Llo - Llon

BLOC DE DADES CAT

CONTACTE

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

INICI Efemèrides el Col·leccionista Enllaços Col·laboració Visites 2006 Visites 2007 Bibliografia

Anterior INICI Primària Següent

(1) SITUACIÓ: Andorra - Balears - Catalunya - Espanya - Franja de Ponent - L'Alguer - Món - Països Catalans o Corona catalano-aragonesa - EUropa - País Valencià

(2) TIPUS: Art - Biografia - Cultura i entitats - Esports - Geografia - Història - Literatura - Municipis - Negocis i empreses - COmarques - Política - Revistes i publicacions diverses - Varis

Aquesta pàgina:    Llo ]    [ Llobera i ]    [ Llobet d ]    [ Llobrego ]    [ Llom ]    [ Llon ]

Des de  Llo  fins a  Llonye, Antoni

 

descripció

1

2

1

Llo  Municipi de l'Alta Cerdanya: 28,43 km2, 1.524 m alt, 133 hab (1999)

N

M

2

Llo  (Catalunya Nord, ? )  Llinatge senyorial

N

B

3

Llo, marquesat de  Títol de la Catalunya Nord concedit per Lluís XV de França, el 1749

N

H

4

Lloaçes i Peres, Ferran de  (Oriola, Baix Segura, 1498 – València, 1568)  Eclesiàstic

V

B

5

Lloansí, Cebrià  (Perpinyà, 1903 – 1984)  Polític, escriptor i arquitecte

N

B

6

Lloansí i Marill, Lluís  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 25/ago/1914 - )  Músic

C

B

7

Situació de la comarca del PrioratLloar, el  Municipi del Priorat: 6,80 km2, 219 m alt, 122 hab (2004). Al vessant sud-oest de la serra del Montsant i limitat a l'est pel riu de Montsant (afluent del Siurana), al nord-oest de Falset. Pinedes, pastures i garrigues. Agricultura de secà típica de la comarca: vinya (més del 50% dels conreu), ametllers i oliveres; cria d'animals de granja. La població, amb tot, ha disminuït constantment des de mitjan segle XIX. La vila és a la riba dreta del Montsant, dominada per l'església parroquial de Sant Miquel. Restes prehistòriques a la cova de Rogerals. Àrea comercial de Reus.

C

M

8

Llobatera  Veïnat, al sud-oest de la vila de Llagostera (Gironès)

C

G

9

Llobateres, molí de  Molí del mun. de Sant Quirze Safaja (Vallès Oriental)

C

G

10

Llobera  Veïnat del mun. d'Alinyà (Alt Urgell)

C

G

11

Llobera  (Barcelona, s. XV)  Família de mercaders

C

B

12

Llobera, Bartomeu  (Inca, Mallorca, 1709 - Palma de Mallorca, 1772)  Religiós observant

B

B

13

Llobera, Joan Baptista de la Concepció  (el Grau de València, 1826 - Cervera di Roma, Laci, Itàlia, 1902)  Pilot

V

B

14

Llobera, Joan de  (Solsona, Solsonès, v 1370 – Barcelona, 1446)  Mercader

C

B

15

Llobera, Josep Ramon  (l'Havana, Cuba, 1939 - )  Antropòleg

M

B

16

Llobera, Pere de  ( ? , s. XII)  Cavaller

C

B

17

Llobera, Rafael  ( ? , ? )  Abat de Poblet

C

B

18

Llobera de Solsonès  Municipi del Solsonès: 38,89 km2, 855 m alt, 240 hab (1999)

C

M

19

Llobera i de Ferrera, Bartomeu de  ( ? , s. XV – 1462)  Cònsol català a Nàpols

C

B

20

Llobera i de Ferrera, Elionor de  ( ? , ? )  Muller de Pere Font

C

B

21

Llobera i de Ferrera, Joan de  ( ? , s. XV – Barcelona, 1464)  Conseller

C

B

22

Llobera i Garró, Bartomeu de  (Barcelona, v 1400 – 1455)  Mercader

C

B

23

Llobera i Garró, Joan de  (Solsona, Solsonès, 1396/97 – Barcelona, 1454)  Mercader

C

B

24

Llobera i Ramon, Josep  (Barcelona, 1922 - )  Escriptor i professor

C

B

25

Lloberas i Vidal, Pere  (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 1896 - s. XX)  Escriptor

C

B

26

Lloberes  (Sant Jordi de Lloberes) Antiga tinença parroquial de Sant Amanç de Pedrós, al mun. de Gaià (Bages). Consta des del 1053; aviat, però, restà reduïda a ermita, a càrrec dels propietaris del mas Soler de Lloberes. És situada al sector muntanyós nord-oriental del terme. És un notable exemplar romànic del s. XII.

