descripció

Lançac  Municipi de la Fenolleda: 5,19 km2, 280 m alt, 76 hab (1999)

N

M

Land Use and Cover Change (LUCC)  (Barcelona, s. XX - )  Organisme de les Nacions Unides

C

V

Landerer i Climent, Josep Joaquim  (València, 1841 – Tortosa, Baix Ebre, 1922)  Astrònom

V

B

Laner, pui  Cim (2.220 m alt), als mun. de les Bordes i Vilamòs (Vall d'Aran)

C

G

Lanfranco i Casanovas, Enric  (Barcelona, 1856 – s. XX)  Periodista i advocat

C

B

Langobard  ( ? , s. IX)  Jutge

C

B

Lanonima Imperial  (Barcelona, 1986 - )  Companyia de dansa

C

A

Lanós, estany de  Llac del mun. d'Angostrina (Alta Cerdanya)

N

G

Lansola, Pasqual Vicent  (València, 1733 – 1791)  Professor i eclesiàstic

V

B

Lanuza  (Lanuza, Aragó, s. XV - Sallent de Gállego, Aragó, 1643)  Llinatge nobiliari

E

B

Lanuza, Bonaventura de  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Eclesiàstic

C

B

Lanuza, Josep de  ( ? , s. XVII)  Noble

C

B

Lanuza i Gelabert, Antoni de  (Aragó ?, s. XVII – Barcelona, 11/set/1714)  Noble. Fill de Joan, el comte de Plasència. Participà a la Junta de Braços de 1713, on les reunions del seu estament, l'aristocràtic o militar, eren presidides pel seu pare. Després de triomfar en primera volta una votació favorable a la submissió a Felip V, Lanuza fou un dels qui signaren la protesta per escrit d'aquesta decisió, que més tard es convertiria en un determini en pro de la resistència. Fou capità de la Coronela durant el setge de Barcelona en 1713-14. A la fi del setge, la seva companyia era de les més nombroses ja que, a causa de l'ascendència aragonesa de Lanuza, demanar-hi de servir-hi tots els aragonesos residents a Barcelona que foren afectats per l'última mobilització forçosa. L'Onze de Setembre formava part de la guarnició del baluard de Santa Clara, on l'enemic fou rebutjat repetidament i hagué d'encerclar la posició per obligar els supervivents a desemparar-lo. Lanuza morí al baluard en el curs d'aquests combats.

C

B

Lanuza i Oms, Joan de  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Noble

C

B

Lapayese, Josep  (Lió, França, s. XVIII - València ?, s. XVIII)  Fabricant

V

B

Lapesa i Melgar, Rafael  (València, 1908 – Madrid, 2001)  Filòleg i lingüista en castellà

V

B

Lapeyra i Rubert, Josep  (Barcelona, 1861 – 1924)  Compositor

C

B

Lapiedra i Cherp, Benjamí  (Llíria, Camp de Túria, 1887 – 1944)  Músic

V

B

Laplassa i Casas, Benet  (Sallent, Bages, s. XVIII - ? , s. XVIII)  Religiós mínim

C

B

Laporta, Manuel  (Morella, Ports, s. XIX)  Músic

V

B

Laporta i Astort, Antoni  (Barcelona, 1885 – 1957)  Pianista i compositor

C

B

Laporta i Astort, Ramon  (Barcelona, 1888 – 1936)  Pintor

C

B

Laporta i Boit, Lluís  (País Valencià, s. XX – 1956)  Escriptor

V

B

Laporta i Mercader, Francesc  (Barcelona, 1857 - Rubí, Vallès Occidental, 1900)  Músic

C

B

Laporta i Mercader, Jacint  (Sants, Barcelona, 1854 - Torrelles de Llobregat, Baix Llobregat, 1938)  Metge i escriptor

