descripció

Llat, estany  Estany de la capçalera de la vall d'Angostrina, a l'Alta Cerdanya

N

G

Llatas i Agustí, Àlvar  (Lleida, 1872 – Barcelona, 1914)  Enginyer industrial

C

B

Llates, les  Barri obrer i perifèric de la ciutat de Terrassa (Vallès Occidental)

C

G

Llates i Serrat, Rossend  (Barcelona, 1899 – 1973)  Escriptor, compositor i crític musical

C

B

Llatzeret, el  Antic nom del barri de Natzaret  (València, Horta)

V

G

Llatzeret, illa des  Illa a la boca del port de Maó (Menorca)

B

G

Llauder i de Camín, Manuel de  (Argentona, Maresme, 1789 – Madrid, 1851)  Militar i polític. Capità general de Catalunya (1832), i ministre de la Guerra (1834-35), es declarà fidel a Isabel II i rebutjà atacs dels carlins. Va morir a Madrid, on vivia des que el 1845 havia estat nomenat senador vitalici.

C

B

Llauder i de Dalmases, Lluís Maria de  (Barcelona, s. XIX – 1904)  Polític i periodista carlí

C

B

Llaudet, colònia  Colònia tèxtil del mun. de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès)

C

G

Llaugé, Fèlix  (Barcelona, 1932 - )  Escriptor

C

B

Llauger, Gaspar  (Canet de Mar, Maresme, s. XIX – Barcelona, 1904)  Eclesiàstic

C

B

Llauneta i Camps, Simó  (la Selva de Mar, Alt Empordà, 1894 - Catalunya, s. XX)  Escriptor. Ha publicat les narracions Vides ignorades (1959) i Esplais d'un desvagat (1962).

C

B

Llauradó, Josep Garcia  Veure> Garcia i Llauradó, Josep

C

B

Llauradó i Fàbregas, Andreu  (Reus, Baix Camp, 1840 – Barcelona, 1899)  Enginyer

C

B

Llauradó i Mariscot, Martí  (Barcelona, 1903 – 1957)  Escultor. Féu el seu aprenentatge amb Borrell i Rebull. Exposà per primera vegada, a Barcelona, el 1929. Obtingué diversos premis importants. Conreà també el dibuix. Té obres al Museu d'Art Modern de Barcelona.

C

B

Llauradó i Rodon, Francesc  (Reus, Baix Camp, 1865 - ? , s. XX)  Polític, escriptor i pintor

C

B

Llaurador i de Saserra, Josep  (Barcelona, s. XVII – s. XVIII)  Polític i notari

C

B

Llauradors de l'Horta, revolta dels  (Horta, 1663)  Aixecament dels llauradors

V

H

Llaurí  Municipi de la Ribera Baixa: 13,77 km2, 14 m alt, 1.263 hab (1999)

V

M

Llaurí, baronia de  Jurisdicció senyorial del País Valencià, concedida el 1437

V

H

Llauró  Municipi del Rosselló: 8,34 km2, 320 m alt, 270 hab (1999)

N

Llausàs i Mata, Josep  (Barcelona, 1817 – 1885)  Literat i filòleg

C

B

Llauset, vall de  Vall, a la vall de Barravés, al mun. de Bono (Alta Ribagorça)

F

G

Llautó, coll de  Coll que hi ha al límit amb la Safor, al mun. de Terrateig (Vall d'Albaida)

V

G

Llavador, el  Barri del Grau de Gandia (Safor)

V

G

Llavaner  Despoblat del mun. de Toses (Ripollès)

C

G

Llavanera  Veïnat del mun. de Pardines (Ripollès)

C

G

Llavanera  Veïnat del mun. de Serinyà (Gironès)

C

G

Llavanera, la  Afluent dretà del Segre, entre l'Alta Cerdanya i la Baixa Cerdanya

N

G

Llavanera, torrent de la  Afluent dretà de l'Aglí, als mun. de Perpinyà i Ribesaltes (Rosselló)

N

G

Llavanera i Miralles, Marià  (Lledó d'Empordà, Alt Empordà, 1890 – 1927)  Pintor

C

B

Llavaneres  Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Andreu de Llavaneres (Maresme)

C

G

Llavaneres, Joaquim Maria de  (Sant Andreu de Llavaneres, Maresme, 1852 – Barcelona, 1923)  Frare caputxí

C

B

Llavaneres de Montalt  Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Vicenç de Montalt (Maresme)

C

G

Llavaners  Masia i antiga quadra del mun. de Soriguera (Pallars Sobirà), a l'esquerra del riu del Cantó, aigua avall del poble.