C

G

27

Lloberola  Poble (612 m alt) del mun. de Biosca (Segarra)

C

G

28

Lloberols, Benet  (Amer, Selva, s. XVIII – Girona, 1800)  Missioner dominicà

C

B

29

Llobet  ( ? , s. XI)  Escriptor religiós

C

B

30

Llobet, Bernat Josep  (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, s. XVII - ? )  Escriptor

C

B

31

Llobet, Joan  (Barcelona, s. XV – Illes Balears, 1460)  Teòleg lul·lista

C

B

32

Llobet, Joan  (País Valencià, s. XIV - València, 1435)  Escultor. Treballava a València des dels últims anys del s. XIV.

C

B

33

Llobet, Lluís  (Perpinyà, 1682 – 1755)  Eclesiàstic i astrònom

N

B

34

Llobet, Manuel  ( ? , s. XVII)  Militar

C

B

35

Llobet, Martí  (País Valencià, s. XV)  Arquitecte

V

B

36

Llobet, Martí  (Granollers, Vallès Oriental, 1891 – 1938)  Compositor i director. Fundà i dirigí l'Orfeó Granollerí. També fou director de l'Orfeó Germanor Empordanesa de Figueres (1920) i del Quartet Català. Escriví obres corals, harmonitzacions per a cançons populars i diverses sardanes.

C

B

37

Llobet, Pere  (Barcelona ?, s. XIII)  Mestre d'obres

C

B

38

Llobet, Silvi  (Empordà, s. XI - Cervià de Ter, Gironès, 1095)  Noble

C

B

39

Llobet de Barcelona  Veure> Sunifred Llobet

C

B

40

Llobet i Busquets, Carles  (Lleida, 1857 – Barcelona, 1927)  Pintor i decorador

C

B

41

Llobet i Hewitson, Xavier  (Barcelona, 1912 - )  Escultor

C

B

42

Llobet i Mas-Navarro, Francesc  ( ? , s. XVIII)  Erudit, historiador i poeta

C

B

43

Llobet i Raurich, Carles  (Barcelona, 1897 – 1984)  Pintor

C

B

44

Llobet i Reverter, Salvador  (Granollers, Vallès Oriental, 1908 – 1991)  Geògraf

C

B

45

Llobet i Salés, Miquel  (Barcelona, 1875 – 1938)  Músic

C

B

46

Llobet i Sànchez, Lluís  (Igualada, Anoia, 1891 - )  Venedor de llibres

C

B

47

Llobet i Vall-llosera, Josep Antoni  (Barcelona, 1799 – Alacant, 1861)  Científic i historiador

C

B

48

Llobet i Ximénez, Purificació  (València, 1852 - ? )  Escriptora

V

B

49

Llobeta, la  Raval i zona de residència i estiueig, al mun. d'Aiguafreda (Vallès Oriental)

C

G

50

Llobets, les Casetes de  Veure> Casetes de Llobets, les (Sant Jaume dels Domenys, Baix Penedès)

C

G

51

Llobregat, aixecament de l'alt  (Catalunya, del 18 al 23/gen/1932)  Insurrecció anarquista

C

H

52

Llobregat, canal de la dreta del  Canal paral·lel al Llobregat, al Baix Llobregat

C

G

53

Llobregat, comtat del  Títol de Catalunya, atorgat el 1844

C

H

54

Llobregat, el  Riu de Catalunya que neix als Pirineus Orientals

C

G

55

Llobregat, pla del  Sector planer de la comarca del Baix Llobregat

C

G

56

Llobregat, reserva natural del delta del  Zona humida deltaica, del Baix Llobregat

C

G

57

Llobregat d'Empordà, el  Riu, afluent de la Muga, a la comarca de l'Alt Empordà

C

G

58

Llobregat i Conesa, Enric Antoni  (València, 10/mai/1941 - )  Arqueòleg

V

B

59

Llobregós, el  Riu de Catalunya, afluent esquerrà del Segre

C

G

60

Llobresols, Benet  Veure> Lloberols, Benet

C

B

61

Llocer, Climent  (Ribes de Freser, Ripollès, s. XVIII - Vic, Osona, 1804)  Prelat

C

B

62

Llocnou de la Corona  Municipi de l'Horta del Sud: 0,01 km2, 6,5 m alt, 100 hab (1999)

V

M

63

Llocnou de l'Emperador  Veure> Venta d'Emperador, la (Museros, Horta)

V

G

64

Llocnou de Sant Jeroni  Municipi de la Safor: 6,47 km2, 150 m alt, 562 hab (1999)

