1

2

1

Llierca, el  Riu, afluent esquerrà del Fluvià, a la comarca de la Garrotxa

C

G

2

Lliga Catalana  (Catalunya, 1933 – 1939)  Nom de la Lliga Regionalista

C

P

3

Lliga de Catalunya  (Barcelona, 5/nov/1887 – 1901)  Entitat política catalana

C

P

4

Lliga de Defensa Industrial i Comercial de Barcelona  (Barcelona, fi s. XIX - d 1928)  Entitat

C

N

5

Lliga del Bon Mot  (Barcelona, 1909 - ? )  Entitat fundada per Ricard Aragó

C

C

6

Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat  (Barcelona, 1899 - )  Entitat religiosa

C

V

7

Lliga Lliberal Catalana  (Catalunya, 1976 - )  Grup polític

C

P

8

Lliga Nacional d'Associacions de Música  (Catalunya, 1922 - ? )  Organisme

C

C

9

Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA)  (Barcelona, 1976 - )  Entitat

C

C

10

Lliga Regionalista  (Barcelona, 25/abr/1901 - 1936)  Partit polític

C

P

11

Lligallo del Gànguil, el  Caseria del mun. de Tortosa (Baix Ebre)

C

G

12

Lligordà  Poble del mun. de Beuda (Garrotxa)

C

G

13

Llimiana  Municipi del Pallars Jussà: 41,03 km2, 790 m alt, 132 hab (1999)

C

M

14

Llimona, Joan  (Igualada, Anoia, s. XVII – s. XVIII)  Industrial

C

B

15

Llimona, Miquel  ( ? , s. XIX)  Actor

C

B

16

Llimona i Barret, Jordi  (Barcelona, 20/mai/1924 – 1999)  Escriptor i religiós caputxí

C

B

17

Llimona i Benet, Lluís  (Barcelona, 1898 – 1960)  Dibuixant

C

B

18

Llimona i Benet, Maria  (Barcelona, 1894 – 1985)  Escultora

C

B

19

Llimona i Benet, Rafael  (Barcelona, 1896 – 1957)  Pintor

C

B

20

Llimona i Bruguera, Joan  (Barcelona, 1860 – 1926)  Pintor

C

B

21

Llimona i Bruguera, Josep  (Barcelona, 1864 – 1934)  Escultor

C

B

22

Llimona i Puigsubirà, Josep  (Manresa, Bages, 1879 – Barcelona, 1937)  Baríton i director d'orquestra

C

B

23

Llimona i Raymat, Mercè  (Barcelona, 1914 – 1997)  Il·lustradora de llibres infantils

C

B

24

Llimona i Raymat, Núria  (Barcelona, 1917 - )  Pintora

C

B

25

Llimós i Oriol, Robert  (Barcelona, 1943 - )  Pintor

C

B

26

Llinares, Francesc  (Gandia, Safor, 1632 – Albacete, Castella, 1686)  Arquitecte

V

B

27

Llinares, Genís  (País Valencià ?, s. XVI)  Escultor tallista

V

B

28

Llinàritx  Antic lloc del mun. des Mercadal (Menorca)

B

G

29

Llinars  Caseria del mun. d'Odèn (Solsonès)

C

G

30

Llinars  Antic convent dominicà del mun. de Benavarri (Baixa Ribagorça)

F

G

31

Llinars, baronia de  Jurisdicció senyorial de Catalunya, concedida el s. XVI

C

H

32

Llinars de l'Aiguadora  Poble i cap del mun. de Castellar del Riu (Berguedà)

C

G

33

Llinars del Vallès  Municipi del Vallès Oriental: 27,52 km2, 193 m alt, 6.710 hab (1999)

C

M

34

Llinars i Aznar, Josep  (Broto, Aragó, v 1635 – Barcelona, 1710)  Arquebisbe de Tarragona

C

B

35

Llinars i de Maguerola, Rafael de  (Barcelona, 1739 – 1806)  Erudit

C

B

36

Llinars i Farell, Joan  (Barcelona ?, s. XVII - ? , s. XVIII)  Militar i polític

C

B

37

Llinars i Maçanet, Antoni  (Artà, Mallorca, 1635 – Madrid, 1693)  Missioner franciscà. Fou missioner a l'Índia. Fundà diversos col·legis de missioners, com el d'Escornalbou. Publicà, entre altres obres, la titulada Reglas del misionero'.

B

B

38

Llinars i Ortiz de Repiso, Joan Antoni de  (Barcelona ?, s. XVIII - ? , s. XIX)  Militar i polític

C

B

39

Llinàs, Francesc  ( ? , s. XVIII)  Compositor

C

B

40

Llinàs, Pau  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Eclesiàstic

C

B

41

Llinàs, Rafael  ( ? , s. XVI - Palma de Mallorca, 1558)  Prelat

B

B

42

Llinàs i Carmona, Josep Antoni  (Barcelona, 1946 - )  Arquitecte

C

B

43

Llinàs i Esquerrer, Francesc  (Barcelona, s. XVII – s. XVIII)  Ciutadà de Barcelona. Germà de Joan. En 1713, com a membre del Braç Popular, assistí a la Junta de Braços que decidí continuar la resistència contra Felip V. Fou capità de la Coronela de la capital durant el gran setge franco-espanyol. Fou ferit el 12 ago 1714 defensant el baluard de Santa Clara. Reincorporat al servei, prengué part a la batalla de l'11 de setembre. Formà aleshores els contraatacs de Sant Pere i del Portal Nou que conduí el Conseller en Cap Rafael Casanova amb la bandera de Santa Eulàlia. En aquests combats resultà ferit novament.

