1

2

1

Gubern i Campreciós, Alfons  (Sabadell, Vallès Occidental, 1916 - Castellar del Vallès, Vallès Occidental, 1980)  Pintor

C

B

2

Gubern i Domènech, Ramon  (Badalona, Barcelonès, 1926 - )  Professor i historiador. Deixeble de Vicens i Vives, col·laborà amb ell a "Índice Histórico Español" (1954-56). Ha estat lector de català i de castellà a Liverpool, professor de geografia i història a la Universitat Laboral de Tarragona (1956-62) i, des del 1962, catedràtic d'institut. Ha publicat Notes sobre la redacció de la crònica de Pere el Cerimoniós (1949-50) i Els primers jocs florals a Catalunya: Lleida, 31 de maig de 1338 (1957). (SC)

C

B

3

Gubern i Fàbregas, Santiago  (Barcelona, 1875 – 1960)  Advocat, magistrat i polític

C

B

4

Gubern i Garriga-Nogués, Romà  (Barcelona, 1934 - )  Escriptor

C

B

5

Gubert i Rafanell, Cecília  (Barcelona, 1906 - )  Cantant

C

B

6

Gubianas i Santandreu, Alfons Maria  (Manresa, Bages, 1880 – Montserrat, Bages, 1941)  Monjo

C

B

7

Gudiol i Corominas, Montserrat  (Barcelona, 1933 - )  Pintora

C

B

8

Gudiol i Cunill, Josep  (Vic, Osona, 1872 – 1931)  Eclesiàstic, arqueòleg i historiador de l'art. Format al seminari de Vic i relacionat amb el Cercle Literari de la ciutat, promogué, amb el bisbe Morgades, la creació del Museu Episcopal, que, com a conservador (1898), potencià considerablement. Descriví, en les Memòries, els objectes adquirits i aconseguí un gran mestratge en els camps de l'arqueologia, l'art i la història, camps en que deixà una copiosa producció d'alt valor: Nocions d'Arqueologia sagrada catalana (1902), L'Arqueologia litúrgica de la província eclesiàstica tarraconense (inèdit), Els trescentistes, Els primitius (1927; sobre la pintura romànica), el Catàleg dels manuscrits del Museu Episcopal de Vic (1934), etc. Membre corresponent de l'Academia de la Historia y de Bellas Artes de Madrid i de l'Institut d'Estudis Catalans, i doctor honoris causa per la Universitat de Bonn. Presidí els Jocs Florals de Barcelona el 1929.

C

B

9

Gudiol i Ricard, Josep  (Vic, Osona, 1904 – Barcelona, 1985)  Historiador de l'art

C

B

10

Gudiol i Ricart, Ramon  (Vic, Osona, 1915 - )  Restaurador de pintures

C

B

11

Güel  Antic municipi de la Ribagorça: 737 m alt, 27,72 km2, el 1972 fou incorporat al municipi aragonès de Graus

F

M

12

Güelda, Eleuteri  (València, 1679 – Tonquín, Xina, 1733)  Frare dominicà

V

B

13

Güelda, Tomàs  (País Valencià, s. XVII)  Arquitecte

V

B

14

Güelda, Tomàs  (País Valencià, s. XVII)  Pintor

V

B

15

Güell  Veïnat del mun. d'Aiguaviva de Gironès (Gironès)

C

G

16

Güell  (Torredembarra, Tarragonès, s. XVI - )  Família industrial

C

B

17

Güell, Bernat  (Girona, 1378 ? - d 1430)  Jurista

C

B

18

Güell, colònia  Colònia tèxtil, al mun. de Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat)

C

G

19

Güell, el  Antic veïnat del mun. de Sant Ferriol (Garrotxa)

C

G

20

Güell, Gabriel  ( ? , s. XVI)  Industrial

C

B

21

Güell, Josep  ( ? , ? )  Abat de Poblet

C

B

22

Güell, Palau  (Barcelona, 1886 – 1891)  Residència urbana

C

A

23

Güell, parc  Jardí situat a Gràcia, Barcelona (Barcelonès), realitzat entre el 1900 i el 1914