C

B

Laporta i Tort, Francesc  ( ? , s. XIX)  Paperaire

C

B

Laporta i Valor, Francesc  (Alcoi, Alcoià, 1850 – 1914)  Pintor

V

B

Laporte i Salas, Josep  (Reus, Baix Camp, 1922 - )  Metge

C

B

Lara, Isabel de  (Castella, s. XIV - ? , s. XIV)  Dama

E

B

Lara i Bosch, Fernando  (Barcelona, 1957 – 1995)  Editor

C

B

Lara i Bosch, José Manuel  (Barcelona, 1946 - )  Editor

C

B

Lara Hernández, José Manuel  (El Pedroso, Sevilla, 1914 – Barcelona, 2000)  Editor

C

B

Larderia, principat de  Títol concedit a Sicília (Itàlia) l'any 1690

U

H

Larén  Poble del mun. de Senterada (Pallars Jussà)

C

G

Larraga, Apol·linar  (País Valencià, s. XVII – 1728)  Pintor

V

B

Larraga, Josepa Maria  ( ? , ? )  Miniaturista

C

B

Larrard i Claveria, Joan Alexandre de  (Oloron, Bearn, 1735 – Barcelona, 1814)  Comerciant

C

B

Larrard i de Llauder, Pere Alexandre de  (Barcelona, s. XVIII – 1823)  Comerciant

C

B

Larraut, Nicolau  ( ? , s. XVI)  Escultor

C

B

Larrea i Espeso, Joan  (Balaguer, Noguera, 1782 - Buenos Aires, Argentina, 1847)  Polític

C

B

Larrocha i de la Calle, Alícia de  (Barcelona, 1923 - )  Pianista

C

B

Lasa i Casamitjana, Joan Francesc de  (Barcelona, 1918 - 2004)  Crític i realitzador cinematogràfic

C

B

Lasala i Losela, Rafael  (Vinaròs, Baix Maestrat, 1716 – Solsona, Solsonès, 1792)  Augustinià

V

B

Lasarte i de Janer, Erasme  (Barcelona, 1875 – 1938)  Pintor

C

B

Lasarte i de Janer, Josep Maria  (Barcelona, 1857 – 1921)  Escriptor, periodista i autor teatral

C

B

Lasarte i Karr, Joan de  (Barcelona, 1892 - )  Enginyer

C

B

Lasarte i Rodríguez-Cardoso, Manuel de  (Barcelona, 1830 – 1901)  Periodista i escriptor. Fundador del Centre Català, col·laborà en molts periòdics, especialment satírics. Entre altres, dirigí "El Telégrafo" i fundà "El Diluvio". Publicà novel·les de fons històric o de caire romàntic: Las iras de su padre (1894), Maridada (1888), obres de teatre en col·laboració amb Frederic Soler "Pitarra" (La creu de la masia, 1873, etc) i els poemes Divagacions (1881).

C

B

Làscara de Ventimiglia  (Itàlia, v 1265 – Barcelona, v 1314)  Comtessa de Pallars Sobirà

C

B

Làscaris, Irene  (Grècia, s. XIII - ? , s. XIII)  Comtessa de Pallars

C

B

Laspan  Despoblat i antiga vila del mun. d'Arties (Vall d'Aran)

C

G

Lasquarri  Municipi de la Ribagorça: 31,94 km2, 648 m alt, 176 hab (1999)

F

M

Lassala i Sangerman, Manuel  (València, 1738 – 1806)  Jesuïta i dramaturg

V

B

Lassala i Santiago Palomares, Vicent  (València, 1817 – 1876)  Terratinent i dirigent agrari

V

B

Lassala i Solera, Manuel  (Barcelona, 1801 – València, 1894)  Militar

C

B

Lata  Pseudònim del pintor Francesc Labarta i Planas

C

B

Latorre i Gaia, Roser  (Barcelona, 1932 - )  Professora de català

C

B

Latorre i Soler, Domènec  (les Corts de Sarrià, Barcelona, 1893 – Barcelona, 1939)  Polític

