1

2

1

Madalena, festa de la  (Castelló de la Plana, Plana Alta)  Festa principal de la ciutat

V

C

2

Madalena, la  Santuari del mun. de Novelda (Valls del Vinalopó)

V

G

3

Madalena, la  Barri de Massamagrell (Horta)

V

G

4

Madalena, la  Santuari del mun. de Castelló de la Plana (Plana Alta)

V

G

5

Madalena, platja de la  Platja, al sud de la ciutat de Vinarós (Baix Maestrat)

V

G

6

Madalena, sèquia de la  Canal de regadiu dels mun. d'Albelda i Tamarit de Llitera (Llitera)

F

G

7

Madalena de França  ( ? , 1443 – 1486)  Vescomtessa de Castellbó

N

B

8

Madaloc, torre de  Torre de senyals, a Banyuls de la Marenda i Cotlliure (Vallespir)

N

G

9

Madara  Caseria del mun. de Monòver (Valls del Vinalopó), a l'est de les Cases del Senyor

V

G

10

Madariaga, Juan de  (València, s. XVI – 1619)  Escriptor

V

B

11

Madeix  (Barcelona, s. IX)  Notable d'origen got

C

B

12

Madeja Política, La  (Barcelona, 1/nov/1873 - 3/mar/1876)  Setmanari republicà liberal i anticarlí

C

R

13

Madeloc  (Perpinyà, 1949 – 1956)  Revista trimestral

N

R

14

Madern i Carreras, Martí  (Cabanes d'Empordà, Alt Empordà, 1896 - Cervera, Segarra, 1975)  Paleontòleg. Estudiós de la flora fòssil de l'Oligocè de la Segarra, col·laborà amb Josep Ramon Bataller i George Depape, als quals facilità els materials per a la publicació Flore oligocène de Cervera (Catalogne) (1950), i amb altres especialistes, principalment francesos. Publicà nombroses notes amb noves aportacions a aquesta flora, sovint en revistes comarcals. La seva col·lecció de més d'un miler de fòssils de la Segarra, fou entregada pels seus descendents al Museu de Paleontolgia de Barcelona.

C

B

15

Madïna Mayürqa  Nom donat pels musulmans a la Ciutat de Mallorca

B

H

16

Madiroles  Masia i antiga vila rural, al mun. de Manlleu (Osona)

C

G

17

Madò Pilla, ca  Antic hostal del mun. de Valldemossa (Mallorca Occidental)

B

G

18

Madola (Maria dels Àngels Domingo Laplana)  (Barcelona, 1944 - )  Ceramista

C

B

19

 Enllaços: Interessant web sobre l'il·lustrador 

C

B

20

Madorell i Rius, Miquel  (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1869 – Barcelona, 1936)  Arquitecte. És autor d'alguns edificis públics de Barcelona, com el del Banco Hispano Americano, del carrer de Fontanella, i el Teatre Tívoli. Juntament amb Pasqual Sanz i Lluís Callú, projectà i dirigí durant un quant temps la construcció del Cercle Mallorquí.

C

B

21

Madoz, Pascual  (Pamplona, Navarra, 1806 – Gènova, Itàlia, 1870)  Polític

E

B

22

Madrazo, Francesc de Paula  (Barcelona, 1817 – Madrid, 1868)  Taquígraf i escriptor

C

B

23

Madremany i Calataiud, Marià  (Alcúdia de Carlet, Ribera Alta, 1750 - Palma de Mallorca, 1832)  Erudit

V

B

24

Madremanya  Municipi del Gironès: 13,62 km2, 177 m alt, 188 hab (1999)

C

M

25

Madrenys, Santa Maria de  Veure> Santa Maria de Madrenys (Vilablareix, Gironès)

C

G

26

Madres, serra de  Massís paleozoic dels Pirineus orientals, entre l'Alta Cerdanya i el Conflent

N

G

27

Madrid i Alier, Francesc  (Barcelona, 1900 - Buenos Aires, Argentina, 1952)  Escriptor

C

B

28

Madrigal i de Cervelló, Àlvar de  (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, s. XVI - Càller, Sardenya, Itàlia, 1569)  Lloctinent i militar

C

B

29

Madriguera i Rodon, Enric  (Barcelona, 1902 - Nova York, EUA, 1974)  Violinista

C

B

30

Madriguera i Rodon, Francesca  (Igualada, Anoia, 15/set/1900 - Montevideo, Uruguai, 2/nov/1965)  Pianista i compositora