C

G

24

Güell, Xavier  (Tarragona, 1897 - )  Pintor

C

B

25

Güell i Bacigalupi, Eusebi  (Barcelona, 1846 – 1918)  Industrial i meçenes

C

B

26

Güell i Cortina, Lluís Maria  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1909 - Barcelona, 2001)  Pintor

C

B

27

Güell i de Churruca, Joan Claudi  (Barcelona, 1905 - Tours, Turena, França, 1958)  Financer i polític

C

B

28

Güell i de Sentmenat, Carles  (Barcelona, 1930 - )  Polític i empresari. Conseller-delegat de la Companyia Asland, presidí el Cercle d'Economia i promogué el Comitè Espanyol de la Lliga Europea de Cooperació Econòmica. Fundador del partit Centre Català (1976), el 1977 fou elegit diputat per Barcelona dins la coalició Unió del Centre i la Democràcia Cristiana; després impulsà la creació de la Unió de Centre de Catalunya, de la qual fou president (1978-80). Candidat a l'alcaldia de Barcelona i regidor (1979), s'integrà en els rengles de Centristes de Catalunya-UCD.

C

B

29

Güell i Ferrer, Joan  (Torredembarra, Tarragonès, 1800 – Barcelona, 1872)  Fabricant

C

B

30

Güell i Güell, Hortensi  (Reus, Baix Camp, 1878 - Salou, Tarragonès, 1899)  Pintor i escriptor

C

B

31

Güell i Guillaumet, Josep  (Tàrrega, Urgell, 1872 – 1930)  Músic

C

B

32

Güell i Jover, Eusebi  (Barcelona, 1904 - 1990)  Tercer vescomte de Güell

C

B

33

Güell i López, Claudi  (Comillas, Castella, 1879 – Barcelona, 1918)  Vescomte de Güell

C

B

34

Güell i López, Eusebi  (Barcelona, 1877 – 1955)  Escriptor i artista

C

B

35

Güell i López, Francesca  (Versalles, França, 1885 - )  Pintora

U

B

36

Güell i López, Isabel  (Barcelona, 1872 – 1956)  Compositora. Marquesa de Castelldosrius. Filla d'Eusebi Güell i Bacigalupi. Estudià piano i orgue, a Barcelona i a París. Musicà poemes de Jacint Verdaguer i escriví un Te Deum (1898) i un Stabat Mater (1917). (GEC)

C

B

37

Güell i López, Joan Antoni de  (Comillas, Castella, 1874 - Cala d'Or, Mallorca, 1958)  Polític

B

B

38

Güell i López, Maria Cristina  (Barcelona, 1876 – 1957)  Muller de Josep Bertran i Musitu

C

B

39

Güell i López, Maria Lluïsa  (Santander, Cantàbria, 1873 - Pau, Bearn, França, 1933)  Pintora i pianista

E

B

40

Güell i López, Santiago  (Sant Sebastià, País Basc, 1883 - Sitges, Garraf, 1954)  Baró de Güell

C

B

41

Güell i Mercader, Josep  (Reus, Baix Camp, 1840 – 1905)  Periodista i polític

C

B

42

Güell i Renté, Josep  (l'Havana, Cuba, 1818 – Madrid, 1884)  Polític i escriptor

E

B

43

Güell i Roig, Pau  (Torredembarra, Tarragonès, 1769 – 1837)  Industrial

C

B

44

Güell i Saumell, Josefina  (Barcelona, 1925 - )  Actriu

C

B

45

Guèmol  Poble del mun. de Banyoles (Pla de l’Estany)

C

G

46

Guerau  (Catalunya, s. XII - Poblet, Conca de Barberà, 1154)  III Abat perpetu del monestir de Poblet (1153-54). Fou elegit a la mort del seu antecessor Vidal. El seu abadiat, com els dels precedents, només durà un any. El 7/set/1153 organitzà el trasllat de la comunitat a les primeres edificacions definitives, després d'un període inicial d'obres bastant prolongat. Fou succeït per Grimoald.

