|
|
descripció
|
1 |
2 |
|
1
|
Junta
Assessora per als Estudis de Català (JAEC)
(Catalunya, 1961 - )
Organisme
|
C |
C |
|
2
|
Junta
Auxiliar Consultiva de Barcelona
(Barcelona, 10/ago/1835 - 2/set/1835)
Organisme |
C |
P |
|
3
|
Junta
Central Fallera
(València, 1939 - )
Organisme |
V |
C |
|
4
|
Junta
d'Aigües
(Catalunya, 1987 - )
Organisme autònom de la Generalitat |
C |
P |
|
5
|
Junta
d'Armaments i Defensa
(Barcelona, 1836 – 1837)
Organismes auxiliars |
C |
P |
|
6
|
Junta
de Berga
(Berga, Berguedà, jul/1837 – jul/1840)
Organisme |
C |
P |
|
7
|
Junta
de Ciències Naturals de Barcelona
(Barcelona, 1906 - )
Organisme |
C |
C |
|
8
|
Junta
de Comerç de Barcelona
(Barcelona, 1758 – 1847)
Institució rectora |
C |
N |
|
9
|
Junta
de Comerç Exterior
(Barcelona, 15/oct/1936 - 14/ago/1937)
Organisme |
C |
N |
|
10
|
Junta
de Comissionats de l'Ajuntament i Classes de Barcelona
(Barcelona, abr/1793 – 1797)
Organisme
creat per organitzar la Coronela de la ciutat i ajudar, amb 800 voluntaris catalans, l'exèrcit del general
Ricardos amb motiu de la guerra declarada per la Convenció francesa al govern de
Carles IV. Formaven la Junta 34 membres, en representació de l'ajuntament, la noblesa i els professionals. El
marquès de Llupià organitzà el batalló de voluntaris, que funcionà des del 26/mai/1793 fins al 30/set/1795. La Junta fou substituïda per una Junta de Comissionats de tots els corregiments del
Principat (1794), dirigida pel capità general
José Urrutia, que organitzà la defensa del Principat en l'anomenada guerra del
Rosselló. (SC) |
C |
P |
|
11
|
Junta
de Defensa
(Catalunya, 1917 - ? )
Junta d'oficials i caps |
C |
P |
|
12
|
Junta
de Fàbriques
(Catalunya, 1847 – 1861)
Organisme comercial i industrial |
C |
N |
|
13
|
Junta
de Lleida
(Lleida, 29/mai/1808 – s. XIX)
Organisme polític |
C |
P |
|
14
|
Junta
de Museus de Barcelona
(Barcelona, 1907 - )
Organisme |
C |
C |
|
15
|
Junta
de Museus de Catalunya
(Catalunya, 1990 - )
Òrgan |
C |
C |
|
16
|
Junta
de Perpinyà
(Perpinyà, 1848)
Comitè revolucionari. Creat per tal d'organitzar una insurrecció republicana al
Principat, coincidint amb la guerra dels Matiners. Comptà amb la col·laboració de les guarnicions de
Figueres, la Seu d'Urgell,
Lleida i Hostalric. A
l'Empordà s'insurgí Victorià
d'Ametller. Descoberta la conspiració, el capità general Fernández de Córdoba féu afusellar els dos comandants i el tinent que hi estaven implicats (9/oct/1848). (SC) |
N |
P |
|
17
|
Junta
de Residus
(Catalunya, 1983 - )
Organisme autònom de la Generalitat |
C |
P |
|
18
|
Junta
de Salvació i Defensa de Catalunya
(Barcelona, 18/jul/1873 - 26/jul/1873)
Organisme liberal |
C |
P |
|
19
|
Junta
de Sanejament
(Catalunya, 1981 - )
Organisme autònom de la Generalitat, de caràcter administratiu i adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Li correspon la promoció, l'execució i l'explotació de les infraestructures d'evacuació d'aigües residuals, de les estacions depuradores i dels emissaris submarins, com també dels sistemes de reutilització de les aigües
depurades. (GEC) |
C |
P |
|
20
|
Junta
de Seguretat Interior de Catalunya
(Catalunya, set/1936 - 5/jun/1937)
Organisme |
C |
P |
|
21
|
Junta
de Subsistències
(Barcelona, 9/jun/1808 - 28/ago/1808)
Organisme afrancesat |
C |
P |
|
22
|
Junta
del Clergat Regular
(Barcelona, 1812 - a 1830)
Organisme |
C |
P |
|
23
|
Junta
dels Tres Bisbes
(Tarragona, 1827 – s. XIX)
Junta creada per Ferran VII |
C |
P |
|
24
|
Junta
Distribuïdora d'Herències
(Catalunya, s. XX - )
Òrgan col·legiat |
C |
P |
|
25
|
Junta
Popular Directiva Provisional
(Barcelona, 16/nov/1842 – 1843)
Organisme. Creat per tal de dirigir la resistència contra el govern d'Espartero. Fou presidida pel periodista republicà
Joan Manuel Carsy, que cercà ajut en una Junta Auxiliar
Consultiva, formada per ciutadans destacats i fabricants. La Junta Popular, per pagar les despeses de defensa, obligà la diputació a lliurar cabals, i alguns dels seus membres en forçaren la caixa forta; desprestigiada, fou dissolta i substituïda per una junta de govern que intentà, sense èxit, una entesa amb Espartero.