C

B

31

Madrigueres  Caseria del mun. de Dénia (Marina Alta)

V

G

32

Madriu, riu  Afluent esquerrà de la Valira, a Andorra

A

G

33

Madriu, riu  Veure> Romadriu, el (Llavorsí, Pallars Sobirà)

C

G

34

Madrona  Antic nom del terme del Papiol (Baix Llobregat). Al vessant meridional del puig Madrona (336 m alt) (un dels contraforts septentrionals de la serra de Collserola, que domina, a ponent, la confluència del Llobregat i de la riera de Rubí i, a llevant, la depressió del Vallès). Hi ha l'església romànica de Sant Pere de Madrona (primitivament, Santa Eulàlia de Madrona), amb tres absis, que fou la parroquial del Papiol fins al 1315, convertida el s. XVIII en santuari de la Salut del Puig Madrona.

C

G

35

Madrona  Poble del mun. de Pinell de Solsonès (Solsonès)

C

G

36

Madrona  Despoblat del mun. d'Aspa (Segrià)

C

G

37

Madrona  Antic castell del mun. de Dosaïgues (Foia de Bunyol)

V

G

38

Madrona  Antiga parròquia (Sant Pere de Madrona) de l'antic mun. de la Valldan (Berga, Berguedà), enlairada en un penyal del vessant nord-oriental de la serra de Queralt, al nord-oest de la ciutat de Berga. És un notable edifici romànic (s. XII). Fou substituïda per la de Sant Bartomeu de la Valldan, que havia estat annexa seva.

C

G

39

Madrona  Masia del mun. de Puig-reig (Berguedà)

C

G

40

Madrona  (Tessalònica, Grècia, s. III - ? , s. IV)  Màrtir cristiana

U

B

41

Maduixer, el  Urbanització del tipus ciutat-jardí, a Barcelona (Barcelonès)

C

G

42

Madurell, bòbila  Necròpolis neolítica, al mun. de Sant Quirze del Vallès (Vallès Occidental)

C

H

43

Madurell i Marimon, Josep Maria  (Gràcia, Barcelona, 1893 – Barcelona, 1983)  Historiador. Arxiver de l'Arxiu General de Protocols de Barcelona, publicà un gran nombre de documents i estudis sobre història política, professions i oficis, art i artistes catalans, etc.

C

B

44

Maea, Josep  (València, 1760 – Madrid, 1826)  Pintor. Deixeble de l'escola de Sant Carles de Camaron. Treballà a Madrid amb Josep Piquer. Fou director de l'Academia de San Fernando (1819). Sobresortí com a retratista (El pare Tosca, Joan de Ribera, Ferran VII, etc).

V

B

45

Maeght, galeria  (Barcelona, 1977 - )  Sala d’exposicions

C

A

46

Maella  Municipi de el Matarranya: 174,57 km2, 304 m alt, 2.025 hab (1999)

C

M

47

Maella, baronia de  Jurisdicció senyorial de Catalunya, concedida el 1472

C

H

48

Maella i Pérez, Marià Salvador  (València, 1739 – Madrid, 1819)  Pintor

V

B

49

Maestrat, ducat del  Títol del País Valencià (1869-75), concedit pel pretendent carlí Carles VII

V

H

50

Maestrat, el  Regió històrica del País Valencià, que comprèn l'Alt i el Baix Maestrat

V

G

51

Maestrat, escola del  (Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, s. XV)  Escola pictòrica

V

A

52

Maestrat, marquesat del  Títol del País Valencià, concedit el 1848 al tinent general Joan de Villalonga i d'Escalada, en memòria de la seva campanya militar al Maestrat. Continua a la mateixa família.