C

B

47

Guerau  (Catalunya, s. XII)  III Abat de Santa Maria de Valldaura, nucli inicial del de Santes Creus. El seu abadiat durà de 1156 a 1158. La comunitat, establerta a la primitiva fundació de Valldaura el 1150, hi continuà encara, cercant un emplaçament definitiu i abandonada ja la idea d'instal·lar-se a Ancosa, on només fou situada una granja menada pels monjos. Guerau fou tanmateix el qui trobà l'indret on s'establiria la comunitat en un futur pròxim; el pla anomenat de Santes Creus i també de la Contrarietat, a causa dels litigis que existien sobre ell. Aquesta causa facilità que els monjos gestionessin a benefici propi l'atorgament de drets per part dels diversos litigants, en escriptura signada el 26/gen/1158. Al pla de Santes Creus hi havia una capella dedicada a Sant Pere, amb ermitants que s'integraren a la comunitat de Valldaura ja abans de començar les obres d'instal·lació a Santes Creus.

C

B

48

Guerau  (Catalunya, s. XIII – Girona, 1276)  Arquitecte i dominicà. Sembla haver construït la major part del notable claustre del convent gironí de Predicadors. L'obra, d'un gòtic primerenc, és conserva bastant bé malgrat la utilització militar de l'edifici fins a dates recents.

C

B

49

Guerau, Antoni  (País Valencià ?, s. XV)  Pintor reial

V

B

50

Guerau, Antoni  (Illes Balears, s. XVII - Palma de Mallorca, 1657)  Geògraf i eclesiàstic

B

B

51

Guerau, Antoni Bonaventura  (Alcoi, Alcoià, s. XVII – València, 1666)  Eclesiàstic

V

B

52

Guerau, Francesc  (Girona, 1640 – Barcelona, 1701)  Escriptor i jesuïta (1655)

C

B

53

Guerau, Francí  (Barcelona ?, s. XV)  Poeta

C

B

54

Guerau, Joan  (Catalunya ? , s. XV)  Escriptor. La seva personalitat és desconeguda. N'ha restat un poema religiós titulat Obra de Nostra Dona, recollit al Cançoner de Saragossa. Sembla influït per Ausiàs Marc.

C

B

55

Guerau, Ramon  (Barcelona, 1410 - Barcelona ?, 1457)  Mercader

C

B

56

Guerau de Liost  Pseudònim del periodista Jaume Bofill i Mates

C

B

57

Guerau de Montmajor, Gaspar  (Ontinyent, Vall d'Albaida, 1557 - Alcalá de Henares, Madrid, 1600)  Poeta

V

B

58

Guerau I d'Urgell  (Catalunya, s. XII – s. XIII)  Primer comte d'Urgell

C

B

59

Guerau i Ramiro, Jeroni  (Palma de Mallorca, 1531 – 1607)  Eclesiàstic

B

B

60

Guergué, Juan Antonio  (Legarria, País Basc, 1791 – Estella, Navarra, 1839)  Militar

E

B

61

Guerín, Josep Lluís (Josep Lluís Carroggio i Guerín)  (Barcelona, 1960 - )  Realitzador cinematogràfic

C

B

62

Guerosso, riu de  Curs d'aigua del mun. de Lladorre (Pallars Sobirà)

C

G

63

Guerra, alt de  Muntanya (913 m alt), al mun. de Castalla (Alcoià)

V

G

64

Guerra, Antoni  (Perpinyà, 1634 – 1705)  Pintor

N

B

65

Guerra Civil Catalana  (Catalunya, 1462 – 1472)  Conflicte bèl·lic

C

H

66

Guerra del Río, Rafael  (Las Palmas de Gran Canaria, 1885 - ? )  Republicà

E

B

67

Guerra Gran  (Catalunya Nord, 1793 – 1795)  Conflicte bèl·lic

N

H

68

Guerra i Estapé, Jaume  (Barcelona, 1865 – s. XX)  Metge

C

B

69

Guerra i González, Antoni  (Perpinyà, 1666 – 1711)  Pintor

N

B

70

Guerra i González, Francesc  (Perpinyà, 1681 – 1729)  Pintor

N

B

71

Guerra i Guifré, Amador  (Garriguella, Alt Empordà, 1835 - Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1885)  Advocat