V

M

65

Llocnou dels Canonges  Nom del nucli primitiu de Bigastre (Baix Segura)

V

G

66

Situació de la comarca de la CosteraLlocnou d'En Fenollet  Municipi de la Costera: 1,55 km2, 80 m alt, 766 hab (1999). (ant: Fenollet) Al sector est del pla de Xàtiva, a l'esquerra del riu de Barxeta, entre aquest i el riu d'Albaida, al límit amb els termes de Xàtiva i el Genovès. Les sèquies derivades de l'Albaida fan possible l'agricultura de regadiu, que ocupa gairebé tot el reduït terme. El tradicional conreu de l'arròs gairebé ha desaparegut a favor dels tarongers, les hortalisses i els cereals. Població en ascens. Església parroquial de Sant Dídac. Aiguamoll. El terme té els enclavaments de Aiguamoll, Miralbó, el Pont de la Mànega, la Rectoria, Moreres, la Lloma i el Tossal. Àrea comercial de Xàtiva.

V

M

67

Llocs, els  Nom popular dels tres pobles de Miraflor, Setla i Mira-rosa (Marina Alta)

V

G

68

Llodrà, Antoni  (Palma de Mallorca, s. XVIII – 1812)  Escriptor

B

B

69

Llodrà, Francesc  (Maó ?, Menorca, s. XVIII)  Gravador i religiós

B

B

70

Lloert, Joan (o Lluert)  (Illes Balears, s. XIII – s. XIV)  Pintor gòtic

B

B

71

Llofriu  Poble del mun. de Palafrugell (Baix Empordà)

C

G

72

Llofriu i Sagrera, Eleuteri  (Alacant, 1835 – Osca, 1880)  Escriptor

V

B

73

Llogaret, el  Veure> Sant Felip Neri (Crevillent, Baix Vinalopó)

V

G

74

Llogaret de Vedella, es  Barri industrial de Llucmajor (Mallorca Oriental)

B

G

75

Llogarets, els  Antic municipi, incorporat al de Faura (Camp de Morvedre)

V

G

76

Lloixà  Caseria del mun. de Sant Joan d'Alacant (Alacantí)

V

G

77

Lloma, cases de  Veure> Cases de Lloma, les (Moixent, Costera)

V

G

78

Llomaina, la  Masia, partida i caseria del mun. de Vilamarxant (Camp de Túria)

V

G

79

Llombai  Despoblat i partida del mun. de Borriana (Plana Baixa)

V

G

80

Llombai  Municipi de la Ribera Alta: 55,6 km2, 99 m alt, 2.263 hab (1999)

V

M

81

Llombai, marquesat de  Títol del País Valencià, concedit el 1530

V

H

82

Llombai de Gallinera  Poble del mun. de la Vall de Gallinera (Marina Alta)

V

G

83

Llombard, Joan  (Catalunya, s. XIV)  Marí

C

B

84

Llombardes, les  Caseria del mun. de Torrelles de Foix (Alt Penedès)

C

G

85

Llombards, es  Poble del mun. de Santanyí (Mallorca Oriental)

B

G

86

Llombart, Constantí  Pseudònim de l'escriptor Carmel Navarro i Llombart

C

B

87

Llombart i Rodríguez, Antoni  (València, 1905 - 1997)  Històleg. Fou catedràtic de la facultat de medicina de València i hi ensenyà histologia i tècnica microgràfica. Realitzà diversos estudis sobre cancerologia i escriví les obres La enfermedad cancerosa y su importancia en la región valenciana (1958) i Anatomía patológica tumoral (1968), entre d'altres. A més, publicà diversos treballs sobre la patologia del càncer a l'estat espanyol i les lesions del sistema nerviós simpàtic, entre d'altres.

V

B

88

Llombo  Despoblat del mun. de les Planes de la Baronia (Comtat)

V

G

89

Llombo  Despoblat del mun. d'Ontinyent (Vall d'Albaida)

V

G

90

Llombos, serra de  Alineació muntanyosa (721 m alt), entre el Comtat i la Marina Alta

V

G

91

Llometa, la  Barri de la població de Ribesalbes (Plana Baixa)

V

G

92

Llometes, les  Caseria del mun. d'Alacant (Alacantí)

V

G

93

Llometes, les  Caseria del mun. de Benassal (Alt Maestrat)

V

G

94

Llompard, Francesc  (Porreres, Mallorca, s. XVI - Illes Balears, s. XVII)  Eclesiàstic i erudit. Destacà pels seus sermons. En publicà bastants, així com una gramàtica de la llengua hebrea escrita en llatí.

B

B

95