V

H

53

Maestrat Nou, el  Zona de l'horta de la ciutat de València (Horta)

V

G

54

Maestrat Vell, el  Nom donat a una part de la regió del Maestrat (País Valencià)

V

G

55

Maestre i Laborde-Boix, Francesc  (València, 1872 – 1920)  Polític i comte de Salvatierra

V

B

56

Maestre i Laborde-Boix, Josep  (València, 1876 – 1936)  Polític

V

B

57

Maestre i Pérez, Josep  (Monòver, Valls del Vinalopó, 1866 – Madrid, 1933)  Polític

V

B

58

Maestre i Pérez, Tomàs  (Alacant, 1857 – Madrid, v 1936)  Metge

V

B

59

Mafalda  ( ? , ? )  Filla de Ramon Berenguer III de Barcelona

C

B

60

Mafalda de Pulla-Calàbria  (Salern ?, Sicília, Itàlia, 1059/60 – Girona, 1108)  Dama

C

B

61

Mafet  Poble del mun. d'Agramunt (Urgell)

C

G

62

Mafumet, la Pobla de  Veure> Pobla de Mafumet, la (Tarragonès)

C

G

63

Magaluf, es  Cala i platja del mun. de Calvià (Mallorca Occidental)

B

G

64

Magarola, estany de la  Antic estany costaner al mun. del Prat de Llobregat (Baix Llobregat)

C

G

65

Magarola, Jeroni de  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Jurista

C

B

66

Magarola, Josep de  (Barcelona, s. XVII)  Monjo benedictí

C

B

67

Magarola, Pere  ( ? , s. XVI – s. XVII)  Argenter

C

B

68

Magarola, Ramon M. de  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, s. XIX – Barcelona, 1899)  Eclesiàstic

C

B

69

Magarola, riera de  (o de Pierola) Afluent dretà del Llobregat. Neix al coll de Bruc (627 m alt). Drena els termes del Bruc i de Hostalets de Pierola (Anoia), forma el límit entre els d'Abrera i d'Esparreguera (Baix Llobregat) i desemboca aigua avall del Rebato. Rep per la dreta la riera de Masquefa i per l'esquerra la de l'Alfàbrega i el torrent Mal. (GEC)

C

G

70

Magarola i de Castellví, Benet de  (Barcelona, 1768 - Canovelles, Vallès Oriental, 1823)  Eclesiàstic

C

B

71

Magarola i de Clariana, Miquel Joan de  (Barcelona, 1730 – 1807)  Jurista

C

B

72

Magarola i Descatllar, Vicenç de  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Cavaller

C

B

73

Magarola i Fernández, Miquel Joan de  (Barcelona, 1589 - ? , 1653)  Polític

C

B

74

Magarola i Fontanet, Pere de  (Vallromanes, Vallès Oriental, v 1575 – Lleida, 1634)  Eclesiàstic

C

B

75

Magarrofes  Caseria del mun. de Torlarribera (Baixa Ribagorça)

F

G

76

Magdalena  Barri i antic raval del mun. de Lleida (Segrià)

C

G

77

Magentí i Chelvi, Leopold  (Alberic, Ribera Alta, 1896 – València, 1969)  Compositor

V

B

78

Màger  Veure> Vilademàger (la Llacuna, Anoia)

C

G

79

Magí de Brufaganya  Personatge llegendari del Camp de Tarragona

C

C

80

Magnan, Valentí  (Perpinyà, 1835 – París, França, 1916)  Metge

N

B

81

Magnànim, el  Sobrenom del rei Alfons IV de Catalunya-Aragó

P

B

82

Magnet i Burch, Companyia de Dansa  (Barcelona, 1990 - )  Companyia de dansa

C

C

83

Mago  Nom d'una ciutat romana corresponent a Maó (Menorca)

B

H

84

Magòria, riera de  Riera del pla de Barcelona (Barcelonès)

C

G

85

Magrana, La  (Barcelona, 1975 - )  Editorial

C

N

86

Magraner, cala  Cala de la costa, al mun. de Manacor (Mallorca Oriental)

B

G

87

Magraner, Margarida  (Illes Balears, 1935 - )  Escriptora

B

B

88

Magraner, Miquel  (l'Alcúdia de Carlet, Ribera Alta, s. XVIII – València, 1823)  Escriptor

V

B

89

Magre, riu  Riu del País Valencià, afluent esquerrà del Xúquer

V

G

90

Magre i Servet, Jaume  (Cervera, Segarra, 1924 – Lleida, 1999)  Professor, polític i activista cultural

C

B

91

Magre i Tolrà, Jaume  (Cervera, Segarra, s. XVII)  Eclesiàstic

C

B

92

Magre i Ubach, Jaume  (Cervera, Segarra, 1890 – Lleida, 1966)  Polític

C

B

93

Magriñà i Sanromà, Joan  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1905 – 1995)  Ballarí i coreògraf

C