1

2

1

Llaberia  Poble del mun. de Tivissa (Ribera d'Ebre)

C

G

2

Llaberia, serra de  Relleu de les comarques del Baix Camp, el Priorat i la Ribera d'Ebre

C

G

3

Llabià  Poble del mun. de Fontanilles (Baix Empordà)

C

G

4

Llabor, Abdó  (Sant Marçal, Vallespir, 1797 - Rodés, Roergue, França, 1848)  Filòsof

N

B

5

Llabrés, Antoni  (Sencelles, Mallorca, s. XVIII - Palma de Mallorca, 1826)  Escultor. Féu moltes imatges per a les esglésies mallorquines.

B

B

6

Llabrés, Josep  (Palma de Mallorca, s. XVIII – 1790)  Metge

B

B

7

Llabrés, Miquel  (Manacor, Mallorca, 1930 – Palma de Mallorca, 1983)  Pintor

B

B

8

Llabrés i Bernal, Joan  (Santander, Cantàbria, 1900 - Palma de Mallorca, 1975)  Historiador

B

B

9

Llabrés d'Armengol i Ram de Viu, Nicolau  (Palma de Mallorca, 1751 – 1823)  Escriptor

B

B

10

Llabrés i Martorell, Pere  (Inca, Mallorca, 1938 - )  Liturgista i escriptor

B

B

11

Llabrés i Quintana, Gabriel  (Binissalem, Mallorca, 1858 - Palma de Mallorca, 1928)  Historiador. Membre de l'Acadèmia de la Història, publicà un gran nombre de textos, com: Cançoner dels comtes d'Urgell (1906), Estudi històric balear, etc.

B

B

12

Llacayo i Pintenyo, N.  ( ? , 1800 – Barcelona, 1842)  Metge

C

B

13

Llàcer, Joan B.  (Torrent, Horta, s. XVIII - València, s. XIX)  Eclesiàstic. Exercí el seu ministeri a València. En 1817 publicà una Norma de un perfecto párroco.

V

B

14

Llàcer i Alegre, Vicent  (València, 1774 – s. XIX)  Escultor

V

B

15

Llàcer i Pla, Francesc  (València, 1918 - 2002)  Compositor. Deixeble de Manuel Palau, d'entre les seves composicions destaquen: Nou cançons per a la intimitat (1966) i Trova heptafònica' (1969), amb les quals es vinculà a l'avantguarda musical, i Lamentació d'amor de Tirant lo Blanc (1972), Espacios sugerentes (1986) i Breve sonata mudante (1994). Ha estat director de la Coral Polifònica Valenciana i professor del Conservatori de València.

V

B

16

Llàcer i Rodrigo, Maria  (València, 1888 - Ravenna, Romanya, França, 1962)  Soprano

V

B

17

Llàcer i Valdermont, Francesc  (València, 1781 – 1857)  Pintor

V

B

18

Llàcer i Viana, Bernat  ( ? , ? )  Escultor

C

B

19

Llàcer i Viana, Joan  ( ? , s. XIX - Dènia, Marina Alta, 1855)  Pintor

V

B

20

Llàcer i Viana, Tomàs  (País Valencià, s. XIX)  Escultor

V

B

21

Llàcer i Viana, Vicent  ( ? , s. XIX – València, 1858)  Pintor

V

B

22

Llaceres  Veure> Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental)

C

G

23

Llaceres  Veure> Sant Crist de Llaceres, el (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)

C

G

24

Llach i Grande, Lluís  (Verges, Baix Empordà, 7/mai/1948 - )  Intèrpret i autor de cançons

C

B

25

Llach i Soliva, Joan  (Girona, 1816 – 1860)  Frenòleg

C

B

26

Llàcova, la  Veure> Llècua, la (Morella, Ports)

V

G

27

Llacs, pic dels  Cim (2.691 m alt) a l'Alt Urgell, Andorra i el Pallars Sobirà

C

G

28

Llacs, vall de  Coma del mun. de la Vall de Boí (Alta Ribagorça)

F

G

29

Llacuna, baronia de la  Jurisdicció senyorial de Catalunya, concedida el 1347, pertanyent als Cervelló, senyors de Vilademàger (Anoia), que empraren aquesta denominació vers el 1347. Passà als Alagó, barons d'Alfajarín, als Montcada, marquesos d'Aitona, i als Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli. El 1831 la jurisdicció era compartida entre el marquès d'Aitona (duc de Medinaceli) i el marquès de Moja.