C

B

44

Llinàs i Esquerrer, Joan  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Cavaller

C

B

45

Llinàs i Riber, Rafael  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Capità de la Coronela de Barcelona

C

B

46

Llindars  Poble (701 m alt) del mun. de Sant Pere dels Arquells (Segarra)

C

G

47

Llió, marquès de  Veure> Móra i Catà, Josep Francesc de

C

B

48

Lliors  Llogaret del mun. d'Arbúcies (Selva)

C

G

49

Llipodera, riu de la  Curs d'aigua del massís del Canigó, al Castell de Vernet (Conflent)

N

G

50

Lliri  Poble del mun. de Castilló de Sos (Alta Ribagorça)

F

G

51

Llíria  Municipi i capital del Camp de Túria: 228,0 km2, 190 m alt, 16.300 hab (1999)

V

M

52

Llíria, assegador de  Carrerada que travessa la comarca del Camp de Túria pel centre

V

G

53

Llíria, camp de  Gran pla de la comarca del Camp de Túria

V

G

54

Llíria, mestre de  ( ? , s. XIV)  Pintor anònim

V

B

55

Llíria i Xèrica, ducat de  Títol del País Valencià, atorgat el 1707 per Felip V

V

H

56

Lliriet  Caseria del mun. de Benidorm (Marina Baixa)

V

G

57

Llirós, Antoni  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Militar

C

B

58

Llirt  Llogaret del mun. d'Anserall (Alt Urgell)

C

G

59

Llisas i Fernández, Ramon  (Barcelona, 1879 – 1952)  Escultor

C

B

60

Llisat, torrent de  Afluent dretà de l'Éssera, al mun. de Saünc (Alta Ribagorça)

F

G

61

Lliset i Borrell, Francesc  (Figuerola d'Orcau, Pallars Jussà, 1932 - )  Economista i escriptor. Llicenciat en ciències econòmiques i en ciències polítiques i doctor en dret, és autor d'una àmplia obra sobre temes de gestió municipal i dret administratiu. Ha conreat també la poesia i el conte.

C

B

62

Llitera  Caseria i partida de regadiu, al mun. de Fraga (Baix Cinca)

F

G

63

Lliterà  Poble del mun. de Viacamp (Baixa Ribagorça)

F

G

64

Llitera, la  Regió nord-occidental de la Depressió Central, a Catalunya

C

G

65

Llitera, la  Comarca de la Franja de Ponent: 624,80 km2, 9.961 hab (1999), capital: Tamarit de Llitera

F

O

66

Lliterà, riera de  Altre nom de la riera de Taurinyà (Taurinyà, Conflent)

N

G

67

Lliteres i Carrión, Antoni  (Artà, Mallorca, v 1675 – Madrid, 1747)  Músic

B

B

68

Lliterola, vall de  Vall de la vall de Benasc, a la comarca de l'Alta Ribagorça

F

G

69

Llitrà, Miquel  (Palamós, Baix Empordà, s. XVII – 1649)  Frare agustí

C

B

70

Llitrà, Pere  (Illes Balears, s. XV)  Escriptor i notari

B

B

71

Llitrà, riera de  Afluent esquerrà del riu de Foix, a la comarca de l'Alt Penedès

C

G

72

Llitzet, cap  Cim (2.307 m alt) de la serra d'Ensija, a la comarca del Berguedà

C

G

73

lliura  Antiga unitat de pes de Catalunya

C

H

74

Lliurans, Llop de  (Catalunya, s. XIII – Trípoli ?, Turquia, d 1303)  Frare de l'Hospital. Actuà a Terra Santa amb els croats. Fou emissari dels defensors de la plaça d'Acre, atacada i finalment presa pels turcs en 1291, a la de Trípoli. L'acompanyaven en la seva missió tres catalans més: els templers Guillem de Villalba, Bartomeu de Vilafranca i Guillem d'Hostalric. Tots quatre foren capturats. Continuaven presos en 1303, any en què Jaume II s'interessava encara perquè fossin alliberats.

C

B

75

Lliurat i Carreras, Frederic  (Barcelona, 1876 – 1956)  Músic. Fou primer premi de piano a l'Escola Municipal de Música. Guanyà una pensió per ampliar estudis a París i Brussel·les. La seva carrera com a concertista, iniciada amb èxits notables, es frustrà a causa d'un accident que li afectà un dit. És dedicà a l'ensenyament. Fou crític musical de "La Veu de Catalunya" i redactor en cap, amb Joan Salvat, de la "Revista Musical Catalana". Els seus nombrossísims escrits sobre música, encara que esparsos, són d'una qualitat excepcional.

C

B

76

Llivi, Francesc de Paula  ( ? , s. XIX)  Escriptor

C

B

77

Llívia  Municipi de la Baixa Cerdanya: 12,84 km2, 1.224 m alt, 961 hab (1999)

C

M

78

Llívia  Partida del mun. de Lleida (Segrià)

C

G

79

Llívia, comtat de  Títol concedit a Catalunya pel papa Pius X el 1910, amb caràcter personal, a Dolores de Venero i de Cisteré (morta el 1929), vídua de Josep de Sants de Gregorio, propietaria del mas Concellabre.

C

H

80

Llívia, tractat de  Pacte signat a Llívia (Baixa Cerdanya) el 12/nov/1660

C

H

81

Llivis, els  Dena i caseria del mun. de Morella (Ports)

V

G