comillas, Castella, 1879 – Barcelona, 1918)
Vescomte de Güell |
C |
B |
|
34
|
Güell
i López, Eusebi
(Barcelona, 1877 – 1955)
Escriptor i artista |
C |
B |
|
35
|
Güell
i López, Francesca
(Versalles, França, 1885 - )
Pintora |
U |
B |
|
36
|
Güell
i López, Isabel
(Barcelona, 1872 – 1956)
Compositora. Marquesa de Castelldosrius. Filla
d'Eusebi Güell i Bacigalupi. Estudià piano i orgue, a Barcelona i a París. Musicà poemes de
Jacint Verdaguer i escriví un Te Deum (1898) i un
Stabat Mater (1917). (GEC) |
C |
B |
|
37
|
Güell
i López, Joan Antoni de
(Comillas, Castella, 1874 - Cala d'Or, Mallorca, 1958)
Polític |
B |
B |
|
38
|
Güell
i López, Maria Cristina
(Barcelona, 1876 – 1957)
Muller de Josep Bertran i Musitu |
C |
B |
|
39
|
Güell
i López, Maria Lluïsa
(Santander, Cantàbria, 1873 - Pau, Bearn, França, 1933)
Pintora i pianista |
E |
B |
|
40
|
Güell
i López, Santiago
(Sant Sebastià, País Basc, 1883 - Sitges, Garraf, 1954)
Baró de Güell |
C |
B |
|
41
|
Güell
i Mercader, Josep
(Reus, Baix Camp, 1840 – 1905)
Periodista i polític |
C |
B |
|
42
|
Güell
i Renté, Josep
(l'Havana, Cuba, 1818 – Madrid, 1884)
Polític i escriptor |
E |
B |
|
43
|
Güell
i Roig, Pau
(Torredembarra, Tarragonès, 1769 – 1837)
Industrial |
C |
B |
|
44
|
Güell
i Saumell, Josefina
(Barcelona, 1925 - )
Actriu |
C |
B |
|
45
|
Guèmol
Poble del mun. de Banyoles (Pla de l’Estany) |
C |
G |
|
46
|
Guerau
(Catalunya, s. XII - Poblet,
Conca de Barberà, 1154)
III Abat perpetu del monestir de Poblet
(1153-54). Fou elegit a la mort del seu antecessor Vidal. El seu abadiat, com els dels precedents, només durà un any. El 7/set/1153 organitzà el trasllat de la comunitat a les primeres edificacions definitives, després d'un període inicial d'obres bastant prolongat. Fou succeït per
Grimoald. |
C |
B |
|
47
|
Guerau
(Catalunya, s. XII)
III Abat de Santa Maria de Valldaura, nucli inicial del de
Santes Creus. El seu abadiat durà de 1156 a 1158. La comunitat, establerta a la primitiva fundació de
Valldaura el 1150, hi continuà encara, cercant un emplaçament definitiu i abandonada ja la idea d'instal·lar-se a
Ancosa, on només fou situada una granja menada pels monjos. Guerau fou tanmateix el qui trobà l'indret on s'establiria la comunitat en un futur pròxim; el pla anomenat de
Santes Creus i també de la Contrarietat, a causa dels litigis que existien sobre ell. Aquesta causa facilità que els monjos gestionessin a benefici propi l'atorgament de drets per part dels diversos litigants, en escriptura signada el 26/gen/1158. Al pla de
Santes Creus hi havia una capella dedicada a Sant Pere, amb ermitants que s'integraren a la comunitat de
Valldaura ja abans de començar les obres d'instal·lació a
Santes Creus. |
C |
B |
|
48
|
Guerau
(Catalunya, s. XIII – Girona, 1276)