C

H

30

Llacuna, la  Municipi d'Anoia: 52,49 km2, 614 m alt, 833 hab (1999)

C

M

31

Llacuna, la  Barri de Sant Martí de Provençals, a Barcelona (Barcelonès)

C

G

32

Llacuna, la  Veure> Llacuneta, la (l'Arboç, Baix Penedès)

C

G

33

Llacuna, pla de la  Altiplà, entre les comarques de la Marina Alta i de la Safor

V

G

34

Llacuna, priorat de la  Priorat benedictí del mun. de la Llacuna (Anoia)

C

H

35

Llacuna i Carbonell, Joan  (Igualada, Anoia, 1905 - Burzet, Llenguadoc, 1974)  Poeta

C

B

36

Llacunes, les  Partida del mun. d'Alcoi (Alcoià)

V

G

37

Llacunes, les  Poble (1.308 m alt) del mun. de Soriguera (Pallars Sobirà)

C

G

38

Llacuneta, la  Caseria del mun. de l'Arboç (Baix Penedès)

C

G

39

Lladó, Joaquim  ( ? , s. XIX - Sarrià de Ter, Gironès, 1878)  Pianista i crític

C

B

40

Lladó, Josep  (Palma de Mallorca, s. XIX)  Escultor. Fou deixeble d'Adrià Ferran.

B

B

41

Lladó, Ramon  (Palma de Mallorca, 1736 – 1818)  Frare franciscà

B

B

42

Lladó i Ferragut, Jaume  (Selva, Mallorca, 1886 - Palma de Mallorca, 1975)  Historiador

B

B

43

Lladó i Figueres, Josep Maria  (Barcelona, 1910 – 1996)  Periodista

C

B

44

Lladó i Llirós, Bru  (Sabadell, Vallès Occidental, 1887 – Mèxic, 1946)  Dirigent cenetista

C

B

45

Lladó i Miquel, Miquel  (Castelldans, Garrigues, 1919 - Andorra la Vella, 1999)  Escriptor

C

B

46

Lladó i Pascual, Josep  (Argentona, Maresme, 25/jul/1933 - )  Escriptor

C

B

47

Lladó i Pino, Francesc de Borja  (Barcelona, 1909 – 1962)  Escriptor i propagandista catòlic

C

B

48

Lladó i Vallès, Joan  (Barcelona ?, s. XIX)  Advocat i publicista

C

B

49

Lladonosa i Pujol, Josep  (Alguaire, Segrià, 1907 – Lleida, 1990)  Historiador

C

B

50

Lladonosa i Vall-llebrera, Manuel  (Lleida, 1946 - )  Historiador

C

B

51

Lladorre  Municipi del Pallars Sobirà: 146,99 km2, 1.052 m alt, 220 hab (1999)

C

M

52

Lladós i Rius, Magí  (Tarragona, s. XIX – Barcelona, 1886)  Enginyer industrial i escriptor

C

B

53

Lladres, pantà de  Petit pantà de la vall de Peguera, a Alins de Vallferrera (Pallars Sobirà)

C

G

54

Lladró  (Aragó, ? )  Llinatge noble

E

B

55

Lladró, Elvira  (País Valencià, s. XV)  Dama

V

B

56

Lladró, Pere  ( ? , s. XIII – s. XIV)  Senyor de Manzanera

C

B

57

Lladró, Roger  (País Valencià, s. XV)  Noble

V

B

58

Lladró de Boïl-Cornell i de Vilanova, Lluís  ( ? , s. XV)  Senyor de Pardines

V

B

59

Lladró de Boïl-Cornell i Llançol, Lluís  ( ? , s. XV)  Senyor de Pardines

V

B

60

Lladró i de Castre, Maria  ( ? , s. XIV)  Senyora de Manzanera

C

B

61

Lladró de Pallars, Margarida  ( ? , s. XVI)  Filla de Baltasar

V

B

62

Lladró de Pallars i Beneito, Esperança Gràcia  ( ? , s. XVI)  Dama

V

B

63

Lladró de Pallars i Bonet, Francesc  ( ? , s. XVII)  Vuitè vescomte de Xelva

V

B

64

Lladró de Pallars i Bonet, Pere  ( ? , s. XVI – s. XVII)  Primer vescomte de Sinarques

V

B

65

Lladró de Pallars i d'Arinyo, Jaume  ( ? , s. XV – s. XVI)  Quart vescomte de Xelva

V

B

66

Lladró de Pallars i d'Arinyo, Pere  ( ? , s. XV – s. XVI)  Quart vescomte de Xelva

V

B

67

Lladró de Pallars i d'Arinyo, Pere  (País Valencià, s. XVI)  Cinquè vescomte de Xelva