C

B

Laujó  Coma del mun. de Canejan (Vall d'Aran)

C

G

Laurens i Jarlier, Francesc  (Agde, Llenguadoc, 1857 – València, 1913)  Banquer

V

G

Lauri-Volpi, Giacomo  (Lanuvio, Roma, Itàlia, 1892 – València, 1979)  Tenor italià

V

B

Lavaix  Antic monestir del mun. del Pont de Suert (Alta Ribagorça)

C

G

Lavansa  Veure> Vansa, la (Vilanova de Meià, Noguera)

C

G

Lavansa i Fórnols  Municipi de l'Alt Urgell: 106,4 km2, 172 h (1999)

C

Lavascort  Caseria del mun. de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya)

C

G

Lavern  Poble (217 m alt) del mun. de Subirats (Alt Penedès)

C

G

Lavern, comtat de  Títol de Catalunya, atorgat el 1911

C

H

Lavernó, riera de  Afluent dretà de l'Anoia, al mun. de Subirats (Alt Penedès)

C

G

Lavilla Alsina, Landelino  (Lleida, 1934 - )  Polític i jurista

C

B

Lavit  Poble i cap del mun. de Terrassola i Lavit (Alt Penedès)

C

G

Lawrence, George  (Montmouth, Gal·les, Anglaterra, 1831 - Caldes de Montbui, Vallès Occidental, 1894)  Missioner protestant

C

B

Lax'n'Busto  (Catalunya, 1986 - )  Grup de rock

C

C

Laye  (Barcelona, 1951 - )  Revista cultural

C

R

Layret i Foix, Eduard  ( ? , s. XIX – s. XX)  Polític

C

B

Layret i Foix, Francesc  (Barcelona, 1880 – 1920)  Advocat i polític

C

B

Lazaga, Pedro  (Valls, Alt Camp, 1918 – Madrid, 1979)  Realitzador cinematogràfic

C

B

Lázaro i Higueras, Hipòlit  (Barcelona, 1887 – 1974)  Tenor. Actuà l'any 1910 al Teatre Novetats de Barcelona i amplià els seus coneixements a Milà. S'especialitzà en el repertori de revista. Les seves facultats extraordinàries li atorgaren una fama internacional. Estrenà Parisina (1913), Il Piccolo Marat (1921), de Mascagni, i La cena delle beffe (1924), de Giordano.

C

B

Lázaro i Salvador, Francesc  (Barcelona, 1932 - )  Tenor

C

B

Lázaro i Tensa, Antoni  (Sagunt, Camp de Morvedre, 1849 – València, 1915)  Polític

V

B

Lazerme, Carles de  (Perpinyà, 1873 - Elna, Rosselló, 1936)  Escriptor i poeta en francès

N

B

Lebon, Charles  (França, s. XIX)  Industrial

U

B

Lebondidièr, pic de  Cim (3.150 m alt) del massís de la Maladeta, a Benasc (Alta Ribagorça)

F

G

Lebrero i Stals, Josep  (Barcelona, 1953 - )  Crític d'art i comissari d'exposicions

C

B

Leca  Llogaret del mun. de Cortsaví (Vallespir)

N

G

Lécera, ducat de  Títol senyorial del País Valencià ?, atorgat el 1493

V

H

Lechi, Giuseppe  (Brescia, Itàlia, 1766 – 1836)  Militar

U

B

Lectura Popular  (Barcelona, mai/1913 – mai/1921)  Col·lecció literària d'autors catalans d'aparició setmanal. L'editor i director fou Francesc Matheu a través de l'editorial Ilustració Catalana. Presentava una breu selecció de cada autor amb una biografia. N'aparegueren 364 títols, aplegats després en 21 volums. Més que un esperit selectiu, tenien una ambició de totalitat, per bé que alguns noucentistes no hi foren inclosos perquè no admetien l'ortografia vuitcentista de Matheu.

C

L