C

B

72

Guerra i Guifré, Lliurat  ( ? , 1831 – 1870)  Mestre

C

B

73

Guerra Social, La  (València, 1918 – 1920)  Setmanari anarquista

V

R

74

Guerrero  Caseria del mun. d'Ademús (Racó)

V

G

75

Guerrero, José  (Granada, Andalusia, 1914 – Barcelona, 1991)  Pintor

C

B

76

Guerrero Ayuso, Víctor  (Badajoz, Extremadura, 1948 - )  Arqueòleg i prehistoriador

E

B

77

Guerrero i Ludeña, Josep Antoni  (València, 1808 – 1891)  Polític

V

B

78

Guerrero i Moreno, Ricard  (Madrid, 1943 - )  Microbiòleg

E

B

79

Guerri i Esteve, Josep Maria  (Tarragona, 1873 – Barcelona, 1927)  Metge

C

B

80

Guerxet, mola del  Cim (1.111 m alt) de la comarca de la Conca de Barberà

C

G

81

Guerxo de la Ratera  ( ? , s. XIX)  Guerriller carlí

C

B

82

Guia Reial, baronia de  Títol de Catalunya, concedit el 1750 a Lluís de Carbonell i de Ferràs

C

H

83

Guialbes  Veure> Sant Esteve de Guialbes (Vilademuls, Gironès)

C

G

84

Guialmons  Poble del mun. de les Piles de Gaià (Conca de Barberà)

C

G

85

Guiamets, els  Municipi del Priorat: 11,73 km2, 226 m alt, 315 h (2004). Situat entre la serra de Montalt i el Siurana, afluent de l'Ebre, al sud de la comarca, al límit amb la Ribera d'Ebre. El territori és accidentat per les muntanyes de Tivissa i la mola de Llaberia, amb algunes hectàrees de pins i pastures. La base de l'economia local és l'agricultura de secà, dedicada especialment a la vinya, però també a l'olivera, l'ametller i els cereals. Avicultura. El poble és en un tossal, dominat per l'església parroquial de Sant Lluís, bastida a la fi del segle XVIII sobre l'església primitiva. Dins el terme es troba la major part del pantà dels Guiamets, amb una capacitat de 10 hm3. A la Tosseta dels Guiamets s'ha trobat un important jaciment del Paleolític superior. Àrea comercial de Móra d'Ebre.

C

M

86

Guibeaud, Joan  (Chastèl de Vilavièlha, Delfinat, França, 1841 – Perpinyà, 1905)  Historiador