Arquitecte i dominicà. Sembla haver construït la major part del notable claustre del convent gironí de Predicadors. L'obra, d'un gòtic primerenc, és conserva bastant bé malgrat la utilització militar de l'edifici fins a dates recents. |
C |
B |
|
49
|
Guerau,
Antoni
(País Valencià ?, s. XV)
Pintor reial |
V |
B |
|
50
|
Guerau,
Antoni
(Illes Balears, s. XVII - Palma de Mallorca, 1657)
Geògraf i eclesiàstic |
B |
B |
|
51
|
Guerau,
Antoni Bonaventura
(Alcoi, Alcoià, s. XVII – València, 1666)
Eclesiàstic |
V |
B |
|
52
|
Guerau,
Francesc
(Girona, 1640 – Barcelona, 1701)
Escriptor i jesuïta (1655) |
C |
B |
|
53
|
Guerau,
Francí
(Barcelona ?, s. XV)
Poeta |
C |
B |
|
54
|
Guerau,
Joan
(Catalunya ? , s. XV)
Escriptor. La seva personalitat és desconeguda. N'ha restat un poema religiós titulat
Obra de Nostra Dona, recollit al Cançoner de Saragossa. Sembla influït per
Ausiàs Marc. |
C |
B |
|
55
|
Guerau,
Ramon
(Barcelona, 1410 - Barcelona ?, 1457)
Mercader |
C |
B |
|
56
|
Guerau
de Liost
Pseudònim del periodista Jaume Bofill
i Mates |
C |
B |
|
57
|
Guerau
de Montmajor, Gaspar
(Ontinyent, Vall d'Albaida, 1557 - Alcalá de Henares, Madrid,
1600)
Poeta |
V |
B |
|
58
|
Guerau
I d'Urgell
(Catalunya, s. XII – s. XIII)
Primer comte d'Urgell |
C |
B |
|
59
|
Guerau
i Ramiro, Jeroni
(Palma de Mallorca, 1531 – 1607)
Eclesiàstic |
B |
B |
|
60
|
Guergué,
Juan Antonio
(Legarria, País Basc, 1791 – Estella, Navarra, 1839)
Militar |
E |
B |
|
61
|
Guerín,
Josep Lluís (Josep Lluís Carroggio i Guerín)
(Barcelona, 1960 - )
Realitzador cinematogràfic |
C |
B |
|
62
|
Guerosso,
riu de
Curs d'aigua del mun. de Lladorre (Pallars Sobirà) |
C |
G |
|
63
|
Guerra,
alt de
Muntanya (913 m alt), al mun. de Castalla (Alcoià) |
V |
G |
|
64
|
Guerra,
Antoni
(Perpinyà, 1634 – 1705)
Pintor |
N |
B |
|
65
|
Guerra
Civil Catalana
(Catalunya, 1462 – 1472)
Conflicte bèl·lic |
C |
H |
|
66
|
Guerra
del Río, Rafael
(Las Palmas de Gran Canaria, 1885 - ? )
Republicà |
E |
B |
|
67
|
Guerra
Gran
(Catalunya Nord, 1793 – 1795)
Conflicte bèl·lic |
N |
H |
|
68
|
Guerra
i Estapé, Jaume
(Barcelona, 1865 – s. XX)
Metge |
C |
B |
|
69
|
Guerra
i González, Antoni
(Perpinyà, 1666 – 1711)
Pintor |
N |
B |
|
70
|
Guerra
i González, Francesc
(Perpinyà, 1681 – 1729)
Pintor |
N |
B |
|
71
|
Guerra
i Guifré, Amador
(Garriguella, Alt Empordà, 1835 - Puigcerdà, Baixa Cerdanya,
1885)
Advocat |
C |
B |
|
72
|
Guerra
i Guifré, Lliurat
( ? , 1831 – 1870)
Mestre |
C |
B |
|
73
|
Guerra
Social, La
(València, 1918 – 1920)
Setmanari anarquista |
V |
R |
|
74
|
Guerrero
Caseria del mun. d'Ademús (Racó) |
V |
G |
|
75
|
Guerrero,
José
(Granada, Andalusia, 1914 – Barcelona, 1991)
Pintor |
C |
B |
|
76
|
Guerrero
Ayuso, Víctor
(Badajoz, Extremadura, 1948 - )
Arqueòleg i prehistoriador |
E |