C

G

Llavarco, el  Gran font i safareig del mun. de Fórnols de Matarranya (Matarranya)

F

G

Llavassui  Antic poble de l'antic municipi de Gavasa, a Peralta de la Sal (Llitera)

F

G

Llaveria i Hertzberg, Josep  (Barcelona, s. XIX – Marroc, 1908)  Diplomàtic

C

B

Llaverias i Labró, Joan  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1865 - Lloret de Mar, Selva, 1938)  Pintor

C

B

Llavina, la  Veïnat del mun. de Centelles (Osona)

C

G

Llavina, Miquel (o Llavínia)  (Catalunya, s. XVII – s. XVIII)  Escultor

C

B

Llavinera  Veure> Sant Martí de Llavinera (Olvan, Berguedà)

C

G

Llavinera, la  Poble (723 m alt) del mun. de Sant Pere Sallavinera (Anoia)

C

G

Llavorre  Poble (1.300 m alt) del mun. d'Unarre (Pallars Sobirà)

C

G

Llavorsí  Municipi del Pallars Sobirà: 68,94 km2, 811 m alt, 289 hab (1999)

C

M

Lleal i Galceran, Coloma  (Ceuta, 1/abr/1944 - )  Escriptora. Resideix a Badalona (Barcelonès). És llicenciada en filosofia i lletres i ciències humanes de Tolosa de Llenguadoc. El seu remarcable poema Plany a quatre veus obtingué l'Englantina dels Jocs de la Llengua Catalana de 1965, celebrats a París, ciutat on, el 1967, fou editat un recull de les seves poesies, animades de ressons reivindicatius que han estat assenyalats amb elogi. (DBA)

E

B

Llebeig, cap de  Cap de la costa septentrional de Cabrera, a Palma de Mallorca (Mallorca Occ.)

B

G

Llebeig, cap des  Cap i promontori (128 m alt) del mun. d'Andratx (Mallorca Occidental)

B

G

Lleberola, la  Congost de l'Ebre, entre els mun. de Fraga i Mequinensa (Baix Cinca)

F

G

Llebià, Pere de (o de Llibià)  (València, a 1276 - València ?, d 1324)  Cavaller i ciutadà

V

B

Llebrers  Veïnat, entre el poble de Bellestar de la Frontera i Caladroer  (Rosselló)

N

G

Llebrers  Veïnat, al nord de la vila de Caçà de la Selva (Gironès)

C

G

Llebrés, Josep  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Militar

C

B

Llebrés i Maporter, Joan  (Illes Balears, s. XVIII)  Economista

B

B

Llebreta, torre  Veure> Torrellebreta (Malla, Osona)

C

G

Llebro  Veïnat del mun. de Vilallonga de Ter (Ripollès)

C

G

Llec  Masia i antic poble del mun. d'Estoer (Conflent)

N

G

Llecha i Sans, Jaume  (Montblanc, Conca de Barberà, 1916 – Barcelona, 1970)  Violinista

C

B

Llech-Walter, Renat  (Perpinyà, 30/mar/1906 - 24/gen/2007)  Escriptor. Ha estat president del Grup Rossellonès d'Estudis Catalans i fundador de l'Institut Rossellonès d'Estudis Catalans. Ha publicat els opuscles Regards sur la littérature catalane i Cours d'initiation à la langue catalane (1967). (SC)

N

B

Llècua, la  Poble i dena (1.069 m alt) del mun. de Morella (Ports)

V

G

Lledesma, Manuel  (València, s. XVI)  Poeta

V

B

Lledesma, Miquel Jeroni  (València, s. XVI – 1547)  Humanista

V

B

Lledó, cala  Cala de la costa oriental de sa Dragonera, a Andratx (Mallorca Occidental)

B

G

Lledó, el  Santuari del mun. de Castelló de la Plana (Plana Alta)

V

G

Lledó, el  Santuari de la ciutat de Valls (Alt Camp)

C

G

Lledó, Enric  (País Valencià, 1913 - )  Pintor

V

B

Lledó, Josep Antoni  ( ? , ? )  Abat de Poblet

C

B

Lledó, priorat de  Canònica augustiniana, a Lledó d'Empordà (Alt Empordà), creada el 1089

C

G

Lledó, Sant Cebrià de  Veure> Sant Cebrià de Lledó (Cruïlles, Baix Empordà).