(GEC) |
C |
P |
|
26
|
Junta
Provisional de Govern de Catalunya
(Barcelona, 17/jul/1854 - s. XIX)
Organisme |
C |
P |
|
27
|
Junta
Provisional Superior Governativa del Principat de Catalunya
Nom que adoptà el 9/set/1835 la Junta
Auxiliar Consultiva de Barcelona, per evitar d'ésser dissolta tal i com ho havia ordenat el govern de Madrid. |
C |
P |
|
28
|
Junta
Regional d'Adhesions al Programa del General Polavieja
(Barcelona, nov/1898 - s. XIX)
Organisme |
C |
P |
|
29
|
Junta
Superior de Govern del Principat de Catalunya
(Lleida, 18/jun/1808 – Catalunya, 1812)
Organisme autònom |
C |
P |
|
30
|
Junta
Superior Governativa de Catalunya
(Catalunya, nov 1836 - s. XIX)
Organisme de govern |
C |
P |
|
31
|
Junta
Superior Provisional de Govern del Principat de Catalunya
(Manresa, Bages, 29/ago/1827 – oct/1827)
Organisme de govern |
C |
P |
|
32
|
Junta
Suprema de Govern del Regne de València
(València, 25/mai/1808 - 3/mar/1810)
Organisme autònom. Creat per organitzar, a nivell local, la guerra
contra els francesos. La formaven representants populars i les antigues autoritats municipals. Fou presidida pel capità general Rafael Vasco y
Vargas i el vicepresident fou l'arquebisbe de València,
Joaquim Company i Soler. Executà el sanguinari Baltasar Calvo. Demanà ajut a Anglaterra, a través del comandant de l'esquadra anglesa, i envià ambaixadors a Sicília i a Sardenya. Potencià la creació de la Junta Central, constituïda a Aranjuez
(set/1808). A partir d'aquest moment és constituí com a Junta Superior d'Observació i
Defensa. El capità general, Josep Calvo i Sureda, la suprimí. |
V |
P |
|
33
|
Junta
Suprema de Vigilància
(Barcelona, 10/oct/1841 - 5/nov/1841)
Organisme |
C |
P |
|
34
|
Junta
Suprema Provisional de Govern de la Província de Barcelona
(Catalunya, 6/jun/1843 – nov/1843)
Organisme provisional de govern |
C |
P |
|
35
|
Juntes
de Barcelona
(Barcelona, s. XIX)
Organismes |
C |
P |
|
36
|
Juntes
de Catalunya
(Catalunya, s. XIX)
Organismes |
C |
P |
|
37
|
Juntes
de la Generalitat
(Catalunya, 1936 – 1939)
Organismes |
C |
P |
|
38
|
Junyell,
el
Afluent dretà del Fluvià, a la Garrotxa,
que neix als vessants orientals de la serra de Sant Julià del
Mont i, després de travessar el terme de Sant
Ferriol, desguassa aigua avall de Besalú. |
C |
G |
|
39
|
Junyent
Poble de l'antic mun. de Castellàs (Noves de Segre, Alt
Urgell) |
C |
G |
|
40
|
Junyent,
Emili
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1946 - )
Arqueòleg i prehistoriador |
C |
B |
|
41
|
Junyent
i de Vergós, Francesc de
(Barcelona, v 1662 – 1735)
Polític |
C |
B |
|
42
|
Junyent
i Figueras, Carme
(Masquefa, Anoia, 1955 - )
Lingüista |
C |
B |
|
43
|
Junyent
i Quinquer, Albert
(Barcelona, 1903 – París, França, 1976)
Pintor i escriptor |
C |
B |
|
44
|
Junyent
i Rafart, Josep
(Vic, Osona, 1930 – 1993)
Eclesiàstic |
C |
B |
|
45
|
Junyent
i Rovira, Miquel
(Piera, Anoia, 1871 – Barcelona, 1936)
Advocat i polític |
C |
B |
|
46
|
Junyent
i Sans, Oleguer
(Barcelona, 1876 – 1956)
Pintor i escenògraf |
C |
B |
|
47
|
Junyent
i Sans, Sebastià
(Barcelona, 1865 – 1908)
Pintor i crític d'art |
C |
B |
|
48
|
Junyent
i Subirà, Eduard
(Vic, Osona, 1901 – 1978)
Arqueòleg i historiador |
C |
B |
|
49
|
Junyer
i Pascual-Fibla, Joan
(Barcelona, 1904 - 1994)
Pintor |
C |
B |
|
50
|
Junyer
i Vidal, Sebastià
(Castelló d'Empúries, Alt