B |
|
77
|
Guerrero
i Ludeña, Josep Antoni
(València, 1808 – 1891)
Polític |
V |
B |
|
78
|
Guerrero
i Moreno, Ricard
(Madrid, 1943 - )
Microbiòleg |
E |
B |
|
79
|
Guerri
i Esteve, Josep Maria
(Tarragona, 1873 – Barcelona, 1927)
Metge |
C |
B |
|
80
|
Guerxet,
mola del
Cim (1.111 m alt) de la comarca de la Conca de Barberà |
C |
G |
|
81
|
Guerxo
de la Ratera
( ? , s. XIX)
Guerriller carlí |
C |
B |
|
82
|
Guia
Reial, baronia de
Títol de Catalunya, concedit el 1750 a Lluís de Carbonell i de
Ferràs |
C |
H |
|
83
|
Guialbes
Veure> Sant
Esteve de Guialbes (Vilademuls, Gironès) |
C |
G |
|
84
|
Guialmons
Poble del mun. de les Piles de Gaià (Conca de Barberà) |
C |
G |
|
85
|
Guiamets,
els
Municipi del Priorat: 11,73 km2, 226 m alt,
315 h (2004). Situat entre la serra de Montalt i el
Siurana, afluent de l'Ebre, al sud de la comarca, al límit amb la
Ribera d'Ebre. El territori és accidentat per les muntanyes de
Tivissa i la mola de
Llaberia, amb algunes hectàrees de pins i pastures. La base de l'economia local és l'agricultura de secà, dedicada especialment a la vinya, però també a l'olivera, l'ametller i els cereals. Avicultura. El poble és en un tossal, dominat per l'església parroquial de Sant Lluís, bastida a la fi del segle XVIII sobre l'església primitiva. Dins el terme es troba la major part del
pantà dels Guiamets, amb una capacitat de 10 hm3. A la Tosseta dels Guiamets s'ha trobat un important jaciment del Paleolític superior. Àrea comercial de
Móra d'Ebre.
|
C |
M |
|
86
|
Guibeaud,
Joan
(Chastèl de Vilavièlha, Delfinat, França, 1841 – Perpinyà,
1905)
Historiador |
N |
B |
|
87
|
Guibernau,
Juli F.
( ? , 1865 – Barcelona, s. XX)
Escriptor |
C |
B |
|
88
|
Guifre
( ? , s. XII)
Prelat |
C |
B |
|
89
|
Guifré
I de Barcelona (dit el Pelós)
( ? , v 840 - Catalunya ?, 897)
Comte de Cerdanya i Urgell (870-897), i de
Barcelona i Girona-Besalú (878-897).
Fill primogènit del comte Sunifred I (m. 848) i de la seva esposa
Ermessenda. Miró I el Vell (m. 894 o 895), germà de Guifré, col·laborà amb ell en la tasca de govern i s'encarregà especialment de la regència del
Conflent, 'pagus' annex a la Cerdanya. Per la fidelitat de la casa de
Cerdanya a la monarquia carolíngia, durant la revolta (877-878) del poderós marquès
Bernat de Gòtia, Guifré va rebre els comtats de
Barcelona i Girona-Besalú, i
Miró, el Rosselló. Posteriorment, Guifré va deixar a un altre germà,
Radulf (m. 913), el govern del pagus de Besalú, annex al
comtat de Girona. Els honors de Guifré dibuixaven un gran cercle entorn d'una regió central, les comarques
d'Osona i Bages, que eren terra de ningú d'ençà de la revolta (826-827)
d'Aissó. Per la situació estratègica d'aquestes terres, calia ocupar-les, repoblar-les i establir-hi una nova frontera, la del
| |