C

G

Lledó d'Algars  Municipi de la Matarranya: 15,44 km2, 460 m alt, 204 hab (1999)

F

M

Lledó d'Empordà  Municipi de l'Alt Empordà: 13,59 km2, 197 m alt, 504 hab (1999)

C

M

Lledó i Carreres, Cristòfor  (Barcelona ?, s. XVII - ? , s. XVIII)  Militar i polític

C

B

Lledó i Matalí, Antoni  ( ? , s. XVIII)  Capità de la Coronela

C

B

Lledoner, el  Barri del mun. de Granollers (Vallès Oriental), situat al nord de la ciutat, a ambdós costats de la carretera de Barcelona a Puigcerdà. Fins al 1922 pertangué al municipi de les Franqueses del Vallès i a la parròquia de Corró d'Avall. Actualment forma un continu urbà amb el barri nou de Bellavista, de les Franqueses del Vallès.

C

G

Lledoner, el  Gran masia i antic hostal del mun. de Cervelló (Baix Llobregat), al límit amb el de Vallirana, prop de Sant Ponç de Corbera. Prop seu hi ha el mas vell del Lledoner, al recinte del qual hi ha la capella de Sant Francesc del Lledoner, obra del 1558, en relació amb la llegenda que explica que Francesc d'Assís féu estada en aquest mas. Prop seu, en direcció a la creu d'Ordal, fou iniciada, a la fi del s. XVIII, la construcció del pont del Lledoner, format per dos pisos d'arcades.

C

G

Llefià  Barri de la ciutat de Badalona (Barcelonès)

C

G

Lleger  Poble i antiga quadra del mun. de Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès)

C

G

Lleget i Colomer, Màrius  (Granollers, Vallès Oriental, 1919 - )  Escriptor

C

B

Lleida  Municipi i capital del Segrià: 211,71 km2, 155 m alt, 112.207 hab (1999)

C

M

Lleida, Albert de  ( ? , s. XIII – 1284)  Frare franciscà

C

B

Lleida, bisbat de  Demarcació eclesiàstica de Catalunya

C

H

Lleida, casa de  Repartidor del canal de Pinyana, al mun. de Castellonroi (Llitera)

F

G

Lleida, catedral de  Temple principal del bisbat de Lleida (Segrià)

C

A

Lleida, Centre Excursionista de  (Lleida, 1906 - )  Entitat esportiva i cultural

C

E

Lleida, Club de Futbol de  (Lleida, 1923 - )  Entitat esportiva

C

E

Lleida, corregiment de  Demarcació administrativa de Catalunya, creada el 1716

C

H

Lleida, escola de  (Lleida, s. XIII)  Nom d'un estil de monuments arquitectònics

C

A

Lleida, Joan Baptista  ( ? , s, XVII – s. XVIII)  Militar

C

B

Lleida, Pere de  ( ? , s. XIII)  Frare dominicà

C

B

Lleida, pla de  Subcomarca del Segrià

C

G

Lleida, província de  Demarcació administrativa de Catalunya: 12.150 km2, creada el 1836

C

G

Lleida, Regne de  Taifa (s. XI - 24/oct/1149). Desaparegut el califat cordovès (1031), Lleida i Tudela foren governades pel Sulayman ibn Hud, fundador d'una dinastia i acollidor del califa desterrat, Hisham III. L'any 1030 Sulayman conquerí Saragossa, i a la seva mort (1046) el seu fill Yusuf el succeí a Lleida, tributària del comte Ramon Berenguer I de Barcelona des del 1058. Aliat amb Ali ibn Muyahid de Dénia i les Balears, Yusuf combaté el seu germà Ahmad al-Muqtadir de Saragossa (1075); però al-Muqtadir conquerí Dénia (1076) i Lleida. Tortosa i Dénia passaren al fill d'aquest, al-Mundir (1081), que s'enfr