Empordà, 1878 – Barcelona, 1966)
Pintor i col·leccionista. Es dedicà amb preferència al paisatge, sobretot el
mallorquí, i fou un gran amic de Picasso. Formà part del grup
d'Els 4 Gats. Reuní un dels millors conjunts de teles de
Picasso. La seva obra pictòrica es caracteritza pel seu color anticonvencional i per un cert aire d'ingenuïtat. |
C |
B |
|
51
|
Júpiter,
Club Esportiu
(Barcelona, 1909 - )
Societat esportiva de caire popular |
C |
E |
|
52
|
Juras
Reales, baronia de
Títol de Catalunya, atorgat el 1760 a Marià Francesc de Moixó i
de Maranyona |
C |
H |
|
53
|
Jurat
d'Expropiació de Catalunya
(Catalunya, s. XX - )
Òrgan col·legiat permanent |
C |
P |
|
54
|
Jurat
Popular
(Catalunya, ago/1936 – 1939)
Organisme jurídic creat per la Generalitat |
C |
P |
|
55
|
Jurats
Antiga quadra del mun. de Sant Ramon de Portell (Segarra) |
C |
G |
|
56
|
Jurch
i Rivas, Josep
(Barcelona, 1800 – 1891)
Compositor |
C |
B |
|
57
|
Jurisdiccions,
llei de
(Espanya, 13/feb/1906)
Llei preparada pel govern de Moret |
E |
P |
|
58
|
Jusseu
Antic municipi de la Baixa Ribagorça: 30,80 km2, 778 m alt,
annexat el 1969 al de Torres del Bisbe |
F |
G |
|
59
|
Jussiana
d'Empúries
( ? , ? )
Filla de Ponç Hug d'Empúries |
C |
B |
|
60
|
Jussiana
d'Entença
( ? , s. XII - d 1192)
Comtessa d'Empúries |
C |
B |
|
61
|
Just
( ? , s. VI)
Bisbe d'Urgell (d 517-v546) |
C |
B |
|
62
|
Just,
el
Sobrenom
del rei Jaume
II de Catalunya-Aragó |
C |
B |
|
63
|
Just,
Jacob
(País Valencià, s. XIV)
Heretge |
V |
B |
|
64
|
Just,
Jaume
( ? , s. XV - a 1459)
Frare dominicà |
C |
B |
|
65
|
Just,
Manuel
( ? , s. XVIII – València, 1787)
Compositor |
V |
B |
|
66
|
Just,
Ramon Berenguer
( ? , s. XIV)
Marí |
C |
B |
|
67
|
Just
i Gimeno, Alfred
(Alzira, Ribera Alta, 1900 - Nogales, Arizona, EUA, 1966)
Escultor |
V |
B |
|
68
|
Just
i Gimeno, Juli
(València, 1894 – París, França, 1976)
Polític i escriptor |
V |
B |
|
69
|
Just
i Riba, Cassià "Cassià Maria Just"
(Barcelona, 1926 - Montserrat, Bages, 12/mar/2008)
Monjo benedictí i abat de Montserrat |
C |
B |
|
70
|
Just
i Valentí, Francesc
(Alacant, 1842 – 1921)
Escriptor |
V |
B |
|
71
|
Juste
i Cerveró, Xavier
(València, 1856 – 1899)
Pintor |
V |
B |
|
72
|
Justícia,
Conselleria de
(Catalunya, 28/abr/1931 – 1939)
Departament de la Generalitat |
C |
P |
|
73
|
Justícia
Humana, La
(Barcelona, 20/feb/1886 - 25/nov/1886)
Publicació quinzenal anarquista |
C |
R |
|
74
|
Justícia
Social
(Barcelona, 3/nov/1923 - 26/jun/1936)
Setmanari socialista en català |
C |
R |
|
75
|
Justinià
( ? , v 492 – 547)
Bisbe de València (v527-547) |
V |
B |
|
76
|
Justinià,
Joan
(València, s. XVI)
Cortesà i traductor |
V |
B |
|
77
|
Justinià,
Lluís
( ? , s. XVII)
Frare dominicà |
C |
B |
|
78
|
Justinià
i Antist, Vicent
(València, 1544 – 1612)
Frare dominicà |
V |
B |
|
79
|
Jutge,
mas del
Veure> Mas
del Jutge, el (Torrent de l'Horta, Horta) |
V |
G |
|
80
|
Jutglar,
Jeroni
(Solsona, Solsonès, s. XVI)
Teòleg |
C |
B |
|
81
|
Jutglar
i Bernaus, Antoni
(Barcelona, 1933 - )
Historiador i assagista |
C |
B |
|
85 |
Juventud
Obrera
(Catalunya, 12/jul/1937 - 28/des/1937)
|
C |
R |
|
82
|
Juverri
Poble (1.281 m alt) de la parròquia de Sant Julià de Lòria
(Andorra) |
A |
G |
|
83
|
Juvinyà
Antiga casa forta, romànica, del mun. de Sant Joan les Fonts
(Garrotxa) |
C |
G |
|
84
|
Juyol,
Alfons
( ? , s. XIX – s. XX)
Escultor |
C |
B |