N

B

87

Guibernau, Juli F.  ( ? , 1865 – Barcelona, s. XX)  Escriptor

C

B

88

Guifre  ( ? , s. XII)  Prelat

C

B

89

Guifré I de Barcelona (dit el Pelós)  ( ? , v 840 - Catalunya ?, 897)  Comte de Cerdanya i Urgell (870-897), i de Barcelona i Girona-Besalú (878-897). Fill primogènit del comte Sunifred I (m. 848) i de la seva esposa Ermessenda. Miró I el Vell (m. 894 o 895), germà de Guifré, col·laborà amb ell en la tasca de govern i s'encarregà especialment de la regència del Conflent, 'pagus' annex a la Cerdanya. Per la fidelitat de la casa de Cerdanya a la monarquia carolíngia, durant la revolta (877-878) del poderós marquès Bernat de Gòtia, Guifré va rebre els comtats de Barcelona i Girona-Besalú, i Miró, el Rosselló. Posteriorment, Guifré va deixar a un altre germà, Radulf (m. 913), el govern del pagus de Besalú, annex al comtat de Girona. Els honors de Guifré dibuixaven un gran cercle entorn d'una regió central, les comarques d'Osona i Bages, que eren terra de ningú d'ençà de la revolta (826-827) d'Aissó. Per la situació estratègica d'aquestes terres, calia ocupar-les, repoblar-les i establir-hi una nova frontera, la del Llobregat, Cardener i Segre; Guifré ho féu entre el 879 i el 890, aproximadament. Guanyà la vall de Lord per al comtat d'Urgell, recuperà el pagus de Berga, dependència tradicional del comtat de Cerdanya, i establí el comtat nou i únic d'Osona en terres ausonenques i manresanes. La repoblació es realitzà a base d'aprisions, la major part directament per Guifré, pels fidels de la seva cort i també per una gran massa de camperols. Guifré i la seva muller Guinedilda fundaren també els monestirs de Santa Maria de Ripoll (880) i de Sant Joan de les Abadesses (v.885). Al marge de l'empresa repobladora, entre el 885 i el 892, Guifré hagué d'afrontar els problemes derivats de la usurpació del bisbat d'Urgell pel clergue Esclua. Aconseguí que Esclua i el seu protegit Ermemir, bisbe de Girona, fossin deposats (concili d'Urgell, 892). La repoblació de les comarques centrals, amb la reconstrucció de la fortalesa de Cardona, obligà els serraïns a fortificar Lleida (882) i a atacar les terres del comte en una sèrie d'enfrontaments (883-884 i 897), en l'últim dels quals Guifré fou ferit greument i morí pocs dies després.

C

B

90

Guifré II de Barcelona  ( ? , v 874 - Barcelona ?, 911)  Comte de Barcelona

C

B

91

Guifré de Besalú  (Catalunya, s. XI – 1054)  Eclesiàstic. Fill del comte Bernat Tallaferro, primer comte de Besalú, fou abat de Sant Joan de les Abadesses i primer bisbe del bisbat efímer de Besalú, creat pel seu pare i que desaparegué quan aquest morí.

C

B

92

Guifré II de Besalú  (Catalunya, s. X – Besalú, Garrotxa, 957)  Comte de Besalú (927-57)

C

B

93

Guifré de Cerdanya  ( ? , 1006 – 1079)  Arquebisbe de Narbona (1016-79)

C

B

94

Guifré II de Cerdanya  ( ? , v 970 - Sant Martí del Canigó, Conflent, 1050)  Comte de Cerdanya

C

B

95

Guifré I de Girona  (Catalunya, s. IX)  Vescomte i comte de Girona

C

B

96

Guifré de Rià (o d'Arrià o Guifre)  ( ? , s. XII)  Suposat pare de Guifré el Pelós

C

B

97

Guijarro, Francesc  (Vilafranquesa, Aragó, 1736 – València, 1812)  Frare dominicà

V

B

98

Guilanyà  Masia i antiga parròquia del mun. de Navès (Solsonès)

C

G

99

Guilanyà i Roure, Pere  (Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, 1897 – París, França, 1964)  Poeta

C

B

100

Guilar, el  Veïnat i santuari del mun. d'Argelaguer (Garrotxa)

C

G

101

Guilarà  (Catalunya ? , s. X - Barcelona ?, s. X)  Bisbe de Barcelona (937-959). Apareix documentat des del 937, però potser governava ja abans. L'any 945 féu la consagració del monestir de Sant Pere de les Puel·les, que encara subsisteix avui com a temple parroquial, després de moltes vicissituds. Sembla que el seu successor fou Pere.

C

B

102

Guilera i Albiñana, Josep Maria  (Barcelona, 1899 – 1970)  Escriptor

C

B

103

Guilla, Lluís  (Perpinyà, s. XVII – 1702)  Escriptor i notari

N

B

104

Guilla, riu de  Curs d'aigua de la comarca de l'Alt Empordà

C

G

105

Guillamet i Coma, Ramon  (Olot, Garrotxa, 1856 – Barcelona, 1926)  Prelat

C

B

106

Guillamí, Joan  (Barcelona, 1725 – 1767)  Constructor d'instruments de corda

C

B

107

Guillamon i Mota, Julià  (Barcelona, 17/nov/1962 - )  Crític literari i narrador

C

B

108

Guillarman i Castellà, Joan Baptista  ( ? , s. XVII)  Investigador

C

B