V

B

68

Lladró de Pallars i de Bobadilla, Margarida  ( ? , s. XVI)  Filla de Lluís

V

B

69

Lladró de Pallars i de Silva, Lucrècia  ( ? , s. XVII)  Primera marquesa de Sot

V

B

70

Lladró de Pallars i de Silva, Maria Anna  (País Valencià, s. XVII)  Segona marquesa de Sot. Filla de Gaspar Lladró de Pallars i de Velasco i de Maria de Silva y de Palafox i germana de Lucrècia, de la qual heretà el marquesat. S'intitulà comtessa de Sinarques; però li posaren plet els seus parents Josep Lladró de Pallars, el comte del Real, el comte de Peñaflor i de Las Amayuelas i el guanyador del plet, Francesc Lladró de Vilanova i Esteve.

V

B

71

Lladró de Pallars i de Velasco, Gaspar  (País Valencià, s. XVII)  Onzè vescomte i tercer comte de Sinarques. Fill de Joan Lladró de Pallars i Ferrer. Es casà amb Maria de Silva y de Palafox, i foren pares de Lucrècia i de Maria Anna Lladró de Pallars i de Silva.

V

B

72

Lladró de Pallars i Ferrer, Blanca  (País Valencià, s. XVII)  Filla de Jaume Ceferí Lladró de Pallars i Ponts i de Francina Ferrer i Lladró de Pallars. Fou germana de Joan.

V

B

73

Lladró de Pallars i Ferrer, Joan  ( ? , s. XVII)  Segon comte de Sinarques

V

B

74

Lladró de Pallars i Lladró de Pallars, Lluís  ( ? , s. XVI)  Marit de Beatriu de Bobadilla

V

B

75

Lladró de Pallars i Manrique, Francesc  ( ? , s. XVII)  Setè vescomte de Xelva

V

B

76

Lladró de Pallars i Manrique, Pere  ( ? , s. XVI)  Sisè vescomte de Xelva

V

B

77

Lladró de Pallars i Ponts, Jaume Ceferí  ( ? , s. XVI)  Novè vescomte de Xelva

V

B

78

Lladró de Vilanova, Pere  (País Valencià, s. XIV – s. XV)  Vescomte de Xelva

V

B

79

Lladró de Vilanova i de Boïl, Ramon  (País Valencià, s. XV)  Vescomte de Xelva. Fill de Pere Lladró, vescomte de Vilanova, i de Violant Boïl. Rebé en donació el vescomtat quan es casà, en 1412, amb la dama Elvira de Pallars, filla de Jaume Roger de Pallars.

V

B

80

Lladró de Vilanova i de Mendoza, Ramon  ( ? , s. XVI – s. XVII)  Militar

V

B

81

Lladró de Vilanova i de Rocafull, Ramon  ( ? , s. XVI)  Baró de Llutxent

V

B

82

Lladró de Vilanova i de Vic, Baltasar  ( ? , s. XVI - d 1551)  Baró de Llutxent

V

B

83

Lladró de Vilanova i Esteve, Francesc  ( ? , s. XVII)  Marquès d'Almonesir

V

B

84

Lladró i de Pallars, Baltasar  ( ? , s. XV)  Baró de Castalla

C

B

85

Lladró i de Pallars, Jaume Roger  (País Valencià, s. XV)  Quart vescomte de Xelva. Fill de Ramon Lladró de Vilanova i de Boïl i d'Elvira de Pallars i de Mur. Continuà el llinatge.

V

B

86

Lladró i de Pallars, Pere Roger  ( ? , s. XV – 1480)  Tercer vescomte de Xelva

V

B

87

Lladró i Mallí, Ramon  (València, 1825 – 1896)  Autor teatral

V

B

88

Lladrons, vall de  Veure> Vall de Lladrons, la (Montblanc, Conca de Barberà).

C

G

89

Lladrós  Poble (1.019 m alt) de l'antic mun. d'Estaon (la Vall de Cardós, Pallars Sobirà), a la vall de Cardós, situat a la dreta de la Noguera de Cardós, entre Lladorre i Benante. L'església parroquial és dedicada a sant Pere. Vora el riu hi ha el santuari de la Mare de Déu del Pont. No es comunica directament amb Estaon. Formà municipi el s. XX.

C

G

90

Lladrús  Veure> Soler de Lladrús, el (Calaf, Anoia)

C

G

91

Lladura, riu de  Afluent de capçalera de l'Aude, a l'Alta Cerdanya

N

G

92