descripció

Llagostera  Municipi del Gironès: 76,61 km2, 160 m alt, 6.461 hab (2004). A l'extrem sud de la comarca, accidentat per la serra de Sant Grau i pels últims contraforts de les Gavarres, al sud-est de Girona. Suredes i pinedes. L'agricultura és de secà: blat de moro i lleguminoses. Hi té especial importància la ramaderia de bestiar boví i la cria d'aviram. Indústria molt diversificada (alimentària, fusta, química, tèxtil, construcció, etc) i encara té una certa importància la tapera. La població creix des del 1960. D'origen romà, és dominada per l'església parroquial de Sant Feliu (s. XVI), sobre una de romànica. Església del Roser (s. XVI); casino noucentista. El 1920 hi fou fundada la cobla La Principal de Llagostera. Restes ibèriques. Veïnats. Àrea comercial de Girona. (EUC) (SC)

C

M

Llagostera  Raval, a l'oest de la vila de Llers (Alt Empordà)

C

G

Llagostera, baronia de  Jurisdicció senyorial de Catalunya, creada el 1375

C

H

Llagostera, Josep  ( ? , s. XVII)  Mestre d'obres

C

B

Llagostera i Coll, Ferran  (Barcelona, 1947 - )  Realitzador cinematogràfic

C

B

Llagostera i Sala, Francesc  (Barcelona, 1831 – 1885)  Metge

C

B

Llaguarres  Municipi de la Ribagorça: 32,73 km2, 611 m alt, 289 hab (1999)

F

M

Llaguna, Antoni Eudald  (Catalunya, s. XVII)  Pedagog

C

B

Llaguna, la  Municipi del Capcir: 23,09 km2, 1.688 m alt, 263 hab (1999)

N

M

Llagunes, les  Poble del mun. de Nerill (Alta Ribagorça)

F

G

Llaiés  Veure> Llaés (la Parròquia de Ripoll, Ripollès)

C

G

Llambias, Antoni  (Maó, Menorca, 1793 – 1854)  Químic, físic i advocat

B

B

Llambies, Antoni Joan  (Illes Balears, s. XV – s. XVI)  Cronista

B

B

Llambilles  Municipi del Gironès: 14,55 km2, 143 m alt, 450 hab (1999)

C

M

Llamp, cala  Cala de la costa, al mun. d'Andratx (Mallorca Occidental)

B

G

Llamp, cala des  Cap i promontori (173 m alt) del mun. de Sant Joan de Labritja (Eivissa)

B

G

Llamp, coll del  Coll (928 m alt) dels mun. de Benimantell i Polop (Marina Baixa)

V

G

Llamp, El  (Barcelona, 1982 - )  Editorial

C

N

Llampaies  Poble del mun. de Saus (Alt Empordà)

C

G

Llampilles, Francesc Xavier (Francesc Xavier Cerdà i Llampilles)  (Mataró, Maresme, 1731 - Sestri, Ligúria, Itàlia, 1810)  Jesuïta i historiador de la cultura

C

B

Llampilles, Josep de  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Frare dominicà

C

B

Llampilles, Rafael  ( ? , s. XVII)  Jurista

C

B

Llanarès, el  Veïnat , al nord del poble de Llanars (Ripollès)

C

G

Llanars  Municipi del Ripollès: 24,80 km2, 983 m alt, 475 hab (1999)

C

M

Llanars  Veure> Sant Andreu de Llanars (Prats de Lluçanès, Osona)

C

G

Llanas i Castells, Albert de Sicília  (Barcelona, 1841 – 1915)  Comediògraf

C

B

Llanas i Rabassa, Salvador  (Mataró, Maresme, 1854 – 1928)  Escriptor

C

B

Llançà  Municipi de l'Alt Empordà: 28,01 km2, 6 m alt, 3.982 hab (1999)

C

M

Llançà (o Lancia)  (Sicília, Itàlia, s. XIII – Catalunya, s. XIV)  Família de cavallers

C

B

Llança, Catalana de  ( ? , s. XIV)  Dama

C

B

Llança, Cesarina  (Sicília, Itàlia, s. XIV)  Dama

U

B

Llança, Conrad  (Sicília, Itàlia, s. XIII)  Cavaller

U

B

Llança, Conrad  ( ? , s. XIII – s. XIV)  Cavaller

C

B

Llança, Manfred  (Sicília, Itàlia, ? - ? )  Cavaller

U

B

Llança, Margarida  (Sicília, Itàlia, s. XIV)  Dama

U

B

Llança, Nicolau  ( ? , s. XIV)  Cavaller

C

B

Llançà, tuc de la  Cim (2.656 m alt) culminant del massís de Vaqueira, al Pallars Sobirà

C

G

Llança i d'Esquivel, Benet de  (Vilassar de Dalt, Maresme, 1822 – Madrid, 1863)  Escriptor

C

B

Llançada, puig  Veure> Puigllançada, el (Berguedà)

C

G

Llancers, serra de  Sector de la Serralada Transversal, entre la Garrotxa i Osona

C

G

Llances, punta de les  Altre nom del cap d'Orpesa (Plana Alta)

V

G

Llançol  Antic nom de Torrella de la Costera (Costera)

V

G

Llançol, Arnau  (País Valencià, s. XIV)  Cavaller

V

B

Llançol, Berenguer  (País Valencià, s. XIII – s. XIV)  Cavaller

V

B

Llançol, Berenguer  (País Valencià, s. XV)  Cavaller

V

B

Llançol, Joan  (País Valencià, s. XIV)  Cavaller

V

B

Llançol, marquesat de  Títol del País Valencià, concedit el 1690

V

H

Llançol, Mateu  (País Valencià, s. XIV)  Cavaller

V

B

Llançol de Romaní, Francesc  (València, s. XVI)  Erudit

V

B

Llandrics, puig de  Cim (1.209 m alt) del mun. de Vidrà (Ripollès)

C

G

Llandrius  Masia i antic terme del mun. de Freixenet de Camprodon (Ripollès)

C

G

Llanera  Estanys del delta del Llobregat, al mun. del Prat de Llobregat (Baix Llobregat)

C

G

Llanera, baronia de  Títol de Catalunya

C

H

Llanera, galeria de  Monument funerari dolmènic, a Llanera de Solsonès (Solsonès)

C

H

Llanera, marquesat de  Títol de Catalunya, concedit el 1650

C

H

Llanera de Ranes  Municipi de la Costera: 9,22 km2, 139 m alt, 1.028 hab (1999)

V

M

Llanera de Solsonès  Antic municipi del Solsonès: 74,02 km2, 603 m alt, 

C

Llaneras, Joan  (Porreres, Mallorca, 1969 - )  Ciclista

B

B

Llaneres  Antic nom de Castell d'Empordà  (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà)

C

G

Llaneres i Amengual, Antoni  (Palma de Mallorca, s. XVIII – 1825)  Eclesiàstic i polític

B

B

Llanes, Pau de  (Maó, Menorca, s. XVIII – Barcelona, 1851)  Marí

B

B

Llangort i Majoral, Pelegrí  (Barcelona, 1875 – 1956)  Periodista

C

B

Llania  Antiga quadra, al nord del poble d'Hortoneda de la Conca (Pallars Jussà)

C

G

Llano Chávarri, Ramón de  (Llanteno, Euscadi, s. XIX – Madrid, s. XIX)  Comerciant

E

B

Llano i Augé, Francesc (Francesc Augé i Vidal)  (Sarrià, Barcelona, 1872 – Barcelona, 1938)  Actor i prestidigitador

C

B

Llano i Vagué, Francesc de  (València, s. XIX)  Comerciant

V

B

Llanos, Hernando de (o Fernando de)  (La Mancha, Castella, s. XV - ? , s. XVI)  Pintor

E

B

Llansó, Jaume  (Girona, 1806 - Barcelona ?, 1862)  Metge

C

B

Llansol, Francesc  (Alzira, Ribera Alta, 1750 – 1805)  Metge

V

B

Llantà, Jaume  (Perpinyà, 1807 – París, França, 1864)  Artista

N

B

Llàntia, la  Barri obrer i perifèric de la ciutat de Mataró (Maresme)

C

G

Llàntia, tuca de la  Cim (2.943 m alt) del massís de Pocets, a Saünc (Alta Ribagorça)

F

G

Llapassa, sa  Possessió del mun. de Llucmajor (Mallorca Oriental)

B

G

Llar  Poble (1.400 m alt) del mun. de Canavelles (Conflent)

N

G

Llar, La  (Barcelona, 1/gen/1875 - 14/ago/1875)  Setmanari literari, popular i catalanista. Dirigit per Josep Franquesa i Gomis, els seus redactors foren Jacint Laporta i Ramon E. Bassegoda. Hi col·laboraren Josepa Massanés, Frederic Soler i Miquel Victorià Amer, entre altres.

C

R

Llar i de Pasqual-Cadell, Agnès de  (Vilafranca de Conflent, Conflent, v 1650 - ? , s. XVII)  Filla de Carles de Llar i Teixidor

N

B

Llar i de Pasqual-Cadell, Francesc de  (Vilafranca de Conflent, Conflent, 1642 - Barcelona ?, 1708)  Fill de Carles de Llar i Teixidor

N

B

Llar i Teixidor, Carles de  ( ? , s. XVII – Perpinyà, 1674)  Senyor de Llar, Toès, Flaçà...

N

B

Llardana, serra de  Contrafort meridional del massís de Pocets, a l'Alta Ribagorça

F

G

Llardaneta, vall de  Vall del massís de Pocets, al mun. de Saünc (Alta Ribagorça)

F

G

Llardecans  Municipi del Segrià: 65,55 km2, 397 m alt, 627 hab (1999)

C

M

Llarg de Copons, el  Nom popular del capitost carlí Manuel Ibáñez

C

B

Llarga, platga  Platja de la costa de llevant, al mun. de Tarragona (Tarragonès)

C

G

Llarga, serra  Alineació de la comarca de la baixa Noguera

C

G

Llaris, Josep  (Barcelona, s. XVII – s. XVIII)  Ciutadà honrat. Era notari reial i oficial major de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Destacà com a partidari de Carles d'Àustria. En 1704-05 estigué empresonat per les autoritats borbòniques, fins que la capital fou alliberada per Carles d'Àustria. En 1713 assistí a la famosa Junta de Braços de Barcelona que decidí la resistència singular catalana contra Felip V. Fou designat pel seu Braç Reial o popular per a formar part de les juntes agregades al govern provisional durant el gran setge de Barcelona. Els seus béns, que produïren una renda anual de 22 lliures i 8 sous, li foren confiscats pels borbònics després de la capitulació.

C

B

Llaró i Vidal, Joaquim  (Barcelona, 1798 – 1824)  Erudit i eclesiàstic

C

B

Llarvén  Poble del mun. d'Enviny (Pallars Sobirà)

C

G

Llastanosa  Antiga parròquia del mun. de Roda de Ribagorça (Baixa Ribagorça)

F

G

Llastarri  Despoblat recent (1.160 m alt) del mun. d'Espluga de Serra (Alta Ribagorça)

F

G

Llastres, riu de  Curs d'aigua intermitent del mun. de Vandellòs (Baix Camp)

C

G